A A A A A


Cerca

Mateu 3:2
dient: — Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.


Mateu 3:16
Un cop batejat, Jesús va pujar de l’aigua. Llavors davant d’ell el cel s’obrí, i Jesús veié l’Esperit de Déu que baixava com un colom i venia damunt d’ell.


Mateu 3:17
I una veu digué des del cel: — Aquest és el meu Fill, el meu estimat, en qui m’he complagut.


Mateu 4:17
Des d’aleshores Jesús començà a predicar. Deia: — Convertiu-vos, que el Regne del cel és a prop.


Mateu 5:3
— Feliços els pobres en l’esperit, perquè d’ells és el Regne del cel.


Mateu 5:10
»Feliços els perseguits pel fet de ser justos, perquè d’ells és el Regne del cel.


Mateu 5:12
Alegreu-vos-en i celebreu-ho, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. També així van perseguir els profetes que us han precedit.


Mateu 5:16
Que brilli igualment la vostra llum davant la gent; així veuran les vostres bones obres i glorificaran el vostre Pare del cel.


Mateu 5:18
»En veritat us ho dic: mentre durin el cel i la terra, no passarà ni un punt ni una coma de la Llei. Tot arribarà a la plenitud.


Mateu 5:19
Per tant, aquell qui deixi de complir un dels manaments més petits i ensenyi als altres a fer el mateix, serà tingut pel més petit en el Regne del cel, però aquell qui els compleixi i ensenyi a complir-los, serà tingut per gran en el Regne del cel.


Mateu 5:20
»Jo us dic que, si no sou més justos que els mestres de la Llei i els fariseus, no entrareu pas al Regne del cel.


Mateu 5:34
»Doncs jo us dic: No juris mai; ni pel cel, que és el tron de Déu,


Mateu 5:45
Així sereu fills del vostre Pare del cel, que fa sortir el sol sobre bons i dolents i fa ploure sobre justos i injustos.


Mateu 5:48
»Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte.


Mateu 6:1
»Mireu de no fer el que és just només perquè la gent us vegi, ja que així no tindríeu cap recompensa del vostre Pare del cel.


Mateu 6:9
»Vosaltres, pregueu així: Pare nostre que estàs en el cel, santifica el teu nom,


Mateu 6:10
vingui el teu Regne, que es faci la teva voluntat aquí a la terra com es fa en el cel.


Mateu 6:14
»Perquè, si perdoneu als altres les seves faltes, el vostre Pare celestial també us perdonarà a vosaltres;


Mateu 6:20
Reuniu tresors al cel, on ni les arnes ni els corcs no els fan malbé i els lladres no entren ni els roben.


Mateu 6:26
Mireu els ocells del cel: no sembren, ni seguen, ni recullen en graners, i el vostre Pare celestial els alimenta. ¿No valeu més vosaltres que no pas ells?


Mateu 6:32
Tot això, els pagans ho busquen amb neguit, però el vostre Pare celestial ja sap prou que en teniu necessitat.


Mateu 7:11
Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el vostre Pare del cel donarà coses bones als qui les hi demanen.


Mateu 7:21
»No tothom qui em diu: “Senyor, Senyor”, entrarà al Regne del cel, sinó el qui fa la voluntat del meu Pare del cel.


Mateu 8:11
I us dic que vindrà molta gent d’orient i d’occident i s’asseuran a taula amb Abraham, Isaac i Jacob en el Regne del cel,


Mateu 8:20
Jesús li respon: — Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.


Mateu 10:7
Pel camí prediqueu dient: “El Regne del cel és a prop.”


Mateu 10:29
¿No es venen dos ocells per una moneda? Doncs bé, ni un de sol no cau a terra si no ho permet el vostre Pare.


Mateu 10:31
Per tant, no tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.


Mateu 10:32
»A tot aquell qui em reconegui davant els homes, també jo el reconeixeré davant el meu Pare del cel.


Mateu 10:33
Però al qui em negui davant els homes, també jo el negaré davant el meu Pare del cel.


Mateu 11:11
En veritat us ho dic: entre els nascuts de dona no n’hi ha hagut cap de més gran que Joan Baptista; però el més petit en el Regne del cel és més gran que ell.


Mateu 11:12
Des de Joan Baptista fins ara, el Regne del cel sofreix violència, i gent violenta se’n vol apoderar.


Mateu 11:23
I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs! Perquè si a Sodoma s’haguessin fet els miracles que s’han fet dins teu, encara avui existiria.


Mateu 11:25
En aquell temps, Jesús digué: — T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos.


Mateu 12:50
El qui fa la voluntat del meu Pare del cel, aquest és el meu germà, la meva germana, la meva mare.


Mateu 13:4
Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se les van menjar.


Mateu 13:11
Ell els respongué: — A vosaltres, us és donat de conèixer els misteris del Regne del cel, però no a ells.


Mateu 13:24
Després els proposà aquesta altra paràbola: — Amb el Regne del cel passa com amb un home que va sembrar bona llavor en el seu camp;


Mateu 13:31
Els proposà encara una altra paràbola: — Amb el Regne del cel passa com amb el gra de mostassa que un home va sembrar en el seu camp:


Mateu 13:32
la mostassa és la més petita de totes les llavors; però, quan ha crescut, es fa més gran que les hortalisses i arriba a ser un arbre; fins i tot vénen els ocells del cel a fer niu a les seves branques.


Mateu 13:33
Els digué una altra paràbola: — Amb el Regne del cel passa com amb el llevat que una dona va amagar dins tres mesures de farina, fins que tota la pasta va fermentar.


Mateu 13:44
»Amb el Regne del cel passa com amb un tresor amagat en un camp: l’home que el troba el torna a amagar i, ple de joia, se’n va a vendre tot el que té i compra aquell camp.


Mateu 13:45
»També passa amb el Regne del cel com amb un mercader que busca perles fines:


Mateu 13:47
»També passa amb el Regne del cel com quan tiren una xarxa a l’aigua i la xarxa arreplega tota mena de peixos.


Mateu 13:52
Ell els diu: — Doncs bé, tot mestre de la Llei que s’ha fet deixeble del Regne del cel és semblant a un cap de casa que treu del seu tresor coses noves i coses velles.


