Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Proverbis 1

Proverbis de Salomó, fill de David, rei d’Israel,

per a fer tenir saviesa i instrucció, per a fer comprendre els raonaments intel·ligents,

a fi d’adquirir instrucció eficaç, sentit de justícia, d’equitat i de rec-titud;

per a proporcionar experiència als inexperts, i als joves, coneixement i reflexió.

Que escolti el savi i creixerà en pru-dència, i l’entès guanyarà en guiatge;

per a desxifrar proverbis i jeroglí-fics, les màximes dels savis i els seus enigmes.

El temor del Senyor és el principi de la saviesa; els ximples menyspreen el conei-xement i la instrucció.

Escolta, fill meu, el guiatge del pare i no desatenguis les lliçons de la mare:

et seran una corona de gràcia sobre el cap, i un collaret d’or envoltant el teu coll.

Fill meu, quan els pecadors et vulguin seduir, no cedeixis pas.

Si et diuen: “Vine amb nosaltres, farem conxorxa de sang, espiarem sense motiu l’innocent;

engolim-los de viu en viu, com el sepulcre; sencers, com els qui davallen a la fossa.

Arrambarem amb rics tresors de tota mena, omplirem de botí la nostra casa.

Uneix la teva sort a la nostra i tinguem tots una mateixa bossa.”

Tu, fill meu, no vulguis seguir per la seva via, retén el teu peu fora dels seus camins,

que els seus passos corren cap al mal i cuiten a vessar sang,

perquè en va paren el filat a la vista dels ocells.

Ells, però, posen paranys a la seva mateixa sang, i atempten contra la pròpia vida.

Tal és la fi dels qui es lliuren a la rapinya: ella arrabassa la vida dels seus amos.

La saviesa crida pels carrers, alça la veu per les places;

convoca en les cruïlles més con-corregudes i fa la seva proclama a les portes de la ciutat:

“¿Fins quan els fatus heu d’estimar la fatuïtat, els burletes us complaureu en l’es-carni i els necis odiareu la ciència?”

Convertiu-vos per les meves re-prensions, que us vull infondre el meu esperit i fer-vos conèixer el meu missatge.

Si us invito i dieu que no, si estenc la mà i no me’n feu cas,

ni voleu atendre cap dels meus consells, ni teniu en compte la meva repressió,

també jo em riuré de la vostra ruïna i me’n burlaré quan us entri el pànic,

quan us vingui el terror com un temporal i us arribi l’infortuni com un terbolí, quan caigui damunt vostre l’an-goixa i la tribulació.

Llavors em cridaran i no respondré, em buscaran i no em trobaran,

perquè van menysprear el conei-xement i no van preferir el temor del Senyor,

ni van fer cas del meu consell, i van desdenyar les meves repren-sions.

Per això hauran de menjar el fruit de la seva conducta i s’atiparan dels propis projectes.

Als petulants els mata la indo-lència, i als necis els perd la pròpia incúria.

Però el qui m’escolta a mi reposarà confiat i tranquil, sense témer la desgràcia.

Catalan 2007 (BEC)

Proverbis 10 / Pro 10

Proverbis 11 / Pro 11

Proverbis 12 / Pro 12

Proverbis 13 / Pro 13

Proverbis 14 / Pro 14

Proverbis 15 / Pro 15

Proverbis 16 / Pro 16

Proverbis 17 / Pro 17

Proverbis 18 / Pro 18

Proverbis 19 / Pro 19

Proverbis 20 / Pro 20

Proverbis 21 / Pro 21

Proverbis 22 / Pro 22

Proverbis 23 / Pro 23

Proverbis 24 / Pro 24

Proverbis 25 / Pro 25

Proverbis 26 / Pro 26

Proverbis 27 / Pro 27

Proverbis 28 / Pro 28

Proverbis 29 / Pro 29

Proverbis 30 / Pro 30

Proverbis 31 / Pro 31