A A A A A


Cerca

Mateu 1:1
Genealogia de Jesús, el Messies, fill de David, fill d’Abraham.


Mateu 1:16
i Jacob va ser el pare de Josep, l’espòs de Maria, de la qual nasqué Jesús, l’anomenat Messies.


Mateu 1:18
Jesús, el Messies, va ser engendrat d’aquesta manera: Maria, la seva mare, estava compromesa en matrimoni amb Josep i, abans de viure junts, ella es trobà que havia concebut un fill per obra de l’Esperit Sant.


Mateu 1:21
Tindrà un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.


Mateu 1:25
No hi havia tingut relacions conjugals quan ella tingué el fill. I Josep li va posar el nom de Jesús.


Mateu 2:1
Després que Jesús va néixer a Betlem de Judea, en temps del rei Herodes, vingueren uns savis d’Orient i, en arribar a Jerusalem,


Mateu 3:13
Llavors Jesús vingué de Galilea i es va presentar a Joan, vora el Jordà, a fer-se batejar per ell.


Mateu 3:15
Jesús li respongué: — Deixa’m fer, ara. Convé que complim d’aquesta manera tota justícia. Aleshores Joan el deixà fer.


Mateu 3:16
Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell.


Mateu 4:1
Aleshores l’Esperit va conduir Jesús al desert perquè el diable el temptés.


Mateu 4:2
Jesús dejunà quaranta dies i quaranta nits, i al final va tenir fam.


Mateu 4:7
Jesús li contestà: — També diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.


Mateu 4:10
Li diu Jesús: — Vés-te’n, Satanàs! Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.


Mateu 4:12
Quan Jesús va saber que Joan havia estat empresonat, es retirà a Galilea;


Mateu 4:17
Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: — Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.


Mateu 4:19
Jesús els diu: — Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.


Mateu 4:21
Una mica més enllà veié altres dos germans, Jaume, fill de Zebedeu, i el seu germà Joan. Eren a la barca amb Zebedeu, el seu pare, repassant les xarxes, i Jesús els va cridar.


Mateu 4:23
Jesús recorria tot Galilea, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint entre el poble malalties i xacres de tota mena.


Mateu 5:1
En veure les multituds, Jesús pujà a la muntanya, s’assegué, i se li acostaren els deixebles.


Mateu 7:28
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, la gent va quedar admirada de la seva doctrina,


Mateu 8:1
Jesús baixà de la muntanya, i molta gent es posà a seguir-lo.


Mateu 8:3
Jesús va estendre la mà i el tocà dient: — Ho vull, queda pur. A l’instant quedà pur de la lepra.


Mateu 8:4
Jesús li digué: — Vigila de no dir-ho a ningú. Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i presenta l’ofrena que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.


Mateu 8:5
Jesús va entrar a Cafarnaüm. Un centurió l’anà a trobar i li suplicava:


Mateu 8:7
Jesús li diu: — Vinc a curar-lo.


Mateu 8:10
Quan Jesús ho sentí, en quedà admirat i digué als qui el seguien: — En veritat us dic que no he trobat ningú a Israel amb tanta fe.


Mateu 8:13
Després Jesús digué al centurió: — Vés-te’n, i que es faci tal com has cregut. I en aquell mateix moment el criat es va posar bo.


Mateu 8:14
Jesús va arribar a casa de Pere i trobà que la sogra d’aquest era al llit amb febre.


Mateu 8:16
Al vespre li van portar molts endimoniats. Jesús va treure els esperits malignes només amb la seva paraula, i va curar tots els malalts.


Mateu 8:18
Jesús, veient que hi havia una gentada al seu voltant, va donar l’ordre de passar a l’altra riba.


Mateu 8:20
Jesús li respon: — Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.


Mateu 8:22
Jesús li respon: — Segueix-me, i deixa que els morts enterrin els seus morts.


Mateu 8:23
Jesús pujà llavors a la barca, i els seus deixebles el van seguir.


Mateu 8:24
Tot d’una es va aixecar en el llac una tempesta tan gran que les onades cobrien la barca. Però Jesús dormia.


Mateu 8:28
Després Jesús va arribar a l’altra banda del llac, al territori dels gadarencs, i l’anaren a trobar dos endimoniats que venien de les coves sepulcrals; eren tan perillosos que ningú no s’aventurava a passar per aquell camí.


Mateu 8:31
Els dimonis suplicaven a Jesús: — Si ens treus fora, envia’ns al ramat de porcs.


Mateu 8:34
Aleshores tota la ciutat va sortir a trobar Jesús i li suplicaren que abandonés el seu territori.


Mateu 9:1
Llavors Jesús pujà en una barca, va passar a l’altra riba i anà al seu poble.


Mateu 9:2
Allà li dugueren un paralític ajagut en una llitera. Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir al paralític: — Coratge, fill, et són perdonats els pecats.


Mateu 9:4
Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: — Per què penseu amb dolenteria en el vostre cor?


Mateu 9:9
Mentre se n’anava, Jesús veié tot passant un home que es deia Mateu, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: — Segueix-me. Ell s’aixecà i el va seguir.


Mateu 9:10
Més tard, mentre era a taula a casa seva, van acudir-hi molts publicans i altres pecadors i es posaren a taula amb Jesús i els seus deixebles.


Mateu 9:12
Jesús ho va sentir i digué: — El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts.


Mateu 9:14
Els deixebles de Joan van anar a trobar Jesús i li preguntaren: — Per què nosaltres i els fariseus fem molts dejunis, i els teus deixebles no dejunen?


Mateu 9:15
Jesús els contestà: — ¿Poden estar tristos els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Ja vindrà el temps que l’espòs els serà pres, i llavors sí que dejunaran.


Mateu 9:18
Mentre Jesús els parlava, es presentà un home important, es va prosternar davant d’ell i li digué: — La meva filla s’acaba de morir. Però vine a imposar-li la mà i viurà.


Mateu 9:19
Jesús s’aixecà i el seguí, acompanyat dels seus deixebles.


Mateu 9:22
Jesús es girà i, en veure-la, digué: — Coratge, filla, la teva fe t’ha salvat. I la dona quedà curada des d’aquell moment.


Mateu 9:23
Quan Jesús va arribar a casa d’aquell home important i veié els flautistes i l’aldarull de la gent,


Mateu 9:24
va dir: — Aparteu-vos: la noia no és morta, sinó que dorm. Però ells es burlaven de Jesús.


Mateu 9:25
Quan la gent va ser fora, Jesús entrà, agafà la noia per la mà, i ella va aixecar-se.


Mateu 9:27
Mentre Jesús se n’anava d’allà, dos cecs el seguien tot cridant: — Fill de David, tingues pietat de nosaltres!


Mateu 9:28
Quan va arribar a casa, els cecs l’anaren a trobar. Jesús els preguntà: — ¿Creieu que ho puc fer, això? Li responen: — Sí que ho creiem, Senyor.


Mateu 9:30
I els ulls se’ls van obrir. Jesús els advertí severament: — Mireu que ningú no ho sàpiga.


Mateu 9:32
Quan ells se n’anaven, van portar a Jesús un mut endimoniat.


Mateu 9:33
Tan bon punt Jesús va treure el dimoni, el mut es posà a parlar. La gent, meravellada, deia: — No s’havia vist mai res de semblant a Israel.


Mateu 9:35
Jesús recorria totes les viles i pobles, ensenyant a les sinagogues, anunciant la bona nova del Regne i guarint malalties i xacres de tota mena.


Mateu 10:1
Jesús va cridar els seus dotze deixebles i els donà poder de treure els esperits malignes i de guarir malalties i xacres de tota mena.


Mateu 10:5
Aquests dotze, Jesús els va enviar amb aquestes instruccions: — No us encamineu a terra de pagans ni entreu en cap població samaritana.


Mateu 11:1
Quan Jesús hagué acabat de donar aquestes instruccions als seus dotze deixebles, se’n va anar a ensenyar i a predicar per aquelles poblacions.


Mateu 11:4
Jesús els respongué: — Aneu a anunciar a Joan el que sentiu i veieu:


Mateu 11:7
Mentre ells se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: — Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?


Mateu 11:20
Aleshores Jesús començà a blasmar les poblacions on havia fet molts dels seus miracles, perquè no s’havien convertit:


Mateu 11:25
En aquell temps, Jesús digué: — T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.


Mateu 12:1
En aquell temps, Jesús anava per uns sembrats en dissabte. Els seus deixebles tenien gana i es posaren a arrencar espigues i a menjarse-les.


Mateu 12:2
Quan els fariseus ho veieren, van dir a Jesús: — Mira, els teus deixebles fan allò que no és permès de fer en dissabte.


Mateu 12:3
Jesús els respongué: — ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell:


Mateu 12:10
Hi havia un home que tenia la mà paralitzada. Ells preguntaren a Jesús, per poder-lo acusar: — ¿És permès de curar en dissabte?


Mateu 12:14
Els fariseus sortiren i prengueren l’acord de fer morir Jesús.


Mateu 12:22
Llavors portaren a Jesús un endimoniat cec i mut. Ell el va curar, i el mut recobrà la paraula i la vista.


Mateu 12:25
Jesús, que coneixia els seus pensaments, els digué: — Tot reialme que es divideix i lluita contra si mateix, va a la ruïna. I tota ciutat o casa que es divideix i lluita contra si mateixa, no durarà.


Mateu 12:38
Llavors alguns mestres de la Llei i fariseus digueren a Jesús: — Mestre, volem veure’t fer un senyal.


Mateu 12:46
Mentre Jesús s’adreçava a la gent, la seva mare i els seus germans, que eren fora, volien parlar amb ell.


Mateu 13:1
Aquell dia, Jesús va sortir de la casa i es va asseure vora el llac.


Mateu 13:34
Tot això, Jesús ho digué a la gent en paràboles, i no els deia res sense paràboles.


Mateu 13:53
Quan Jesús hagué acabat aquestes paràboles se’n va anar d’aquell lloc;


Mateu 13:57
I el rebutjaven. Jesús els digué: — Un profeta només és menyspreat al seu poble i a casa seva.


Mateu 14:1
En aquell temps, el tetrarca Herodes va sentir parlar de l’anomenada de Jesús


Mateu 14:12
Els deixebles de Joan anaren a endur-se’n el cos i li donaren sepultura. Després ho van fer saber a Jesús.


Mateu 14:13
Quan Jesús va rebre la notícia, es retirà d’allí en una barca tot sol cap a un lloc despoblat. Però així que la gent ho va saber, el seguiren a peu des de les seves poblacions.


Mateu 14:16
Però Jesús els respongué: — No cal que hi vagin. Doneu-los menjar vosaltres mateixos.


Mateu 14:22
Tot seguit, Jesús va fer pujar els deixebles a la barca i els manà que passessin al davant d’ell cap a l’altra riba, mentre ell acomiadava la gent.


Mateu 14:25
A la matinada, Jesús va anar cap a ells caminant sobre l’aigua.


Mateu 14:27
Però de seguida Jesús els digué: — Coratge! Sóc jo. No tingueu por.


Mateu 14:29
Jesús li digué: — Vine. Pere baixà de la barca, es posà a caminar sobre l’aigua i anà cap a Jesús.


Mateu 14:31
A l’instant, Jesús estengué la mà i va agafar-lo tot dient-li: — Home de poca fe! Per què has dubtat?


Mateu 14:34
Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles van tocar terra a Genesaret.


Mateu 15:1
Uns fariseus i uns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem anaren a trobar Jesús i li van dir:


Mateu 15:12
Després els deixebles anaren a dir a Jesús: — ¿Saps que els fariseus s’han escandalitzat d’això que has dit?


Mateu 15:16
Jesús respongué: — ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho?


Mateu 15:21
Jesús se’n va anar d’allí i es retirà a la regió de Tir i Sidó.


Mateu 15:23
Jesús no li va tornar contesta. Els seus deixebles es van acostar i li demanaven: — Fes-la marxar: no fa més que cridar darrere nostre.


Mateu 15:24
Jesús els digué: — Únicament he estat enviat a les ovelles perdudes de la casa d’Israel.


Mateu 15:26
Jesús contestà: — No està bé de prendre el pa dels fills i tirar-lo als gossets.


Mateu 15:28
Llavors Jesús li respongué: — Dona, és gran la teva fe. Que es faci tal com tu vols. I des d’aquell mateix moment es posà bona la seva filla.


Mateu 15:29
Jesús se’n va anar d’allí i arribà vora el llac de Galilea, pujà a la muntanya i s’assegué.


Mateu 15:32
Llavors Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: — Sento una gran compassió per aquesta gent, perquè ja fa tres dies que no es mouen d’aquí amb mi i no tenen res per a menjar. I no vull que se’n vagin dejuns, no fos cas que defallissin pel camí.


Mateu 15:34
Jesús els pregunta: — Quants pans teniu? Ells li responen: — Set, i uns quants peixets.


Mateu 15:35
Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra,


Mateu 15:39
Després d’acomiadar la gent, Jesús va pujar a la barca i se n’anà al territori de Magadan.


Mateu 16:2
Jesús els respongué: — Quan arriba el capvespre, dieu: “Cel rogenc, bon temps.”


Mateu 16:4
La gent d’aquesta generació dolenta i adúltera demana un senyal, però no els serà donat cap altre senyal que el de Jonàs. Llavors Jesús els deixà i se’n va anar.


Mateu 16:6
Jesús els digué: — Estigueu alerta, guardeu-vos del llevat dels fariseus i dels saduceus.


Mateu 16:8
Jesús se n’adonà i els va dir: — Gent de poca fe! Per què esteu pensant que no teniu pans?


Mateu 16:13
Jesús va arribar a la regió de Cesarea de Filip, i preguntava als seus deixebles: — Qui diu la gent que és el Fill de l’home?


Mateu 16:17
Llavors Jesús li va dir: — Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel.


Mateu 16:21
Des d’aleshores Jesús començà a explicar als deixebles que calia que anés a Jerusalem i que patís molt de part dels notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei, i que havia de ser mort i de ressuscitar el tercer dia.


Mateu 16:23
Però Jesús es girà i digué a Pere: — Vés-te’n d’aquí, Satanàs! Em vols fer caure, perquè no veus les coses com Déu, sinó com els homes.


Mateu 16:24
Aleshores Jesús digué als seus deixebles: — Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui la seva creu i que em segueixi.


Mateu 17:1
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan, el germà de Jaume, i se’ls endugué a part dalt d’una muntanya alta.


Mateu 17:3
Llavors se’ls van aparèixer Moisès i Elies, que conversaven amb Jesús.


Mateu 17:4
Pere digué a Jesús: — Senyor, és bo que estiguem aquí dalt. Si vols, hi faré tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.


Mateu 17:7
Jesús s’acostà, els tocà i els digué: — Aixequeu-vos, no tingueu por.


Mateu 17:8
Ells van alçar els ulls i no veieren ningú més que Jesús tot sol.


Mateu 17:9
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va donar aquesta ordre: — No digueu res a ningú d’aquesta visió fins que el Fill de l’home hagi ressuscitat d’entre els morts.


Mateu 17:10
Després els deixebles preguntaren a Jesús: — Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?


Mateu 17:11
Jesús els respongué: — És cert que Elies ha de venir a restablir-ho tot.


Mateu 17:14
Així que van arribar on era la gent, un home es va acostar a Jesús, s’agenollà davant d’ell


Mateu 17:17
Jesús digué: — Generació descreguda i esgarriada! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi aquí.


Mateu 17:18
Aleshores Jesús increpà el dimoni, que va sortir del noi, i el noi quedà curat des d’aquell mateix moment.


Mateu 17:19
Quan van ser sols, els deixebles anaren a trobar Jesús i li preguntaren: — Per què nosaltres no l’hem pogut treure?


Mateu 17:22
Es trobaven tots junts a Galilea, i Jesús digué als seus deixebles: — El Fill de l’home ha de ser entregat en mans dels homes,


Mateu 17:25
Pere respongué: — És clar que sí. Un cop Pere va entrar a casa, Jesús s’avançà a preguntar-li: — Què et sembla, Simó? Els reis de la terra, ¿de qui cobren impostos i tributs: dels seus fills o dels estranys?


Mateu 17:26
Pere li respon: — Dels estranys. Jesús li diu: — Per tant, els fills no hi estan obligats.


Mateu 18:1
En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: — Qui és el més important en el Regne del cel?


Mateu 18:2
Jesús va cridar un infant el posà enmig d’ells


Mateu 18:21
Aleshores Pere preguntà a Jesús: — Senyor, quantes vegades hauré de perdonar al meu germà les ofenses que em faci? Set vegades?


Mateu 18:22
Jesús li respon: — No et dic set vegades, sinó setanta vegades set.


Mateu 19:1
Quan Jesús hagué acabat aquests ensenyaments, se’n va anar de Galilea i arribà al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà.


Mateu 19:4
Jesús els va dir: — ¿No heu llegit en l’Escriptura que el Creador, des del principi, els va fer home i dona?


Mateu 19:8
Jesús els respon: — Moisès us va permetre de divorciar-vos de la muller per la vostra duresa de cor. Però al principi no era pas així.


Mateu 19:13
Llavors alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven.


Mateu 19:14
Jesús digué: — Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.


Mateu 19:16
Un jove anà a trobar Jesús i va preguntar-li: — Mestre, quina cosa bona haig de fer per a obtenir la vida eterna?


Mateu 19:17
Jesús li digué: — Per què em preguntes sobre el que és bo? Un de sol és bo. Si vols entrar a la vida, guarda els manaments.


Mateu 19:18
Ell li preguntà: — Quins? Jesús respongué: — No matis, no cometis adulteri, no robis, no acusis ningú falsament,


Mateu 19:21
Jesús li respongué: — Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.


Mateu 19:23
Llavors Jesús digué als seus deixebles: — En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel.


Mateu 19:26
Jesús se’ls mirà i els digué: — Als homes els és impossible, però Déu ho pot tot.


Mateu 19:28
Jesús els digué: — Us ho asseguro: quan neixi el món nou i el Fill de l’home s’assegui en el seu tron gloriós, també vosaltres, els qui m’heu seguit, us asseureu en dotze trons per jutjar les dotze tribus d’Israel.


Mateu 20:17
Mentre Jesús pujava a Jerusalem va prendre a part els dotze deixebles i pel camí els digué:


Mateu 20:20
Llavors la mare dels fills de Zebedeu va anar amb els seus fills a trobar Jesús i es prosternà per fer-li una petició.


Mateu 20:21
Jesús li preguntà: — Què vols? Ella li respongué: — Mana que aquests dos fills meus seguin en el teu Regne l’un a la teva dreta i l’altre a la teva esquerra.


Mateu 20:22
Jesús contestà: — No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo he de beure? Ells li responen: — Sí que podem.


Mateu 20:23
Jesús els diu: — Prou que beureu la meva copa, però seure a la meva dreta o a la meva esquerra, no sóc jo qui ho ha de concedir: hi seuran aquells per a qui el meu Pare ho ha preparat.


Mateu 20:25
Jesús els cridà i els digué: — Ja sabeu que els governants de les nacions les dominen com si en fossin amos i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder.


Mateu 20:29
Mentre sortien de Jericó, molta gent seguia Jesús.


Mateu 20:30
Dos cecs que seien a la vora del camí van sentir dir que passava Jesús, i començaren a cridar: — Senyor, Fill de David, tingues pietat de nosaltres!


Mateu 20:32
Jesús s’aturà, els cridà i digué: — Què voleu que faci per vosaltres?


Mateu 20:34
Jesús se’n compadí, els va tocar els ulls, i a l’instant hi veieren i el van seguir.