Mateu 14:19
Llavors va manar que la gent s’assegués a l’herba, prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans, els donà als seus deixebles, i ells els donaren a la gent.


Mateu 15:13
Ell els respongué: — Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.


Mateu 16:1
Es presentaren els fariseus i els saduceus i, per posar-lo a prova, li demanaren que els fes veure un senyal del cel.


Mateu 16:2
Jesús els respongué: — Quan arriba el capvespre, dieu: “Cel rogenc, bon temps.”


Mateu 16:3
I de bon matí: “Cel roig i fosc, mal temps, avui.” ¿Vosaltres, doncs, sabeu interpretar l’aspecte del cel i no sou capaços d’interpretar els signes dels temps?


Mateu 16:17
Llavors Jesús li va dir: — Feliç de tu, Simó, fill de Jonàs: això no t’ho ha revelat ni la carn ni la sang, sinó el meu Pare del cel.


Mateu 16:19
Et donaré les claus del Regne del cel; tot allò que lliguis a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslliguis a la terra quedarà deslligat al cel.


Mateu 18:1
En aquella ocasió, els deixebles preguntaren a Jesús: — Qui és el més important en el Regne del cel?


Mateu 18:3
i digué: — En veritat us ho dic: si no canvieu i us feu com els infants, no entrareu pas al Regne del cel.


Mateu 18:4
Així, doncs, el qui es faci petit com aquest infant és el més important en el Regne del cel.


Mateu 18:10
»Mireu de no menysprear cap d’aquests petits, perquè us asseguro que en el cel els seus àngels veuen constantment cara a cara el meu Pare celestial. (


Mateu 18:14
Igualment, el vostre Pare del cel no vol que es perdi ni un de sol d’aquests petits.


Mateu 18:18
En veritat us ho dic: tot allò que lligueu a la terra quedarà lligat al cel, i tot allò que deslligueu a la terra quedarà deslligat al cel.


Mateu 18:19
»Encara en veritat us ho dic: si dos de vosaltres aquí a la terra es posen d’acord per a demanar alguna cosa, el meu Pare del cel els la concedirà;


Mateu 18:23
»Per això passa amb el Regne del cel com amb un rei que volgué demanar comptes als seus subordinats.


Mateu 18:35
»Igualment us tractarà el meu Pare celestial si cadascú no perdona de tot cor el seu germà.


Mateu 19:12
»N’hi ha que no es casen perquè són eunucs des de les entranyes de la mare; altres són eunucs perquè els homes els n’han fet; però n’hi ha que es fan eunucs a ells mateixos per causa del Regne del cel. Qui ho pugui comprendre, que ho comprengui.


Mateu 19:14
Jesús digué: — Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.


Mateu 19:21
Jesús li respongué: — Si vols ser perfecte, vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.


Mateu 19:23
Llavors Jesús digué als seus deixebles: — En veritat us dic que un ric difícilment entrarà al Regne del cel.


Mateu 20:1
»Perquè amb el Regne del cel passa com amb un propietari que va sortir de bon matí a llogar treballadors per a la seva vinya.


Mateu 21:9
La gent que anava davant d’ell i els qui seguien darrere cridaven: — Hosanna al Fill de David! Beneït el qui ve en nom del Senyor! Hosanna a dalt del cel!


Mateu 22:2
— Amb el Regne del cel passa com amb un rei que celebrava les noces del seu fill.


Mateu 22:30
Quan arribi la resurrecció, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.


Mateu 23:9
ni doneu a ningú el nom de “pare” aquí a la terra, perquè de pare només en teniu un, que és el del cel;


Mateu 23:13
»Ai de vosaltres, mestres de la Llei i fariseus hipòcrites, que tanqueu a la gent l’entrada del Regne del cel! Vosaltres no hi entreu ni permeteu que hi entrin els qui voldrien entrar-hi. (


Mateu 23:22
i qui fa una prometença pel cel, jura pel tron de Déu i per aquell qui hi seu.


Mateu 24:29
»Tot seguit, després de la tribulació d’aquells dies, el sol s’enfosquirà i la lluna ja no farà claror; les estrelles cauran del cel i els estols celestials trontollaran.


Mateu 24:30
»Aleshores apareixerà en el cel el senyal del Fill de l’home: tots els pobles de la terra faran grans planys quan vegin el Fill de l’home venint sobre els núvols del cel amb gran poder i majestat.


Mateu 24:31
Ell enviarà els seus àngels que, al so d’una trompeta potent, reuniran els seus elegits des dels quatre vents, d’un extrem a l’altre del cel.


Mateu 24:35
El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.


Mateu 24:36
»D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.


Mateu 25:1
»Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs.


Mateu 26:64
Jesús li respon: — Tu ho has dit. Us ho asseguro: des d’ara veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint sobre els núvols del cel.


Mateu 28:2
Tot d’una hi hagué un gran terratrèmol: un àngel del Senyor va baixar del cel, féu rodolar la pedra i s’hi va asseure al damunt.


Mateu 28:18
Jesús s’acostà i els va dir: — He rebut plena autoritat al cel i a la terra.


Marc 1:10
I tot seguit, mentre pujava de l’aigua, veié que el cel s’esquinçava i que l’Esperit, com un colom, baixava cap a ell.


Marc 1:11
I una veu digué des del cel: — Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.


Marc 4:4
Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí; vingueren els ocells i se la van menjar.


Marc 4:32
però, un cop sembrada, va creixent i arriba a fer-se més gran que totes les hortalisses, amb unes branques tan grosses que els ocells del cel poden fer niu a la seva ombra.


Marc 6:41
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, digué la benedicció, partí els pans i en donava als seus deixebles perquè els servissin a la gent. També va repartir els dos peixos a tothom.


Marc 7:34
Després va alçar els ulls al cel, sospirà i li digué: — Efatà! — que vol dir: «Obre’t!»


Marc 8:11
Vingueren els fariseus i començaren a discutir amb Jesús. Per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.


Marc 10:21
Jesús se’l mirà i el va estimar. Li digué: — Només et falta una cosa: vés, ven tot el que tens i dóna-ho als pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.


Marc 11:10
Beneït el Regne que arriba, el Regne del nostre pare David! Hosanna a dalt del cel!


