Bíblia Catalana (BCI) 2008

Lluc 15

Els publicans i els altres pecadors s’acostaven tots a Jesús per escoltar-lo.

Els fariseus i els mestres de la Llei murmuraven i deien: — Aquest home acull els pecadors i menja amb ells.

Jesús els va proposar aquesta paràbola:

— ¿Quin home d’entre vosaltres, si té cent ovelles i en perd una, no deixa les noranta-nou al desert i va a buscar la perduda fins que la troba?

I quan l’ha trobada, se la posa a les espatlles ple d’alegria

i, arribant a casa, convida els amics i els veïns dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat l’ovella que havia perdut.”

»Jo us dic que, igualment, hi haurà més alegria en el cel per un sol pecador que es converteix que no pas per noranta-nou justos que no necessiten convertir-se.

»O bé, ¿quina dona, si té deu monedes de plata i en perd una, no encén una llàntia i escombra la casa amb tota cura fins que la troba?

I quan l’ha trobada, convida les amigues i veïnes dient-los: “Veniu a celebrar-ho amb mi: he trobat la moneda que havia perdut.”

»Igualment jo us dic que hi ha una alegria semblant entre els àngels de Déu per un sol pecador que es converteix.

I digué encara: — Un home tenia dos fills.

Un dia, el més jove digué al pare: » — Pare, dóna’m la part de l’herència que em toca. »Ell els va repartir els béns.

Al cap d’uns quants dies, el fill més jove va vendre’s tot el que tenia i se’n va anar amb els diners en un país llunyà. »Un cop allí, dilapidà la seva fortuna portant una vida dissoluta.

Quan s’ho hagué malgastat tot, vingué una gran fam en aquell país i començà a passar necessitat.

Llavors es va llogar a un propietari d’aquell país, que l’envià als seus camps a pasturar porcs.

Tenia ganes d’atipar-se de les garrofes que menjaven els porcs, però ningú no li’n donava.

Llavors recapacità i es digué: “Quants jornalers del meu pare tenen pa de sobres i jo m’estic aquí morint de fam!

M’aixecaré i aniré a trobar el meu pare i li diré: Pare, he pecat contra el cel i contra tu.

Ja no mereixo que em diguin fill teu; tracta’m com un dels teus jornalers.”

I se n’anà a trobar el seu pare. »Encara era lluny, que el seu pare el veié i es commogué, corregué a tirar-se-li al coll i el besà.

El fill li digué: » — Pare, he pecat contra el cel i contra tu. Ja no mereixo que em diguin fill teu.

»Però el pare digué als seus criats: » — De pressa, porteu el vestit millor i poseu-l’hi, poseu-li també un anell al dit i unes sandàlies als peus;

porteu el vedell gras i mateu-lo, mengem i celebrem-ho,

perquè aquest fill meu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat. »I es posaren a celebrar-ho.

»Mentrestant, el fill gran era al camp. Quan, de tornada, s’acostava a la casa, va sentir músiques i balls

i cridà un dels criats per preguntar-li què era allò.

Ell li digué: » — El teu germà ha tornat. El teu pare l’ha retrobat en bona salut i ha fet matar el vedell gras.

»El fill gran s’indignà i no volia entrar. Llavors el seu pare va sortir i el pregava.

Però ell li respongué: » — Fa molts anys que et serveixo sense desobeir mai ni un de sol dels teus manaments, i tu encara no m’has donat un cabrit per a fer festa amb els meus amics.

En canvi, quan ha tornat aquest fill teu després de consumir els teus béns amb prostitutes, has fet matar el vedell gras.

»El pare li contestà: » — Fill, tu sempre ets amb mi, i tot el que és meu és teu.

Però calia celebrar-ho i alegrar-se, perquè aquest germà teu era mort i ha tornat a la vida, estava perdut i l’hem retrobat.

Catalan Bible (BCI) 2008