Mateu 21:1
Quan es van acostar a Jerusalem i arribaren a Betfagé, a la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos deixebles


Mateu 21:6
Els deixebles hi anaren i feren el que Jesús els havia manat:


Mateu 21:11
La multitud responia: — Aquest és el profeta Jesús, de Natzaret de Galilea.


Mateu 21:12
Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i en va expulsar els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,


Mateu 21:16
i li digueren: — ¿No sents què diuen, aquests? Jesús els contestà: — Sí. I vosaltres, ¿no heu llegit mai en l’Escriptura: Amb la paraula dels infants i dels nadons t’has fet cantar una lloança?


Mateu 21:17
Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit.


Mateu 21:18
De bon matí, tornant a la ciutat, Jesús va tenir gana.


Mateu 21:21
Jesús els respongué: — En veritat us ho dic: si teniu fe i no dubteu, no solament fareu això que jo he fet a la figuera, sinó que fins si dieu a aquesta muntanya: “Alça’t i tira’t al mar”, es realitzarà.


Mateu 21:24
Jesús els replicà: — Jo també us faré una pregunta. Si me la contesteu, també jo us diré amb quina autoritat faig tot això.


Mateu 21:27
Per això respongueren a Jesús: — No ho sabem. Llavors els digué: — Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.


Mateu 21:31
»Quin d’aquests dos va fer la voluntat del pare? Li responen: — El primer. Jesús els diu: — En veritat us dic que els publicans i les prostitutes us passen al davant en el camí cap al Regne de Déu.


Mateu 21:42
Jesús els diu: — ¿No heu llegit mai allò que diu l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal. És el Senyor qui ho ha fet, i els nostres ulls se’n meravellen?


Mateu 22:1
Jesús es posà a parlar-los novament en paràboles. Els digué:


Mateu 22:15
Aleshores els fariseus van planejar la manera de sorprendre Jesús en alguna paraula comprometedora.


Mateu 22:18
Jesús es va adonar de la seva malícia i els digué: — Per què em poseu a prova, hipòcrites?


Mateu 22:20
Jesús els preguntà: — De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció?


Mateu 22:29
Jesús els respongué: — Aneu equivocats, perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu.


Mateu 22:34
Quan els fariseus van saber que Jesús havia fet callar els saduceus, es reuniren tots junts,


Mateu 22:37
Jesús li digué: — Estima el Senyor, el teu Déu, amb tot el cor, amb tota l’ànima i amb tot el pensament.


Mateu 22:41
Mentre els fariseus estaven reunits, Jesús els va fer aquesta pregunta:


Mateu 23:1
Aleshores Jesús s’adreçà a la gent i als seus deixebles


Mateu 24:1
Jesús va sortir del temple. Quan se n’anava, els deixebles se li acostaren i li van fer notar les seves construccions.


Mateu 24:4
Jesús els va respondre: — Estigueu alerta, que ningú no us enganyi.


Mateu 26:1
Quan Jesús hagué acabat tots aquests ensenyaments, va dir als seus deixebles:


Mateu 26:4
i prengueren l’acord d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo.


Mateu 26:6
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós.


Mateu 26:7
Mentre era a taula, se li va acostar una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum molt valuós i el buidà sobre el cap de Jesús.


Mateu 26:10
Jesús se n’adonà i els digué: — Per què molesteu aquesta dona? Ha fet amb mi una bona acció.


Mateu 26:15
i els digué: — Què esteu disposats a donar-me si us entrego Jesús? Ells li van oferir trenta monedes de plata.


Mateu 26:17
El primer dia dels Àzims, els deixebles anaren a dir a Jesús: — On vols que et fem els preparatius per a menjar el sopar pasqual?


Mateu 26:19
Els deixebles van complir el que Jesús els havia ordenat i prepararen el sopar pasqual.


Mateu 26:20
Arribat el capvespre, Jesús es posà a taula amb els Dotze.


Mateu 26:23
Jesús respongué: — Un que suca amb mi al mateix plat és el qui em trairà.


Mateu 26:26
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i, tot donant-lo als deixebles, digué: — Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos.


Mateu 26:31
Llavors Jesús els digué: — Aquesta nit, per causa meva, tots vosaltres fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i es dispersaran les ovelles del ramat.


Mateu 26:34
Jesús li digué: — En veritat t’ho dic: aquesta mateixa nit, abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.


Mateu 26:36
Llavors Jesús va arribar amb els deixebles en un terreny anomenat Getsemaní, i els digué: — Seieu aquí mentre vaig allà a pregar.


Mateu 26:47
Encara Jesús parlava quan va arribar Judes, un dels Dotze. L’acompanyava molta gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots i dels notables del poble.


Mateu 26:49
A l’instant es va acostar a Jesús i li digué: — Salve, rabí! I el besà.


Mateu 26:50
Jesús li digué: — Company, estigues pel que has de fer. Llavors s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren.


Mateu 26:52
Jesús li diu: — Torna l’espasa a la beina, que tots els qui empunyen l’espasa, per l’espasa moriran.


Mateu 26:55
En aquella mateixa hora, Jesús digué a la gent: — Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler. Cada dia estava assegut al temple ensenyant i no em vau detenir.


Mateu 26:57
Els qui havien detingut Jesús se’l van endur a casa de Caifàs, el gran sacerdot, on s’havien reunit els mestres de la Llei i els notables.


Mateu 26:59
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una falsa declaració contra Jesús per fer-lo morir,


Mateu 26:62
Llavors el gran sacerdot es posà dret i va dir a Jesús: — ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?


Mateu 26:63
Però Jesús callava. El gran sacerdot li digué: — Et conjuro pel Déu viu que ens diguis si tu ets el Messies, el Fill de Déu.


Mateu 26:64
Jesús li respon: — Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel.


Mateu 26:69
Mentrestant, Pere s’estava assegut a fora, al pati. Se li va acostar una criada i li digué: — Tu també hi anaves, amb Jesús, el Galileu.


Mateu 26:71
Quan Pere sortia cap al portal, el va veure una altra criada i digué als qui eren allí: — Aquest anava amb Jesús, el Natzarè.


Mateu 26:75
Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans no canti el gall, m’hauràs negat tres vegades.» I així que va ser fora, va plorar amargament.


Mateu 27:1
Quan va despuntar el dia, tots els grans sacerdots i els notables del poble prengueren l’acord de fer morir Jesús.


Mateu 27:11
Jesús comparegué davant el governador. El governador el va interrogar: — ¿Tu ets el rei dels jueus? Jesús li respongué: — Tu ho dius.


Mateu 27:12
Però Jesús no contestava res a les acusacions que li feien els grans sacerdots i els notables.


Mateu 27:14
Però Jesús no li va respondre res sobre cap acusació, i el governador n’estava tot sorprès.


Mateu 27:17
Quan la gent, doncs, s’hagué reunit, Pilat els digué: — Qui voleu que us deixi lliure, Barrabàs, o Jesús, l’anomenat Messies?


Mateu 27:18
Deia això perquè sabia que li havien entregat Jesús per enveja.


Mateu 27:20
Mentrestant els grans sacerdots i els notables van convèncer la gent que reclamessin Barrabàs i fessin matar Jesús.


Mateu 27:22
Pilat els diu: — I de Jesús, l’anomenat Messies, què n’he de fer? Tots van respondre: — Que el crucifiquin!


Mateu 27:26
Llavors els deixà lliure Barrabàs i, després de fer assotar Jesús, el va entregar perquè fos crucificat.


Mateu 27:27
Els soldats del governador es van endur Jesús dins el pretori i reuniren al seu voltant tota la cohort.


Mateu 27:32
Quan sortien van trobar un home de Cirene, que es deia Simó, i l’obligaren a portar la creu de Jesús.


Mateu 27:37
Damunt el seu cap havien posat escrita la causa de la seva condemna: «Aquest és Jesús, el rei dels jueus.»


Mateu 27:46
I cap a les tres de la tarda, Jesús va exclamar amb tota la força: — Elí, Elí, ¿lemà sabactani? — que vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »


Mateu 27:50
Però Jesús tornà a cridar amb tota la força, i va exhalar l’esperit.


Mateu 27:53
sortiren dels sepulcres i, després de la resurrecció de Jesús, van entrar a la ciutat santa i s’aparegueren a molts.


Mateu 27:54
El centurió i els qui amb ell custodiaven Jesús, veient el terratrèmol i tot el que havia passat, van agafar molta por i deien: — És veritat: aquest era Fill de Déu.


Mateu 27:55
També hi havia allà moltes dones que s’ho miraven de lluny estant. Havien seguit Jesús des de Galilea i li prestaven ajut.


Mateu 27:57
Arribat el capvespre, vingué un home ric d’Arimatea, que es deia Josep i era també deixeble de Jesús.


Mateu 27:58
Aquest anà a trobar Pilat per demanar-li el cos de Jesús, i Pilat va manar que l’hi donessin.


Mateu 28:5
L’àngel digué a les dones: — No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat.


Mateu 28:9
Però tot d’una Jesús els va sortir al pas i els digué: — Déu vos guard. Elles se li acostaren, se li abraçaren als peus i el van adorar.


Mateu 28:10
Jesús els diu: — No tingueu por. Aneu a anunciar als meus germans que vagin a Galilea. Allà em veuran.


Mateu 28:16
Els onze deixebles se n’anaren a Galilea, a la muntanya que Jesús els havia indicat.


Mateu 28:18
Jesús s’acostà i els va dir: — He rebut plena autoritat al cel i a la terra.


Marc 1:1
Comença l’evangeli de Jesús, el Messies, Fill de Déu.


Marc 1:9
Per aquells dies, Jesús vingué des de Natzaret de Galilea i fou batejat per Joan en el Jordà.


Marc 1:12
Immediatament l’Esperit empenyé Jesús cap al desert.


Marc 1:14
Després que Joan fou empreso-nat, Jesús anà a Galilea i anunciava la bona nova de Déu.


Marc 1:17
Jesús els digué: — Veniu amb mi i us faré pescadors d’homes.


Marc 1:20
i tot seguit els va cridar. Ells deixaren el seu pare Zebedeu a la barca amb els jornalers i se n’anaren amb Jesús.


Marc 1:21
Després van arribar a Cafarnaüm. El dissabte, Jesús entrà a la sinagoga i ensenyava.


Marc 1:24
— Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!


Marc 1:25
Però Jesús el va increpar dient: — Calla i surt d’aquest home!


Marc 1:30
La sogra de Simó era al llit amb febre, i de seguida ho digueren a Jesús.


Marc 1:41
Jesús, compadit, va estendre la mà, el tocà i li digué: — Ho vull, queda pur.


Marc 1:43
Tot seguit Jesús el va fer marxar, després d’advertir-lo severament.


Marc 1:45
Però ell, així que se n’anà, començà de pregonar la nova i escampar-la pertot arreu, de manera que Jesús ja no podia entrar obertament en cap població, sinó que es quedava a fora, en llocs despoblats. I la gent venia a trobar-lo de tot arreu.


Marc 2:1
Al cap d’uns quants dies, Jesús entrà novament a Cafarnaüm. Va córrer la veu que era a casa,


Marc 2:4
Veient que amb tanta gent no podien dur-lo fins a Jesús, van fer un forat al sostre sobre l’indret on ell era i van baixar la llitera on jeia el paralític.


Marc 2:5
Jesús, en veure la fe d’aquella gent, diu al paralític: — Fill, et són perdonats els pecats.


Marc 2:8
A l’instant, Jesús, que coneixia que pensaven així, els digué: — Per què penseu això en el vostre cor?


Marc 2:13
Jesús tornà a sortir cap a la vora del llac. Tothom venia a trobar-lo i ell els ensenyava.


Marc 2:15
Més tard, es posà a taula a casa d’ell, i molts publicans i altres pecadors es posaren també a taula amb Jesús i els seus deixebles; eren molts els qui el seguien.


Marc 2:16
Llavors, quan els mestres de la Llei del grup dels fariseus veieren que Jesús menjava amb els pecadors i els publicans, preguntaren als deixebles: — Com és que menja amb els publicans i els pecadors?


Marc 2:17
Jesús ho va sentir i els digué: — El metge, no el necessiten els qui estan bons, sinó els qui estan malalts. No he vingut a cridar els justos, sinó els pecadors.


Marc 2:18
Un dia que els deixebles de Joan i els fariseus dejunaven, alguns van anar a trobar Jesús i li preguntaren: — Per què els deixebles de Joan i els deixebles dels fariseus fan dejuni, i els teus no dejunen?


Marc 2:19
Jesús els contestà: — ¿Poden dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells? Mentre el tenen amb ells no poden pas dejunar.


Marc 2:23
Un dissabte, Jesús passava per uns sembrats, i els seus deixebles, tot fent camí, es posaren a arrencar espigues.


Marc 2:25
Jesús els respon: — ¿No heu llegit mai què va fer David quan van tenir necessitat de menjar ell i els qui anaven amb ell?


Marc 3:1
Jesús va entrar novament a la sinagoga. Hi havia allí un home que tenia la mà paralitzada.


Marc 3:3
Jesús diu a l’home que tenia la mà paralitzada: — Aixeca’t i posa’t aquí al mig.


Marc 3:5
Jesús se’ls anà mirant, indignat i entristit per l’enduriment del seu cor, i digué a aquell home: — Estén la mà. Ell la va estendre, i la mà recobrà el moviment.


Marc 3:6
Els fariseus sortiren i llavors mateix, juntament amb els partidaris d’Herodes, començaren a fer plans contra Jesús per fer-lo morir.


Marc 3:7
Jesús es retirà amb els seus deixebles cap al llac, i el va seguir una gran gentada de Galilea. També va anar a trobar-lo molta gent de Judea,


Marc 3:9
Jesús digué als seus deixebles que li tinguessin a punt una barqueta perquè la gent no el masegués:


Marc 3:12
Però Jesús els manava molt severament que no el descobrissin.


Marc 3:13
Jesús pujà a la muntanya, va cridar els qui va voler, i ells anaren cap a Jesús.


Marc 3:20
Després Jesús va entrar a casa amb els deixebles, i tornà a reunir-s’hi tanta gent, que no podien ni menjar.


Marc 3:23
Llavors Jesús els va cridar i els parlava valent-se de paràboles: — Com pot ser que Satanàs tregui fora Satanàs?


Marc 3:30
Jesús va parlar així perquè deien d’ell que tenia un esperit maligne.


Marc 3:31
Llavors arriben la mare i els germans de Jesús i, de fora estant, envien a buscar-lo.


Marc 4:1
Jesús es posà altra vegada a ensenyar vora el llac. Però es reuní tanta gent entorn d’ell, que va haver de pujar en una barca. S’assegué, doncs, a la barca, dintre el llac, i la gent es quedà a terra, vora l’aigua.


Marc 4:10
Quan Jesús s’hagué quedat sol, els qui eren al voltant d’ell juntament amb els Dotze li preguntaven sobre les paràboles.


Marc 4:33
Amb moltes paràboles semblants, Jesús anunciava la paraula a la gent, de la manera que ells eren capaços d’escoltar-la.


Marc 4:35
Aquell mateix dia, arribat el capvespre, Jesús diu als deixebles: — Passem a l’altra riba.


Marc 4:38
Jesús era a popa, dormint amb el cap sobre un coixí. Ells el desperten i li diuen: — Mestre, ¿no et fa res que ens enfonsem?


Marc 4:40
Jesús els digué: — Per què sou tan covards? Encara no teniu fe?


Marc 5:2
Així que Jesús saltà de la barca, l’anà a trobar un home posseït d’un esperit maligne, que venia de les coves sepulcrals,


Marc 5:6
Quan l’home veié Jesús de lluny estant, corregué, es prosternà davant d’ell


Marc 5:7
i digué cridant amb veu forta: — Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et conjuro per Déu que no em turmentis!


Marc 5:8
És que Jesús li havia dit: «Esperit maligne, surt d’aquest home!»


Marc 5:9
Jesús li pregunta: — Quin és el teu nom? Ell li respon: — El meu nom és “Legió”, perquè som molts.


Marc 5:10
I demanava a Jesús amb insistència que no el tragués fora d’aquell territori.


Marc 5:12
Llavors els esperits malignes van fer a Jesús aquesta súplica: — Envia’ns als porcs, que hi entrarem.


Marc 5:13
Jesús els ho permeté. I tan bon punt els esperits malignes van sortir de l’home i entraren als porcs, el ramat es va tirar al llac pel precipici; els porcs, que eren uns dos mil, es van ofegar dintre l’aigua.


Marc 5:15
S’acostaren fins on era Jesús i veieren l’endimoniat que havia estat posseït per la legió, assegut, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt.


Marc 5:17
Llavors es posaren a suplicar a Jesús que se n’anés del seu territori.


Marc 5:18
Quan Jesús pujava a la barca, el qui havia estat endimoniat li suplicava que el volgués amb ell.


Marc 5:19
Però Jesús no li ho va permetre, i li digué: — Vés a casa teva, amb els teus, i anuncia’ls tot el que el Senyor t’ha fet i com s’ha compadit de tu.


Marc 5:20
Aquell home se n’anà i pregonava per la Decàpolis tot el que Jesús li havia fet, i tothom en quedava astorat.


Marc 5:21
Jesús travessà el llac amb la barca i va tornar a l’altra riba. Molta gent es reuní al seu voltant, i ell es quedà vora l’aigua.


Marc 5:24
Jesús se n’anà amb ell. El seguia molta gent que l’empenyia pertot arreu.


Marc 5:27
Aquesta dona, que havia sentit parlar de Jesús, se li va acostar per darrere enmig de la gent i li tocà el mantell,


Marc 5:30
Jesús s’adonà a l’instant de la força que havia sortit d’ell i es girà per preguntar a la gent: — Qui m’ha tocat la roba?


Marc 5:32
Però Jesús anava mirant al seu voltant per veure la qui ho havia fet.


Marc 5:34
Jesús li digué: — Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau i queda guarida del mal que et turmentava.


Marc 5:35
Encara Jesús parlava, que n’arriben uns de casa del cap de la sinagoga a dir-li: — La teva filla s’ha mort. Què en trauràs, d’amoïnar més el Mestre?


Marc 5:36
Però Jesús, en sentir aquestes paraules, digué al cap de la sinagoga: — No tinguis por; tingues només fe.


Marc 5:40
Ells es burlaven de Jesús. Però ell els treu tots fora, i pren només el pare i la mare de la nena i els qui l’acompanyaven, entra al lloc on era la nena,


Marc 5:43
Però Jesús els prohibí que ho fessin saber a ningú. I els digué que donessin menjar a la noia.


Marc 6:1
D’allà, Jesús se’n va anar al seu poble, i els seus deixebles el seguiren.


Marc 6:4
Jesús els digué: — Un profeta només és menyspreat al seu poble, entre els seus parents i a casa seva.


Marc 6:6
I el sorprenia que no tinguessin fe. Jesús recorria els pobles del voltant i hi ensenyava.


Marc 6:14
L’anomenada de Jesús s’havia estès pertot arreu, i el rei Herodes en va sentir parlar. Alguns deien: — És Joan Baptista que ha ressuscitat d’entre els morts, i per això actua en ell el poder de fer miracles.


Marc 6:30
Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van explicar tot el que havien fet i ensenyat.


Marc 6:34
Quan Jesús desembarcà, veié una gran gentada i se’n compadí, perquè eren com ovelles sense pastor; i es posà a instruir-los llargament.


Marc 6:37
Però Jesús els respongué: — Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells li diuen: — Per a donar-los menjar hauríem de comprar pa per valor de dos-cents denaris!


