Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Salms 106

Al·leluia! Lloeu el Senyor, perquè és bondadós, perquè és etern el seu amor!

¿Qui pot descriure les proeses del Senyor i pregonar totes les seves lloances?

Feliços els qui guarden l’equitat, els qui practiquen sempre la justícia!

Recorda’t de mi, Senyor, en la teva benevolència per al teu poble; visita’m amb la teva salvació,

que pugui veure el benestar dels teus elegits, que m’alegri amb el goig de la teva nació i m’enorgulleixi amb la teva heretat.

Hem pecat com els nostres pares, hem fet iniquitats, hem estat dolents.

Els nostres pares, a l’Egipte, no van apreciar bé els teus prodigis, ni es recordaren del teu gran amor, i foren rebels pujant del Mar Roig.

Però ell els salvà per amor del seu nom, per tal de fer palès el seu poder.

Increpà el Mar Roig i el deixà sec, i els féu caminar pel fons marí com pel desert.

Així els salvà del poder dels ene-mics i els arrencà de mans dels perse-guidors;

les aigües van colgar els seus con-traris: no en va sobreviure ni un de sol.

Llavors van creure en les seves pa-raules, i entonaren càntics de lloança,

Ben de presa van oblidar les seves obres, no van esperar la seva guia;

es van portar com uns golafres en el desert, i temptaren Déu estant en la soledat.

Ell els donà el que demanaven, però els envià un flagell a les seves entranyes.

Al campament van tenir enveja de Moisès i d’Aaron, el sant del Senyor.

S’obrí la terra i engolí Datan, i sepultà la colla d’Abirom;

un foc s’abrandà contra el seu grup, una flamarada devorà els malvats.

A l’Horeb es van fabricar un vedell i adoraren una imatge de fosa;

així barataren el que era la seva glòria, per la imatge d’un bou que menja herba.

Van oblidar Déu, el seu salvador, que havia fet grans miracles a l’Egipte,

fets prodigiosos al país de Cam, obres portentoses al Mar Roig.

Parlava ja d’exterminar-los, de no ser per Moisès, el seu elegit, que es mantingué a la bretxa davant d’ell per desviar el seu furor de destruir-los.

Després van menysprear la terra deliciosa, i no cregueren en la seva paraula;

murmuraven dins les seves tendes, i no obeïren la veu del Senyor.

Aleshores ell alçà la mà jurant que els faria caure en el desert,

que llençaria la seva nissaga entre els gentils i els escamparia per tota la terra.

Després es van fer adeptes de Baal-Peor i menjaren dels sacrificis dels qui no tenen vida;

així, amb les seves accions, li pro-vocaren la ira, i descarregà un flagell damunt d’ells.

Llavors s’alçà Finehés i féu justícia, i es deturà el flagell.

Això li fou atribuït per mèrit, al llarg de les generacions, per sempre.

També l’irritaren prop de les aigües de Meribà, i Moisès tingué dificultats per culpa d’ells,

ja que li amargaren l’esperit, i els seus llavis van parlar a la lleu-gera.

No extirparen els pobles que el Senyor els havia dit;

es van emparentar amb els gentils i adoptaren els seus costums;

fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:

immolaren els fills i les filles als dimonis.

Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.

Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions.

Per això s’encengué la ira del Senyor contra el seu poble, i abominà el seu heretatge;

els lliurà a mans dels pagans, i els qui els odiaven els van domi-nar,

els van oprimir els seus contraris, i foren humiliats sota el seu jou.

Moltes vegades els alliberava, però ells es resistien en els propis designis i s’enfonsaren en la seva maldat.

Tot i així ell va mirar la seva angoixa, sentint les seves lamentacions,

i, amb benevolència, es recordà del seu pacte, se’n compadí per la seva gran clemència,

i va fer que en tinguessin llàstima tots els qui els esclavitzaven.

Salva’ns, Senyor, Déu nostre, i recull-nos d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança.

Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre! I digui tot el poble: “Amén!” Al·leluia!

Catalan 2007 (BEC)