Marc 11:25
I quan pregueu, si teniu res contra algú, perdoneu-ho, i així també el vostre Pare del cel us perdonarà les vostres faltes. (


Marc 12:25
Quan tots ells ressuscitin d’entre els morts, ja no prendran muller ni marit, sinó que seran com els àngels del cel.


Marc 13:25
les estrelles aniran caient del cel i els estols celestials trontollaran.


Marc 13:27
I llavors ell enviarà els àngels a reunir els seus elegits des dels quatre vents, de l’extrem de la terra a l’extrem del cel.


Marc 13:31
El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.


Marc 13:32
»D’aquell dia i d’aquella hora, ningú no en sap res, ni els àngels del cel ni el Fill, sinó tan sols el Pare.


Marc 14:62
Jesús respongué: — Sí, sóc jo; i veureu el Fill de l’home assegut a la dreta del Totpoderós i venint amb els núvols del cel.


Marc 16:19
Jesús, el Senyor, després de parlar-los, fou endut al cel i s’assegué a la dreta de Déu.


Lluc 1:47
el meu esperit celebra Déu que em salva,


Lluc 1:78
Per l’amor entranyable del nostre Déu, ens visitarà el sol naixent que ve del cel,


Lluc 2:13
I de sobte s’uní a l’àngel un estol dels exèrcits celestials que lloava Déu cantant:


Lluc 2:14
— Glòria a Déu a dalt del cel, i a la terra pau als homes que ell estima.


Lluc 2:15
Quan els àngels els deixaren i se’n tornaren cap al cel, els pastors es deien entre ells: — Anem a Betlem a veure això que ha passat i que el Senyor ens ha fet saber.


Lluc 2:42
Quan ell tenia dotze anys, hi van pujar a celebrar la festa, tal com era costum.


Lluc 2:43
Acabats els dies de la celebració, quan se’n tornaven, el noi es quedà a Jerusalem sense que els seus pares se n’adonessin.


Lluc 3:21
Tot el poble es feia batejar, i Jesús també fou batejat. Mentre pregava, el cel s’obrí,


Lluc 3:22
i l’Esperit Sant baixà cap a ell en forma corporal, com un colom, i una veu digué des del cel: — Tu ets el meu Fill, el meu estimat; en tu m’he complagut.


Lluc 4:25
Més encara, us asseguro que en temps d’Elies, quan el cel es va tancar durant tres anys i sis mesos i una gran fam s’estengué per tot el país, hi havia moltes viudes a Israel,


Lluc 6:23
aquell dia, alegreu-vos-en i feu festa, perquè la vostra recompensa és gran en el cel. Igualment feien els seus pares amb els profetes.


Lluc 8:5
— Un sembrador va sortir a sembrar la seva llavor. Tot sembrant, una part de les llavors va caure arran del camí i fou trepitjada, o bé els ocells se la van menjar.


Lluc 9:16
Jesús prengué els cinc pans i els dos peixos, alçà els ulls al cel, els beneí, els partí i en donava als deixebles perquè els servissin a la gent.


Lluc 9:51
Quan es complien els dies en què Jesús havia de ser endut al cel, resolgué de fer camí cap a Jerusalem.


Lluc 9:54
En veure-ho, els deixebles Jaume i Joan van dir-li: — Senyor, ¿vols que diguem que baixi foc del cel i els consumeixi?


Lluc 9:58
Jesús li respongué: — Les guineus tenen caus, i els ocells, nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap.


Lluc 10:15
I tu, Cafarnaüm, ¿et penses que seràs enaltida fins al cel? Al país dels morts, baixaràs!


Lluc 10:18
Jesús els digué: — Jo veia Satanàs que queia del cel com un llamp.


Lluc 10:20
Però no us alegreu perquè els esperits se us sotmeten; alegreu-vos més aviat perquè els vostres noms estan inscrits en el cel.


Lluc 10:21
En aquell mateix moment, Jesús, ple de la joia de l’Esperit Sant, digué: — T’enalteixo, Pare, Senyor del cel i de la terra, perquè has revelat als senzills tot això que has amagat als savis i entesos. Sí, Pare, així t’ha plagut de fer-ho.


Lluc 11:13
Així, doncs, si vosaltres, que sou dolents, sabeu donar coses bones als vostres fills, molt més el Pare del cel donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.


Lluc 11:16
D’altres, per posar-lo a prova, li demanaven un senyal del cel.


Lluc 12:6
¿No es venen cinc ocells per dues monedes? Doncs bé, Déu no n’oblida ni un de sol.


Lluc 12:7
Més encara, fins i tot els cabells us té comptats. No tingueu por: vosaltres valeu més que tots els ocells.


Lluc 12:24
Fixeu-vos en els corbs: no sembren ni seguen, no tenen rebost ni graner, i Déu els alimenta. I vosaltres valeu molt més que els ocells!


Lluc 12:33
Veneu els vostres béns i doneu els diners com a almoina. Procureu-vos bosses que no es facin malbé, reuniu-vos al cel un tresor que no s’acabi; allà, els lladres no s’hi acosten, ni les arnes no destrossen res.


Lluc 12:56
Hipòcrites! Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, ¿i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?


Lluc 13:19
És com un gra de mostassa que un home va sembrar en el seu hort. Va créixer i arribà a ser un arbre, i els ocells del cel van fer niu a les seves branques.


Lluc 15:6
i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”


Lluc 15:7
»Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.


Lluc 15:9
I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.”


Lluc 15:18
M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.


Lluc 15:21
El fill li digué: » — Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.


Lluc 15:23
porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,


Lluc 15:24
perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho.


Lluc 15:32
Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.


Lluc 16:17
Però és més fàcil que passin el cel i la terra que no pas que caigui una sola coma de la Llei.


Lluc 16:19
»Hi havia un home ric que portava vestits de porpra i de lli i celebrava cada dia festes esplèndides.


Lluc 17:24
Perquè igual com el llampec esclata i resplendeix d’un cap a l’altre del cel, així serà el Fill de l’home quan vingui el seu dia.


Lluc 17:29
però el dia que Lot sortí de Sodoma va ploure foc i sofre del cel i tots van morir.


