A A A A A
Facebook Instagram Twitter
Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Marc 6



1
En sortir d’allà va anar a la seva terra, i els seus deixebles el van acompanyar.
2
Arribat el dissabte, es va posar a en-senyar a la sinagoga, i la majoria dels qui el sentien es deien estranyats: “D’on treu aquest tot això? Quina mena de saviesa és aquesta que li ha estat dona-da? ¿I aquests prodigis que fa amb les seves mans?
3
¿No és aquest el fuster, el fill de Maria i germà de Jaume, Josep, Judes i Simó? ¿I les seves germanes, no viuen aquí amb nosaltres?” I el rebutjaven ofesos.
4
Però Jesús els deia: “Enlloc no és menyspreat un profeta, si no és a la seva pròpia terra, entre els seus parents, i a casa seva.”
5
I no va poder fer allí cap miracle; només va guarir uns pocs malalts im-posant-los les mans.
6
I s’estranyava d’aquella manca de fe. Llavors recorregué els pobles de l’en-torn, i hi ensenyava.
7
Llavors va cridar els Dotze i va començar a enviar-los de dos en dos; els donà potestat sobre els esperits impurs,
8
i els va recomanar que, llevat del bastó, no prenguessin res per al camí, ni pa, ni sarró, ni diners a la bossa,
9
sinó: “Aneu calçats amb sandàlies i no porteu dues túniques.”
10
També els deia: “Quan accepteu allotjament en una casa, quedeu-vos-hi fins que marxeu d’aquell lloc.
11
I si en algun lloc no us reben ni us escolten, quan en sortiu espolseu-vos la pols de sota els peus, perquè els consti el vostre rebuig.”
12
Sortiren, doncs, a predicar que es penedissin;
13
i expulsaven molts dimonis i guarien molts malalts, ungint-los amb oli.
14
El rei Herodes va sentir parlar d’ell, ja que el seu nom s’havia fet famós i la gent deia: “Joan Baptista ha ressuscitat d’entre els morts, i és per això que els poders miraculosos obren en ell.”
15
Però alguns deien: “És Elies”; i uns altres: “És un profeta semblant als antics profetes.”
16
Però Herodes, en sentir-ho, deia: “És Joan, el qui jo vaig decapitar, que ha ressuscitat.”
17
Perquè el mateix Herodes havia fet agafar Joan i l’havia encadenat a la presó, incitat per Herodies, la dona del seu germà Filip, amb la qual ell s’havia casat.
18
Perquè Joan li reprotxava: “No t’és permès de tenir la dona del teu germà.”
19
Per això Herodies l’odiava i el volia matar, però no podia,
20
perquè Herodes sentia respecte per Joan i el tenia per un home just i sant, i el protegia; quan l’escoltava es queda-va molt torbat, tot i així l’escoltava de bon grat.
21
Però l’oportunitat va arribar el dia que Herodes va celebrar el seu aniver-sari fent un gran banquet als seus magnats, als oficials i als principals de Galilea.
22
Llavors la filla d’aquesta Herodies va entrar a dansar, i va plaure tant a Herodes i als convidats que el rei va dir a la noia: “Demana’m el que vulguis, que jo t’ho donaré.”
23
I li va jurar: “Qualsevol cosa que em demanis te la donaré, encara que sigui la meitat del meu regne.”
24
Ella va sortir a preguntar a la seva mare: “Què puc demanar?” Ella li res-pongué: “El cap de Joan Baptista.”
25
Tot seguit ella va entrar directament a presència del rei i li demanà: “Vull que ara mateix em donis en una safata el cap de Joan Baptista.”
26
El rei s’entristí molt; però, a causa del jurament i dels convidats, no va gosar desatendre-la.
27
Al moment envià un botxí amb l’ordre de portar el cap de Joan. El botxí anà a la presó i el decapità.
28
Llavors va portar el cap en una safata i el va donar a la noia; i la noia el va donar a la seva mare.
29
Quan els deixebles de Joan ho van saber, van anar a buscar el seu cadàver i el van posar en una tomba.
30
Els apòstols es reuniren amb Jesús i li van contar tot el que havien fet i en-senyat.
31
I ell els diu: “Veniu vosaltres sols en un lloc despoblat i descanseu una mica.” Perquè hi havia tanta gent que anava i venia que a ells no els quedava temps ni de menjar.
32
Així doncs, s’embarcaren tots sols en direcció a un lloc despoblat.
33
Però la gent els va veure marxar, i n’hi hagué molts que s’adonaren del rumb i, des de totes les poblacions, hi anaren a peu, corrent, i hi van arribar abans que ells.
34
En desembarcar, veié una gran gen-tada i se’n va compadir, perquè anaven com ovelles sense pastor, i es posà a ensenyar-los moltes coses.
35
Com que ja era molt tard, els dei-xebles s’acostaren a dir-li: “Aquest lloc és apartat i l’hora molt avançada;
36
acomiada la gent a fi que vagin a les masies i als poblats de l’entorn i es comprin menjar.”
37
Ell els va respondre: “Doneu-los menjar vosaltres.” Li diuen: “¿És que hem d’anar a comprar dos-cents denaris de pa per donar-los menjar?”
38
Ell els diu: “Quants pans teniu? Aneu a veure-ho.” Un cop verificat li diuen: “Cinc pans i dos peixos.”
39
Aleshores els manà que s’assegues-sin tots per colles sobre l’herba verda.
40
Es van asseure, doncs, en grups de cent i de cinquanta.
41
Llavors ell prengué els cinc pans i els dos peixos i, alçant la mirada al cel, digué la benedicció i partí els pans, i els anà donant als deixebles perquè els servissin; també repartí els peixos entre tots.
42
Tothom va menjar fins a quedar satisfet,
43
i encara van recollir dotze cistelles plenes de trossos de pa i de sobres dels peixos.
44
I això que, d’aquells pans, en van menjar cinc mil homes.
45
Tot seguit va donar pressa als seus deixebles perquè pugessin a la barca i comencessin a passar a l’altra riba, cap a Betsaida, mentre ell acomiadava la multitud.
46
Després d’haver-los acomiadat, se n’anà a la muntanya a orar.
47
Al capvespre, la barca ja era al mig del llac, i ell tot sol a terra.
48
Veient com s’escarrassaven a remar amb el vent en contra, en ser de matina-da anà cap a ells caminant sobre l’aigua, com qui intenta passar-los de llarg.
49
Ells, quan el van veure caminar sobre l’aigua, es van pensar que era un fantas-ma i es posaren a cridar,
50
perquè tots l’havien vist i s’havien esverat. Però de seguida els va parlar i els digué: “Coratge! Sóc jo, no tingueu por.”
51
Llavors pujà a la barca amb ells i el vent amainà. Però ells interiorment estaven extremadament desconcertats,
52
perquè no havien comprès el fet dels pans i encara tenien ofuscat l’ente-niment.
53
Acabada la travessia van tocar terra a Genesaret, on van atracar.
54
Tot just desembarcar, la gent va reconèixer Jesús,
55
i es van posar a recórrer tota aquella contrada i a portar-li tots els malalts en llitera allí on sentien dir que ell es trobava.
56
I pertot on anava, pobles, viles o masies, posaven els malalts a les places i li pregaven que els deixés tocar ni que fos la vora del seu mantell; i tots els qui el tocaven es posaven bons.











