A A A A A


Cerca

Mateu 2:15
i s’hi quedà fins a la mort d’Herodes. Així es va complir allò que el Senyor havia anunciat pel profeta: D’Egipte he cridat el meu fill.


Mateu 2:19
Després de la mort d’Herodes, un àngel del Senyor es va aparèixer en somnis a Josep, a Egipte,


Mateu 2:20
i li digué: — Lleva’t, pren el nen i la seva mare i vés-te’n al país d’Israel, que ja són morts els qui volien matar l’infant.


Mateu 4:16
el poble que vivia en la fosca ha vist una gran llum; una llum ha resplendit per als qui vivien al país de mort i de tenebra.


Mateu 8:22
Jesús li respon: — Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.


Mateu 9:24
va dir: — Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús.


Mateu 10:8
Cureu malalts, ressusciteu morts, purifiqueu leprosos, traieu dimonis. De franc ho heu rebut, doneu-ho també de franc.


Mateu 10:21
»Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare, el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran.


Mateu 11:5
els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.


Mateu 11:23
I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria.


Mateu 14:2
i digué als seus cortesans: — Aquest és Joan Baptista: ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.


Mateu 15:4
En efecte, Déu ha dit: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleei-xi el pare o la mare serà condemnat a mort.


Mateu 16:18
I jo et dic que tu ets Pere, i sobre aquesta pedra edificaré la meva Església, i les portes del reialme de la mort no la podran dominar.


Mateu 16:21
Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.


Mateu 17:9
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: — No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.


Mateu 20:18
— Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort


Mateu 22:31
»I pel que fa a la resurrecció dels morts, ¿no heu llegit el que Déu us va dir:


Mateu 22:32
Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob? Ell no és Déu de morts, sinó de vius.


Mateu 23:27
»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que sou com sepulcres emblanquinats: de fora semblen bonics, però per dintre són plens d’ossos de morts i de tota mena d’impuresa!


Mateu 26:38
Llavors els digué: — Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu amb mi.


Mateu 26:66
Què us en sembla? Ells respongueren: — Mereix pena de mort!


Mateu 27:4
i els digué: — He pecat entregant a la mort sang innocent. Però ells li contestaren: — I a nosaltres què ens importa? Això és cosa teva.


Mateu 27:64
Dóna ordre, doncs, que assegurin el sepulcre fins al tercer dia, no fos cas que els seus deixebles vinguessin a robar el cos i després diguessin al poble: “Ha ressuscitat d’entre els morts.” Seria una impostura pitjor que la primera.


Mateu 28:4
De por d’ell, els guardes es posaren a tremolar i van quedar com morts.


Mateu 28:7
Aneu corrents a dir als seus deixebles: “Ha ressuscitat d’entre els morts, i ara va davant vostre a Galilea. Allà el veureu.” Aquest és el missatge que us havia de donar.


Marc 5:35
Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: — La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?


Marc 5:39
entra a la casa i els diu: — Què són aquest aldarull i aquests plors? La nena no és morta, sinó que dorm.


Marc 6:14
L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: — És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.


Marc 7:10
En efecte, Moisès va dir: Honra el pare i la mare. I també: Qui maleeixi el pare o la mare serà condemnat a mort.


Marc 8:31
Llavors començà a instruir-los dient: — Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar.


Marc 9:9
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts.


Marc 9:10
Ells retingueren aquestes paraules, però discutien entre ells què volia dir això de «ressuscitar d’entre els morts».


Marc 9:26
Llavors l’esperit va sortir enmig de xiscles i de grans convulsions, i el noi quedà com mort: tothom deia que ja no vivia.


Marc 9:31
Instruïa els seus deixebles i els deia: — El Fill de l’home serà entregat en mans dels homes, i el mataran; però, un cop mort, al cap de tres dies ressuscitarà.


Marc 10:33
— Ara pugem a Jerusalem, i el Fill de l’home serà entregat als grans sacerdots i als mestres de la Llei, el condemnaran a mort, el posaran en mans dels pagans,


Marc 12:25
Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.


Marc 12:26
»I sobre el fet que els morts ressusciten, ¿no heu llegit en el llibre de Moisès, en el passatge de la Bardissa, com Déu li va dir: Jo sóc el Déu d’Abraham, el Déu d’Isaac i el Déu de Jacob?


Marc 12:27
Ell no és Déu de morts, sinó de vius. Aneu molt equivocats!


Marc 13:12
Un germà portarà a la mort el seu germà, i un pare el seu fill; els fills es rebel·laran contra els pares i els mataran.


Marc 14:34
i els digué: — Sento a l’ànima una tristor de mort. Quedeu-vos aquí i vetlleu.


Marc 14:64
Vosaltres mateixos acabeu de sentir la blasfèmia. Què us en sembla? Tots van sentenciar que mereixia pena de mort.


Marc 15:44
Pilat es va estranyar que ja fos mort i féu cridar el centurió per preguntar-li si això era cert.


Lluc 1:79
— per il·luminar els qui viuen a la fosca, a les ombres de la mort, i guiar els nostres passos per camins de pau.


Lluc 2:26
En una revelació, l’Esperit Sant li havia fet saber que no veuria la mort sense haver vist el Messies del Senyor.


Lluc 7:12
Quan s’acostava al portal de la vila, es trobà que duien a enterrar un mort, fill únic d’una dona que era viuda. Molta gent del poble acompanyava la mare.


Lluc 7:15
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.


Lluc 7:22
Jesús, doncs, els respongué: — Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.


Lluc 8:49
Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: — La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.