Lluc 18:13
»Però el publicà, de lluny estant, no gosava ni aixecar els ulls al cel, sinó que es donava cops al pit, tot dient: “Déu meu, sigues-me propici, que sóc un pecador.”


Lluc 18:22
Jesús, en sentir-ho, li digué: — Encara et manca una cosa: ven tot el que tens i reparteix-ho entre els pobres, i tindràs un tresor al cel. Després vine i segueix-me.


Lluc 19:38
i deien: — Beneït el rei, el qui ve en nom del Senyor! Pau en el cel i glòria en les altures!


Lluc 21:11
hi haurà grans terratrèmols i pertot arreu fams i pestes, fets espantosos i grans senyals al cel.


Lluc 21:26
La gent defallirà de por i d’ansietat pel que succeirà arreu de la terra, perquè fins i tot els estols celestials trontollaran.


Lluc 21:33
El cel i la terra passaran, però les meves paraules no passaran.


Lluc 22:43
Llavors se li va aparèixer un àngel del cel que el confortava.


Lluc 24:51
I mentre els beneïa, es va separar d’ells i fou endut cap al cel.


Joan 1:32
Joan testimonià encara: — He vist l’Esperit que baixava del cel com un colom i es posava damunt d’ell.


Joan 1:51
I afegí: — En veritat, en veritat us ho dic: veureu obert el cel, i els àngels de Déu pujant i baixant sobre el Fill de l’home.


Joan 2:1
El tercer dia es van celebrar unes noces a Canà de Galilea. Hi havia la mare de Jesús.


Joan 3:12
Si no em creieu quan us parlo de les coses terrenals, com podreu creure’m quan us parli de les celestials?


Joan 3:13
Ningú no ha pujat mai al cel, fora d’aquell qui n’ha baixat, el Fill de l’home.


Joan 3:27
Joan respongué: — Ningú no pot aconseguir res si no li ho donen des del cel.


Joan 3:31
»El qui ve de dalt està per damunt de tots. Els qui són de la terra són terrenals i parlen de manera terrenal. El qui ve del cel està per damunt de tots,


Joan 6:31
Els nostres pares van menjar el mannà en el desert, tal com diu l’Escriptura: Els donà pa del cel per aliment.


Joan 6:32
Llavors Jesús els respongué: — En veritat, en veritat us ho dic: no és Moisès qui us ha donat el pa del cel; és el meu Pare qui us dóna l’autèntic pa del cel.


Joan 6:33
El pa de Déu és el que baixa del cel i dóna vida al món.


Joan 6:38
perquè no he baixat del cel per fer la meva voluntat, sinó la voluntat del qui m’ha enviat.


Joan 6:41
Aleshores els jueus es posaren a murmurar d’ell perquè havia dit: «Jo sóc el pa que ha baixat del cel»,


Joan 6:42
i es preguntaven: — Aquest, ¿no és Jesús, el fill de Josep? Nosaltres coneixem el seu pare i la seva mare! ¿Com és que ara diu que ha baixat del cel?


Joan 6:50
Aquest, en canvi, és el pa que baixa del cel perquè el qui en mengi no mori.


Joan 6:51
Jo sóc el pa viu que ha baixat del cel. Qui menja aquest pa, viurà per sempre. I el pa que jo donaré és la meva carn per a la vida del món.


Joan 6:58
Aquest és el pa que ha baixat del cel. No és com el que van menjar els vostres pares. Ells van morir, però els qui mengen aquest pa, viuran per sempre.


Joan 10:22
Se celebrava a Jerusalem la festa de la Dedicació. Era l’hivern.


Joan 12:28
Pare, glorifica el teu nom. Aleshores una veu va dir del cel estant: — Ja l’he glorificat i encara el glorificaré.


Joan 17:1
Després d’haver dit tot això, Jesús va alçar els ulls al cel i digué: — Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill, perquè el teu Fill et glorifiqui,


Apòstols 1:2
fins al dia que fou endut al cel, després d’haver donat instruccions als apòstols que ell havia escollit, mogut per l’Esperit Sant.


Apòstols 1:10
Encara s’estaven mirant fixament al cel, mentre ell se n’anava, quan se’ls van presentar dos homes amb vestits blancs


Apòstols 1:11
i els digueren: — Homes de Galilea, per què us esteu mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, vindrà tal com heu vist que se n’hi anava.


Apòstols 1:21
Cal, doncs, que sigui amb nosaltres testimoni de la resurrecció de Jesús, el Senyor, un d’aquests homes que ens acompanyaren durant tot el temps que ell visqué entre nosaltres, des del dia que Joan el batejà fins al dia que fou endut d’enmig nostre cap al cel.


Apòstols 2:2
De sobte, com si es girés una ventada impetuosa, se sentí del cel una remor que omplí tota la casa on es trobaven asseguts.


Apòstols 2:5
Residien a Jerusalem jueus piadosos provinents de totes les nacions que hi ha sota el cel.


Apòstols 2:19
Faré que apareguin prodigis dalt al cel i senyals aquí baix a la terra: sang, foc i una columna de fum.


Apòstols 2:34
Perquè David no va pujar pas al cel, però va dir: » Oracle del Senyor al meu Senyor: Seu a la meva dreta,


Apòstols 3:21
i que el cel havia d’acollir fins al temps de la restauració universal. És d’aquesta restauració que Déu havia parlat per boca dels seus sants profetes de temps antic.


Apòstols 4:12
La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, no ha estat donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.


Apòstols 4:24
En sentir-ho, ells van adreçar unànimement a Déu aquesta pregària: «Senyor, tu has fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou.


Apòstols 7:41
»Aquells mateixos dies van fabricar-se un vedell, van oferir un sacrifici a aquell ídol i celebraren una festa en honor d’allò que havien fet les seves mans.


Apòstols 7:49
El cel és el meu tron, i la terra, l’escambell dels meus peus. Ho dic jo, el Senyor. Quina casa em podríeu edificar? A quin lloc podria residir?


Apòstols 7:55
Ell, ple de l’Esperit Sant, fixà al cel la mirada i veié la glòria de Déu i Jesús que s’estava a la dreta de Déu.


Apòstols 7:56
Llavors va dir: — Veig obert el cel, i el Fill de l’home a la dreta de Déu.


