Bíblia Catalana 2007 (BEC)

Gènesi 3

Però la serp era el més astut de tots els animals feréstecs que el Déu Etern havia fet, i digué a la dona: “¿De debò que Déu us ha dit que no mengeu de cap dels arbres del jardí?”

La dona va contestar a la serp: “Del fruit dels arbres del jardí, sí que en mengem;

però del fruit de l’arbre que hi ha al mig del jardí, Déu ha dit: No en mengeu ni el toqueu, perquè morireu.”

La serp va contestar a la dona: “I ca! No morireu pas!

Prou sap Déu que el dia que en men-geu se us obriran els ulls i sereu com déus, coneixedors del bé i el mal.”

La dona, veient que l’arbre era bo per a menjar, que era agradable a la vista i excel·lent per a aconseguir coneixement, prengué del seu fruit i en va men-jar, i també en va donar al seu home i en van menjar tots dos.

Llavors a tots dos se’ls van obrir els ulls, i s’adonaren que anaven nus; i es van fer uns davantals cosint fulles de figuera.

Després van sentir la remor del Déu Etern caminant pel jardí a l’oreig del dia, i l’home i la dona es van amagar de la presència del Déu Etern entre els arbres del jardí.

Però el Déu Etern va cridar l’home, dient-li: “On ets?”

Ell va contestar: “He sentit la teva remor pel jardí i m’ha agafat por, perquè vaig nu; per això m’he amagat.”

Ell preguntà: “Qui te n’ha fet adonar, que anaves nu? Que has menjat de l’arbre de què et vaig dir que no men-gessis?”

L’home respongué: “La dona que em vas donar de companya me n’ha dut de l’arbre, i jo n’he menjat.”

I el Déu Etern digué a la dona: “Què has fet?” La dona respongué: “La serp m’ha enganyat, i n’he menjat.”

Llavors el Déu Etern digué a la serp: “Per haver fet això, seràs maleïda entre totes les bèsties i entre tots els animals feréstecs; sobre el teu ventre caminaràs, i menjaràs pols tots els dies de la teva vida.

Faré que hi hagi enemistat entre tu i la dona, i entre la teva descendència i la seva descendència; aquesta t’aixafa-rà el cap i tu li atacaràs el taló.”

A la dona, li digué: “Faré que sigui fort el teu patiment en els embarassos, i tindràs els fills amb dolor. Et sentiràs atreta pel teu home, i ell et dominarà.”

I a l’home li digué: “Per haver es-coltat el que la teva dona et proposava, i haver menjat de l’arbre que t’havia prohibit quan et vaig dir ‘D’aquest, no en mengis’, la terra serà maleïda per culpa teva, i hauràs de treure’n el teu aliment amb fatigues tots els dies de la teva vida;

et produirà espines i cards, i hauràs de menjar plantes del camp;

menjaràs el pa amb la suor del teu front fins que tornis a la terra, que és d’on vas ser tret; perquè ets pols, i a la pols tornaràs.”

L’home va posar a la seva dona el nom d’Eva, perquè ella era la mare de tots els vivents.

Llavors el Déu Etern va fer unes túniques de pell per a l’home i la dona, i els va vestir.

I el Déu Etern digué: “Heus aquí que l’home ha esdevingut com un de nosaltres, pel que fa al coneixement del bé i del mal; ara, doncs, que no allargui la mà i n’agafi també de l’arbre de la vida, que si en menja viurà per sempre.”

Després el Déu Etern el féu marxar del jardí de l’Edèn perquè anés a conrear la terra d’on havia estat tret.

Quan va haver expulsat l’home, va posar a l’orient del jardí de l’Edèn uns querubins i una espasa flamejant per im-pedir el camí a l’arbre de la vida.

Catalan 2007 (BEC)