Marc 6:38
Jesús els pregunta: — Quants pans teniu? Aneu a veure-ho. Ells ho miren i li diuen: — Cinc pans i dos peixos.


Marc 6:39
Llavors Jesús els va manar que fessin seure tothom en colles a l’herba verda.


Marc 6:41
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom.


Marc 6:45
Tot seguit, Jesús va fer pujar els seus deixebles a la barca i els manà que passessin al davant cap a l’altra riba, en direcció a Betsaida, mentre ell acomiadava la gent.


Marc 6:47
Arribat el vespre, la barca es trobava al mig del llac, i Jesús era tot sol a terra.


Marc 6:50
tots l’havien vist i estaven esglaiats. Però Jesús els parlà de seguida i els digué: — Coratge! Sóc jo. No tingueu por.


Marc 6:53
Quan hagueren fet la travessia del llac, Jesús i els seus deixebles tocaren terra a Genesaret i van fondejar.


Marc 7:1
Els fariseus i alguns mestres de la Llei que havien vingut de Jerusalem es van reunir entorn de Jesús,


Marc 7:5
Els fariseus, doncs, i els mestres de la Llei preguntaren a Jesús: — Com és que els teus deixebles no segueixen la tradició dels antics, sinó que prenen els aliments amb les mans impures?


Marc 7:14
Llavors Jesús tornà a cridar la gent i els deia: — Escolteu-me tots i compreneu-ho bé:


Marc 7:18
Jesús els respongué: — ¿També vosaltres sou incapaços d’entendre-ho? ¿No compreneu que tot allò que entra a l’home des de fora no el pot fer impur,


Marc 7:24
Jesús se’n va anar d’allí i arribà al territori de Tir. Va entrar en una casa i no volia que ningú ho sabés, però no pogué passar desapercebut.


Marc 7:26
La dona, que era pagana, sirofenícia d’origen, pregava a Jesús que tragués de la seva filla el dimoni.


Marc 7:29
Llavors Jesús li digué: — Ja que has respost així, vés, que el dimoni ja ha sortit de la teva filla.


Marc 7:31
Jesús va tornar del territori de Tir i, passant pel de Sidó, arribà al llac de Galilea, després de travessar el territori de la Decàpolis.


Marc 7:33
Jesús se l’endugué tot sol, lluny de la gent, li ficà els dits a les orelles, va escopir i li tocà la llengua amb la saliva.


Marc 7:36
Jesús els prohibí que ho diguessin a ningú, però com més els ho prohibia, més ho pregonaven.


Marc 8:1
Aquells dies, hi tornava a haver una gran gentada i no tenien res per a menjar. Jesús va cridar els deixebles i els digué:


Marc 8:5
Jesús els preguntà: — Quants pans teniu? Ells li respongueren: — Set.


Marc 8:6
Llavors Jesús va manar que la gent s’assegués a terra, prengué els set pans, digué l’acció de gràcies, els partí i en donava als seus deixebles perquè en servissin a la gent; i així ho van fer.


Marc 8:7
Tenien a més uns quants peixets, i Jesús, després de beneir-los, digué que també els servissin.


Marc 8:9
Eren unes quatre mil persones. Jesús els va acomiadar,


Marc 8:11
Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.


Marc 8:13
Jesús els deixà, s’embarcà altra vegada i se’n va anar a l’altra riba.


Marc 8:15
Jesús els va fer aquesta advertència: — Estigueu alerta, aneu amb compte amb el llevat dels fariseus i amb el llevat d’Herodes.


Marc 8:17
Jesús se n’adonà i els digué: — Per què discutiu que no teniu pans? ¿Encara no ho enteneu ni ho compreneu? ¿És que el vostre cor està endurit?


Marc 8:23
Jesús agafà el cec per la mà i se l’endugué fora del poble. Llavors li escopí als ulls, li imposà les mans i li preguntà: — Veus alguna cosa?


Marc 8:25
Jesús tornà a imposar-li les mans sobre els ulls, i el cec hi veié clarament. Estava guarit, i ho veia tot amb nitidesa.


Marc 8:26
Jesús el va enviar a casa seva i li digué: — No entris al poble.


Marc 8:27
Jesús, amb els seus deixebles, se’n va anar als pobles del voltant de Cesarea de Filip, i pel camí els preguntava: — Qui diu la gent que sóc jo?


Marc 8:33
Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: — Vés-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes.


Marc 9:2
Sis dies després, Jesús va prendre amb ell Pere, Jaume i Joan i se’ls endugué a part tots sols dalt d’una muntanya alta. Allí es transfigurà davant d’ells:


Marc 9:4
Llavors se’ls va aparèixer Elies amb Moisès, i conversaven amb Jesús.


Marc 9:5
Pere digué a Jesús: — Rabí, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies.


Marc 9:8
Però de sobte, mirant al seu voltant, ja no veieren ningú més, sinó Jesús tot sol amb ells.


Marc 9:9
Mentre baixaven de la muntanya, Jesús els va manar que no expliquessin a ningú allò que havien vist, fins que el Fill de l’home hagués ressuscitat d’entre els morts.


Marc 9:11
Després preguntaven a Jesús: — Com és que els mestres de la Llei diuen que primer ha de venir Elies?


Marc 9:12
Jesús els respongué: — És cert que Elies ha de venir primer a restablir-ho tot. Però llavors, per què l’Escriptura diu del Fill de l’home que ha de patir molt i ha de ser tingut per no res?


Marc 9:15
Tota la gent, sorpresos de veure Jesús, anaren corrents a saludar-lo.


Marc 9:16
Jesús els preguntà: — Què discutíeu amb ells?


Marc 9:19
Jesús els diu: — Generació descreguda! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres? Fins quan us hauré de suportar? Porteu-me el noi.


Marc 9:20
Ells l’hi portaren. Així que l’esperit veié Jesús, provocà convulsions al noi; el noi caigué a terra i es rebolcava traient bromera.


Marc 9:21
Jesús preguntà al seu pare: — Quant de temps fa que li passa això? Ell contestà: — Des de petit.


Marc 9:23
Jesús li respongué: — Em dius si puc fer-hi res... Tot és possible al qui creu.


Marc 9:25
Jesús, veient que hi acudia més gent, increpà l’esperit maligne amb aquestes paraules: — Esperit mut i sord, jo t’ho mano: surt d’aquest noi i no hi tornis a entrar més.


Marc 9:27
Però Jesús el va prendre per la mà, el va aixecar i el noi es posà dret.


Marc 9:30
Sortint d’allà, travessaven Galilea, però Jesús no volia que ho sabés ningú.


Marc 9:38
Joan digué a Jesús: — Mestre, n’hem vist un que es valia del teu nom per a treure dimonis i hem mirat d’impedir-ho, perquè no és dels qui vénen amb nosaltres.


Marc 9:39
Jesús respongué: — No li ho impediu. Ningú que en nom meu faci miracles no podrà després malparlar de mi.


Marc 10:1
Jesús se’n va anar d’allí al territori de Judea, a l’altra banda del Jordà. La gent tornà a reunir-se al seu voltant, i ell els instruïa, com tenia per costum.


Marc 10:5
Jesús els digué: — Moisès va escriure aquesta norma per la vostra duresa de cor.


Marc 10:11
Jesús els diu: — El qui es divorcia de la seva dona i es casa amb una altra, comet adulteri contra la primera,


Marc 10:13
Alguns presentaven a Jesús uns infants perquè els imposés les mans, però els deixebles els renyaven.


Marc 10:14
En veure-ho, Jesús es va indignar i els digué: — Deixeu que els infants vinguin a mi. No els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.


Marc 10:17
Quan es posava en camí, un home s’acostà corrent, s’agenollà davant de Jesús i li preguntà: — Mestre bo, què haig de fer per a posseir la vida eterna?


Marc 10:18
Jesús li digué: — Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.


Marc 10:21
Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: — Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.


Marc 10:23
Llavors Jesús mirà al seu voltant i digué als seus deixebles: — Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!


Marc 10:24
Els deixebles, en sentir aquestes paraules, quedaren molt sorpresos. Però Jesús els tornà a dir: — Fills meus, que n’és, de difícil, entrar al Regne de Déu!


Marc 10:27
Jesús se’ls mirà i digué: — Als homes els és impossible, però no a Déu, perquè Déu ho pot tot.


Marc 10:29
Jesús digué: — En veritat us ho dic: tothom qui per mi i per l’evangeli hagi deixat casa, germans, germanes, mare, pare, fills o camps,


Marc 10:32
Mentre feien camí pujant a Jerusalem, Jesús els anava al davant i ells n’estaven astorats: els qui el seguien tenien por. Llavors Jesús tornà a prendre a part els Dotze i començà a dir-los el que li havia de succeir:


Marc 10:35
Llavors Jaume i Joan, els fills de Zebedeu, s’acosten a Jesús i li diuen: — Mestre, voldríem que ens concedissis el que et demanarem.


Marc 10:36
Jesús els preguntà: — Què voleu que faci per vosaltres?


Marc 10:38
Jesús els contestà: — No sabeu què demaneu. ¿Podeu beure la copa que jo beuré o ser batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat?


Marc 10:39
Ells li respongueren: — Sí que podem. Jesús els digué: — Prou que beureu la copa que jo beuré i sereu batejats amb el baptisme amb què jo seré batejat;


Marc 10:42
Jesús els cridà i els digué: — Ja sabeu que els qui figuren com a governants de les nacions les dominen com si en fossin amos, i que els grans personatges les mantenen sota el seu poder.


Marc 10:46
Arribaren a Jericó. Quan Jesús en sortí amb els deixebles i molta gent, el fill de Timeu, Bartimeu, cec i captaire, s’estava assegut a la vora del camí.


Marc 10:47
Va sentir dir que passava Jesús de Natzaret i començà a cridar: — Fill de David, Jesús, tingues pietat de mi!


Marc 10:49
Jesús s’aturà i digué: — Crideu-lo. Ells van cridar el cec dient-li: — Coratge! Aixeca’t, que et crida.


Marc 10:50
Ell llançà el mantell, es posà dret d’una revolada i se’n va anar cap a Jesús.


Marc 10:51
Jesús li preguntà: — Què vols que faci per tu? El cec respongué: — Rabuní, fes que hi vegi.


Marc 10:52
Jesús li digué: — Vés, la teva fe t’ha salvat. A l’instant hi veié i el seguia camí enllà.


Marc 11:1
Quan s’acostaven a Jerusalem, pel cantó de Betfagé i Betània, prop de la muntanya de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels seus deixebles


Marc 11:6
Ells respongueren tal com Jesús els havia dit, i els van deixar fer.


Marc 11:7
Llavors portaren a Jesús el pollí, li van posar al damunt els seus mantells, i ell hi va muntar.


Marc 11:11
Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània.


Marc 11:12
L’endemà, quan sortien de Betània, Jesús va tenir gana.


Marc 11:15
Quan arribaren a Jerusalem, Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els qui hi compraven i venien, va bolcar les taules dels canvistes i les parades dels venedors de coloms,


Marc 11:19
I quan es va fer fosc, Jesús i els seus deixebles van sortir de la ciutat.


Marc 11:21
Pere, recordant les paraules de Jesús, li diu: — Mira, rabí: la figuera que vas maleir s’ha assecat.


Marc 11:22
Jesús els respon: — Tingueu fe en Déu.


Marc 11:27
Se’n tornaren a Jerusalem i, mentre Jesús caminava pel recinte del temple, l’anaren a trobar els grans sacerdots, els mestres de la Llei i els notables


Marc 11:29
Jesús els replicà: — Us faré una altra pregunta. Contesteu-me-la i us diré amb quina autoritat faig tot això.


Marc 11:33
Per això respongueren a Jesús: — No ho sabem. Llavors Jesús els diu: — Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.


Marc 12:1
Jesús es posà a parlar-los en paràboles: — Un home va plantar una vinya, la va envoltar d’una tanca, hi va excavar un cup i va construir-hi una torre de guàrdia. Després la va arrendar a uns vinyaters i se’n va anar lluny.


Marc 12:12
Ells van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo, però van tenir por de la gent. Llavors el van deixar estar i se n’anaren.


Marc 12:13
Aleshores van enviar a Jesús alguns fariseus i alguns partidaris d’Herodes per sorprendre’l en alguna paraula comprometedora.


Marc 12:15
Jesús es va adonar de la seva hipocresia i els respongué: — Per què em poseu a prova? Porteu-me un denari i deixeu-me’l veure.


Marc 12:16
Ells l’hi portaren. Jesús els preguntà: — De qui són aquesta imatge i aquesta inscripció? Ells li respongueren: — Del Cèsar.


Marc 12:17
Jesús els digué: — Doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu. I quedaren sorpresos de la seva resposta.


Marc 12:24
Jesús els respongué: — Aneu equivocats precisament perquè no coneixeu les Escriptures ni el poder de Déu.


Marc 12:28
Llavors un dels mestres de la Llei, que havia sentit la discussió i havia trobat bona la resposta de Jesús, se li va acostar i li va fer aquesta pregunta: — Quin és el primer de tots els manaments?


Marc 12:29
Jesús va respondre: — El primer és: Escolta, Israel: el Senyor és el nostre Déu, el Senyor és l’únic.


Marc 12:34
Jesús, veient que havia parlat assenyadament, li digué: — No ets pas lluny del Regne de Déu. I ningú no s’atreví a fer-li cap més pregunta.


Marc 12:35
Jesús prengué la paraula i ensenyava en el temple dient: — Com poden dir els mestres de la Llei que el Messies ha de ser fill de David?


Marc 12:38
Jesús, instruint la gent, deia: — Aneu amb compte amb els mestres de la Llei. Els agrada de passejar-se amb llargues vestidures, que la gent els saludi a les places


Marc 12:41
Jesús es va asseure davant la sala del tresor i mirava com la gent hi tirava diners. Molts rics hi tiraven molt.


Marc 12:43
Jesús va cridar els seus deixebles i els digué: — En veritat us dic que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.


Marc 13:1
Quan Jesús sortia del temple, un dels seus deixebles li diu: — Mestre, mira quines pedres i quines construccions!


Marc 13:2
Jesús li respon: — Veus aquestes grans construccions? Aquí no quedarà pedra sobre pedra: tot serà destruït.


Marc 13:5
Aleshores Jesús els va dir: — Estigueu alerta, que ningú no us enganyi.


Marc 14:1
Faltaven dos dies per a la festa de Pasqua i dels Àzims. Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven la manera d’apoderar-se de Jesús amb engany i matar-lo.


Marc 14:3
Jesús es trobava a Betània, a casa de Simó el Leprós. Mentre era a taula, vingué una dona que duia una ampolleta d’alabastre plena d’un perfum de nard autèntic i molt costós. La dona trencà l’ampolleta i buidà el perfum sobre el cap de Jesús.


Marc 14:6
Però Jesús digué: — Deixeu-la! Per què la molesteu? Ha fet amb mi una bona acció.


Marc 14:10
Judes Iscariot, un dels Dotze, se n’anà a trobar els grans sacerdots per entregar-los Jesús.


Marc 14:12
El primer dia dels Àzims, quan se sacrificava l’anyell pasqual, els deixebles van dir a Jesús: — On vols que anem a fer els preparatius perquè puguis menjar el sopar pasqual?


Marc 14:16
Els deixebles se n’anaren. Van arribar a la ciutat, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.


Marc 14:17
Arribat el capvespre, Jesús vingué amb els Dotze.


Marc 14:18
I mentre eren a taula, tot sopant, Jesús digué: — En veritat us ho dic: un de vosaltres em trairà, un que menja amb mi.


Marc 14:20
Jesús els respongué: — Un dels Dotze, un que suca amb mi al mateix plat.


Marc 14:22
Mentre sopaven, Jesús prengué el pa, digué la benedicció, el partí i els el donà. I digué: — Preneu: això és el meu cos.


Marc 14:27
Llavors Jesús els digué: — Tots fallareu, perquè diu l’Escriptura: Colpiré el pastor, i les ovelles es dispersaran.


Marc 14:30
Jesús li digué: — En veritat t’ho dic: avui, aquesta mateixa nit, abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.


Marc 14:32
Van arribar en un terreny anomenat Getsemaní, i Jesús digué als seus deixebles: — Seieu aquí mentre jo prego.


Marc 14:43
Immediatament, quan encara Jesús parlava, es presenta Judes, un dels Dotze. L’acompanyava un grup de gent amb espases i garrots, que venia de part dels grans sacerdots, dels mestres de la Llei i dels notables.


Marc 14:46
Ells s’abraonaren sobre Jesús i el detingueren.


Marc 14:48
Jesús els digué: — Heu sortit a agafar-me amb espases i garrots, com si fos un bandoler.


Marc 14:53
Llavors es van endur Jesús a casa del gran sacerdot i s’hi reuniren tots els grans sacerdots, els notables i els mestres de la Llei.


Marc 14:55
Els grans sacerdots i tot el Sanedrí buscaven una declaració contra Jesús per fer-lo morir, però no en trobaven cap,


Marc 14:60
Llavors el gran sacerdot es posà dret, va anar cap al mig i preguntà a Jesús: — ¿No contestes res? Què en dius, de les acusacions que aquests et fan?


Marc 14:62
Jesús respongué: — Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.


Marc 14:67
i, en veure’l allà escalfant-se, se’l queda mirant i li diu: — Tu també hi anaves, amb el Natzarè, amb Jesús.


Marc 14:72
A l’instant va cantar el gall per segona vegada. Pere es va recordar d’allò que Jesús li havia dit: «Abans del segon cant del gall, m’hauràs negat tres vegades.» I va esclatar en plors.


Marc 15:1
Tot seguit, en despuntar el dia, els grans sacerdots, amb els notables i els mestres de la Llei i tot el Sanedrí, van prendre un acord. I després de lligar Jesús, se’l van endur i l’entregaren a Pilat.


Marc 15:5
Però Jesús ja no va respondre res més, i Pilat n’estava sorprès.


Marc 15:10
Deia això perquè s’adonava que els grans sacerdots li havien entregat Jesús per enveja.


Marc 15:15
Pilat, volent acontentar la gent, els deixà lliure Barrabàs i va entregar Jesús, després de fer-lo assotar, perquè fos crucificat.


Marc 15:21
I van obligar a portar la creu de Jesús un que passava, un tal Simó de Cirene, el pare d’Alexandre i de Rufus, que venia del camp.


Marc 15:22
Dugueren Jesús a un indret anomenat Gòlgota — que vol dir «lloc de la Calavera».


Marc 15:34
I a les tres de la tarda, Jesús va cridar amb tota la força: — Eloí, Eloí, ¿lemà sabactani? — que traduït vol dir: « Déu meu, Déu meu, per què m’has abandonat? »


Marc 15:37
Però Jesús llançà un gran crit i va expirar.


Marc 15:41
Aquestes dones seguien Jesús quan era a Galilea i li prestaven ajut. N’hi havia també moltes d’altres que havien pujat amb ell a Jerusalem.


Marc 15:43
Josep d’Arimatea, membre distingit del Sanedrí, que esperava també l’arribada del Regne de Déu, va gosar entrar a veure Pilat per demanar-li el cos de Jesús.


Marc 15:46
Josep va comprar un llençol, va baixar Jesús de la creu, l’embolcallà amb el llençol i el va dipositar en un sepulcre que havia estat tallat a la roca. Després va fer rodolar una pedra davant l’entrada del sepulcre.


Marc 16:1
Passat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé van comprar olis aromàtics per anar a ungir el cos de Jesús.