Lluc 8:52
Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué: — No ploreu. No és morta, sinó que dorm.


Lluc 8:53
Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta.


Lluc 9:7
El tetrarca Herodes va sentir parlar de tot el que succeïa, i estava intrigat, perquè alguns afirmaven: «Joan ha ressuscitat d’entre els morts»;


Lluc 9:22
Jesús afegí: — Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.


Lluc 9:60
Jesús li contestà: — Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.


Lluc 10:15
I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!


Lluc 10:30
Jesús va contestar dient: — Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.


Lluc 11:51
des de la sang d’Abel fins a la de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari. Us ho asseguro: es demanaran comptes a aquesta generació.


Lluc 15:24
perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho.


Lluc 15:32
Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.


Lluc 16:23
»Arribat al reialme de la mort, enmig de turments, alçà els ulls i veié de lluny Abraham, amb Llàtzer al seu costat.


Lluc 16:30
»El ric insistí encara: » — No, pare meu Abraham, no els escoltaran. Però si un mort va a trobar-los, sí que es convertiran.


Lluc 16:31
»Abraham li digué: » — Si no escolten Moisès i els Profetes, tampoc no els convencerà cap mort que ressusciti.


Lluc 20:35
però els qui seran trobats dignes de tenir part en el món futur i en la resurrecció dels morts no prendran muller ni marit;


Lluc 20:37
»I que els morts ressusciten, Moisès mateix ho indica clarament en el passatge de la Bardissa, quan diu que el Senyor és el Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob.


Lluc 20:38
Ell no és Déu de morts, sinó de vius, perquè gràcies a ell tots viuen.


Lluc 22:33
Pere li digué: — Senyor, estic disposat a anar amb tu a la presó i a la mort.


Lluc 23:15
ni tampoc Herodes, que ens l’ha tornat a enviar. Per tant, no ha fet res que mereixi la pena de mort.


Lluc 23:22
Per tercera vegada Pilat els digué: — Però quin mal ha fet, aquest? Jo no he trobat res en ell per a poder-lo inculpar i condemnar-lo a mort. El faré assotar per escarmentar-lo i el deixaré lliure.


Lluc 24:5
Esglaiades, van abaixar el rostre. Ells els digueren: — Per què busqueu entre els morts aquell qui viu?


Lluc 24:12
Amb tot, Pere s’aixecà i se’n va anar corrents fins al sepulcre, s’ajupí i veié que hi havia tan sols el llençol d’amortallar. Després se’n tornà a casa, estranyat del que havia succeït.


Lluc 24:20
els nostres grans sacerdots i els altres dirigents el van entregar perquè el condemnessin a mort, i el van crucificar.


Lluc 24:46
Els digué: — Així ho diu l’Escriptura: El Messies ha de patir i ha de ressuscitar el tercer dia d’entre els morts,


Joan 2:22
Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.


Joan 5:21
Perquè així com el Pare ressuscita els morts i els dóna la vida, també el Fill dóna la vida a qui vol.


Joan 5:24
»En veritat, en veritat us dic que els qui escolten la meva paraula i creuen en el qui m’ha enviat, tenen vida eterna; i en el judici no seran condemnats, perquè ja han passat de la mort a la vida.


Joan 5:25
En veritat, en veritat us dic que arriba l’hora, més ben dit, és ara, que els morts sentiran la veu del Fill de Déu, i els qui l’hauran escoltada viuran.


Joan 8:51
En veritat, en veritat us ho dic: els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort.


Joan 8:52
Llavors els jueus li replicaren: — Ara sabem de cert que estàs endimoniat. Abraham va morir, i també els profetes, i tu goses dir: “Els qui guarden la meva paraula no tastaran mai la mort.”


Joan 11:4
Jesús, en sentir-ho, digué: — Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.


Joan 11:13
Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural.


Joan 11:14
Llavors Jesús els digué obertament: — Llàtzer és mort,


Joan 11:19
i molts dels jueus havien vingut a consolar Marta i Maria per la mort del seu germà.


Joan 11:21
Marta digué a Jesús: — Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.


Joan 11:32
Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: — Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.


Joan 11:44
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu: — Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.


Joan 12:1
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.


Joan 12:9
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.


Joan 12:17
La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni.


Joan 19:33
Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames,


Joan 19:40
Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus.


Joan 20:5
s’ajupí i veié aplanat el llençol d’amortallar, però no hi va entrar.


Joan 20:6
Després arribà també Simó Pere, que el seguia, i va entrar al sepulcre; veié aplanat el llençol d’amortallar,


Joan 20:9
De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.


Joan 21:14
Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.


Joan 21:19
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: — Segueix-me.


Apòstols 2:24
Però Déu l’ha ressuscitat alliberant-lo dels dolors de la mort, que de cap manera no podia continuar retenint-lo sota el seu poder.


Apòstols 2:27
no abandonaràs la meva vida enmig dels morts, no deixaràs veure al teu Sant la corrupció.


Apòstols 2:31
va veure per endavant la resurrecció de Crist i en va parlar quan deia que no havia estat abandonat enmig dels morts i que el seu cos no havia vist la corrupció.


Apòstols 3:15
Vosaltres vau matar el capdavanter de la vida, però Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts; nosaltres en som testimonis.


Apòstols 4:2
Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús.


Apòstols 4:10
sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que a aquest home el teniu sa davant vostre gràcies al nom de Jesucrist, el Natzarè, que vosaltres vau crucificar, però a qui Déu ha ressuscitat d’entre els morts.


Apòstols 5:6
Els joves van amortallar el cos i se l’endugueren per enterrar-lo.


