A A A A A
Facebook Instagram Twitter
Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Lluc 11



1
Una vegada que Jesús pregava en un determinat lloc, en acabar, un dels seus deixebles li va dir: “Senyor, ensenya’ns a pregar, tal com Joan en va ensenyar també als seus deixebles.”
2
Llavors els digué: “Quan pregueu, digueu: Pare, que sigui santificat el teu nom; que vingui el teu Regne.
3
Dóna’ns avui el nostre pa de cada dia;
4
i perdona’ns les nostres ofenses, perquè nosaltres també perdonem tots els qui ens ofenen, i no deixis que caiguem en la temp-tació.”
5
També els digué: “Suposem que un de vosaltres té un amic, i aquest ve a tro-bar-lo a mitjanit i li diu: ‘Amic deixa’m tres pans,
6
que un amic meu ha vingut de viatge i no tinc res per a donar-li’;
7
i ell, de dins estant, li respon: ‘No m’amoïnis, la porta ja és tancada i els meus nois i jo ja som al llit. No voldràs pas que em llevi per a donar-te’ls?’
8
Us dic que, encara que el fet de ser amic seu no el faci llevar per a donar-los-hi, si més no per la seva importunitat es llevarà a donar-li tot el que necessiti.
9
I jo us dic: Demaneu, i us donaran; busqueu, i trobareu; truqueu, i us obri-ran.
10
Perquè tot aquell qui demana, obté; qui busca, troba; i a qui truca, li obren.
11
Que hi ha algun pare entre vosaltres que, si el fill li demana [pa li doni potser una pedra? O bé, si li demana] un peix, que li donarà una serp en comptes d’un peix?
12
O bé, si demana un ou, que li donarà potser un escorpí?
13
Si, doncs, vosaltres, dolents com sou, sabeu donar coses bones als vostres fills, com més el vostre Pare celestial donarà l’Esperit Sant als qui l’hi demanen.”
14
Jesús estava expulsant un dimoni d’un home mut, i succeí que tan bon punt el dimoni hagué sortit, el mut es posà a parlar. I la gent n’estava admi-rada.
15
No obstant, alguns digueren: “És pel poder de Beelzebul, príncep dels dimonis, que expulsa els dimonis.”
16
Altres, intentant provar-lo, li exigien un senyal procedent del cel.
17
Però ell, que sabia el que pensaven, els digué: “Tota nació dividida contra si mateixa acaba desolada i s’enfronta casa contra casa.
18
Si, doncs, Satanàs està dividit contra si mateix, com es podrà sostenir el seu domini?, ja que dieu que és per poder de Beelzebul que jo expulso els di-monis.
19
I si jo expulso els dimonis pel poder de Beelzebul, els vostres seguidors, per qui els expulsen? Per això ells mateixos seran els vostres jutges.
20
Però, si és pel poder de Déu que jo expulso els dimonis, és prova que el Regne de Déu és aquí amb vosaltres.
21
Mentre el qui és fort i ben armat vigila la pròpia casa, la propietat està segura.
22
Però si l’ataca un de més fort i el venç, li pren les armes en què confiava i reparteix les seves despulles.
23
Qui no està amb mi, està contra mi, i qui no recull amb mi, escampa.
24
Quan l’esperit immund ha sortit de l’home, vaga pels llocs secs buscant re-pòs i, no trobant-ne, diu: ‘Me’n tornaré a casa meva, d’on he sortit.’
25
Arribat allà, la troba escombrada i endreçada.
26
Llavors pren amb ell set altres espe-rits pitjors que ell, hi entren i s’hi es-tableixen. I l’estat darrer d’aquell home esdevé pitjor que el primer.”
27
Succeí que mentre ell deia aquestes coses, s’alçà la veu d’una dona entre la multitud que li digué: “Feliç el ventre que t’ha portat i els pits que t’han criat.”
28
Però ell replicà: “Més aviat feliços els qui escolten la paraula de Déu i la compleixen.”
29
Llavors la gent s’anava reunint i començà a dir: “Aquesta mena de gent és gent dolenta. Demana un senyal i no li serà donat cap més senyal que el de Jonàs.
30
Perquè així com Jonàs va ser un senyal per als ninivites, igualment ho serà el Fill de l’Home per a aquesta mena de gent.
31
La reina de Migjorn s’alçarà en el judici contra els homes d’aquesta gene-ració i els condemnarà; perquè va venir des dels confins de la terra per escoltar la saviesa de Salomó; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Salomó.
32
Els ninivites s’alçaran en el judici contra aquesta generació i la condemna-ran, perquè ells es penediren amb la predicació de Jonàs; i mireu que aquí teniu una cosa més gran que Jonàs.”
33
“Ningú no encén una candela per posar-la en un amagatall, ni sota un me-suró, sinó sobre el canelobre, perquè els qui entren en vegin la claror.
34
L’ull és el llum del teu cos. Quan el teu ull és sa, també tot el cos està il·lu-minat; però si és dolent, també el teu cos és tenebrós.
35
Vigila, doncs, que la llum que tens no sigui foscor.
36
Si, doncs, el teu cos està plenament il·luminat, sense cap racó fosc, tot ell estarà tan il·luminat com quan la llàntia t’il·lumina amb la seva claror.”
37
Quan va acabar de parlar, un fariseu el va invitar a dinar a casa seva. Jesús hi va entrar i es posà a taula.
38
El fariseu es va estranyar en veure que no s’havia rentat abans de posar-se a taula.
39
Però el Senyor li digué: “Mira, vosaltres, els fariseus, netegeu la copa i el plat pel defora, mentre que el vostre interior és ple de rapacitat i malícia.
40
Insensats! Qui ha fet el defora, no ha fet també l’interior?
41
Millor que doneu en almoina el de dins, i tot us quedarà net.
42
Però, ai de vosaltres, els fariseus, que pagueu el delme de la menta, de la ruda i de totes les hortalisses, i passeu per alt la justícia i l’amor de Déu! Això és el que cal fer, sense deixar de fer allò altre.
43
Ai de vosaltres, els fariseus, que us deliu pel seient principal a la sinagoga i per les reverències a les places!
44
Ai de vosaltres, perquè sou com els sepulcres ignorats, que la gent trepitja sense saber-ho!”
45
Intervingué un mestre de la Llei dient-li: “Mestre, quan dius això ens ofens també a nosaltres.”
46
Però ell li digué: “Ai de vosaltres també, els mestres de la Llei, que afei-xugueu els homes amb càrregues insu-portables, mentre que vosaltres no les toqueu ni amb un sol dit!
47
Ai de vosaltres, que construïu els monuments funeraris dels profetes, quan són els vostres avantpassats qui els van matar!
48
Per tant, us feu testimonis i consen-tidors de les obres dels vostres avant-passats, ja que, de fet, ells els van matar, però vosaltres els edifiqueu els monuments funeraris.
49
Per això també ha dit la saviesa de Déu: ‘Els enviaré profetes i apòstols; a uns els mataran i a uns altres els perseguiran,
50
a fi que es demani compte a aquesta mena de gent de la sang de tots els profetes, vessada des de la creació del món,
51
des de la sang d’Abel fins a la sang de Zacaries, mort entre l’altar i el santuari.’ Sí, us asseguro que la reclamaran d’a-questa generació.
52
Ai de vosaltres, els mestres de la Llei, que us feu amos de la clau del saber! Vosaltres no hi heu entrat, i als qui hi anaven entrant no els ho heu deixat fer.”
53
Quan sortia d’allí, els mestres de la Llei i els fariseus el van començar a pressionar i a provocar de mala manera per fer-lo parlar sobre diverses qües-tions,
54
amb insídies per tal de sorprendre’l en alguna cosa que digués.