Apòstols 9:3
Quan Saule arribava prop de Damasc, de sobte l’envoltà una llum fulgurant que venia del cel.


Apòstols 10:11
veié que el cel s’havia obert i que en baixava, fins a tocar a terra, una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes.


Apòstols 10:12
Dintre el llençol hi havia tota mena de quadrúpedes, de rèptils i d’ocells.


Apòstols 10:16
Això es va repetir tres vegades, i tot seguit aquell llençol fou endut cap al cel.


Apòstols 11:5
— Em trobava jo pregant a la ciutat de Jafa i vaig veure en èxtasi que baixava del cel una mena de gran llençol suspès per les quatre puntes i venia fins a mi.


Apòstols 11:6
Jo me l’anava mirant amb molta atenció fins que vaig veure-hi quadrúpedes, feres, rèptils i ocells.


Apòstols 11:9
»La veu va dir per segona vegada des del cel: » — No tinguis per impur allò que Déu ha fet pur.


Apòstols 11:10
»Això es va repetir tres vegades, i després ho van pujar tot altra vegada cap al cel.


Apòstols 13:2
Mentre celebraven un acte de culte al Senyor en ocasió d’un dejuni, l’Esperit Sant digué: — Separeu-me Bernabé i Saule per a dedicar-los a l’obra a què els he cridat.


Apòstols 14:15
— Però què feu? Si som homes igual que vosaltres! Per això us anunciem la bona notícia que us convertiu d’aquests ídols al Déu viu que ha fet el cel, la terra i el mar, i tot el que s’hi mou.


Apòstols 14:17
tot i això, mai no deixà de donar testimoni de si mateix amb els seus favors, concedint-vos del cel pluges i èpoques de fertilitat i omplint d’aliment i d’alegria els vostres cors.


Apòstols 16:23
Els van apallissar de valent, els van tancar a la presó i manaren a l’escarceller que els tingués custodiats amb la màxima seguretat.


Apòstols 16:24
L’escarceller, amb una ordre com aquesta, els tancà al calabós de més endins i els engrillonà els peus.


Apòstols 16:27
L’escarceller es despertà de cop i, quan va veure obertes les portes de la presó, desembeinà l’espasa per matar-se, perquè es pensava que els presos s’havien escapat.


Apòstols 16:29
L’escarceller demanà llum, va entrar a dins i es va tirar tot tremolós als peus de Pau i de Siles.


Apòstols 16:32
Després van anunciar la paraula del Senyor a l’escarceller i a tots els de casa seva.


Apòstols 16:34
Després els va fer pujar a casa, els parà taula i celebrà amb tota la família d’haver cregut en Déu.


Apòstols 16:36
L’escarceller va comunicar a Pau aquestes ordres dient-li: — Els magistrats han enviat a dir que us deixem anar. Sortiu, doncs, i aneu-vos-en en pau.


Apòstols 17:24
El Déu que ha fet el món i tot el que s’hi mou, Senyor com és de cel i terra, no habita en temples construïts per mans d’home


Apòstols 19:35
Finalment el canceller de la ciutat va poder calmar la gent dient-los: — Efesis, ¿qui no sap que la vostra ciutat és la guardiana del temple de la gran Àrtemis i de la seva imatge caiguda del cel?


Apòstols 22:6
»Quan ja m’acostava a Damasc, de sobte, cap al migdia, m’envoltà una gran llum fulgurant que venia del cel.


Apòstols 26:13
Cap al migdia, tot fent camí, rei Agripa, vaig veure que brillava al voltant meu i dels qui m’acompanyaven una llum que venia del cel, més resplendent que el sol.


Apòstols 26:19
»D’aleshores ençà, rei Agripa, no he estat rebel a aquesta visió celestial,


Romans 1:18
La indignació divina es revela des del cel contra tota la impietat i la injustícia dels homes que ofeguen la veritat amb el seu obrar injust.


Romans 1:23
i han bescanviat la glòria del Déu immortal per imatges d’homes mortals, d’ocells, de quadrúpedes i de rèptils.


Romans 10:6
Però de la justícia que ve per la fe, diu l’Escriptura: No pensis en el teu cor: Qui serà capaç de pujar fins al cel — s’entén: per fer-ne baixar Crist?


1 Corintis 5:8
Per això, celebrem la festa de la Pasqua, no amb el vell llevat de la dolenteria i la malícia, sinó amb els pans sense llevat de la sinceritat i la veritat.


1 Corintis 8:5
És cert que n’hi ha que són considerats déus al cel i a la terra, com si de fet existissin molts déus i molts senyors.


1 Corintis 11:20
El resultat és que, quan us reuniu tots alhora, ja no celebreu el sopar del Senyor,


1 Corintis 12:31
Anheleu, però, els dons més grans! I ara us vull mostrar un camí molt més excel·lent.


1 Corintis 14:17
Pot ben ser que hagis donat gràcies d’una manera excel·lent, però que això no contribueixi a l’edificació de l’altre.


1 Corintis 15:39
Tampoc els cossos no són tots iguals: el dels homes és d’una manera; el dels animals terrestres, d’una altra; el dels ocells, d’una altra; el dels peixos, d’una altra.


1 Corintis 15:40
Hi ha cossos celestials i cossos terrenals, però els del cel resplendeixen d’una manera, i els de la terra, d’una altra;


1 Corintis 15:47
El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel.


1 Corintis 15:48
Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel.


1 Corintis 15:49
Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel.


2 Corintis 5:1
Sabem que, quan es desfà aquesta casa terrenal, que és tan sols una tenda, tenim al cel un altre edifici, que és obra de Déu, una casa no feta per mans d’home, eterna.


2 Korintus 5:2
És per això que gemeguem, pel gran desig que tenim de revestir-nos de la nostra casa celestial,


2 Korintus 12:2
Conec un home unit a Crist que, ara fa catorze anys, va ser endut fins al tercer cel. No em pregunteu si va ser en el cos o fora del cos; sols Déu ho sap.


Efesis 1:3
Beneït sigui el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist, que ens ha beneït en Crist amb tota mena de benediccions espirituals dalt al cel.


Efesis 1:10
per executar-la en la plenitud dels temps: recapitular en el Crist totes les coses, tant les del cel com les de la terra.