Apòstols 5:10
A l’instant la dona va caure als peus de Pere i va expirar. Quan els joves entraren, la trobaren morta; se l’endugueren i l’enterraren al costat del seu marit.


Apòstols 5:36
Temps enrere es va aixecar Teudes dient que ell era qui sap qui, i se li van ajuntar uns quatre-cents homes; Teudes va ser mort, i tots els seus seguidors es van dispersar i van quedar reduïts a no res.


Apòstols 7:4
»Ell sortí del país dels caldeus i s’establí a Haran. Un cop mort el seu pare, Déu el va fer emigrar des d’Haran cap aquest país on ara vosaltres habiteu.


Apòstols 8:1
Saule era dels qui aprovaven la mort d’Esteve. Aquell dia va començar una gran persecució contra l’església que era a Jerusalem, i tots, fora dels apòstols, es dispersaren pels territoris de Judea i Samaria.


Apòstols 9:1
Llavors Saule, respirant encara amenaces i mort contra els deixebles del Senyor, anà a trobar el gran sacerdot


Apòstols 10:41
no a tot el poble, sinó als testimonis que Déu mateix havia escollit des d’abans, és a dir, a nosaltres, que vam menjar i beure amb ell després que hagués ressuscitat d’entre els morts.


Apòstols 10:42
Ell ens ordenà que prediquéssim al poble i testimoniéssim que Déu l’ha constituït jutge de vius i de morts.


Apòstols 11:19
Els qui s’havien dispersat amb motiu de la persecució que va seguir a la mort d’Esteve, van arribar fins a Fenícia, Xipre i Antioquia, sense predicar la Paraula a ningú més que als jueus;


Apòstols 12:23
Però de sobte un àngel del Senyor el va ferir de mort, perquè havia usurpat l’honor degut a Déu. Va ser rosegat pels cucs i va morir.


Apòstols 13:28
tot i que no havien trobat cap causa per a condemnar-lo a mort, van demanar a Pilat que el fes matar.


Apòstols 13:30
Però Déu el ressuscità d’entre els morts,


Apòstols 13:34
I que l’ha ressuscitat d’entre els morts i no ha de tornar mai més a la corrupció, ho declara així: Us concediré les coses santes i irrevocables, promeses a David.


Apòstols 14:19
Llavors arribaren uns jueus d’Antioquia i d’Iconi, que es guanyaren la gent, van apedregar Pau i el van arrossegar fora de la ciutat pensant-se que era mort.


Apòstols 17:3
explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia: — El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.


Apòstols 17:31
Ell ja té assenyalat el dia que ha de jutjar el món amb justícia per mitjà d’un home que ell mateix ha designat, i n’ha donat a tothom una prova certa ressuscitant-lo d’entre els morts.


Apòstols 17:32
Així que sentiren parlar de resurrecció dels morts, alguns es van posar a riure, i d’altres digueren: — Sobre aquest punt ja t’escoltarem un altre dia.


Apòstols 20:9
Un noi que es deia Èutic seia a la finestra mort de son. Com que Pau es va allargar molt, la son el va vèncer i va caure daltabaix des del tercer pis, i l’aixecaren ja mort.


Apòstols 22:4
Jo vaig perseguir a mort els adherits al Camí del Senyor: agafava tant homes com dones i els ficava a la presó.


Apòstols 23:6
Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: — Germans, jo sóc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen.


Apòstols 23:14
anaren a trobar els grans sacerdots i els nota-bles i els van dir: — Ens hem compromès sota jurament a no tastar res fins que no hàgim mort Pau.


Apòstols 23:21
Tu no els creguis. Més de quaranta homes li tenen preparada una emboscada i s’han compromès sota jurament a no menjar ni beure res fins que no l’hagin mort. Ara ja estan a punt, esperant tan sols la teva resposta.


Apòstols 23:29
Vaig constatar que era acusat de qüestions relacionades amb la seva Llei, però que no hi havia cap delicte que meresqués pena de mort o presó.


Apòstols 24:21
¿O és que es tracta tan sols d’aquelles paraules que vaig cridar enmig d’ells: “La resurrecció dels morts és el motiu pel qual avui em jutgen davant vostre”?


Apòstols 25:11
Si sóc culpable, si he comès una falta que mereixi la pena de mort, no refuso de morir; però si aquests m’acusen sense fonament, ningú no té dret a deixar-me a mercè d’ells. Apel·lo al Cèsar.


Apòstols 25:19
Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu.


Apòstols 25:25
Jo, per la meva part, he arribat a la conclusió que no ha comès res que mereixi la pena de mort. Però ell ha apel·lat a l’emperador, i per això he decidit d’enviar-l’hi.


Apòstols 26:8
Per què hauríeu de trobar increïble que Déu ressusciti els morts?


Apòstols 26:10
I així vaig fer-ho a Jerusalem: amb poders donats pels grans sacerdots, en vaig tancar a la presó molts del poble sant, i fins i tot donava el meu vot quan els sentenciaven a mort.


Apòstols 26:23
que el Messies havia de sofrir i que seria el primer de ressuscitar d’entre els morts i portaria així la llum tant al poble jueu com a les nacions paganes.


Apòstols 26:31
Mentre es retiraven, es deien els uns als altres: — Aquest home no ha fet res que mereixi pena de mort o presó.


Apòstols 28:6
Ells esperaven que d’un moment a l’altre s’inflaria o cauria mort. Però després d’esperar molt, veient que no li passava res d’estrany, van canviar de parer i començaren a dir que era un déu.


