Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Èxode 1

Aquests són els noms dels fills d’Israel que van entrar amb Jacob a l’Egipte, cadascun amb la seva família:

Rubèn, Simeó, Leví i Judà;

Issacar, Zabuló i Benjamí;

Dan i Neftalí, Gad i Aser.

El total de persones descendents di-rectes de Jacob era de setanta. I Josep ja estava instal·lat a l’Egipte.

Després, Josep va morir, així com tots els seus germans i tota aquella gene-ració.

Però la nissaga d’Israel va ser prolífica i es van multiplicar abundosament fins a arribar a ser nombrosos i omplir el país.

Un nou rei, que no havia conegut Josep, va arribar al poder.

I va dir al seu poble: “Mireu, els fills d’Israel formen un poble més nombrós i més fort que nosaltres.

Cal, doncs, que tinguem precaució amb ells, no sigui que creixin massa i que, si s’esdevé una guerra, es puguin aliar també amb els nostres enemics, combatin contra nosaltres i fugin del país”.

Llavors van imposar al poble d’Israel encarregats d’esclaus a fi de sotmetre’l amb càrregues feixugues. Així van edi-ficar els emplaçaments de reserves de Pitom i Ramsès per al faraó.

No obstant, com més l’oprimien, més creixia i es multiplicava, fins al punt que els egipcis els temien.

Els egipcis van imposar una dura servitud als israelites,

i els van amargar la vida amb les feixugues càrregues de preparar el fang i fer maons, a més de tota mena de feina del camp.

Llavors el rei d’Egipte va donar ordres a les llevadores dels hebreus, a la primera d’elles, de nom Xifrà, i a la segona, que es deia Puà, i els digué:

“Quan assistiu les dones hebrees en llurs parts, pareu atenció al sexe del na-dó; si és un noi, feu-lo morir, i si és una noia, que visqui.”

Però les llevadores temien Déu i no van complir el que els havia manat el rei d’Egipte, sinó que van deixar viure els nens.

Llavors el rei d’Egipte féu compa-rèixer les llevadores i els preguntà: “Per què actueu així i deixeu amb vida els nens?”

Les llevadores van contestar al faraó: “Perquè les hebrees no són com les do-nes egípcies, sinó que són fortes, i abans que arribi la llevadora, ja han infantat.”

Déu va protegir les llevadores i el poble es va multiplicar i es va fer molt fort.

A més, a les llevadores, per haver temut Déu, els concedí una família pròspera.

Llavors el faraó va dictar una ordre general: “Tots els nois que neixin als hebreus, tireu-los al riu; però deixeu viure totes les noies.”

Catalan 2007 (BEC)