Marc 16:6
Ell els diu: — No us espanteu. Vosaltres busqueu Jesús de Natzaret, el crucificat: ha ressuscitat, no és aquí. Mireu el lloc on l’havien posat.


Marc 16:9
Després que Jesús hagué ressuscitat el primer dia de la setmana — el diumenge — de bon matí, es va aparèixer primerament a Maria Magdalena, de qui havia tret set dimonis.


Marc 16:10
Ella anà a anunciar-ho als qui havien conviscut amb Jesús i que ara estaven afligits i ploraven.


Marc 16:11
Però aquests, quan van sentir que Jesús vivia i que ella l’havia vist, no la van creure.


Marc 16:14
Finalment, mentre eren a taula, Jesús es va aparèixer als Onze i els reprotxà la seva manca de fe i la seva duresa de cor, ja que no havien cregut els qui l’havien vist ressuscitat.


Marc 16:19
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu.


Lluc 1:31
Concebràs i tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús.


Lluc 2:21
Quan van complir-se els vuit dies i hagueren de circumcidar l’infant, li van posar el nom de Jesús; era el nom que havia indicat l’àngel abans que el concebés la seva mare.


Lluc 2:22
Quan van complir-se els dies que manava la Llei de Moisès referent a la purificació, portaren Jesús a Jerusalem per presentar-lo al Senyor.


Lluc 2:27
Va anar, doncs, al temple, guiat per l’Esperit, i quan els pares entraven amb l’infant Jesús per complir amb ell el que era costum segons la Llei,


Lluc 2:41
Els pares de Jesús anaven cada any a Jerusalem amb motiu de la festa de Pasqua.


Lluc 2:52
Jesús creixia en edat i saviesa, i tenia el favor de Déu i dels homes.


Lluc 3:21
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí,


Lluc 3:23
Jesús va començar el seu ministeri quan tenia uns trenta anys i, segons creien, era fill de Josep, que era fill d’Elí,


Lluc 3:29
fill de Jesús, fill d’Elièzer, fill de Jorim, fill de Matat, fill de Leví,


Lluc 4:1
Jesús, ple de l’Esperit Sant, se’n tornà del Jordà. L’Esperit el va conduir pel desert


Lluc 4:4
Però Jesús li va respondre: — L’Escriptura diu: L’home no viu només de pa.


Lluc 4:8
Jesús li respongué: — Diu l’Escriptura: Adora el Senyor, el teu Déu, serveix-lo només a ell.


Lluc 4:12
Jesús li contestà: — Diu l’Escriptura: No temptis el Senyor, el teu Déu.


Lluc 4:14
Llavors Jesús, ple del poder de l’Esperit, se’n tornà a Galilea. La seva anomenada es va estendre per tota la regió.


Lluc 4:30
Però Jesús va passar entremig d’ells i se’n va anar.


Lluc 4:34
— Ah! Per què et fiques amb nosaltres, Jesús de Natzaret? ¿Has vingut a destruir-nos? Ja sé prou qui ets: el Sant de Déu!


Lluc 4:35
Però Jesús el va increpar dient: — Calla i surt d’aquest home! Llavors el dimoni el llançà allà al mig i en va sortir sense fer-li cap mal.


Lluc 4:38
Quan va anar-se’n de la sinagoga, entrà a casa de Simó. La sogra de Simó tenia una febre molt alta, i van demanar a Jesús que fes alguna cosa per ella.


Lluc 4:39
Jesús se li acostà, va increpar la febre, i la febre la va deixar. Ella es va aixecar a l’instant i es posà a servir-los.


Lluc 4:40
Així que el sol s’hagué post, tots els qui tenien malalts afectats per diverses malalties els portaven cap a Jesús. Ell imposava les mans a cada un i els curava.


Lluc 4:41
De molts en sortien dimonis cridant i dient-li: — Tu ets el Fill de Déu! Però Jesús els increpava i no els deixava parlar, perquè sabien que era el Messies.


Lluc 5:1
En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s’apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu.


Lluc 5:8
Simó Pere, en veure-ho, es llançà als genolls de Jesús dient: — Aparta’t de mi, Senyor, que sóc un pecador!


Lluc 5:10
i igualment Jaume i Joan, fills de Zebedeu, que eren socis de Simó. Jesús digué a Simó: — No tinguis por. D’ara endavant seràs pescador d’homes.


Lluc 5:12
Una altra vegada, Jesús es trobava en una població on hi havia un home ple de lepra. Aquest home, en veure Jesús, es prosternà amb el front a terra i el pregà dient: — Senyor, si vols, em pots purificar.


Lluc 5:13
Jesús va estendre la mà i el tocà dient: — Ho vull, queda pur. A l’instant la lepra el va deixar.


Lluc 5:14
Jesús li manà que no ho digués a ningú, i afegí: — Vés només a fer-te examinar pel sacerdot i ofereix per la teva purificació el que va ordenar Moisès: això els servirà de prova.


Lluc 5:15
L’anomenada de Jesús s’estenia cada vegada més, i molta gent s’aplegava per escoltar-lo i fer-se curar de les seves malalties.


Lluc 5:17
Un dia Jesús ensenyava. Uns fariseus i uns doctors de la Llei, vinguts de tots els pobles de Galilea i Judea, i de Jerusalem, eren allà asseguts. Jesús, pel poder del Senyor, guaria els malalts.


Lluc 5:19
però, com que amb tanta gent no sabien per on entrar-lo, pujaren a la teulada, alçaren algunes teules i van baixar aquell home amb llitera i tot, i el deixaren al mig, davant de Jesús.


Lluc 5:20
Jesús, en veure la fe d’aquella gent, va dir: — Home! Els teus pecats et són perdonats.


Lluc 5:22
Jesús, que coneixia els seus pensaments, els replicà: — Què és això que penseu en el vostre cor?


Lluc 5:27
Després d’això, Jesús va sortir i veié un publicà que es deia Leví, assegut a la taula de recaptació d’impostos, i li digué: — Segueix-me.


Lluc 5:29
Després Leví va preparar un gran banquet en honor de Jesús a casa seva, i molts publicans i altra gent eren a taula amb ells.


Lluc 5:30
Els fariseus i els seus mestres de la Llei murmuraven contra els deixebles de Jesús i els deien: — Per què mengeu i beveu amb els publicans i els pecadors?


Lluc 5:31
Jesús els respongué: — El metge, no el necessiten els qui estan sans, sinó els qui estan malalts.


Lluc 5:34
Jesús els contestà: — ¿Podeu fer dejunar els convidats a noces mentre l’espòs és amb ells?


Lluc 6:1
Un dissabte, Jesús travessava uns sembrats, i els seus deixebles anaven arrencant espigues, en treien el gra amb les mans i se’l menjaven.


Lluc 6:3
Jesús els respongué: — ¿No heu llegit què va fer David quan van tenir gana ell i els qui anaven amb ell?


Lluc 6:6
Un altre dissabte, Jesús va entrar a la sinagoga i ensenyava. Hi havia allí un home que tenia la mà dreta paralitzada.


Lluc 6:8
Però Jesús, que coneixia els seus pensaments, digué a l’home que tenia paralitzada la mà: — Aixeca’t i posa’t aquí al mig. Ell s’hi va posar.


Lluc 6:9
Llavors Jesús els digué: — Us vull fer una pregunta. Què és permès en dissabte: fer el bé o fer el mal, salvar una vida o deixar-la perdre?


Lluc 6:10
Jesús se’ls anà mirant tots i digué a l’home: — Estén la mà. L’home ho va fer, i la mà recobrà el moviment.


Lluc 6:11
Però ells, encegats de ràbia, discutien els uns amb els altres què podien fer amb Jesús.


Lluc 6:12
Per aquells dies, Jesús se n’anà a la muntanya a pregar, i va passar tota la nit pregant a Déu.


Lluc 6:17
Després Jesús va baixar amb ells de la muntanya i s’aturà en un indret pla. Allí hi havia molts dels seus deixebles i una gran gentada del poble, vinguda de tot el país dels jueus, de Jerusalem i de la costa de Tir i de Sidó,


Lluc 7:1
Quan Jesús hagué acabat de dir totes aquestes paraules davant el poble que l’escoltava, va entrar a Cafarnaüm.


Lluc 7:3
El centurió l’apreciava molt i, quan sentí parlar de Jesús, li va enviar alguns notables dels jueus a demanar-li que vingués a salvar el seu servent.


Lluc 7:4
Quan arribaren on era Jesús, el suplicaven amb insistència dient: — Es mereix que li facis aquest favor,


Lluc 7:6
Jesús se n’anà amb ells. No era gaire lluny de la casa, quan el centurió li va enviar uns amics a dir-li: — Senyor, no et molestis, que jo no sóc digne que entris a casa meva,


Lluc 7:9
Quan Jesús ho sentí, es va omplir d’admiració per aquell home; es girà cap a la gent que el seguia i digué: — Us asseguro que ni a Israel no he trobat tanta fe.


Lluc 7:11
Després Jesús se n’anà en una vila anomenada Naïm. L’acompanyaven els seus deixebles i molta gent.


Lluc 7:15
El mort va incorporar-se i començà a parlar. I Jesús el va donar a la seva mare.


Lluc 7:17
L’anomenada de Jesús s’escampà per tot el país dels jueus i per totes les regions veïnes.


Lluc 7:20
Aquells homes arribaren on era Jesús i li digueren: — Joan Baptista ens envia a preguntar-te: “¿Ets tu el qui ha de venir, o n’hem d’esperar un altre?”


Lluc 7:22
Jesús, doncs, els respongué: — Aneu a anunciar a Joan el que heu vist i sentit: els cecs hi veuen, els coixos caminen, els leprosos queden purs, els sords hi senten, els morts ressusciten, els pobres reben l’anunci de la bona nova.


Lluc 7:24
Mentre els enviats de Joan se n’anaven, Jesús es posà a parlar de Joan a les multituds: — Què heu sortit a contemplar al desert? ¿Una canya sacsejada pel vent?


Lluc 7:36
Un fariseu va invitar Jesús a menjar amb ell. Jesús entrà a casa del fariseu i es posà a taula.


Lluc 7:37
Hi havia al poble una dona que era una pecadora. Quan va saber que Jesús era a taula a casa del fariseu, hi anà amb una ampolleta d’alabastre plena de perfum


Lluc 7:38
i es quedà plorant als peus de Jesús, darrere d’ell. Li mullava els peus amb les llàgrimes, els hi eixugava amb els cabells, els hi besava i els hi ungia amb perfum.


Lluc 7:39
El fariseu que havia convidat Jesús, en veure això, pensà: «Si aquest fos profeta, sabria qui és aquesta dona que el toca i quina mena de vida porta: és una pecadora.»


Lluc 7:40
Jesús li digué: — Simó, t’haig de dir una cosa. Ell li respongué: — Digues, mestre.


Lluc 7:43
Simó li contestà: — Suposo que aquell a qui ha perdonat el deute més gran. Jesús li diu: — Has respost correctament.


Lluc 7:50
Jesús digué encara a la dona: — La teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.


Lluc 8:1
Després d’això, Jesús recorria viles i pobles predicant i anunciant la bona nova del Regne de Déu. L’acompanyaven els Dotze


Lluc 8:4
Es reunia molta gent entorn de Jesús i hi acudien de totes les poblacions. Llavors els digué, valent-se d’una paràbola:


Lluc 8:19
La mare i els germans de Jesús anaren a trobar-lo, però hi havia tanta gent que no se li podien acostar.


Lluc 8:22
Un dia Jesús va pujar en una barca amb els seus deixebles i els digué: — Passem a l’altra riba del llac. I es feren llac endins.


Lluc 8:23
Mentre navegaven, Jesús s’adormí. Llavors caigué sobre el llac un temporal de vent, i els entrava tanta aigua que es trobaven en perill.


Lluc 8:25
Jesús els digué: — On és la vostra fe? Ells, plens alhora de temor i admiració, es deien l’un a l’altre: — Qui és aquest, que fins i tot dóna ordres als vents i a l’aigua i l’obeeixen?


Lluc 8:27
Així que Jesús desembarcà, l’anà a trobar un home de la ciutat posseït per dimonis. Feia molt de temps que anava sense vestit i no vivia en cap casa, sinó a les coves sepulcrals.


Lluc 8:28
Quan veié Jesús, es posà a cridar, es prosternà davant d’ell i digué amb veu forta: — Per què et fiques amb mi, Jesús, Fill del Déu altíssim? Et prego que no em turmentis!


Lluc 8:29
És que Jesús manava a l’esperit maligne que sortís d’aquell home. Moltes vegades l’esperit se n’havia apoderat, i encara que el lliguessin amb cadenes i grillons, ell els trencava, i el dimoni se l’enduia cap als llocs despoblats.


Lluc 8:30
Jesús li preguntà: — Quin és el teu nom? Ell respongué: — Legió. Perquè havien entrat en ell molts dimonis.


Lluc 8:31
I demanaven a Jesús que no els manés d’anar-se’n als abismes.


Lluc 8:32
Hi havia allà un gran ramat de porcs pasturant a la muntanya, i ells van suplicar a Jesús que els permetés d’entrar-hi. Jesús els ho permeté.


Lluc 8:35
La gent sortí a veure què havia passat. Anaren a trobar Jesús i veieren l’home de qui havien sortit els dimonis assegut als seus peus, vestit i amb el seny recobrat, i es van espantar molt.


Lluc 8:37
Llavors tota la gent del territori dels gerasencs demanà a Jesús que se n’anés d’allí, perquè els dominava un gran por. Ell pujà en una barca i se’n tornà.


Lluc 8:38
L’home de qui havien sortit els dimonis li pregava que el volgués amb ell, però Jesús el va fer marxar dient:


Lluc 8:39
— Torna a casa teva i explica el que Déu t’ha fet. Ell se n’anà per tota la ciutat proclamant el que li havia fet Jesús.


Lluc 8:40
De tornada, la gent va acollir Jesús, ja que tothom l’esperava.


Lluc 8:41
Llavors va arribar un home que es deia Jaire i que era cap de la sinagoga. Es llançà als peus de Jesús i li suplicava que anés a casa seva,


Lluc 8:44
La dona es va acostar per darrere a Jesús i li tocà la borla del mantell, i a l’instant l’hemorràgia se li va estroncar.


Lluc 8:45
Jesús preguntà: — Qui m’ha tocat? Tots negaven que ho haguessin fet, i Pere digué: — Mestre, però si tota la gent t’estreny i t’empeny!


Lluc 8:46
Jesús insistí: — Algú m’ha tocat; sé que una força ha sortit de mi.


Lluc 8:47
La dona, veient-se descoberta, s’a-costà tremolosa a Jesús, es prosternà als seus peus i va explicar davant de tota la gent per què l’havia tocat i com havia quedat guarida a l’instant.


Lluc 8:48
Jesús li digué: — Filla, la teva fe t’ha salvat. Vés-te’n en pau.


Lluc 8:49
Encara Jesús parlava, que n’arriba un de casa del cap de la sinagoga a dir-li: — La teva filla és morta. No amoïnis més el Mestre.


Lluc 8:50
Però Jesús ho va sentir i li respongué: — No tinguis por; tingues només fe, i ella se salvarà.


Lluc 8:52
Tots ploraven i feien planys per ella, però Jesús els digué: — No ploreu. No és morta, sinó que dorm.


Lluc 8:53
Ells es burlaven de Jesús, perquè sabien que era morta.


Lluc 8:54
Llavors Jesús l’agafà per la mà i la cridà dient: — Noia, aixeca’t!


Lluc 8:55
Ella recobrà la vida i es posà dreta a l’instant. Jesús va manar que li donessin menjar.


Lluc 8:56
Els seus pares quedaren esbalaïts, però Jesús els ordenà que no expliquessin a ningú el que havia passat.


Lluc 9:1
Jesús va reunir els Dotze i els donà poder i autoritat per a treure tots els dimonis i guarir malalties.


Lluc 9:9
Herodes va dir: — A Joan, jo el vaig fer decapitar. Però, qui és aquest de qui sento a dir tot això? I buscava la manera de veure Jesús.


Lluc 9:10
A la tornada, els apòstols explicaren a Jesús el que havien fet. Ell se’ls endugué tots sols cap a una vila anomenada Betsaida.


Lluc 9:11
Però la gent ho va saber i el seguiren. Jesús els acollí i els parlava del Regne de Déu, i guaria els qui en tenien necessitat.


Lluc 9:13
Però Jesús els digué: — Doneu-los menjar vosaltres mateixos. Ells respongueren: — Només tenim cinc pans i dos peixos; si de cas hauríem d’anar nosaltres mateixos a comprar menjar per a tota aquesta gentada.


Lluc 9:14
Hi havia, en efecte, uns cinc mil homes. Llavors Jesús digué als seus deixebles: — Feu-los seure en grups de cinquanta.


Lluc 9:16
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.


Lluc 9:18
Una vegada que Jesús feia pregària en un lloc apartat, els seus deixebles eren amb ell. Llavors els preguntà: — Qui diu la gent que sóc jo?


Lluc 9:22
Jesús afegí: — Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort i ha de ressuscitar el tercer dia.


Lluc 9:28
Uns vuit dies després d’haver-los dit tot això, Jesús va prendre amb ell Pere, Joan i Jaume i pujà a la muntanya a pregar.


Lluc 9:31
que es van aparèixer gloriosos i parlaven de la partença de Jesús, que s’havia d’acomplir a Jerusalem.


Lluc 9:32
A Pere i els seus companys, la son els vencia, però es van desvetllar i van veure la glòria de Jesús i els dos homes que estaven al seu costat.


Lluc 9:33
Quan aquests ja se separaven de Jesús, Pere li digué: — Mestre, és bo que estiguem aquí dalt. Hi farem tres cabanes: una per a tu, una per a Moisès i una altra per a Elies. No sabia què deia.


Lluc 9:36
Així que s’hagué sentit la veu, Jesús es quedà tot sol. Ells guardaren silenci, i aquells dies no explicaren a ningú res del que havien vist.


Lluc 9:41
Jesús exclamà: — Generació descreguda i rebel! Fins quan hauré d’estar amb vosaltres i us hauré de suportar? Porta’m aquí el teu fill.


Lluc 9:42
Tot just el noi s’acostava, que el dimoni el va rebatre a terra i li provocà fortes convulsions. Llavors Jesús increpà l’esperit maligne, va guarir el noi i el va tornar al seu pare.


Lluc 9:43
I tothom quedà meravellat de la grandesa de Déu. Com que tothom s’admirava de tot el que feia, Jesús digué als seus deixebles:


Lluc 9:47
Jesús, que coneixia els pensaments del seu cor, va agafar un infant, el posà al seu costat


Lluc 9:50
Jesús els respongué: — No ho impediu. Qui no està contra vosaltres, està amb vosaltres.


Lluc 9:51
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem.


Lluc 9:55
Però Jesús es girà i els va renyar.


Lluc 9:58
Jesús li respongué: — Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.


Lluc 9:60
Jesús li contestà: — Deixa que els morts enterrin els seus morts; tu vés i anuncia el Regne de Déu.


Lluc 9:62
Jesús li va respondre: — Ningú que mira enrere quan ja té la mà a l’arada no és bo per al Regne de Déu.


Lluc 10:18
Jesús els digué: — Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.


Lluc 10:21
En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: — T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.


Lluc 10:25
Llavors, un mestre de la Llei es va aixecar i, per posar a prova Jesús, li va fer aquesta pregunta: — Mestre, què haig de fer per a posseir la vida eterna?


