Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Job 12

Job prengué la paraula i digué:

És ben cert que vosaltres sou el poble, i amb vosaltres s’extingirà la sa-viesa!

Però també jo tinc enteniment com vosaltres, no us sóc pas inferior. ¿Qui no sap aquestes coses?

La riota de l’amic, això sóc jo, quan clamo a Déu perquè m’escolti.

“Menyspreu a l’infortuni!”, pensa l’afortunat; una altra empenta a qui trontolla.

I a la tenda dels lladres, tran-quil·litat; plena seguretat per als qui ofenen Déu, els qui creuen tenir-lo al puny!

Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin! I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,

o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin, i que t’ho contin els peixos de la mar!

¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers, que la mà del Senyor ha fet tot això?

Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura, i l’esperit de tota carn humana.

¿No distingeix les paraules, l’oïda, com el paladar tasta el menjar?

¿No és pròpia dels vells la saviesa, i privilegi dels molts anys el seny?

En Déu hi ha la saviesa i el poder, són seus el consell i l’enteniment.

Si ell ensorra, no es reedifica; el qui ell atrapa, no se n’allibera.

Si deté les pluges, ve la sequera; si les avia, devasten la terra.

En Déu hi ha la força i l’enginy, són seus tant el qui erra com el qui fa errar.

Fa caminar els consellers amb peus nus, i els jutges torna babaus.

Ha desfet el faixí dels reis i els ha lligat una corda a la cintura.

Fa caminar els sacerdots amb peus nus, i els més alts aterra.

Pren la paraula als més experts, i lleva el seny dels més vells.

Aboca el menyspreu sobre els nobles, i afluixa la corretja dels guerrers.

Treu del més recòndit de la foscor i fa sortir a la llum les tenebres.

Alça les nacions, i després les ensorra; fa expansionar els pobles, i més tard els esborra.

Pren el seny als governants del país i els esgarria per un desert sense camins,

caminant a les palpentes, sense llum, i fent ziga-zagues com un begut.

Catalan 2007 (BEC)