Efesis 1:20
amb què va obrar en el Crist, quan el ressuscità d’entre els morts i el féu seure a la seva dreta dalt al cel,


Efesis 2:2
vivíeu sotmesos al déu d’aquest món, al sobirà que domina entre el cel i la terra, l’esperit que ara actua en els qui són rebels.


Efesis 2:6
Per mitjà de Jesucrist, Déu ens ha ressuscitat amb ell i ens ha entronitzat dalt al cel juntament amb ell;


Efesis 3:10
Així, ara, valent-se de l’Església, ha volgut fer conèixer les múltiples manifestacions de la seva saviesa a les potències i a les autoritats que són a les regions celestials.


Efesis 3:15
de qui rep el nom tota família, tant al cel com a la terra,


Efesis 4:10
El qui va baixar és el mateix que després ha pujat més amunt de tots els cels, per omplir totes les coses.


Efesis 6:9
Amos, tracteu els esclaus de la mateixa manera. Deixeu de banda les amenaces. Penseu que, tant ells com vosaltres, teniu l’amo en el cel, i ell no fa distinció de persones.


Efesis 6:12
Perquè no ens toca de lluitar contra realitats humanes, sinó contra les potències i les autoritats, contra els qui dominen aquest món de tenebres, contra els esperits malignes que són a les regions celestials.


Filipencs 1:6
Estic segur d’una cosa: el qui ha començat en vosaltres una obra tan excellent, l’anirà duent a terme fins al dia que vingui Jesucrist.


Filîpiyan 2:10
perquè en el nom de Jesús tothom s’agenolli al cel, a la terra i sota la terra,


Filîpiyan 3:20
Nosaltres, en canvi, tenim la nostra ciutadania al cel, i és d’allà que esperem el Salvador, Jesucrist, el Senyor.


1 Tessalonicencs 1:10
i esperar del cel Jesús, el seu Fill, que ell ressuscità d’entre els morts i que ens allibera de la indignació divina que ha de venir.


1 Tessalonicencs 4:16
perquè a un senyal de comandament, al crit d’un arcàngel i al so de la trompeta de Déu, el Senyor mateix baixarà del cel, i els qui han mort en Crist ressuscitaran primer.


2 Tessalonicencs 1:7
i que vosaltres, els qui esteu atribolats, trobeu el repòs juntament amb nosaltres, el dia que Jesús, el Senyor, es manifestarà. Vindrà des del cel, acompanyat dels seus àngels poderosos


2 Timoteu 4:18
El Senyor m’alliberarà de totes les insídies i em salvarà per dur-me al seu Regne celestial. A ell la glòria pels segles dels segles. Amén.


Hebreus 1:4
i ocupa un lloc tan superior als àngels que posseeix en herència un nom molt més excel·lent que el d’ells.


Hebreus 1:10
I encara: Tu, Senyor, al principi vas assentar la terra, i el cel és obra de les teves mans;


Hebreus 3:1
Vosaltres, doncs, germans, poble sant que compartiu una vocació celestial, fixeu la vostra mirada en Jesús, enviat de Déu i gran sacerdot de la fe que professem.


Hebreus 4:14
Així, doncs, mantinguem ferma la fe que professem, ja que en Jesús, el Fill de Déu, tenim el gran sacerdot que ha travessat els cels.


Hebreus 6:4
N’hi ha que un dia van rebre la llum, van tastar el do celestial, van participar en l’efusió de l’Esperit Sant


Hebreus 7:26
Aquest és realment el gran sacerdot que ens calia: sant i innocent, sense taca ni complicitat amb els pecadors, enaltit més amunt dels cels.


Hebreus 8:1
El punt central de la nostra exposició és que tenim un gran sacerdot que s’ha assegut en el cel, a la dreta del tron de la majestat divina;


Hebreus 8:5
Ara bé, aquests sacerdots celebren un culte que és tan sols imitació i ombra de les realitats celestials. Així ho trobem en l’oracle diví manifestat a Moisès quan anava a construir el tabernacle, i que diu: Mira bé i fes-ho tot igual al model que et mostro aquí a la muntanya.


Hebreus 8:6
En canvi, al nostre gran sacerdot li correspon d’oficiar en un culte més excel·lent, ja que és mitjancer d’una aliança molt millor, fonamentada en promeses incomparablement millors.


Hebreus 9:23
Per tant, si allò que és imitació de les realitats celestials s’ha de purificar d’aquesta manera, és clar que les mateixes realitats celestials exigeixen sacrificis més excel·lents que aquells.


Hebreus 9:24
Crist no ha entrat en un santuari fet per mans d’home, que és còpia del santuari veritable, sinó que ha entrat dins el cel, i ara es presenta davant de Déu intercedint per nosaltres.


Hebreus 11:12
Per això, d’un sol home, Abraham, que ja era a les portes de la mort, en nasqué una descendència tan nombrosa com les estrelles del cel i com els grans de sorra de la vora de la mar.


Hebreus 11:16
Aspiren, per tant, a trobar-ne una de millor, la pàtria celestial. Per això Déu no s’avergonyeix d’anomenar-se el seu Déu, ja que els ha preparat una ciutat.


Hebreus 12:22
Però vosaltres us heu acostat a la muntanya de Sió, a la ciutat del Déu viu, la Jerusalem celestial, a miríades d’àngels, a l’aplec festiu,


Hebreus 12:23
a l’assemblea dels primogènits que tenen el nom inscrit en el cel; us heu acostat a Déu, jutge de tots, als esperits dels justos que ja han arribat a la plenitud,


Hebreus 12:25
Mireu de no refusar el qui ens parla! Aquells el van refusar quan promulgava els seus oracles divins aquí a la terra i no se’n pogueren escapar. Molt menys, doncs, ens n’escaparem nosaltres si el rebutgem quan ens parla des del cel.


Hebreus 12:26
En aquella ocasió, la seva veu feia tremolar la terra, però ara ell ha fet aquesta promesa: Una vegada més, faré tremolar no solament la terra, sinó també el cel.


Jaume 3:7
Els homes han domat i domen tota mena de bèsties salvatges i d’ocells, de rèptils i d’animals marins,


Aqûb 5:4
El sou que heu defraudat als treballadors que us segaven els camps clama al cel; i el clam dels segadors ha arribat fins a les orelles del Senyor de l’univers.