Lluc 10:26
Jesús li digué: — Què hi ha escrit en la Llei? Què hi llegeixes?


Lluc 10:28
Jesús li digué: — Has respost bé: fes això i viuràs.


Lluc 10:29
Però ell, amb ganes de justificar-se, preguntà a Jesús: — I qui són els altres que haig d’estimar?


Lluc 10:30
Jesús va contestar dient: — Un home baixava de Jerusalem a Jericó i va caure en mans d’uns bandolers, que el despullaren, l’apallissaren i se n’anaren deixant-lo mig mort.


Lluc 10:37
Ell respongué: — El qui el va tractar amb amor. Llavors Jesús li digué: — Vés, i tu fes igual.


Lluc 10:38
Mentre feien camí, Jesús va entrar en un poble, i l’acollí una dona que es deia Marta.


Lluc 10:40
Marta, en canvi, estava molt atrafegada per poder-lo servir. Es presentà davant Jesús i digué: — Senyor, ¿no et fa res que la meva germana m’hagi deixat tota sola a fer la feina? Digues-li que em vingui a ajudar.


Lluc 11:1
Una vegada, Jesús pregava en un cert indret. Quan hagué acabat, un dels deixebles li digué: — Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar als seus deixebles.


Lluc 11:14
Jesús estava traient un dimoni d’un home que era mut. Així que el dimoni sortí, el mut començà a parlar, i la gent n’estava meravellada.


Lluc 11:27
Mentre Jesús parlava, una dona alçà la veu entre la gent i li digué: — Sortoses les entranyes que et van dur i els pits que vas mamar!


Lluc 11:29
S’anava reunint una gentada, i Jesús començà a dir: — La gent d’aquesta generació és dolenta: demana un senyal, però no els en serà donat cap altre que el de Jonàs.


Lluc 11:37
Així que Jesús hagué acabat de parlar, un fariseu va convidar-lo a menjar a casa seva. Jesús hi anà i es posà a taula.


Lluc 11:46
Jesús respongué: — Ai de vosaltres també, mestres de la Llei, que feu portar a la gent càrregues insuportables, però vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!


Lluc 11:53
Quan Jesús va sortir d’allà, els mestres de la Llei i els fariseus començaren a tenir-li una rancúnia terrible i el provocaven perquè parlés sobre moltes qüestions,


Lluc 12:1
Mentrestant, la gent s’havia aglomerat a milers, fins al punt que es trepitjaven els uns als altres. Jesús començà a dir primer als seus deixebles: — Guardeu-vos del llevat dels fariseus, que és la hipocresia.


Lluc 12:13
Un d’entre la gent digué a Jesús: — Mestre, ordena al meu germà que es parteixi amb mi l’herència.


Lluc 13:1
Per aquell mateix temps, alguns dels presents explicaren a Jesús el cas d’uns galileus, com Pilat havia barrejat la sang d’ells amb la dels sacrificis que oferien.


Lluc 13:2
Jesús els respongué: — ¿Us penseu que aquells galileus van morir així perquè eren més pecadors que tots els altres galileus?


Lluc 13:10
Un dissabte, Jesús ensenyava en una de les sinagogues.


Lluc 13:12
Jesús, en veure-la, la va cridar i li digué: — Dona, quedes lliure de la teva malaltia!


Lluc 13:14
Però el cap de la sinagoga, indignat perquè Jesús havia curat en dissabte, deia a la gent: — Hi ha sis dies per a treballar. Veniu a fer-vos curar un d’aquests dies i no en dissabte.


Lluc 13:18
Jesús deia: — A què s’assembla el Regne de Déu? A què el compararé?


Lluc 13:22
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava per viles i pobles i ensenyava.


Lluc 13:23
Algú li preguntà: — Senyor, ¿són pocs els qui se salven? Jesús els contestà:


Lluc 13:31
En aquell mateix moment, alguns fariseus es van acostar a Jesús i li digueren: — Vés-te’n d’aquí, que Herodes et vol matar.


Lluc 14:1
Un dissabte, Jesús va anar a menjar a casa d’un dels principals dels fariseus. Ells l’estaven observant.


Lluc 14:3
Llavors Jesús va preguntar als mestres de la Llei i als fariseus: — ¿És permès o no de curar en dissabte?


Lluc 14:4
Però ells callaven. Jesús agafà aquell home, el va guarir i el va fer marxar.


Lluc 14:7
Jesús observà que els convidats havien escollit els primers llocs i els proposà aquesta paràbola:


Lluc 14:15
Un dels qui eren a taula amb Jesús, quan va sentir aquestes paraules, li digué: — Feliç el qui prendrà part en l’àpat del Regne de Déu!


Lluc 14:16
Jesús li respongué: — Un home feia un gran banquet i va convidar-hi molta gent.


Lluc 14:25
Molta gent feia camí amb Jesús. Ell es va girar i els digué:


Lluc 15:1
Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.


Lluc 15:3
Jesús els va proposar aquesta paràbola:


Lluc 16:1
Jesús deia també als seus deixebles: — Un home ric tenia un administrador, que va ser acusat de malversar els seus béns.


Lluc 16:14
Els fariseus, que eren amics dels diners, van sentir tot això i es reien de Jesús.


Lluc 17:1
Jesús digué als seus deixebles: — Sempre hi haurà algú que en faci caure d’altres en pecat, però ai del qui els fa caure!


Lluc 17:11
Tot fent camí cap a Jerusalem, Jesús passava entre Samaria i Galilea.


Lluc 17:13
i es posaren a cridar: — Jesús, mestre, tingues pietat de nosaltres!


Lluc 17:14
En veure’ls, Jesús els digué: — Aneu a presentar-vos als sacerdots. Mentre hi anaven, van quedar purs de la lepra.


Lluc 17:16
es prosternà als peus de Jesús amb el front a terra i li donava gràcies. Aquell home era un samarità.


Lluc 17:17
Jesús digué: — ¿No eren deu, els qui han quedat purs? ¿On són els altres nou?


Lluc 17:20
Els fariseus van preguntar a Jesús quan vindria el Regne de Déu. Ell els respongué: — El Regne de Déu no vindrà en un moment previsible,


Lluc 17:37
Ells li preguntaren: — On serà això, Senyor? Jesús els respongué: — On hi ha el cadàver, s’hi apleguen els voltors.


Lluc 18:1
Jesús els va proposar una paràbola per fer-los veure que cal pregar sempre sense defallir:


Lluc 18:9
Jesús proposà una altra paràbola a uns que es refiaven de ser justos i menyspreaven els altres:


Lluc 18:15
Alguns presentaven a Jesús uns infants molt petits perquè els acaronés; però els deixebles, en veure-ho, els renyaven.


Lluc 18:16
Jesús féu acostar els infants i digué: — Deixeu que els infants vinguin a mi: no els ho impediu, perquè el Regne de Déu és dels qui són com ells.


Lluc 18:19
Jesús li digué: — Per què em dius bo? De bo, només n’hi ha un, que és Déu.


Lluc 18:22
Jesús, en sentir-ho, li digué: — Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.


Lluc 18:24
Jesús, en veure’l entristit, digué: — Que n’és, de difícil, per als qui tenen riqueses entrar al Regne de Déu!


Lluc 18:29
Jesús els digué: — En veritat us dic que tothom qui pel Regne de Déu hagi deixat casa, muller, germans, pares o fills,


Lluc 18:31
Després Jesús va prendre a part els Dotze i els digué: — Ara pugem a Jerusalem, i es complirà tot allò que els profetes van escriure del Fill de l’home:


Lluc 18:35
Quan Jesús arribava prop de Jericó, hi havia un cec assegut a la vora del camí, demanant caritat.


Lluc 18:37
Li feren saber que passava Jesús de Natzaret.


Lluc 18:38
Llavors començà a cridar: — Jesús, Fill de David, tingues pietat de mi!


Lluc 18:40
Jesús s’aturà i manà que li portessin el cec. Quan va ser a prop li preguntà:


Lluc 18:42
Jesús li digué: — Recobra la vista; la teva fe t’ha salvat.


Lluc 18:43
A l’instant hi veié, i seguia Jesús glorificant Déu. També tot el poble, en veure-ho, donava lloança a Déu.


Lluc 19:1
Jesús va entrar a Jericó i travessava la ciutat.


Lluc 19:3
Zaqueu buscava de veure qui era Jesús, però no podia a causa de la gent, perquè era petit d’estatura.


Lluc 19:4
Llavors s’avançà corrent i es va enfilar dalt d’un sicòmor per poder veure Jesús, que havia de passar per allí.


Lluc 19:5
Quan Jesús va arribar en aquell indret, alçà els ulls i li digué: — Zaqueu, baixa de pressa, que avui m’haig d’hostatjar a casa teva.


Lluc 19:9
Jesús li digué: — Avui ha entrat la salvació en aquesta casa; perquè també aquest home és fill d’Abraham.


Lluc 19:11
Mentre escoltaven tot això, Jesús continuà amb una paràbola, perquè eren a prop de Jerusalem i ells es pensaven que el Regne de Déu es manifestaria de manera imminent.


Lluc 19:28
Un cop Jesús hagué dit tot això, continuà fent camí davant d’ells pujant cap a Jerusalem.


Lluc 19:29
Quan es va acostar a Betfagé i Betània, prop de la muntanya anomenada de les Oliveres, Jesús va enviar dos dels deixebles


Lluc 19:32
Els enviats se n’hi anaren i ho trobaren tot tal com Jesús els ho havia dit.


Lluc 19:35
Llavors portaren el pollí a Jesús, li tiraren al damunt els seus mantells i van fer-hi pujar Jesús.


Lluc 19:41
Quan Jesús va ser prop de Jerusalem i veié la ciutat, arrencà a plorar per ella


Lluc 19:45
Llavors Jesús va entrar al recinte del temple i es posà a expulsar-ne els venedors.


Lluc 20:1
Un d’aquells dies, mentre Jesús instruïa el poble en el recinte del temple i anunciava la bona nova, es van presentar els grans sacerdots i els mestres de la Llei amb els notables


Lluc 20:8
Llavors Jesús els digué: — Doncs jo tampoc no us dic amb quina autoritat faig tot això.


Lluc 20:17
Llavors Jesús se’ls mirà i els digué: — Doncs per què es diu en l’Escriptura: La pedra rebutjada pels constructors, ara és la pedra principal?


Lluc 20:19
Els mestres de la Llei i els grans sacerdots van comprendre que Jesús amb aquella paràbola es referia a ells, i volien agafar-lo en aquell mateix moment, però van tenir por del poble.


Lluc 20:23
Jesús es va adonar de la seva intriga i els digué:


Lluc 20:25
Jesús els digué: — Per tant, doneu al Cèsar el que és del Cèsar, i a Déu el que és de Déu.


Lluc 20:27
Després alguns dels saduceus anaren a trobar Jesús. Els saduceus neguen que hi hagi resurrecció; per això li van plantejar aquesta dificultat:


Lluc 20:34
Jesús els respongué: — Els qui viuen en aquest món es casen,


Lluc 20:45
Mentre tot el poble escoltava, Jesús digué als seus deixebles:


Lluc 21:1
Llavors Jesús alçà la vista i veié gent rica que tirava les seves ofrenes a la sala del tresor.


Lluc 21:5
Alguns parlaven del temple i de com estava decorat amb pedres magnífiques i amb ofrenes votives. Jesús digué:


Lluc 21:37
De dia, Jesús ensenyava en el temple, però després sortia per passar la nit a la muntanya anomenada de les Oliveres.


Lluc 22:2
Els grans sacerdots i els mestres de la Llei buscaven com podrien fer-s’ho per a matar Jesús, perquè tenien por del poble.


Lluc 22:4
Aquest se n’anà a tractar amb els grans sacerdots i els caps de la guàrdia sobre com els podria entregar Jesús.


Lluc 22:8
Jesús envià Pere i Joan tot dient-los: — Aneu a fer els preparatius perquè puguem menjar el sopar pasqual.


Lluc 22:13
Ells se’n van anar, ho trobaren tot tal com Jesús els havia dit i prepararen el sopar pasqual.


Lluc 22:14
Quan va ser l’hora, Jesús es posà a taula amb els apòstols


Lluc 22:25
Jesús els digué: — Els reis de les nacions les dominen com si en fossin amos, i els qui tenen poder damunt d’elles es fan dir benefactors.


Lluc 22:34
Però Jesús li respongué: — T’ho asseguro, Pere: avui no cantarà el gall que no hagis negat tres vegades que em coneixes.


Lluc 22:47
Encara Jesús parlava quan es va presentar un grup de gent: l’anomenat Judes, un dels Dotze, anava al davant d’ells i s’acostà a Jesús per besar-lo.


Lluc 22:48
Jesús li digué: — Judes, ¿amb un bes traeixes el Fill de l’home?


Lluc 22:49
Els qui eren al voltant de Jesús, en veure el que estava a punt de passar, digueren: — Senyor, ¿ataquem amb l’espasa?


Lluc 22:51
Però Jesús va dir: — Deixeu-los fer! I tocant-li l’orella, el va guarir.


Lluc 22:52
Després Jesús digué als grans sacerdots, als caps de la guàrdia del temple i als notables que havien vingut per detenir-lo: — Heu sortit amb espases i garrots, com si fos un bandoler.


Lluc 22:63
Mentrestant, els homes que custodiaven Jesús l’escarnien i li pegaven.


Lluc 22:66
En fer-se de dia, es va reunir el consell del Sanedrí del poble, grans sacerdots i mestres de la Llei. Llavors van fer comparèixer Jesús a la sessió del consell


Lluc 22:70
Llavors tots van dir: — Per tant, tu ets el Fill de Déu! Jesús els contestà: — Vosaltres dieu que ho sóc.


Lluc 23:7
Quan va saber que pertanyia a la jurisdicció d’Herodes, que també es trobava aquells dies a Jerusalem, li va enviar Jesús.


Lluc 23:9
L’anà interrogant llargament, però Jesús no li contestà res.


Lluc 23:20
Pilat tornà a parlar-los amb el desig de deixar lliure Jesús.


Lluc 23:25
va deixar lliure l’home que era a la presó per disturbis i per assassinat, l’home que ells demanaven, i els va entregar Jesús, tal com ells volien.


Lluc 23:26
Quan s’enduien Jesús, van agafar un tal Simó de Cirene, que venia del camp, i li carregaren la creu perquè la portés darrere d’ell.


Lluc 23:28
Jesús es girà cap a elles i els digué: — Filles de Jerusalem, no ploreu per mi; ploreu més aviat per vosaltres mateixes i pels vostres fills.


Lluc 23:33
Quan arribaren a l’indret anomenat la Calavera, hi van crucificar Jesús, i també els criminals, l’un a la dreta i l’altre a l’esquerra.


Lluc 23:34
Jesús deia: — Pare, perdona’ls, que no saben el que fan. Després es repartiren els seus vestits i se’ls jugaren als daus.


Lluc 23:42
I deia: — Jesús, recorda’t de mi quan arribis al teu Regne.


Lluc 23:43
Jesús li digué: — En veritat t’ho dic: avui seràs amb mi al paradís.


Lluc 23:46
Jesús va cridar amb tota la força: — Pare, a les teves mans confio el meu esperit. I havent dit això, va expirar.


Lluc 23:52
Aquest home es presentà a Pilat per demanar-li el cos de Jesús.


Lluc 23:55
Les dones que havien acompanyat Jesús des de Galilea seguiren fins allà, van veure el sepulcre i com hi dipositaven el cos de Jesús.


Lluc 24:3
Hi van entrar, però no hi trobaren el cos de Jesús, el Senyor.


Lluc 24:8
Elles van recordar aquestes paraules de Jesús.


Lluc 24:15
Mentre conversaven i discutien, Jesús mateix se’ls va acostar i es posà a caminar amb ells,


Lluc 24:17
Jesús els preguntà: — Què és això que comenteu entre vosaltres tot caminant? Ells es van aturar amb un posat trist,


Lluc 24:19
Els preguntà: — Què hi ha passat? Li contestaren: — El cas de Jesús de Natzaret, un profeta poderós en obres i en paraules davant de Déu i de tot el poble:


Lluc 24:25
Aleshores Jesús els digué: — Feixucs d’enteniment i de cor per a creure tot el que havien anunciat els profetes!


Lluc 24:36
Mentre parlaven d’això, Jesús es presentà enmig d’ells i els va dir: — Pau a vosaltres.


Lluc 24:38
Jesús els digué: — Per què esteu torbats? Per què us vénen al cor aquests dubtes?


Joan 1:29
L’endemà, Joan veié Jesús que venia cap a ell, i exclamà: — Mireu l’anyell de Déu, el qui lleva el pecat del món!


Joan 1:36
i, fixant la mirada en Jesús que passava, va exclamar: — Mireu l’anyell de Déu!


Joan 1:37
Quan aquells dos deixebles el sentiren parlar així, van seguir Jesús.


Joan 1:38
Jesús es girà i, en veure que el seguien, els preguntà: — Què busqueu? Ells li digueren: — Rabí — que vol dir «mestre» —, on habites?


Joan 1:40
Un dels dos que havien sentit el que deia Joan i havien seguit Jesús era Andreu, el germà de Simó Pere.


Joan 1:42
I el va portar on era Jesús. Jesús, fixant en ell la mirada, li digué: — Tu ets Simó, fill de Joan. Tu et diràs Cefes — que vol dir «pedra».


Joan 1:43
L’endemà, Jesús resolgué de sortir cap a Galilea. Troba Felip i li diu: — Segueix-me.


Joan 1:45
va trobar Natanael i li digué: — Hem trobat aquell de qui van escriure Moisès, en els llibres de la Llei, i també els profetes: és Jesús, fill de Josep, de Natzaret.


Joan 1:47
Quan Jesús veié Natanael que venia cap a ell, digué: — Mireu un autèntic israelita, un home que no enganya.


Joan 1:48
Natanael li digué: — D’on em coneixes? Jesús li respon: — Abans que Felip et cridés, t’he vist sota la figuera.


Joan 1:50
Jesús li digué: — ¿Creus només perquè t’he dit que t’havia vist sota la figuera? Coses més grans veuràs!


Joan 2:1
El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.


Joan 2:2
També hi fou convidat Jesús, juntament amb els seus deixebles.


Joan 2:3
Com que el vi s’acabava, la mare de Jesús li diu: — No tenen vi.


Joan 2:4
Jesús li respon: — Dona, i jo què hi tinc a veure? Encara no ha arribat la meva hora.


Joan 2:7
Els diu Jesús: — Ompliu d’aigua aquestes piques. Ells les ompliren fins dalt.


Joan 2:11
Així va començar Jesús els seus senyals a Canà de Galilea. Així manifestà la seva glòria, i els seus deixebles van creure en ell.


Joan 2:13
Era a prop la Pasqua dels jueus, i Jesús va pujar a Jerusalem.


Joan 2:19
Jesús els contestà: — Destruïu aquest santuari, i en tres dies l’aixecaré.


Joan 2:22
Per això, quan va ressuscitar d’entre els morts, els seus deixebles recordaren que havia dit això, i van creure en l’Escriptura i en aquesta paraula de Jesús.


Joan 2:24
Però Jesús no es fiava d’ells, perquè els coneixia tots


Joan 3:2
Aquest home va anar de nit a trobar Jesús i li digué: — Rabí, sabem que ets un mestre que ve de Déu, perquè ningú no podria fer aquests senyals que tu fas si Déu no estigués amb ell.


Joan 3:3
Jesús li respongué: — En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot veure el Regne de Déu si no neix de dalt.