Marc 6:1

Marc 6:2

Marc 6:3

Marc 6:4

Marc 6:5

Marc 6:6

Marc 6:7

Marc 6:8

Marc 6:9

Marc 6:10

Marc 6:11

Marc 6:12

Marc 6:13

Marc 6:14

Marc 6:15

Marc 6:16

Marc 6:17

Marc 6:18

Marc 6:19

Marc 6:20

Marc 6:21

Marc 6:22

Marc 6:23

Marc 6:24

Marc 6:25

Marc 6:26

Marc 6:27

Marc 6:28

Marc 6:29

Marc 6:30

Marc 6:31

Marc 6:32

Marc 6:33

Marc 6:34

Marc 6:35

Marc 6:36

Marc 6:37

Marc 6:38

Marc 6:39

Marc 6:40

Marc 6:41

Marc 6:42

Marc 6:43

Marc 6:44

Marc 6:45

Marc 6:46

Marc 6:47

Marc 6:48

Marc 6:49

Marc 6:50

Marc 6:51

Marc 6:52

Marc 6:53

Marc 6:54

Marc 6:55

Marc 6:56







Marc 1 / Mar 1

Marc 2 / Mar 2

Marc 3 / Mar 3

Marc 4 / Mar 4

Marc 5 / Mar 5

Marc 6 / Mar 6

Marc 7 / Mar 7

Marc 8 / Mar 8

Marc 9 / Mar 9

Marc 10 / Mar 10

Marc 11 / Mar 11

Marc 12 / Mar 12

Marc 13 / Mar 13

Marc 14 / Mar 14

Marc 15 / Mar 15

Marc 16 / Mar 16