Aqûb 5:12
Sobretot, germans meus, no jureu, ni pel cel, ni per la terra, ni amb cap altra mena de jurament. Digueu sí, quan és sí; no, quan és no. Així no caureu sota cap mena de judici.


Aqûb 5:18
I quan després tornà a pregar, el cel va donar la pluja, i la terra va produir el seu fruit.


2 Pere 1:18
Aquesta veu que venia del cel, nosaltres la vam sentir quan érem amb ell a la muntanya santa.


2 Pere 3:5
Afirmant això, ignoren que des d’antic existia el cel, i també la terra, sorgida de l’aigua i sostinguda per l’aigua gràcies a la paraula de Déu,


2 Pere 3:7
Doncs bé, la mateixa Paraula té reservats per al foc el cel i la terra d’ara, els guarda per al dia del judici, quan arribarà la perdició de tots els impius.


2 Pere 3:10
Però el dia del Senyor vindrà, i arribarà com un lladre. Aquell dia el cel desapareixerà amb un gran estrèpit, els elements del món, abrandats, es dissoldran, i la terra quedarà al descobert amb totes les obres que s’hi han fet.


2 Pere 3:12
Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran.


2 Pere 3:13
Però nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia.


Apocalipsi 3:12
»Al qui surti vencedor, jo el faré columna en el temple del meu Déu, i ja no se’n mourà mai més. Gravaré en ell el nom del meu Déu i el nom de la ciutat del meu Déu, la nova Jerusalem que baixa del cel venint del meu Déu, i també el meu nom nou.


Apocalipsi 4:1
Després d’això, vaig veure una porta oberta en el cel, i vaig sentir aquella veu semblant al toc de trompeta que abans m’havia parlat. Em deia: — Puja aquí dalt i et faré conèixer allò que aviat, després d’aquestes coses, ha de succeir.


Apocalipsi 4:2
Immediatament, l’Esperit es va apoderar de mi, i vaig veure un tron posat en el cel. Al tron hi seia algú


Apocalipsi 5:3
Però, ni al cel ni a la terra ni sota la terra, ningú no va ser capaç d’obrir el llibre i de veure què deia.


Apocalipsi 5:13
Després vaig sentir totes les criatures que hi ha al cel, a la terra, sota la terra i al mar, totes les que hi ha en aquests llocs, que proclamaven: — Al qui seu al tron i a l’Anyell siguin donats la lloança, l’honor, la glòria i el poder pels segles dels segles.


Apocalipsi 6:13
les estrelles del cel caigue-ren sobre la terra com cau de la figuera el fruit verd assotat per la ventada;


Apocalipsi 6:14
el cel es va plegar com un pergamí que s’enrotlla, i es mogueren del seu lloc totes les muntanyes i les illes.


Apocalipsi 8:1
Quan l’Anyell va obrir el setè segell, es va fer silenci al cel durant una mitja hora.


Apocalipsi 8:10
Va tocar el tercer àngel, i un astre gegantí, encès com una torxa, caigué del cel sobre la tercera part dels rius i de les fonts d’aigua.


Apocalipsi 8:13
En plena visió, vaig sentir el batec d’una àguila que volava altíssima pel cel i que proclamava amb veu forta: — Ai, ai, ai dels habitants de la terra pels últims tocs de trompeta que els tres àngels estan a punt de fer!


Apocalipsi 9:1
Va tocar el cinquè àngel, i vaig veure a la terra un estel caigut del cel. Li van donar la clau del pou de l’abisme;


Apocalipsi 10:1
Després vaig veure un altre àngel poderós que baixava del cel vestit amb un núvol i coronat amb l’arc iris; la seva cara era com el sol, i les seves cames, com columnes de foc.


Apocalipsi 10:4
Quan els set trons hagueren parlat, jo anava a escriure, però vaig sentir una veu del cel que em deia: — Guarda sota segell el que han dit els set trons: no ho escriguis!


Apocalipsi 10:5
Després l’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va alçar la mà dreta cap al cel


Apocalipsi 10:6
i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, el qui va crear el cel, la terra i el mar, amb tot el que contenen, bo i dient: — No hi haurà més retard.


Apocalipsi 10:8
Després vaig tornar a sentir la veu del cel que m’havia parlat abans. Em deia: — Vés a prendre aquell rotlle obert de la mà de l’àngel que està plantat damunt el mar i la terra.


Apocalipsi 11:6
Aquests dos tenen poder de cloure el cel perquè no caigui la pluja durant el temps que profetitzin. També tenen poder de convertir l’aigua en sang i d’afligir la terra amb tota mena de plagues, sempre que voldran.


Apocalipsi 11:10
Els habitants de la terra se n’alegraran i ho celebraran enviant-se obsequis els uns als altres, perquè aquests dos profetes eren per a ells un turment constant.


Apocalipsi 11:12
Els dos testimonis van sentir una veu forta que, del cel estant, els deia: — Pugeu aquí! I ells van pujar al cel en un núvol, sota la mirada dels seus enemics.


Apocalipsi 11:13
En aquella mateixa hora hi hagué un gran terratrèmol. La desena part de la ciutat es va enfonsar i, per culpa del terratrèmol, set mil persones van morir. Els supervivents, esglaiats, donaren glòria al Déu del cel.


Apocalipsi 11:15
Va tocar el setè àngel i en el cel ressonaran veus potents que proclamaven: — La reialesa del món és ara del Senyor nostre i del seu Messies, i regnarà pels segles dels segles!


Apocalipsi 11:19
Aleshores es va obrir el temple de Déu que hi ha al cel, i dins el temple va aparèixer l’arca de l’aliança de Déu, mentre esclataven llamps, tronades i veus, la terra tremolava i queia una gran pedregada.


Apocalipsi 12:1
Llavors aparegué al cel un gran senyal: una dona vestida amb el sol, que tenia la lluna sota els peus, i duia al cap una corona de dotze estrelles.


Apocalipsi 12:3
També aparegué al cel un altre senyal: un gran drac roig que tenia set caps i deu banyes. Als set caps hi duia set diademes,


Apocalipsi 12:4
i la seva cua va arrossegar la tercera part de les estrelles del cel i les llançà a la terra. El drac es va aturar davant la dona que havia d’infantar per devorar-li el fill així que nasqués.