Joan 3:5
Jesús respongué: — En veritat, en veritat t’ho dic: ningú no pot entrar al Regne de Déu si no neix de l’aigua i de l’Esperit.


Joan 3:10
Jesús li respongué: — I tu, que ets mestre d’Israel, no ho comprens?


Joan 3:22
Després d’això, Jesús se n’anà amb els seus deixebles al territori de Judea. S’hi va estar un cert temps amb ells i batejava.


Joan 4:1
Jesús va saber que havia arribat a oïda dels fariseus que ell feia més deixebles i en batejava més que Joan.


Joan 4:2
De fet, no era Jesús qui batejava, sinó els seus deixebles.


Joan 4:4
Jesús havia de travessar Samaria.


Joan 4:6
allà hi havia el pou de Jacob. Jesús, cansat de caminar, s’assegué allí a la vora del pou. Era cap al migdia.


Joan 4:7
Una dona de Samaria es presentà a pouar aigua. Jesús li diu: — Dóna’m aigua.


Joan 4:9
Però la dona samaritana preguntà a Jesús: — Com és que tu, que ets jueu, em demanes aigua a mi, que sóc samaritana? Cal recordar que els jueus no es fan amb els samaritans.


Joan 4:10
Jesús li respongué: — Si sabessis quin és el do de Déu i qui és el qui et diu: “Dóna’m aigua”, ets tu qui li n’hauries demanada, i ell t’hauria donat aigua viva.


Joan 4:13
Jesús li respongué: — Tots els qui beuen aigua d’aquesta tornen a tenir set.


Joan 4:17
La dona li contesta: — No en tinc, de marit. Li diu Jesús: — Fas bé de dir que no en tens.


Joan 4:21
Jesús li diu: — Creu-me, dona, arriba l’hora que el lloc on adorareu el Pare no serà ni aquesta muntanya ni Jerusalem.


Joan 4:26
Jesús li respon: — Sóc jo, el qui et parla.


Joan 4:34
Jesús els diu: — El meu aliment és fer la voluntat del qui m’ha enviat i dur a terme la seva obra.


Joan 4:39
Molts dels samaritans d’aquell poble van creure en Jesús per la paraula de la dona, que assegurava: «M’ha dit tot el que he fet.»


Joan 4:43
Dos dies després, Jesús se’n va anar d’allà cap a Galilea.


Joan 4:45
Així, doncs, quan va arribar a Galilea, els galileus el van acollir, perquè ells també havien anat a la festa a Jerusalem i havien vist tot el que Jesús hi havia fet en aquella ocasió.


Joan 4:47
Quan va sentir que Jesús havia vingut de Judea a Galilea, anà a trobar-lo i li va demanar que baixés a guarir el seu fill, que estava a punt de morir.


Joan 4:48
Jesús li digué: — Si no veieu senyals i prodigis, no creieu.


Joan 4:50
Jesús li digué: — Vés, que el teu fill viu. Aquell home va creure en la paraula que Jesús li havia dit i es posà en camí.


Joan 4:53
Llavors el pare s’adonà que era exactament l’hora en què Jesús li havia dit: «El teu fill és viu.» I van creure ell i tota la seva família.


Joan 4:54
Aquest segon senyal, Jesús el va fer quan arribà a Galilea des de Judea.


Joan 5:1
Després d’això, en ocasió d’una festa dels jueus, Jesús pujà a Jerusalem.


Joan 5:6
Jesús, en veure’l ajagut i sabent que estava així des de feia molt de temps, li diu: — Vols curar-te?


Joan 5:8
Jesús li diu: — Aixeca’t, pren la llitera i camina.


Joan 5:13
Però el qui havia estat guarit no sabia qui era, perquè Jesús s’havia escapolit aprofitant la gentada que hi havia en aquell indret.


Joan 5:14
Més tard, Jesús el va trobar al temple i li digué: — Ara estàs curat. No pequis més, que no et passin coses pitjors.


Joan 5:15
Aquell home anà a comunicar als jueus que era Jesús qui l’havia posat bo.


Joan 5:17
Però Jesús els replicà: — El meu Pare continua treballant, i jo també treballo.


Joan 5:19
Llavors Jesús prengué la paraula i els digué: — En veritat, en veritat us dic que el Fill no pot fer res pel seu compte, fora d’allò que veu fer al Pare: allò que fa el Pare, ho fa igualment el Fill.


Joan 6:1
Després d’això, Jesús se’n va anar a l’altra banda del llac de Galilea o de Tiberíades.


Joan 6:3
Jesús pujà a la muntanya i s’hi assegué amb els seus deixebles.


Joan 6:5
Llavors Jesús alçà els ulls i, en veure la gran gentada que acudia cap a ell, digué a Felip: — On comprarem pa perquè puguin menjar tots aquests?


Joan 6:10
Jesús digué: — Feu seure tothom. En aquell indret hi havia molta herba i s’hi assegueren; només d’homes, eren uns cinc mil.


Joan 6:11
Llavors Jesús prengué els pans, digué l’acció de gràcies i els repartí a la gent asseguda, tants com en volgueren, i igualment repartí el peix.


Joan 6:15
Jesús s’adonà que venien a emportar-se’l per fer-lo rei, i es retirà altra vegada tot sol a la muntanya.


Joan 6:17
i s’embarcaren en direcció a Cafarnaüm, a l’altra riba. Ja s’havia fet fosc i Jesús encara no s’havia reunit amb ells;


Joan 6:19
Quan havien remat unes dues o tres milles, van veure que Jesús s’acostava a la barca caminant sobre l’aigua, i es van esglaiar.


Joan 6:22
L’endemà, la gent encara era a l’altra banda del llac. Llavors s’adonaren que allí només hi havia hagut una barca i que Jesús no hi havia pujat amb els seus deixebles, sinó que ells se n’havien anat tots sols.


Joan 6:24
Així, doncs, quan la gent s’adonà que Jesús no era allí, ni tampoc els seus deixebles, van pujar a les barques i se n’anaren a Cafarnaüm a buscar Jesús.


Joan 6:26
Jesús prengué la paraula i els digué: — En veritat, en veritat us ho dic: vosaltres no em busqueu perquè heu vist senyals, sinó perquè heu menjat pa i heu quedat saciats.


Joan 6:29
Jesús els respongué: — L’obra que Déu vol és aquesta: que cregueu en aquell que ell ha enviat.


Joan 6:32
Llavors Jesús els respongué: — En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel.


Joan 6:35
Jesús els diu: — Jo sóc el pa de vida: qui ve a mi no passarà fam i qui creu en mi no tindrà mai set.


Joan 6:42
i es preguntaven: — Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?


Joan 6:43
Jesús els digué: — No murmureu entre vosaltres.


Joan 6:53
Jesús els respongué: — En veritat, en veritat us ho dic: si no mengeu la carn del Fill de l’home i no beveu la seva sang, no teniu vida en vosaltres.


Joan 6:59
Tot això, Jesús ho digué mentre ensenyava en una sinagoga, a Cafarnaüm.


Joan 6:61
Jesús, sabent que els seus deixebles murmuraven de tot això, els digué: — Això us escandalitza?


Joan 6:64
Però entre vosaltres n’hi ha alguns que no creuen. Des del principi, Jesús sabia qui eren els qui no creien i qui l’havia de trair.


Joan 6:67
Llavors Jesús digué als Dotze: — ¿També vosaltres em voleu deixar?


Joan 6:70
Jesús els digué: — ¿No us vaig escollir tots dotze? Però un de vosaltres és un diable.


Joan 7:1
Després d’això, Jesús continuava recorrent Galilea. No volia moure’s per Judea, perquè els jueus buscaven de matar-lo.


Joan 7:6
Jesús els respongué: — El meu temps encara no ha arribat; el vostre, sempre és a punt.


Joan 7:10
Però, quan els germans de Jesús hagueren anat a la festa, ell també hi va pujar, no públicament, sinó d’amagat.


Joan 7:11
Els jueus buscaven Jesús durant la festa, i es preguntaven: — On és, aquell?


Joan 7:12
La gent feia molts comentaris sobre Jesús. Els uns deien: — És un home de bé. D’altres, en canvi, replicaven: — No, que enganya la gent.


Joan 7:14
A mitja setmana de la festa, Jesús pujà al temple i hi ensenyava.


Joan 7:16
Jesús els respongué: — La doctrina que ensenyo no és meva, sinó del qui m’ha enviat.


Joan 7:21
Jesús els va dir: — He fet una sola obra en dia de repòs i tots heu quedat estranyats.


Joan 7:28
Llavors Jesús, que estava ensenyant en el temple, va exclamar: — És cert que em coneixeu i sabeu d’on sóc, però jo no he vingut per mi mateix. El qui m’ha enviat és digne de fe, però vosaltres no el coneixeu.


Joan 7:30
Després de sentir això, intentaven d’agafar Jesús, però ningú no el va detenir, perquè encara no havia arribat la seva hora.


Joan 7:33
Llavors Jesús digué: — Per poc temps encara sóc amb vosaltres, però me’n vaig al qui m’ha enviat.


Joan 7:37
El darrer dia de la festa, que era el més solemne, Jesús es posà dret i exclamà: — Si algú té set, que vingui a mi; el qui creu en mi, que begui.


Joan 7:39
Deia això referint-se a l’Esperit que havien de rebre els qui creurien en ell. Llavors encara no havien rebut l’Esperit, perquè Jesús encara no havia estat glorificat.


Joan 7:50
Un d’ells, Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús, els diu:


Joan 8:1
Jesús se n’anà a la muntanya de les Oliveres.


Joan 8:6
Li feien aquesta pregunta per parar-li una trampa i tenir de què acusar-lo. Però Jesús es va ajupir i començà a escriure a terra amb el dit.


Joan 8:7
Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: — Aquell de vosaltres que no tingui pecat, que tiri la primera pedra.


Joan 8:9
Ells, en sentir això, s’anaren retirant l’un darrere l’altre, començant pels més vells. Jesús es va quedar sol, i la dona encara era allà al mig.


Joan 8:10
Jesús es posà dret i li digué: — Dona, on són? ¿Ningú no t’ha condemnat?


Joan 8:11
Ella va respondre: — Ningú, Senyor. Jesús digué: — Jo tampoc no et condemno. Vés-te’n, i d’ara endavant no pequis més.


Joan 8:12
Jesús els tornà a adreçar la paraula. Els digué: — Jo sóc la llum del món. El qui em segueix no caminarà a les fosques, sinó que tindrà la llum de la vida.


Joan 8:14
Jesús els va respondre: — Encara que jo doni testimoni de mi mateix, el meu testimoni és vàlid, perquè sé d’on vinc i on vaig. Però vosaltres no sabeu d’on vinc ni on vaig.


Joan 8:19
Llavors li preguntaren: — On és el teu pare? Jesús els respongué: — Ni em coneixeu a mi ni coneixeu el meu Pare. Si em coneguéssiu a mi, també coneixeríeu el meu Pare.


Joan 8:20
Jesús va pronunciar aquestes paraules vora la sala del tresor, mentre ensenyava en el temple. I ningú no l’agafà, perquè encara no havia arribat la seva hora.


Joan 8:21
Jesús els digué encara: — Jo me’n vaig, i vosaltres em buscareu, però morireu en el vostre pecat. Allà on jo vaig, vosaltres no hi podeu venir.


Joan 8:23
Jesús continuà dient-los: — Vosaltres sou d’aquí baix, jo sóc d’allà dalt; vosaltres sou d’aquest món, jo no sóc d’aquest món.


Joan 8:25
Llavors ells li preguntaren: — Qui ets, tu? Jesús els respongué: — Us ho estic dient des del principi.


Joan 8:28
Jesús, doncs, els digué: — Quan haureu enlairat el Fill de l’home, coneixereu que jo sóc, i que no faig res pel meu compte, sinó que dic allò que el Pare m’ha ensenyat.


Joan 8:31
Jesús digué als jueus que havien cregut en ell: — Si us manteniu ferms en la meva paraula, realment sou deixebles meus;


Joan 8:34
Jesús els respongué: — En veritat, en veritat us dic que tothom qui peca és esclau,


Joan 8:39
Ells insistiren: — El nostre pare és Abraham. Jesús els diu: — Si fóssiu fills d’Abraham faríeu les obres d’Abraham.


Joan 8:42
Jesús els replicà: — Si Déu fos el vostre pare m’estimaríeu a mi, perquè jo he sortit de Déu i vinc d’ell. No he vingut pas pel meu compte: és ell qui m’ha enviat.


Joan 8:49
Jesús respongué: — Jo no estic endimoniat, jo honoro el meu Pare; vosaltres, en canvi, em deshonoreu a mi.


Joan 8:54
Jesús respongué: — Si jo em glorifiqués a mi mateix, la meva glòria no valdria res. Però el qui em glorifica és el meu Pare, aquell que anomeneu “el nostre Déu”.


Joan 8:58
Jesús els respongué: — En veritat, en veritat us ho dic: des d’abans que Abraham existís, jo sóc.


Joan 8:59
Ells van agafar pedres per tirar-les-hi, però Jesús s’amagà i sortí del temple.


Joan 9:1
Jesús, tot passant, veié un home que era cec de naixement.


Joan 9:3
Jesús respongué: — No ha estat per cap pecat, ni d’ell ni dels seus pares, sinó perquè es manifestin en ell les obres de Déu.


Joan 9:11
Ell respongué: — Aquell home que es diu Jesús ha fet fang, me l’ha estès sobre els ulls i m’ha dit: “Vés a Siloè i renta-t’hi.” Jo hi he anat, m’he rentat i ara hi veig.


Joan 9:14
El dia que Jesús havia fet el fang i li havia obert els ulls era dissabte.


Joan 9:22
Els seus pares van respondre així perquè tenien por dels jueus, que llavors ja havien acordat expulsar de la sinagoga tothom qui confessés que Jesús era el Messies.


Joan 9:35
Jesús va sentir a dir que l’havien tret fora i, quan el trobà, li digué: — Creus en el Fill de l’home?


Joan 9:37
Li diu Jesús: — Ja l’has vist: és el qui et parla.


Joan 9:39
Llavors Jesús digué: — Jo he vingut en aquest món per fer un judici: perquè els qui no hi veuen, hi vegin, i els qui hi veuen, es tornin cecs.


Joan 9:41
Jesús els contestà: — Si fóssiu cecs, no tindríeu pecat. Però, com que dieu que hi veieu, el vostre pecat persisteix.


Joan 10:6
Jesús els va proposar aquesta comparació, però ells no van entendre de què els parlava.


Joan 10:7
Per això Jesús continuà: — En veritat, en veritat us ho dic: jo sóc la porta de les ovelles.


Joan 10:23
Jesús es passejava pel recinte del temple sota el pòrtic de Salomó.


Joan 10:25
Jesús els respongué: — Us ho he dit, però no ho voleu creure. Les obres que jo faig en nom del meu Pare donen testimoni a favor meu,


Joan 10:32
Jesús els digué: — Jo he fet davant vostre moltes obres bones, que venien del meu Pare. Per quina d’elles em voleu apedregar?


Joan 10:34
Jesús els replicà: — ¿En la vostra Llei no hi ha escrit: Jo declaro que sou déus?


Joan 11:3
Les dues germanes enviaren a dir a Jesús: — Senyor, aquell que estimes està malalt.


Joan 11:4
Jesús, en sentir-ho, digué: — Aquesta malaltia no portarà a la mort, sinó a la glòria de Déu: per ella el Fill de Déu serà glorificat.


Joan 11:5
Jesús estimava Marta i la seva germana i Llàtzer.


Joan 11:9
Jesús contestà: — ¿No són dotze les hores del dia? Els qui caminen de dia no ensopeguen, perquè veuen la llum d’aquest món,


Joan 11:13
Jesús es referia a la mort de Llàtzer, però ells es pensaven que parlava del son natural.


Joan 11:14
Llavors Jesús els digué obertament: — Llàtzer és mort,


Joan 11:17
Quan Jesús arribà, va trobar que Llàtzer ja era al sepulcre des de feia quatre dies.


Joan 11:20
Quan Marta va saber que Jesús arribava, sortí a rebre’l. Maria es quedà a casa.


Joan 11:21
Marta digué a Jesús: — Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.


Joan 11:23
Jesús li diu: — El teu germà ressuscitarà.


Joan 11:25
Li diu Jesús: — Jo sóc la resurrecció i la vida. Qui creu en mi, encara que mori, viurà;


Joan 11:30
Jesús encara no havia entrat al poble, sinó que era a l’indret on Marta l’havia trobat.


Joan 11:32
Maria va arribar on era Jesús i, en veure’l, se li llançà als peus i li digué: — Senyor, si haguessis estat aquí, no s’hauria mort, el meu germà.


Joan 11:33
Quan Jesús veié que ella plorava i que ploraven també els jueus que l’acompanyaven, es va commoure interiorment i es contorbà.


Joan 11:35
Jesús començà a plorar.


Joan 11:38
Jesús, commogut profundament altra vegada, va arribar al sepulcre. Era una cova tapada per una llosa.


Joan 11:39
Jesús digué: — Traieu la llosa. Marta, la germana del difunt, li diu: — Senyor, després de quatre dies, ja deu fer fortor.


Joan 11:40
Li respon Jesús: — ¿No t’he dit que, si creus, veuràs la glòria de Déu?


Joan 11:41
Llavors van treure la llosa. Jesús alçà els ulls i digué: — Pare, et dono gràcies perquè m’has escoltat.


Joan 11:44
I el mort sortí, lligat de peus i mans amb benes d’amortallar, i la cara lliga-da amb un mocador. Jesús els diu: — Deslligueu-lo i deixeu-lo caminar.


Joan 11:45
Molts dels jueus que havien vingut a casa de Maria i veieren el que va fer Jesús, van creure en ell.


Joan 11:46
Però alguns d’ells anaren a explicar als fariseus el que Jesús havia fet.


Joan 11:51
Això, Caifàs no ho va dir pel seu compte. Era gran sacerdot, aquell any, i per això va poder profetitzar que Jesús havia de morir pel poble.


Joan 11:54
Per això Jesús ja no es deixava veure públicament entre els jueus. Se n’anà d’allí cap a la regió de vora el desert, en una població anomenada Efraïm, i s’hi va quedar amb els seus deixebles.


Joan 11:56
Buscaven Jesús i, en el recinte del temple, es deien els uns als altres: — Què us sembla? No vindrà pas a la festa.


Joan 12:1
Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.


Joan 12:3
Llavors Maria va prendre una lliura de perfum de nard autèntic i molt costós, ungí els peus de Jesús i els hi va eixugar amb els cabells. Tota la casa s’omplí de la fragància d’aquell perfum.


Joan 12:7
Jesús digué: — Deixa-la! Ella ha guardat aquest perfum per al dia de la meva sepultura.


Joan 12:9
Una gran multitud de jueus van saber que Jesús era allà i van anar-hi, no solament per ell, sinó també per veure Llàtzer, que Jesús havia ressuscitat d’entre els morts.


Joan 12:11
perquè per causa d’ell molts jueus venien i creien en Jesús.


Joan 12:12
L’endemà, la gentada que havia vingut a la festa, quan van sentir que Jesús arribava a Jerusalem,


Joan 12:14
Jesús va trobar un pollí i va muntar-hi, tal com diu l’Escriptura:


Joan 12:16
Els seus deixebles, de moment, no ho van comprendre; però, quan Jesús fou glorificat, van recordar que li havien fet allò que l’Escriptura deia d’ell.