Apòstols 28:18
Aquests em van interrogar i volien deixar-me en llibertat, perquè no havia comès cap delicte que meresqués pena de mort.


Romans 1:4
i, per obra de l’Esperit Sant, entronitzat com a Fill poderós de Déu en virtut de la seva resurrecció d’entre els morts. Ell, Jesucrist, Senyor nostre,


Romans 1:23
i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.


Romans 1:32
Tots aquests coneixen bé el decret de Déu segons el qual els qui actuen així mereixen la mort; però no solament es comporten d’aquesta manera, sinó que encara aplaudeixen els qui fan com ells.


Romans 2:7
la vida eterna, als qui, practicant amb constància les bones obres, busquen la glòria, l’honor i la immortalitat;


Romans 4:17
tal com diu l’Escriptura: T’he fet pare d’una multitud de pobles; i ho és davant de Déu, en qui va creure: el Déu que fa reviure els morts i crida a l’existència allò que no existia.


Romans 4:19
Abraham no va defallir en la fe tot i saber que, als seus quasi cent anys, ja tenia el cos esmorteït, com mortes estaven les entranyes de Sara.


Romans 4:24
sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrá en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre,


Romans 5:10
Perquè, si quan encara érem enemics vam ser reconciliats amb Déu per la mort del seu Fill, molt més ara que ja estem reconciliats serem salvats gràcies a la seva vida.


Romans 5:12
Per obra d’un sol home va entrar el pecat al món, i per mitjà del pecat hi entrà també la mort; i així la mort s’ha estès a tots els homes, ja que tots han pecat.


Romans 5:14
Tot i això, la mort va imperar durant el temps que va d’Adam a Moisès, fins sobre aquells qui no van pecar amb una transgressió semblant a la d’Adam, el qual prefigurava el qui havia de venir.


Romans 5:15
Però el do no té comparació amb la falta, perquè si tants han mort per la falta d’un de sol, molt més abundosament s’ha estès sobre tots la gràcia de Déu i el do de la gràcia que ve per un sol home, Jesucrist.


Romans 5:17
Així, doncs, si per la falta d’un de sol la mort ha imperat per culpa d’ell, molt més els qui reben aquesta sobreabundància de gràcia i el do de la justícia viuran i regnaran gràcies a un de sol, Jesucrist.


Romans 5:21
de manera que, així com el pecat imperava mitjançant la mort, també ara imperi la gràcia mitjançant la justícia salvadora i ens porti a la vida eterna, per Jesucrist, Senyor nostre.


Romans 6:2
De cap manera! Els qui hem mort al pecat, com podríem viure encara en el pecat?


Romans 6:3
¿O bé ignoreu que tots els qui hem estat batejats en Jesucrist hem estat submergits en la seva mort?


Romans 6:4
En efecte, pel baptisme hem estat sepultats amb ell i hem participat de la seva mort, perquè, així com Crist, per l’acció de la glòria del Pare, va ressuscitar d’entre els morts, també nosaltres emprenguem una vida nova.


Romans 6:5
I si nosaltres ens hem unit a ell participant d’una mort com la seva, també participarem de la seva resurrecció.


Romans 6:7
El qui ha mort, queda alliberat del pecat.


Romans 6:8
I si hem mort amb Crist, creiem que també viurem amb ell.


Romans 6:9
Sabem que Crist, un cop ressuscitat d’entre els morts, ja no mor més, la mort ja no té cap domini sobre ell.


Romans 6:11
Igualment vosaltres, tingueu-vos per morts al pecat, però vius per a Déu en Jesucrist.


Romans 6:12
Ara, per tant, no deixeu regnar més el pecat en el vostre cos mortal, no us sotmeteu a les seves passions.


Romans 6:13
No poseu els membres del vostre cos al servei del pecat com a instruments per a fer el mal; més aviat oferiu-vos a Déu com qui ha passat de mort a vida, i poseu els vostres membres al servei de Déu com a instruments per a fer el bé.


Romans 6:16
Sabeu prou bé que, si us poseu com a esclaus al servei d’algú per obeir-lo, de fet sou esclaus de l’amo que obeïu: per tant, o bé us sotmeteu al pecat, que porta a la mort, o bé obeïu aquell qui dóna la justícia.


Romans 6:21
Però quin fruit en trèieu, d’aquella vida? Ara us n’avergonyiu, perquè, sens dubte, portava a la mort.


Romans 6:23
La paga del pecat és la mort, però el do que Déu ens fa en Jesucrist, Senyor nostre, és la vida eterna.


Romans 7:4
Doncs bé, també vosaltres, germans meus, vau morir a la Llei per mitjà del cos de Crist. Així heu passat a ser d’un altre, d’aquell qui ha ressuscitat d’entre els morts; i ara donem fruits per a Déu.


Romans 7:5
Quan estàvem a mercè dels desigs terrenals, les passions pecaminoses, desvetllades per la Llei, actuaven en els membres del nostre cos i ens feien donar fruits que porten a la mort.


Romans 7:6
Però ara hem estat deslligats de la Llei i hem mort a allò que ens tenia presoners; ara servim Déu d’acord amb el camí nou de l’Esperit i no segons la lletra envellida de la Llei.


Romans 7:8
Però el pecat va aprofitar l’ocasió que li brindava aquest manament i va desvetllar en mi tota mena de mals desigs; perquè, sense Llei, el pecat era mort.