Lluc 11:1
Lluc 11:2
Lluc 11:3
Lluc 11:4
Lluc 11:5
Lluc 11:6
Lluc 11:7
Lluc 11:8
Lluc 11:9
Lluc 11:10
Lluc 11:11
Lluc 11:12
Lluc 11:13
Lluc 11:14
Lluc 11:15
Lluc 11:16
Lluc 11:17
Lluc 11:18
Lluc 11:19
Lluc 11:20
Lluc 11:21
Lluc 11:22
Lluc 11:23
Lluc 11:24
Lluc 11:25
Lluc 11:26
Lluc 11:27
Lluc 11:28
Lluc 11:29
Lluc 11:30
Lluc 11:31
Lluc 11:32
Lluc 11:33
Lluc 11:34
Lluc 11:35
Lluc 11:36
Lluc 11:37
Lluc 11:38
Lluc 11:39
Lluc 11:40
Lluc 11:41
Lluc 11:42
Lluc 11:43
Lluc 11:44
Lluc 11:45
Lluc 11:46
Lluc 11:47
Lluc 11:48
Lluc 11:49
Lluc 11:50
Lluc 11:51
Lluc 11:52
Lluc 11:53
Lluc 11:54






Lluc 1 / Llu 1
Lluc 2 / Llu 2
Lluc 3 / Llu 3
Lluc 4 / Llu 4
Lluc 5 / Llu 5
Lluc 6 / Llu 6
Lluc 7 / Llu 7
Lluc 8 / Llu 8
Lluc 9 / Llu 9
Lluc 10 / Llu 10
Lluc 11 / Llu 11
Lluc 12 / Llu 12
Lluc 13 / Llu 13
Lluc 14 / Llu 14
Lluc 15 / Llu 15
Lluc 16 / Llu 16
Lluc 17 / Llu 17
Lluc 18 / Llu 18
Lluc 19 / Llu 19
Lluc 20 / Llu 20
Lluc 21 / Llu 21
Lluc 22 / Llu 22
Lluc 23 / Llu 23
Lluc 24 / Llu 24