Joan 12:17
La gent que era amb Jesús quan va cridar Llàtzer fora del sepulcre i el ressuscità d’entre els morts, en donava testimoni.


Joan 12:21
Aquests anaren a trobar Felip, que era de Betsaida de Galilea, i li demanaren: — Senyor, voldríem veure Jesús.


Joan 12:22
Felip anà a dir-ho a Andreu, i tots dos ho digueren a Jesús.


Joan 12:30
Jesús els digué: — Aquesta veu no s’adreçava a mi, sinó a vosaltres.


Joan 12:35
Jesús els respongué: — Per poc temps encara la llum és entre vosaltres. Camineu mentre teniu la llum, perquè no us sorprengui la foscor: qui camina a les fosques no sap on va.


Joan 12:36
Creieu en la llum, mentre la teniu, i sereu fills de la llum. Després d’haver dit això, Jesús se n’anà i es va amagar d’ells.


Joan 12:44
Jesús va proclamar: — Els qui creuen en mi, més que creure en mi, creuen en el qui m’ha enviat;


Joan 13:1
Era abans de la festa de Pasqua. Jesús sabia que havia arribat la seva hora, l’hora de passar d’aquest món al Pare. Ell, que havia estimat els seus que eren al món, els estimà fins a l’extrem.


Joan 13:3
Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava,


Joan 13:7
Jesús li respon: — Ara no entens això que faig; ho entendràs després.


Joan 13:8
Pere li diu: — No em rentaràs els peus mai de la vida! Jesús li contesta: — Si no et rento, no tindràs part amb mi.


Joan 13:10
Jesús li diu: — Qui s’ha banyat, només cal que es renti els peus: ja és net tot ell. I vosaltres ja sou nets, encara que no tots.


Joan 13:11
Jesús sabia qui el traïa, i per això va dir: «No tots sou nets.»


Joan 13:21
Després de dir això, Jesús es contorbà i afirmà: — En veritat, en veritat us dic que un de vosaltres em trairà.


Joan 13:23
Un dels deixebles, el qui Jesús estimava, era a taula al costat d’ell.


Joan 13:25
Ell es reclina sobre el pit de Jesús i li diu: — Senyor, qui és?


Joan 13:26
Jesús respon: — És aquell a qui donaré el tros de pa que ara sucaré. Llavors suca el pa i el dóna a Judes, fill de Simó Iscariot.


Joan 13:27
En aquell moment, darrere el tros de pa, Satanàs va entrar dintre d’ell. Jesús li digué: — Allò que estàs fent, fes-ho de pressa.


Joan 13:28
Però cap dels qui eren a taula no va entendre per què Jesús li deia això.


Joan 13:29
Com que Judes tenia la bossa dels diners, alguns pensaven que Jesús li deia que comprés tot el que necessitaven per a la festa, o bé que donés alguna cosa als pobres.


Joan 13:31
Quan Judes va ser fora, Jesús digué: — Ara el Fill de l’home és glorificat, i Déu és glorificat en ell.


Joan 13:36
Simó Pere li diu: — Senyor, on vas? Jesús li respon: — Allà on jo vaig, ara tu no em pots seguir. Em seguiràs més tard.


Joan 13:38
Jesús li contesta: — ¿Tu vols donar la vida per mi? En veritat, en veritat t’ho dic: no cantarà el gall que no m’hagis negat tres vegades.


Joan 14:6
Jesús li respon: — Jo sóc el camí, la veritat i la vida. Ningú no arriba al Pare si no és per mi.


Joan 14:9
Jesús li respon: — Felip, fa tant de temps que estic amb vosaltres, i encara no em coneixes? Qui m’ha vist a mi ha vist el Pare. Com pots dir que us mostri el Pare?


Joan 14:23
Jesús li respon: — Qui m’estima, guardarà la meva paraula; el meu Pare l’estimarà i vindrem a fer estada en ell.


Joan 16:19
Jesús sabia que volien interrogar-lo, i els digué: — Vosaltres us pregunteu sobre allò que us he dit: “D’aquí a poc temps no em veureu, però poc després em tornareu a veure.”


Joan 16:31
Jesús els respongué: — Ara creieu?


Joan 17:1
Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué: — Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui,


Joan 18:1
Després de dir això, Jesús va sortir amb els seus deixebles cap a l’altra banda del torrent de Cedró. Allà hi havia un hort, i Jesús hi entrà amb els seus deixebles.


Joan 18:2
Judes, el qui el traïa, coneixia també aquell indret, perquè Jesús s’hi havia reunit sovint amb els seus deixebles.


Joan 18:4
Jesús, que sabia tot el que li havia de passar, surt fora i els pregunta: — Qui busqueu?


Joan 18:5
Li respongueren: — Jesús de Natzaret. Els diu: — Sóc jo. També hi havia amb ells Judes, el qui el traïa.


Joan 18:6
Així que Jesús digué: «Sóc jo», retrocediren i caigueren per terra.


Joan 18:7
Jesús tornà a preguntar-los: — Qui busqueu? Li digueren: — Jesús de Natzaret.


Joan 18:9
S’havien de complir les paraules que Jesús havia dit: «Dels qui m’has donat, no n’he perdut ni un de sol.»


Joan 18:11
Jesús digué a Pere: — Guarda’t l’espasa a la beina; ¿no he de beure la copa que el Pare m’ha donat?


Joan 18:12
Llavors la cohort romana, amb el tribú que la comandava i els guardes dels jueus, van agafar Jesús i el van lligar,


Joan 18:15
Simó Pere i un altre deixeble seguien Jesús. Aquell deixeble, que era conegut del gran sacerdot, va entrar amb Jesús al pati del palau del gran sacerdot.


Joan 18:19
Mentrestant, el gran sacerdot va interrogar Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.


Joan 18:20
Jesús li contestà: — Jo he parlat al món obertament. Sempre he ensenyat a les sinagogues i al temple, on es reuneixen tots els jueus. Mai no he dit res d’amagat.


Joan 18:22
Així que Jesús hagué parlat, un dels guardes que eren allà li va pegar una bufetada dient: — ¿És aquesta la manera de contestar al gran sacerdot?


Joan 18:23
Jesús li respongué: — Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?


Joan 18:28
Després dugueren Jesús de casa de Caifàs al pretori. Era de bon matí. Però ells no van entrar dins el pretori, per no quedar impurs i poder menjar el sopar pasqual.


Joan 18:32
Calia que es complissin les paraules que Jesús havia dit, indicant com havia de morir.


Joan 18:33
Llavors Pilat se’n tornà a l’interior del pretori, féu cridar Jesús i li digué: — ¿Tu ets el rei dels jueus?


Joan 18:34
Jesús contestà: — ¿Surt de tu, això que preguntes, o bé d’altres t’ho han dit de mi?


Joan 18:36
Jesús contestà: — La meva reialesa no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, els meus homes haurien lluitat perquè jo no fos entregat als jueus. Però la meva reialesa no és d’aquí.


Joan 18:37
Pilat li digué: — Per tant, tu ets rei? Jesús respongué: — Tu ho dius: jo sóc rei. Per això he nascut i per això he vingut al món: per donar testimoni de la veritat. Tots els qui són de la veritat escolten la meva veu.


Joan 19:1
Llavors Pilat féu assotar Jesús.


Joan 19:5
Llavors sortí Jesús portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat els diu: — Aquí teniu l’home!


Joan 19:9
Va entrar altra vegada dins el pretori i preguntà a Jesús: — D’on ets, tu? Però Jesús no li tornà contesta.


Joan 19:11
Jesús li respongué: — No tindries cap poder sobre mi si no l’haguessis rebut de dalt. Per això el qui m’ha entregat a tu ha comès un pecat més gran.


Joan 19:13
Quan Pilat sentí aquestes paraules, dugué Jesús a fora i es va asseure al tribunal en el lloc anomenat l’Empedrat, en hebreu Gàbata.


Joan 19:16
Llavors Pilat els el va entregar perquè fos crucificat. Prengueren, doncs, Jesús,


Joan 19:18
Allà el crucificaren, juntament amb dos més, un a cada banda, i Jesús al mig.


Joan 19:19
Pilat va fer escriure un rètol i el féu posar a la creu. Hi havia escrit: «Jesús de Natzaret, el rei dels jueus.»


Joan 19:20
Molts dels jueus el van llegir, perquè l’indret on havia estat crucificat Jesús queia prop de la ciutat. El rètol era escrit en hebreu, en llatí i en grec.


Joan 19:23
Els soldats, quan hagueren crucificat Jesús, van agafar el seu mantell i en feren quatre parts, una per a cada soldat, i també prengueren la túnica. Però la túnica era sense costura, teixida d’una sola peça de dalt a baix,


Joan 19:25
S’estaven vora la creu de Jesús la seva mare i la germana de la seva mare, Maria, muller de Cleofàs, i Maria Magdalena.


Joan 19:26
Quan Jesús veié la seva mare i, al seu costat, el deixeble que ell estimava, digué a la mare: — Dona, aquí tens el teu fill.


Joan 19:28
Després d’això, Jesús, sabent que ja tot s’havia acomplert, perquè s’acabés de complir l’Escriptura, va dir: — Tinc set.


Joan 19:30
Quan Jesús hagué pres el vinagre, va dir: — Tot s’ha complert. Llavors inclinà el cap i va lliurar l’esperit.


Joan 19:32
Hi anaren, doncs, els soldats i van trencar les cames del primer i les de l’altre que havia estat crucificat amb Jesús.


Joan 19:33
Quan arribaren a Jesús, es van adonar que ja era mort i no li trencaren les cames,


Joan 19:38
Després d’això, Josep d’Arimatea, que era deixeble de Jesús però d’amagat per por dels jueus, va demanar a Pilat l’autorització per a treure el seu cos de la creu. Pilat hi va accedir. Josep, doncs, hi anà i va treure de la creu el cos de Jesús.


Joan 19:39
També hi va anar Nicodem, el qui temps enrere havia visitat Jesús de nit, i portà una barreja de mirra i àloe, que pesava unes cent lliures.


Joan 19:40
Llavors van prendre el cos de Jesús i l’amortallaren amb un llençol, juntament amb les espècies aromàtiques, tal com és costum d’enterrar entre els jueus.


Joan 19:41
Hi havia un hort a l’indret on havien crucificat Jesús, i dintre l’hort un sepulcre nou, on encara no havia estat posat ningú.


Joan 19:42
Com que per als jueus era el dia de la preparació, i el sepulcre es trobava a prop, van dipositar-hi Jesús.


Joan 20:2
Llavors se’n va corrents a trobar Simó Pere i l’altre deixeble, aquell que Jesús estimava, i els diu: — S’han endut el Senyor fora del sepulcre i no sabem on l’han posat.


Joan 20:9
De fet, encara no havien entès que, segons l’Escriptura, Jesús havia de ressuscitar d’entre els morts.


Joan 20:12
i veié dos àngels vestits de blanc, asseguts al lloc on havia estat posat el cos de Jesús, l’un al cap i l’altre als peus.


Joan 20:14
Així que acabà de dir aquestes paraules, es girà enrere i veié Jesús allà dret, però no sabia que era ell.


Joan 20:15
Jesús li diu: — Dona, per què plores? Qui busques? Ella, pensant-se que era l’hortolà, li respon: — Senyor, si te l’has emportat tu, digues-me on l’has posat, i jo mateixa me l’enduré.


Joan 20:16
Li diu Jesús: — Maria! Ella es gira i li diu en la llengua dels hebreus: — Rabuní! — que vol dir «mestre».


Joan 20:17
Jesús li diu: — Deixa’m, que encara no he pujat al Pare. Vés a trobar els meus germans i digues-los: “Pujo al meu Pare, que és el vostre Pare, al meu Déu, que és el vostre Déu.”


Joan 20:19
Al capvespre d’aquell mateix dia — que era el primer dia de la setmana, el diumenge —, els deixebles, per por dels jueus, tenien tancades les portes del lloc on es trobaven. Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: — Pau a vosaltres.


Joan 20:24
Quan vingué Jesús, Tomàs, un dels Dotze, l’anomenat Bessó, no era allà amb els altres deixebles.


Joan 20:26
Al cap de vuit dies, els deixebles es trobaven altra vegada en aquell mateix lloc, i Tomàs també hi era. Estant tancades les portes, Jesús va arribar, es posà al mig i els digué: — Pau a vosaltres.


Joan 20:29
Jesús li diu: — Perquè m’has vist has cregut? Feliços els qui creuran sense haver vist!


Joan 20:30
Jesús va fer en presència dels seus deixebles molts altres senyals que no es troben escrits en aquest llibre.


Joan 20:31
Els que hi ha aquí han estat escrits perquè cregueu que Jesús és el Messies, el Fill de Déu, i, creient, tingueu vida en el seu nom.


Joan 21:1
Després de tot això, Jesús es va tornar a aparèixer als deixebles vora el llac de Tiberíades. L’aparició va ser d’aquesta manera:


Joan 21:4
Quan va despuntar el dia, Jesús es presentà a la riba del llac, però els deixebles no sabien que era ell.


Joan 21:5
Llavors Jesús els digué: — Nois, no teniu res per a menjar? Li respongueren: — No.


Joan 21:7
Llavors aquell deixeble que Jesús estimava diu a Pere: — És el Senyor. Així que Simó Pere va sentir que era el Senyor, es va cenyir la túnica, l’única peça que duia, i es llançà a l’aigua.


Joan 21:10
Jesús els diu: — Porteu peix del que acabeu de pescar.


Joan 21:12
Jesús els digué: — Veniu a menjar. Cap dels deixebles no gosava preguntar-li: «Qui ets, tu?», perquè sabien que era el Senyor.


Joan 21:13
Jesús s’acostà, prengué el pa i els el donava. Igualment va fer amb el peix.


Joan 21:14
Aquesta fou la tercera vegada que Jesús es va aparèixer als deixebles després de ressuscitar d’entre els morts.


Joan 21:15
Quan hagueren menjat, Jesús va preguntar a Simó Pere: — Simó, fill de Joan, m’estimes més que aquests? Ell li respongué: — Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: — Pastura els meus anyells.


Joan 21:16
Per segona vegada li pregunta: — Simó, fill de Joan, m’estimes? Ell li respon: — Sí, Senyor, tu saps que t’estimo. Jesús li diu: — Pastura les meves ovelles.


Joan 21:17
Li pregunta Jesús per tercera vegada: — Simó, fill de Joan, m’estimes? Pere es va entristir que Jesús li preguntés per tercera vegada si l’estimava, i li respongué: — Senyor, tu ho saps tot; ja ho saps, que t’estimo. Li diu Jesús: — Pastura les meves ovelles.


Joan 21:19
Jesús va dir això per indicar amb quina mort Pere havia de glorificar Déu. Després d’aquestes paraules, Jesús va afegir: — Segueix-me.


Joan 21:20
Llavors Pere es va girar i veié que darrere venia el deixeble que Jesús estimava. Era aquell que durant el sopar s’havia reclinat sobre el pit de Jesús i li havia preguntat: «Senyor, qui és el qui et traeix?»


Joan 21:21
Pere, en veure’l, diu a Jesús: — Senyor, i d’aquest, què en serà?


Joan 21:22
Jesús li respon: — Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir? Tu segueix-me.


Joan 21:23
Així va córrer entre els germans el rumor que aquell deixeble no moriria, però Jesús no li va pas dir que no moriria, sinó: «Si vull que es quedi fins que jo vingui, què hi tens a dir?»


Joan 21:25
Jesús va fer encara moltes altres coses. I si algú volgués escriure-les una per una, em sembla que els llibres que es podrien escriure no cabrien en el món sencer.


Apòstols 1:1
En el meu primer llibre he parlat, Teòfil, de tot el que Jesús va fer i va ensenyar


Apòstols 1:11
i els digueren: — Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.


Apòstols 1:14
Tots ells eren constants i unànimes en la pregària, juntament amb algunes dones, amb Maria, la mare de Jesús, i amb els germans d’ell.


Apòstols 1:16
— Germans, calia que es complís allò que l’Esperit Sant havia anunciat en l’Escriptura per boca de David referent a Judes, l’home que va guiar els qui agafaren Jesús.


Apòstols 1:21
Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel.


Apòstols 2:22
»Israelites, escolteu aquestes paraules: Jesús de Natzaret era un home que Déu va acreditar davant vostre, obrant entre vosaltres, per mitjà d’ell, miracles, prodigis i senyals. Tots ho sabeu prou.


Apòstols 2:23
Doncs bé, aquest Jesús va ser entregat d’acord amb la decisió i el designi que Déu havia fixat per endavant, i vosaltres el vau matar fent-lo clavar a la creu per uns impius.


Apòstols 2:32
»A aquest Jesús, doncs, Déu l’ha ressuscitat; tots nosaltres en som testimonis.


Apòstols 2:36
»Per tant, que sàpiga de cert tot el poble d’Israel que Déu ha constituït Senyor i Messies aquest Jesús que vosaltres vau crucificar.


Apòstols 3:13
El Déu d’Abraham, Déu d’Isaac i Déu de Jacob, el Déu dels nostres pares, ha glorificat Jesús, el seu Servent, que vosaltres vau entregar i vau negar davant de Pilat, quan ell estava decidit a deixar-lo lliure.


Apòstols 3:16
Gràcies a la fe en el seu nom, Jesús ha restablert l’home que ara veieu i que tots coneixeu: aquesta fe, que ve per ell, l’ha curat completament davant de tots vosaltres.


Apòstols 3:20
Així el Senyor farà venir un temps de consolació i us enviarà Jesús, el Messies que us ha estat destinat


Apòstols 4:2
Estaven indignats perquè ensenyaven al poble i anunciaven la resurrecció dels morts, que ja s’havia realitzat en Jesús.


Apòstols 4:13
Ells, veient amb quina valentia parlaven Pere i Joan i adonant-se que eren homes sense cultura ni instrucció, n’estaven estranyats. Reconeixien que havien estat amb Jesús


Apòstols 4:17
Mirem, però, que no es difongui més entre el poble i amenacem-los perquè no parlin mai més a ningú en el nom d’aquest Jesús.


Apòstols 4:18
Els van cridar, doncs, i els prohibiren de proclamar o ensenyar absolutament res en nom de Jesús.


Apòstols 4:27
»Realment, en aquesta ciutat es van aliar Herodes i Ponç Pilat amb les nacions paganes i amb alguns del poble d’Israel contra el teu sant Servent Jesús, el teu Messies;


Apòstols 4:30
estén la teva mà perquè hi hagi guaricions, senyals i prodigis gràcies al nom del teu sant Servent Jesús.»


Apòstols 4:33
Amb gran poder els apòstols donaven testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, i la gràcia abundosa de Déu actuava en ells.


Apòstols 5:28
— Us vam prohibir severament d’ensenyar en el nom de Jesús, però vosaltres heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina i voleu fer caure sobre nosaltres la sang d’aquest home.


Apòstols 5:30
El Déu dels nostres pares ha ressuscitat Jesús, que vosaltres vau matar penjant-lo en un patíbul.


Apòstols 5:40
Cridaren els apòstols i els feren assotar. Després els van prohibir de parlar en el nom de Jesús i els van posar en llibertat.


Apòstols 5:41
Ells se’n van anar del Sanedrí, contents d’haver estat trobats dignes de ser ultratjats per causa del nom de Jesús.


Apòstols 5:42
Cada dia, al temple i per les cases, no paraven d’ensenyar i d’anunciar la bona nova que Jesús és el Messies.


Apòstols 6:14
Nosaltres li hem sentit dir que aquest tal Jesús de Natzaret destruirà aquest temple i canviarà les normes que Moisès ens va transmetre.