Apocalipsi 12:7
Aleshores va esclatar una batalla al cel: Miquel i els seus àngels combatien contra el drac. El drac també lluitava juntament amb els seus àngels,


Apocalipsi 12:8
però no va poder guanyar, i perderen el lloc que ocupaven al cel.


Apocalipsi 12:10
Llavors vaig sentir al cel una veu forta que proclamava: — Ara és l’hora de la salvació, la força i el regnat del nostre Déu, l’hora del poder del seu Messies, perquè l’acusador dels nostres germans, el qui els acusava nit i dia davant el nostre Déu, ha estat expulsat.


Apocalipsi 12:12
Per això, alegreu-vos-en, cel i tots els qui hi habiteu! Ai de la terra i del mar, perquè ha baixat cap a vosaltres el diable, ple de fúria, sabent que el temps se li acaba!


Apocalipsi 13:6
De la boca de la bèstia brollaven blasfèmies contra Déu: contra el seu nom i contra el tabernacle del cel i els qui hi habiten.


Apocalipsi 13:13
Obra grans prodigis, fins a fer baixar a la terra foc del cel en presència de tothom;


Apocalipsi 14:2
i vaig sentir del cel una veu que era com el bramul de les onades, com el retruny d’un gran tro; la veu que vaig sentir era semblant al so dels qui s’acompanyen amb la cítara.


Apocalipsi 14:6
Després vaig veure un altre àngel que volava altíssim pel cel. Portava una bona nova eterna que havia d’anunciar als habitants de la terra: a totes les nacions, tribus, llengües i pobles.


Apocalipsi 14:7
I deia amb veu forta: — Venereu Déu i doneu-li glòria, perquè ha arribat l’hora del seu judici. Adoreu el creador del cel i de la terra, del mar i de les fonts d’aigua.


Apocalipsi 14:13
Llavors vaig sentir una veu que deia des del cel: — Escriu: “Feliços els morts que des d’ara moren en el Senyor! Sí, diu l’Esperit, que reposin del seu esforç, perquè les seves obres els acompanyen.”


Apocalipsi 14:17
Després va sortir del temple del cel un altre àngel que també portava un falçó esmolat.


Apocalipsi 15:1
Després vaig veure en el cel un altre senyal, gran i admirable: set àngels que duien set plagues, que són les darreres, perquè amb elles acabarà de complir-se la fúria de Déu.


Apocalipsi 15:5
Tot seguit vaig veure com en el cel s’obria el temple, el tabernacle de l’aliança,


Apocalipsi 16:11
i blasfemava contra el Déu del cel a causa del sofriment i de les úlceres, però no es van convertir de la seva manera de viure.


Apocalipsi 16:21
i una gran calamarsada de pedres de quintar va caure del cel sobre els homes. Però els homes encara blasfemaven contra Déu per la plaga de la pedregada, que havia estat gran i terrible.


Apocalipsi 18:1
Després d’això, vaig veure un altre àngel que baixava del cel i tenia un gran poder. L’esclat de la seva glòria va il·luminar la terra,


Apocalipsi 18:2
i cridà amb veu potent: — Ha caigut, ha caigut la gran Babilònia, i s’ha convertit en cau de dimonis, refugi de tots els esperits impurs, refugi de tots els ocellots impurs i refugi de totes les bèsties impures i detestables!


Apocalipsi 18:4
Vaig sentir encara una altra veu que deia des del cel: — Sortiu d’aquesta ciutat, poble meu, i no us faré solidaris dels seus pecats ni sereu tocats per les plagues que hi cauran;


Apocalipsi 18:5
perquè la muntanya dels seus pecats arriba fins al cel, i Déu s’ha recordat les seves injustícies.


Apocalipsi 18:20
Alegra-te’n, cel, i també vosaltres, el poble sant, els apòstols i els profetes: Déu l’ha condemnada i us ha fet justícia.


Apocalipsi 19:1
Després d’això, vaig sentir al cel la veu forta d’una gran gentada que proclamava: — Al·leluia! La salvació, la glòria i el poder són del nostre Déu.


Apocalipsi 19:7
Alegrem-nos-en i celebrem-ho, doneu-li glòria. Ha arribat l’hora de les noces de l’Anyell, i la seva esposa ja està engalanada.


Apocalipsi 19:11
Després vaig veure que el cel s’havia obert i apareixia un cavall blanc. El seu cavaller s’anomena Fidel i Veraç, i judica i combat amb justícia.


Apocalipsi 19:14
El seguien els exèrcits del cel, muntats en cavalls blancs i vestits de lli blanquíssim.


Apocalipsi 19:17
Després vaig veure dret dalt al sol un àngel que cridava amb veu forta a tots els ocellots que volaven altíssims pel cel: — Veniu, aplegueu-vos per al gran banquet que Déu prepara,


Apocalipsi 19:21
Els qui quedaven van ser morts per l’espasa que sortia de la boca del cavaller, i tots els ocellots es van afartar d’aquell carnatge.


Apocalipsi 20:1
Després vaig veure baixar del cel un àngel, que duia a la mà la clau del l’abisme i una gran cadena.


Apocalipsi 20:9
Pujaran, doncs, per tota l’extensió de la terra i encerclaran el campament del poble sant i la ciutat estimada. Però caurà foc del cel i els consumirà,


Apocalipsi 20:11
Després vaig veure un gran tron blanc i el qui hi seia. Davant d’ell la terra i el cel van fugir, i perderen el lloc que ocupaven.


Apocalipsi 21:1
Després vaig veure un cel nou i una terra nova. El primer cel i la primera terra havien passat, i el mar ja no existia.


Apocalipsi 21:2
Llavors vaig veure baixar del cel, venint de Déu, la ciutat santa, la nova Jerusalem, abillada com una núvia que s’engalana per al seu espòs.


Apocalipsi 21:10
Em va transportar en esperit dalt d’una muntanya gran i alta i em féu veure la ciutat santa de Jerusalem, que baixava del cel, venint de Déu


Catalan Bible (BCI) 2008
Copyright © Sociedad Bíblica de España, 2008 Utilizada con permiso