Romans 7:10
i jo vaig morir. D’aquesta manera, el manament que havia de dur-me a la vida va dur-me a la mort:


Romans 7:13
Ara bé, ¿és possible que una cosa bona m’hagi portat a la mort? De cap manera! És el pecat el que s’ha servit d’una cosa bona i m’ha portat a la mort; servint-se del manament, ha aparegut realment com a pecat i així la seva enorme malícia ha quedat en evidència.


Romans 7:24
Que en sóc, de dissortat! ¿Qui m’alliberarà d’aquest cos que em duu a la mort?


Romans 8:2
perquè la llei de l’Esperit, que dóna la vida en Jesucrist, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.


Romans 8:6
Les passions terrenals porten a la mort, mentre que les de l’Esperit duen a la vida i a la pau.


Romans 8:11
I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.


Romans 8:38
N’estic cert: ni la mort ni la vida, ni els àngels ni les potències, ni el present ni el futur, ni els poders,


Romans 10:7
O bé: Qui serà capaç de baixar fins a l’abisme — s’entén: per fer pujar Crist d’entre els morts?


Romans 10:9
Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat.


Romans 11:3
Senyor, han mort els teus profetes, han derrocat els teus altars; només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.


Romans 11:15
Si del fet d’haver quedat ells apartats ha vingut la reconciliació al món, ¿no serà la seva entrada un pas de mort a vida?


Romans 14:9
ja que Crist va morir i va tornar a la vida per ser Senyor de morts i de vius.


Romans 14:15
En conseqüència, si per menjar una cosa fas que el teu germà trontolli, ja no actues guiat per l’amor: per un menjar, no duguis a la perdició aquell pel qual Crist ha mort.


1 Corintis 3:22
Pau, Apol·ló, Cefes, el món, la vida i la mort, el present i el futur. Tot és vostre,


1 Corintis 4:9
Em sembla que a nosaltres, els apòstols, Déu ens ha col·locat els últims, com uns condemnats a mort: ens hem convertit en un espectacle per a tot l’univers, àngels i homes.


1 Corintis 11:26
Perquè cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa anuncieu la mort del Senyor fins que ell vingui.


1 Corintis 11:30
Per això hi ha tants malalts i gent delicada entre vosaltres, i alguns han mort.


1 Corintis 15:6
Després es va aparèixer a més de cinc-cents germans a la vegada, la majoria dels quals encara viuen, però alguns ja són morts.


1 Corintis 15:12
Si prediquem que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres neguen la resurrecció dels morts?


1 Corintis 15:13
Si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressuscitat.


1 Corintis 15:15
Fins i tot donem un fals testimoni de Déu mateix, ja que testimoniem en contra d’ell quan diem que ell ha ressuscitat el Crist: si és cert que els morts no ressusciten, Déu no l’ha pogut pas ressuscitar.


1 Corintis 15:16
Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat.


1 Corintis 15:18
En conseqüència, els qui han mort en Crist, també estarien perduts sense remei.


1 Corintis 15:20
Però, de fet, Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia de tots els qui han mort.


1 Corintis 15:21
Ja que la mort vingué per un home, també per un home vindrà la resurrecció dels morts:


1 Corintis 15:26
El dar-rer enemic destituït serà la mort,


1 Corintis 15:29
Si els morts no ressusciten, què aconseguirien els qui es fan batejar en lloc dels qui ja han mort? Per què fer-se batejar en lloc d’ells?


1 Corintis 15:31
Germans, cada dia em veig en perill de mort, i això és tan cert com que vosaltres em sou motiu de glòria en Jesucrist, Senyor nostre.


1 Corintis 15:32
De què em serviria haver lluitat amb feres a Efes, si només hagués estat per motius humans? Si els morts no ressusciten, mengem i beguem, que demà morirem!


1 Corintis 15:35
Potser algú preguntarà: «I com ressusciten, els morts? Quina mena de cos tenen?»


1 Corintis 15:36
Insensat! Tu saps que allò que sembres no arriba a tenir vida si abans no ha mort.


1 Corintis 15:42
Amb la resurrecció dels morts passa una cosa semblant. Se sembra un cos corruptible, i ressuscita incorruptible;


1 Corintis 15:52
Serà en un instant, en un obrir i tancar d’ulls, al so de la trompeta final: la trompeta tocarà i els morts ressuscitaran incorruptibles, i nosaltres serem transformats.


1 Corintis 15:53
Perquè aquest cos corruptible s’ha de revestir d’allò que és incorruptible, i aquest cos mortal s’ha de revestir d’immortalitat.


1 Corintis 15:54
Quan aquest cos corruptible s’haurà revestit d’allò que és incorruptible i aquest cos mortal s’haurà revestit d’immortalitat, llavors es complirà allò que diu l’Escriptura: La victòria ha engolit la mort.


1 Corintis 15:55
Oh mort, on és la teva victòria? On és ara, oh mort, el teu fibló?


1 Corintis 15:56
El fibló de la mort és el pecat, i la força del pecat ve de la Llei.


2 Corintis 1:9
Dins nostre ja ens donàvem per sentenciats a mort: tot va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.


2 Corintis 1:10
Ell ens va salvar d’un perill de mort tan greu i ens en salvarà encara. En ell tenim posada l’esperança: ell continuarà salvant-nos,


2 Corintis 2:16
per als uns, és olor de mort que porta a la mort; per als altres, olor de vida que porta a la vida. I qui pot estar a l’altura d’una missió com aquesta?


2 Corintis 3:7
Moisès era servidor de la lletra, gravada sobre pedra, que porta a la mort; i la seva cara resplendia de tal manera que els israelites no podien mirar-lo de fit a fit per la glòria que irradiava, tot i que era una glòria passatgera.


2 Corintis 4:10
sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida.


2 Corintis 4:11
És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre a mercè de la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal.


2 Corintis 4:12
D’aquesta manera, la mort continua la seva obra en nosaltres, i la vida, en vosaltres.


2 Corintis 5:4
Els qui ara vivim en aquesta tenda, gemeguem apesarats, perquè no voldríem ser despullats sinó revestits, i que així la nostra condició mortal quedés absorbida per la vida immortal.


2 Corintis 5:14
L’amor del Crist ens empeny: hem comprès que un ha mort per tots, i això vol dir que tots han mort amb ell.


2 Corintis 5:15
I ell ha mort per tots perquè els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ressuscitat per tots ells.


2 Corintis 7:3
I no ho dic per condemnar-vos, perquè ja he deixat clar que us porto al cor fins al punt de compartir amb vosaltres mort i vida.


2 Corintis 7:10
I la tristesa que ve de Déu produeix un penediment que porta a la salvació i que a ningú no sap greu de sentir; en canvi, la tristesa que ve del món causa la mort.


Gàlates 1:1
Pau, apòstol, no de part dels homes ni per designació d’un home, sinó per obra de Jesucrist i de Déu Pare, que el va ressuscitar d’entre els morts,


Gàlates 2:21
No vull fer inútil la gràcia de Déu, ja que, si algú fos just en virtut de la Llei, Crist hauria mort per no res.


Efesis 1:20
amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel,


Efesis 2:1
Vosaltres en altre temps éreu morts per les vostres faltes i els vostres pecats;


Efesis 2:5
que ens ha donat la vida juntament amb Crist, a nosaltres que érem morts pels nostres pecats: és per gràcia que heu estat salvats!


Efesis 5:14
ja que les coses evidents són lluminoses. Per això diem: «Aixeca’t, tu que dorms, ressuscita d’entre els morts, i el Crist t’il·luminarà.»


Efesis 6:24
Que la gràcia sigui amb tots els qui estimen Jesucrist, el nostre Senyor immortal.


Filipencs 2:8
s’abaixà i es féu obedient fins a la mort, i una mort de creu.


Filipencs 2:27
És cert que la malaltia el va dur a les portes de la mort, però Déu es compadí d’ell, i no solament d’ell, sinó també de mi, que hauria tingut pena sobre pena.


Filipencs 2:30
Per la causa de Crist ha estat en perill de mort, exposant la vida per suplir-vos a vosaltres en el servei que us havíeu compromès a prestar-me.


Filipencs 3:10
Així conec el Crist i la força de la seva resurrecció i puc entrar en comunió amb els seus sofriments, tot configurant-me a la seva mort,


Filipencs 3:11
esperant d’arribar a la resurrecció d’entre els morts.


Colossencs 1:18
Ell és també el cap del cos, que és l’Església. Ell és l’origen, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, perquè ell ha de ser en tot el primer.


Colossencs 1:22
Però ara Déu us ha reconciliat amb ell, per la mort que Crist ha sofert en el seu cos, a fi de portar-vos a la seva presència sants, irreprensibles i sense culpa.


Colossencs 2:12
Pel baptisme heu estat sepultats amb Crist, i amb ell també heu ressuscitat, gràcies a la fe en l’acció poderosa de Déu que el va ressuscitar d’entre els morts.


Colossencs 2:13
Vosaltres éreu morts per culpa dels vostres pecats i pel fet de ser incircumcisos, però ara Déu us ha donat la vida juntament amb Crist. Déu ens ha perdonat tots els pecats


1 Tessalonicencs 1:10
i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens allibera de la indignació divina que ha de venir.


1 Tessalonicencs 4:13
Germans, no volem que ignoreu què serà dels qui han mort, perquè no us entristiu com fan els altres, els qui no tenen esperança.


1 Tessalonicencs 4:14
Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que gràcies a Jesús Déu s’endurà amb ell els qui han mort.


1 Tessalonicencs 4:15
D’acord amb l’ensenyament del Senyor, us diem que els qui de nosaltres quedem amb vida el dia de la seva vinguda, no passarem pas al davant dels qui hauran mort;


1 Tessalonicencs 4:16
perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer.


1 Tessalonicencs 5:10
que va morir per nosaltres, perquè visquem juntament amb ell, tant si la seva vinguda ens troba vetllant entre els vius com si ens troba dormint entre els morts.


1 Timoteu 1:17
Al rei dels segles, Déu únic, immortal i invisible, honor i glòria pels segles dels segles. Amén.


1 Timoteu 5:6
En canvi, la que només pensa en els plaers, encara que visqui, és morta.


1 Timoteu 6:16
l’únic que posseeix la immortalitat i habita en una llum inaccessible, aquell que cap home no ha vist mai ni és capaç de veure. A ell l’honor i el poder per sempre. Amén.


2 Timoteu 1:10
Aquesta gràcia, ara ha estat revelada amb la manifestació de Jesucrist, el nostre salvador, que ha destituït la mort i, per mitjà de l’evangeli, ha fet resplendir la vida i la immortalitat.


2 Timoteu 2:8
Recorda’t de Jesucrist, ressuscitat d’entre els morts, sorgit del llinatge de David. Aquest és l’evangeli que jo anuncio,


2 Timoteu 4:1
Davant de Déu i de Jesucrist, que ha de judicar els vius i els morts, et conjuro, per la seva manifestació i pel seu Regne:


Hebreus 2:6
En les Escriptures, algú en dóna testimoni dient: Què és l’home, perquè te’n recordis? Què és un mortal, perquè el tinguis present?


Hebreus 2:9
però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.


Hebreus 2:14
Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort,


Hebreus 2:15
i per alliberar els qui, per por de la mort, estaven condemnats a ser esclaus tota la vida.


Hebreus 5:7
El Crist durant la seva vida mortal s’adreçà a Déu, que el podia salvar de la mort, pregant-lo i suplicant-lo amb grans clams i llàgrimes. I Déu l’escoltà per la seva submissió.


Hebreus 6:1
Per això, deixem la primera instrucció sobre el Crist i avancem cap al que és propi de gent adulta. Ara no hem de repetir pas els temes fonamentals: la conversió de les obres mortes, la fe en Déu,


Hebreus 6:2
l’ensenyament sobre el baptisme, la imposició de les mans, la resurrecció dels morts i el judici etern.


Hebreus 7:8
D’altra banda, en el cas dels descendents de Leví, els qui reben el delme són homes mortals, mentre que, de Melquisedec, l’Escriptura fa constar que viu.


Hebreus 7:23
A més, els qui eren instituïts sacerdots van ser molts, perquè la mort els impedia de continuar en les seves funcions;


Hebreus 9:14
Però la sang de Crist, que per l’Esperit etern s’ha ofert ell mateix a Déu com a víctima sense cap defecte, amb molta més raó purificarà la nostra consciència de les obres mortes, i podrem donar culte al Déu viu.


Hebreus 9:15
Així, doncs, el Crist és mitjancer d’una nova aliança, perquè ha mort en rescat dels pecats comesos sota la primera; així els qui són cridats reben l’herència eterna que els havia estat promesa.


Hebreus 9:16
En efecte, perquè un testament entri en vigor, ha de constar la mort del testador;


Hebreus 9:17
un testament sols és efectiu si el testador ha mort, ja que, mentre viu, el testament no val.


Hebreus 9:27
Als homes ens toca de morir una sola vegada, i després de la mort ve el judici;


Hebreus 10:28
Quan algú viola la Llei de Moisès, ha de ser condemnat a mort sense pietat, per la paraula de dos o tres testimonis;


Hebreus 11:5
Gràcies a la fe, Henoc va ser endut de la terra perquè no veiés la mort, i ningú no el va trobar, perquè Déu se l’havia endut. Abans que se l’endugués, es posà de manifest que era agradable a Déu.


Hebreus 11:12
Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.


Hebreus 11:19
Per això Abraham confiava que Déu seria prou poderós per a fer ressuscitar d’entre els morts, i així va recobrar el seu fill, com prefigurant la resurrecció.


Hebreus 11:35
Hi hagué dones que recobraren ressuscitats els morts de casa seva. Alguns es deixaren esquarterar, sense acceptar les propostes de llibertat, per obtenir la resurrecció a una vida millor.


Hebreus 11:37
foren apedregats, serrats, morts amb l’espasa; anaren d’ací d’allà coberts de pells d’ovella i de cabra, privats de tot, perseguits, maltractats,


Hebreus 13:20
Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d’una aliança eterna,


Jaume 1:15
Després, aquests desigs, un cop fecundats, engendren el pecat, i el pecat, quan és consumat, infanta la mort.


Jaume 2:17
Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta.


Jaume 2:26
Així com el cos, sense l’esperit, és mort, també la fe sense les obres és morta.


Jaume 3:8
però no hi ha home capaç de domar la llengua: és un mal que no reposa, va plena de verí mortal.


Jaume 5:20
sapigueu que el qui faci tornar un pecador del camí esgarriat, el salvarà de la mort i cobrirà una multitud de pecats.


1 Pere 1:3
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que pel seu gran amor ens ha engendrat de nou gràcies a la resurrecció de Jesucrist d’entre els morts. Ell us ha destinat a una esperança viva


1 Pere 1:21
per ell, vosaltres creieu en Déu, que l’ha ressuscitat d’entre els morts i li ha donat la glòria. Per això teniu posades en Déu la fe i l’esperança.


1 Pere 2:24
Ell mateix va portar els nostres pecats en el seu cos sobre el patíbul, perquè, morts al pecat, visquéssim com a justos; amb les seves ferides us curava.


1 Pere 3:18
També Crist patí per raó dels pecats una vegada per sempre. Ell, el just, va patir pels injustos, per conduir-vos a Déu; el seu cos va ser mort, però l’Esperit el féu viure.


1 Pere 4:5
Però ja donaran comptes al qui està a punt de venir per a judicar els vius i els morts.


1 Pere 4:6
Perquè també als morts ha estat anunciat l’evangeli, a fi que, condemnats com a homes a la mort corporal, visquin segons Déu gràcies a l’Esperit.


2 Pere 3:4
i aniran dient: «Què se n’ha fet, de la promesa de la seva vinguda? Els pares han mort i tot continua igual que al començament de la creació!»


1 Joan 3:14
nosaltres sabem que hem passat de la mort a la vida, perquè estimem els germans. Qui no estima, continua mort.


1 Joan 5:16
Si algú veu que el seu germà comet un pecat que no porta a la mort, que pregui, i Déu donarà vida al qui ha pecat; parlo dels qui fan un pecat que no porta a la mort. Però hi ha un pecat que porta a la mort: no és pas aquest pecat que us dic de tenir present en la pregària.