Apòstols 7:55
Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu.


Apòstols 7:59
Mentre l’apedregaven, Esteve pregava dient: — Jesús, Senyor, rep el meu esperit.


Apòstols 8:16
Fins aleshores no havia baixat sobre cap d’ells; tan sols havien estat batejats en el nom de Jesús, el Senyor.


Apòstols 8:35
Aleshores Felip prengué la paraula i, començant per aquest text de l’Escriptura, li va anunciar la bona nova de Jesús.


Apòstols 9:5
Ell preguntà: — Qui ets, Senyor? Ell li respongué: — Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.


Apòstols 9:17
Aleshores Ananies hi anà, entrà a la casa, li va imposar les mans i li digué: — Saule, germà, Jesús, el Senyor, el qui se’t va aparèixer pel camí quan venies, m’envia perquè recobris la vista i siguis omplert de l’Esperit Sant.


Apòstols 9:20
i ben aviat es posà a predicar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.


Apòstols 9:21
Tothom qui el sentia no se’n sabia avenir i deia: — ¿No és aquest el qui a Jerusalem volia destruir tots els qui invoquen el nom de Jesús? ¿No havia vingut aquí precisament per endur-se’ls empresonats als grans sacerdots?


Apòstols 9:22
Però Saule agafava cada dia més coratge i, demostrant que Jesús és el Messies, deixava confosos els jueus que vivien a Damasc.


Apòstols 9:27
Llavors Bernabé el prengué pel seu compte i el va presentar als apòstols. Els explicà com, pel camí, Saule havia vist el Senyor, i com el Senyor li havia parlat; i encara els contà amb quina valentia havia predicat a Damasc en el nom de Jesús.


Apòstols 10:38
Parlo de Jesús de Natzaret. Ja sabeu com Déu el va ungir amb l’Esperit Sant i amb poder, i com va passar fent el bé i guarint tots els oprimits pel diable, perquè Déu era amb ell.


Apòstols 11:20
tanmateix, n’hi havia alguns de Xipre i de Cirene que, en arribar a Antioquia, anunciaven també als grecs la bona nova de Jesús, el Senyor.


Apòstols 13:6
Després van travessar tota l’illa fins a Pafos, on trobaren un mag jueu, que era un fals profeta. Es deia Barjesús


Apòstols 13:23
»De la descendència d’ell, Déu ha donat a Israel, tal com havia promès, un salvador, que és Jesús.


Apòstols 13:27
Els habitants de Jerusalem i els seus dirigents no van saber reconèixer Jesús ni les paraules dels profetes que són proclamades cada dissabte, però condemnant-lo les van complir:


Apòstols 13:33
i que ara ell, ressuscitant Jesús, ha complert en bé de nosaltres, els seus descendents. Així es troba escrit en el salm segon: Tu ets el meu Fill; avui jo t’he engendrat.


Apòstols 15:11
Ben al contrari, creiem que tant nosaltres com ells som salvats només per la gràcia de Jesús, el Senyor.


Apòstols 16:7
Van arribar a Mísia i tenien intenció d’anar a Bitínia, però l’Esperit de Jesús no els ho permeté.


Apòstols 16:31
Ells van respondre: — Creu en Jesús, el Senyor, i us salvareu tu i tota la teva família.


Apòstols 17:3
explicant i demostrant que el Messies havia de morir i de ressuscitar d’entre els morts. I els deia: — El Messies és aquest Jesús que jo us anuncio.


Apòstols 17:7
i Jàson els ha rebut a casa seva! Tots ells actuen contra els decrets del Cèsar, dient que hi ha un altre rei, que és Jesús.


Apòstols 17:18
També alguns filòsofs epicuris i estoics conversaven amb ell. Alguns es preguntaven: — Què deu voler dir aquest xerraire? D’altres deien: — Sembla un predicador de divinitats estrangeres. Parlaven així perquè Pau els anunciava Jesús i la resurrecció.


Apòstols 18:5
Quan Siles i Timoteu van baixar de Macedònia, Pau es va dedicar plenament a la predicació de la Paraula i donava testimoni davant els jueus que Jesús és el Messies.


Apòstols 18:25
L’havien instruït en el Camí del Senyor, i parlava amb esperit fervent ensenyant amb exactitud tot el que es refereix a Jesús, encara que només coneixia el baptisme de Joan.


Apòstols 18:28
refutava públicament els jueus amb energia i demostrava amb les Escriptures que Jesús és el Messies.


Apòstols 19:4
Llavors Pau digué: — Joan va batejar amb un baptisme de conversió, però deia al poble que creguessin en el qui vindria després d’ell, això és, en Jesús.


Apòstols 19:5
En sentir això es van fer batejar en el nom de Jesús, el Senyor,


Apòstols 19:13
Alguns jueus, exorcistes ambulants, van provar d’invocar el nom de Jesús, el Senyor, sobre els qui estaven posseïts pels esperits malignes. Els deien: — Us conjuro per aquell Jesús que Pau predica!


Apòstols 19:15
Però l’esperit maligne els replicà: — Conec Jesús i sé qui és Pau. Però vosaltres, qui sou?


Apòstols 19:17
La notícia es va escampar entre tots els habitants d’Efes, tant jueus com grecs. Un gran temor s’apoderà de tothom, i lloaven la grandesa del nom de Jesús, el Senyor.


Apòstols 20:21
insistint tant a jueus com a grecs que es convertissin a Déu i creguessin en Jesús, nostre Senyor.


Apòstols 20:24
Però no dono cap valor a la meva vida, mentre dugui a terme el camí i el ministeri que vaig rebre de Jesús, el Senyor: donar testimoni de l’evangeli de la gràcia de Déu.


Apòstols 20:35
Sempre us he mostrat que convé de treballar així per no escandalitzar els febles, recordant les paraules de Jesús, el Senyor, quan digué: “Fa més feliç donar que rebre.”


Apòstols 21:13
però ell respongué: — Què feu plorant així i trencant-me el cor? Jo, pel nom de Jesús, el Senyor, estic disposat no tan sols a deixar-me encadenar, sinó també a morir a Jerusalem.


Apòstols 22:8
»Jo vaig preguntar: » — Qui ets, Senyor? »Ell em respongué: » — Jo sóc Jesús de Natzaret, el qui tu persegueixes.


Apòstols 22:18
i vaig veure Jesús que em deia: » — Afanya’t, surt de pressa de Jerusalem, perquè aquí no acceptaran el testimoni que dónes de mi.


Apòstols 24:24
Uns quants dies més tard, Fèlix es presentà amb la seva esposa Drusil·la, que era jueva. Va fer comparèixer Pau i va escoltar-lo com parlava de la fe en el Messies Jesús.


Apòstols 25:19
Tan sols mantenien amb ell algunes controvèrsies sobre la seva religió i sobre un tal Jesús que ha mort, i que Pau afirmava que encara viu.


Apòstols 26:9
»Per part meva, havia cregut que tenia el deure de combatre amb totes les forces el nom de Jesús de Natzaret.


Apòstols 26:15
»Jo vaig preguntar: » — Qui ets, Senyor? »El Senyor em respongué: » — Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.


Apòstols 28:23
El dia que li havien assenyalat, anaren a trobar-lo, bastants més que abans, al lloc on s’allotjava. Pau, en la seva exposició, donava testimoni sobre el Regne de Déu, i mirava de convèncerlos sobre qui era Jesús a partir de la Llei de Moisès i dels Profetes. Tot plegat va durar del matí fins al vespre.


Romans 3:26
en virtut de la seva paciència. Ara, doncs, en el temps present, ha mostrat la seva justícia salvadora; així, ell, que és just, fa justos els qui viuen de la fe en Jesús.


Romans 4:24
sinó també per a nosaltres, a qui Déu tindrá en compte la fe: nosaltres, que creiem en aquell qui va ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre,


Romans 8:11
I si habita en vosaltres l’Esperit d’aquell qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts, també, gràcies al seu Esperit que habita en vosaltres, aquell qui va ressuscitar el Crist d’entre els morts donarà la vida als vostres cossos mortals.


Romans 10:9
Si amb els llavis confesses que Jesús és el Senyor i creus en el teu cor que Déu l’ha ressuscitat d’entre els morts, seràs salvat.


Romans 14:14
Sé prou bé, amb la certesa que dóna Jesús, el Senyor, que no hi ha res d’impur en si mateix; però sé també que una cosa és impura per al qui la considera impura.


Romans 16:20
I el Déu de la pau esclafarà ben aviat Satanàs sota els vostres peus! Que la gràcia de Jesús, nostre Senyor, sigui amb vosaltres.


1 Corintis 5:4
amb el poder de Jesús, nostre Senyor, reunim-nos vosaltres i jo, que hi seré en esperit, i en nom de Jesús, Senyor nostre,


1 Corintis 9:1
¿No sóc lliure? ¿No sóc apòstol? ¿No he vist Jesús, nostre Senyor? ¿No sou vosaltres la meva obra, feta en el Senyor?


1 Corintis 11:23
La tradició que jo he rebut i que us he transmès a vosaltres ve del Senyor. Jesús, el Senyor, la nit que havia de ser entregat, prengué el pa,


1 Corintis 12:3
Per això us faig saber que ningú que parli mogut per l’Esperit de Déu no diu: «Maleït sigui Jesús», i que tampoc ningú no pot dir: «Jesús és el Senyor» si no el mou l’Esperit Sant.


1 Corintis 16:23
Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb vosaltres.


2 Corintis 1:14
allò que ja heu entès en part: que us podeu sentir orgullosos de nosaltres, com ens en sentirem de vosaltres el dia que vindrà Jesús, Senyor nostre.


2 Corintis 4:5
Perquè, quan prediquem, no ens anunciem a nosaltres mateixos: anunciem que Jesucrist és el Senyor, i proclamem que som els vostres servidors per amor de Jesús.


2 Corintis 4:10
sempre portem en el nostre cos els senyals de la mort de Jesús, perquè també en el nostre cos es manifesti la seva vida.


2 Corintis 4:11
És ben bé així: nosaltres, els qui vivim, estem sempre a mercè de la mort per causa de Jesús; així la vida de Jesús es manifesta en la nostra carn mortal.


2 Corintis 4:14
sabem que aquell qui va ressuscitar Jesús, el Senyor, també ens ressuscitarà a nosaltres amb Jesús i ens portarà al costat d’ell juntament amb vosaltres.


2 Corintis 11:4
Veig que, si ve algú i us anuncia un Jesús diferent del que us vam anunciar, o si us comunica un esperit diferent del que vau rebre, o un evangeli diferent del que vau acollir, tot això ho tolereu amb una gran facilitat.


2 Corintis 11:31
El Déu i Pare de Jesús, el Senyor, beneït sigui pels segles, sap que no menteixo.


Gàlates 6:17
D’ara endavant, que ningú no m’amoïni, que jo porto en el meu cos les marques dels sofriments de Jesús.


Efesis 1:15
També jo, d’ençà que m’han parlat de la vostra fe en Jesús, el Senyor, i del vostre amor a tots els del poble sant,


Efesis 4:21
si és que realment heu escoltat el seu anunci i heu estat instruïts per ell. Així, doncs, segons la veritat que ve de Jesús,


Filipencs 2:10
perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra,


Filipencs 2:19
Espero que, gràcies a Jesús, el Senyor, aviat podré enviar-vos Timoteu. També jo quedaré més reconfortat quan ell em porti notícies vostres.


Colossencs 3:17
Tot allò que feu, sigui de paraula, sigui d’obra, feu-ho en nom de Jesús, el Senyor, donant gràcies per mitjà d’ell a Déu Pare.


Colossencs 4:11
Us saluda també Jesús, l’anomenat Just. Entre els jueus, aquests són els únics col·laboradors meus en la causa del Regne de Déu; per a mi han estat un consol.


1 Tessalonicencs 1:10
i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens allibera de la indignació divina que ha de venir.


1 Tessalonicencs 2:15
aquells mateixos que van matar Jesús, el Senyor, i els profetes, i ens han perseguit a nosaltres. Desagraden a Déu i es posen en contra de tothom


1 Tessalonicencs 2:19
Perquè fora de vosaltres, quina esperança i quin goig podem tenir? De quina corona ens podrem gloriar davant de Jesús, nostre Senyor, el dia de la seva vinguda?


1 Tessalonicencs 3:11
Que Déu mateix, el nostre Pare, i Jesús, nostre Senyor, ens encaminin fins a vosaltres.


1 Tessalonicencs 3:13
Que ell enforteixi els vostres cors i els mantingui sants i irreprensibles davant de Déu, el nostre Pare, el dia que Jesús, nostre Senyor, vindrà amb tots els seus sants. Amén.


1 Tessalonicencs 4:1
Finalment, germans, volem fer-vos una exhortació i un prec en Jesús, el Senyor. Vosaltres vau rebre el nostre ensenyament sobre com heu de comportar-vos per a agradar a Déu. És cert que ja ho feu, però us demanem que avanceu encara més.


1 Tessalonicencs 4:2
Ja sabeu quines instruccions us vam donar de part de Jesús, el Senyor.


1 Tessalonicencs 4:14
Tal com creiem que Jesús morí i ressuscità, també creiem que gràcies a Jesús Déu s’endurà amb ell els qui han mort.


2 Tessalonicencs 1:7
i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos


2 Tessalonicencs 1:8
i enmig d’una flama de foc, per demanar comptes als qui no coneixen Déu i no obeeixen l’evangeli de Jesús, nostre Senyor.


2 Tessalonicencs 1:12
Així el nom de Jesús, nostre Senyor, serà glorificat en vosaltres, i vosaltres en ell, per la gràcia del nostre Déu i de Jesucrist, el Senyor.


2 Tessalonicencs 2:8
Tan sols llavors, apareixerà el Malvat. Però Jesús, el Senyor, el farà morir amb l’alè de la seva boca, l’aniquilarà amb l’es-clat de la seva vinguda.


Filèmon 1:5
ja que sento parlar de l’amor i de la fe que tens per Jesús, el Senyor, i a favor de tot el poble sant.


Hebreus 2:9
però contemplem com Jesús, posat un moment per sota dels àngels, ha estat ara coronat de glòria i dignitat, per mitjà de la passió i de la mort. Així Déu ens ha fet la gràcia que ell morís per tothom.


Hebreus 2:14
Així, doncs, ja que els fills tenen en comú la mateixa condició humana, també Jesús va compartir aquesta condició per destituir amb la seva mort el diable, que tenia el domini de la mort,


Hebreus 3:1
Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem.


Hebreus 3:3
Però Jesús és molt més digne de glòria que Moisès, ja que el qui construeix una casa és sempre més honorat que la casa mateixa.


Hebreus 4:14
Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.


Hebreus 6:20
Allà, com a precursor nostre, ha entrat Jesús, esdevingut gran sacerdot per sempre segons l’ordre de Melquisedec.


Hebreus 7:13
Jesús, a qui es refereixen aquelles paraules de l’Escriptura, era d’una altra tribu, i cap dels seus membres no ha servit mai l’altar.


Hebreus 7:21
Jesús ho ha estat amb el jurament d’aquell qui li va dir: El Senyor no es desdiu del que jurà: Ets sacerdot per sempre.


Hebreus 7:22
Per tant, ara Jesús garanteix una aliança millor.


Hebreus 7:24
però Jesús, que viu per sempre, no traspassa a ningú el seu sacerdoci.


Hebreus 10:19
Per tant, germans, tenim plena llibertat d’entrar al santuari gràcies a la sang de Jesús;


Hebreus 12:2
Tinguem la mirada fixa en Jesús, el capdavanter de la fe i el qui la porta a la plenitud. Ell, per arribar al goig que li era proposat, va suportar el suplici de la creu, sense fer cas de la vergonya que havia de passar, i està assegut a la dreta del tron de Déu.


Hebreus 12:24
a Jesús, mitjancer d’una aliança nova, i a la seva sang purificadora, que parla més favorablement que la d’Abel.


Hebreus 13:12
Per això també Jesús, per santificar el poble amb la seva sang, va patir fora de la porta de la ciutat.


Hebreus 13:20
Que el Déu de la pau, que ha fet pujar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, el gran pastor de les ovelles, gràcies a la sang d’una aliança eterna,


2 Pere 1:2
Us desitjo que rebeu ben abundoses la gràcia i la pau per mitjà del coneixement de Déu i de Jesús, nostre Senyor.


1 Joan 1:7
Però si caminem en la llum, tal com ell està en la llum, estem en comunió els uns amb els altres, i la sang de Jesús, el seu Fill, ens purifica de tot pecat.


1 Joan 2:6
El qui afirma que està en ell ha de viure tal com Jesús vivia.


1 Joan 2:22
Qui és, doncs, el mentider? ¿No és el qui nega que Jesús és el Messies? Aquest és l’Anticrist, que nega tant el Pare com el Fill.


1 Joan 4:3
però l’esperit que nega Jesús, no és de Déu; aquest és l’esperit de l’Anticrist. Heu sentit a dir que arribava, i ara ja és al món.


1 Joan 4:15
Per això tothom qui confessa que Jesús és el Fill de Déu, està en Déu, i Déu en ell.


1 Joan 4:21
Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà.


1 Joan 5:1
Tothom qui creu que Jesús és el Messies, ha nascut de Déu, i qui estima Déu que l’ha engendrat, també estima aquells a qui Déu ha engendrat.


1 Joan 5:5
Però, ¿qui venç el món sinó el qui creu que Jesús és el Fill de Déu?


Apocalipsi 1:9
Jo, Joan, germà i company vostre en la tribulació, la reialesa i la constància que compartim amb Jesús, em trobava a l’illa de Patmos per haver anunciat la paraula de Déu i per haver donat testimoni de Jesús.


Apocalipsi 12:17
El drac, ple de ràbia contra la dona, se n’anà a fer la guerra contra la resta de la seva descendència, contra els qui guarden els manaments de Déu i mantenen ferm el testimoni de Jesús.


Apocalipsi 14:12
Aquí mostrarà la seva perseverança el poble sant, els qui guarden els manaments de Déu i la fe en Jesús!


Apocalipsi 17:6
I vaig veure la dona embriagada de la sang del poble sant i de la sang dels màrtirs de Jesús. En veure-la, vaig quedar estupefacte.


Apocalipsi 19:10
Llavors em vaig prosternar als seus peus per adorar-lo, però ell em digué: — No ho facis pas! Jo no sóc més que un servent de Déu, com tu i com els teus germans que mantenen ferm el testimoni de Jesús. A Déu, has d’adorar, perquè ser testimoni de Jesús vol dir tenir l’esperit de profecia.


Apocalipsi 20:4
Aleshores vaig veure uns trons, on es van asseure tots aquells qui han rebut el poder de judicar. Vaig veure les ànimes dels qui havien estat decapitats per haver donat testimoni de Jesús i per haver anunciat la paraula de Déu; tots aquests s’havien negat a adorar la bèstia i la seva estàtua, i a portar la seva marca al front o a la mà. Van tornar a la vida i regnaren amb el Crist durant mil anys.


Apocalipsi 22:16
»Jo, Jesús, he enviat el meu àngel perquè doni testimoni davant vostre de tot el que es refereix a les esglésies. Jo sóc el rebrot del llinatge de David, l’estel resplendent del matí.»


Apocalipsi 22:20
El qui dóna testimoni de tot això, diu: «Sí, vinc de seguida.» Amén! Vine, Senyor Jesús!


Apocalipsi 22:21
Que la gràcia de Jesús, el Senyor, sigui amb tothom.


Catalan Bible (BCI) 2008
Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso