A A A A A
Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Romans 10

1
Germans, l’anhel del meu cor i la meva súplica a Déu per ell és que se salvin.
2
Jo puc assegurar en honor seu que tenen passió per Déu, però una passió mal entesa,
3
perquè desconeixen la justícia que ve de Déu, i procurant agençar-se la prò-pia, no s’han sotmès a la justícia que ve de Déu.
4
Ja que la fi de la Llei és el Crist, a fi que pugui ser justificat tothom qui cregui.
5
En efecte, referent a la justícia que ve de la Llei, Moisès ens va dir: “L’home que la compleixi hi trobarà la vida.”
6
En canvi, la justícia que ve per la fe s’expressa així: “No et preguntis dintre teu: Qui podrà pujar al cel?”, que és tant com voler fer baixar el Crist.
7
O bé: “Qui davallarà a l’abisme?”, que és tant com voler fer ressorgir el Crist de la mort.
8
Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem:
9
Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
10
Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
11
L’Escriptura diu taxativament: “Tot-hom qui creu en ell no s’haurà d’aver-gonyir.”
12
No hi ha cap diferència entre jueu o grec, ja que un mateix és el Senyor de tots, magnànim amb tots els qui l’invo-quen;
13
perquè “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.”
14
Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi han cregut? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si no se’l predica?
15
I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.”
16
Però no tots han acceptat l’evangeli. Ja ho diu Isaïes: “Senyor, qui ha cregut el nostre missatge?”
17
Això vol dir que la fe ve de l’escolta, i l’escolta a través de la paraula de Crist.
18
Però jo em pregunto: ¿És que no n’han sentit parlar mai? I tant que sí! “La seva crida ha abastat tota la terra, i el seu pregó, fins als límits del món.”
19
¿Podria ser, em dic, que Israel no se n’hagi assabentat? Primer, Moisès ja diu: “Jo us faré enveja amb un poble que no és poble, i us irritaré amb una nació estúpi-da.”
20
Després, Isaïes va més enllà i diu: “M’han trobat els qui no em bus-caven, m’he presentat als qui no em dema-naven.”
21
En canvi, a Israel li diu: “He tingut tots els dies les mans esteses vers un poble incrèdul i provocador.”
Romans 10:1
Romans 10:2
Romans 10:3
Romans 10:4
Romans 10:5
Romans 10:6
Romans 10:7
Romans 10:8
Romans 10:9
Romans 10:10
Romans 10:11
Romans 10:12
Romans 10:13
Romans 10:14
Romans 10:15
Romans 10:16
Romans 10:17
Romans 10:18
Romans 10:19
Romans 10:20
Romans 10:21
Romans 1 / Rom 1
Romans 2 / Rom 2
Romans 3 / Rom 3
Romans 4 / Rom 4
Romans 5 / Rom 5
Romans 6 / Rom 6
Romans 7 / Rom 7
Romans 8 / Rom 8
Romans 9 / Rom 9
Romans 10 / Rom 10
Romans 11 / Rom 11
Romans 12 / Rom 12
Romans 13 / Rom 13
Romans 14 / Rom 14
Romans 15 / Rom 15
Romans 16 / Rom 16