1 Joan 5:17
Tota maldat és pecat, però no tot pecat porta a la mort.


Judes 1:12
Aquests són la taca dels vostres àpats fraterns: banquetegen sense fre i procuren només per ells. Són núvols sense aigua enduts pel vent, arbres de tardor que no donen fruit, morts dues vegades, arrencats de soca-rel,


Apocalipsi 1:5
i de part de Jesucrist, el testimoni fidel, el primogènit dels qui retornen d’entre els morts, el sobirà dels reis de la terra. Ell ens estima i ens ha alliberat dels nostres pecats amb la seva sang,


Apocalipsi 1:17
En veure’l vaig caure als seus peus com mort, però ell va posar sobre meu la mà dreta i em digué: — No tinguis por. Jo sóc el primer i el darrer.


Apocalipsi 1:18
Sóc el qui viu: era mort, però ara visc pels segles dels segles i tinc les claus de la mort i del seu reialme.


Apocalipsi 2:8
»A l’àngel de l’església que hi ha a Esmirna, escriu-li: »“Això diu el primer i el darrer, el qui era mort i ha tornat a la vida:


Apocalipsi 2:10
No tinguis cap por dels sofriments que t’esperen. El diable, per provar-vos, en llançarà alguns de vosaltres a la presó, i passareu per una tribulació que durarà deu dies. Sigues fidel fins a la mort i et donaré la corona de la vida.


Apocalipsi 2:11
»Qui tingui orelles, que escolti què diu l’Esperit a les esglésies. Al qui surti vencedor, la segona mort no li farà cap mal.”


Apocalipsi 2:13
»Conec el lloc on resideixes: Satanàs hi té el seu tron. Sé que et mantens fidel al meu nom. No vas renegar de la fe en mi, ni tan sols en els dies que Antipes, el meu testimoni fidel, va ser mort en aquesta ciutat on resideix Satanàs.


Apocalipsi 3:1
»A l’àngel de l’església que hi ha a Sardes, escriu-li: »“Això diu el qui té els set esperits de Déu i les set estrelles: »Conec les teves obres. Sé que el teu nom significa que vius; de fet, però, ets mort.


Apocalipsi 6:8
I vaig veure que hi havia un cavall de color cendrós. El seu genet s’anomenava la Mort, i la seguia l’Hades, el seu reialme. Li van donar potestat sobre la quarta part de la terra, perquè matés amb l’espasa, la fam, la pesta i les bèsties de la terra.


Apocalipsi 6:11
Llavors van donar un vestit blanc a cada un, però els van dir que esperessin encara una mica de temps, fins que quedés complet el nombre dels seus germans, servents amb ells i que, com ells, havien de ser morts.


Apocalipsi 9:6
Aquells dies els homes buscaran la mort i no la trobaran, desitjaran morir però la mort s’apartarà d’ells.


Apocalipsi 11:18
Les nacions estaven furioses, però ara ha arribat el dia de la teva fúria; el temps de judicar els morts, de recompensar els teus servents els profetes, el poble sant i tots els qui veneren el teu nom, petits i grans, l’hora de destruir els destructors de la terra.


Apocalipsi 12:11
Ells l’han vençut per la sang de l’Anyell i pel testimoniatge del seu martiri, ja que no van estimar tant la vida que els fes por la mort.


Apocalipsi 13:3
Un dels seus caps estava com ferit de mort, però la ferida mortal va ser curada. Llavors la terra entera, meravellada, va seguir la bèstia.


Apocalipsi 13:12
Aquesta bèstia exerceix tot el poder de la primera en presència d’ella i procura que la terra i els qui l’habiten adorin la primera bèstia, la que havia estat curada de la seva ferida mortal.


Apocalipsi 13:15
També li han concedit de donar l’alè de vida a l’estàtua de la bèstia, perquè fins i tot parli, i li han permès que pugui condemnar a mort els qui no adorin l’estàtua.


Apocalipsi 14:13
Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel: — Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.”


Apocalipsi 18:8
Per això ara, en un sol dia, veurà els flagells que li cauran al damunt: mort, dol, fam i el foc que la consumirà. Perquè el Senyor Déu, que l’ha condemnada, és poderós.


Apocalipsi 19:21
Els qui quedaven van ser morts per l’espasa que sortia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van afartar d’aquell carnatge.


Apocalipsi 20:5
Els altres morts no han de reviure abans de complir-se els mil anys. Aquesta és la primera resur-recció.


Apocalipsi 20:6
Feliços i sants els qui tinguin part en aquesta primera resurrecció! La segona mort no té cap poder damunt d’ells: seran sacerdots dedicats a Déu i al Crist i regnaran amb ell durant mil anys.


Apocalipsi 20:12
Llavors vaig veure els morts, tant els qui havien estat grans com els qui havien estat petits, drets davant el tron, i foren oberts uns llibres. Van obrir també un altre llibre: el llibre de la vida. Els morts foren jutjats segons les seves obres, tal com es trobaven escrites en aquells llibres.


Apocalipsi 20:13
La mar va tornar els morts que tenia, i també els retornaren la Mort i l’Hades, el seu reialme, i tots van ser jutjats segons les seves obres.


Apocalipsi 20:14
Després la Mort mateixa i l’Hades, el seu reialme, van ser llançats a l’estany de foc, que és la segona mort.


Apocalipsi 21:4
Eixugarà totes les llàgri-mes dels seus ulls, i no existirà més la mort, ni dol, ni crits, ni sofriment. Perquè les coses d’abans han passat.


Apocalipsi 21:8
Però els covards, els descreguts, els corromputs, els assassins, els libidinosos, els qui practiquen la bruixeria, els idòlatres i tots els mentiders tindran la seva part a l’estany de foc atiat amb sofre, que és la segona mort.


Catalan Bible (BCI) 2008
Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso