A A A A A
Bíblia en un any
Setembre 6

Isaïes 3:1-26
1. Heus aquí que el Senyor Etern, el Totpoderós, retirarà de Jerusalem i de Judà tota mena de suport, tota pro-visió d’aliment i tot proveïment d’aigua,
2. el valent i el guerrer, el jutge i el profeta, l’endevinador i l’ancià,
3. el capità de cinquanta i el noble, el conseller, l’hàbil fetiller i l’expert en encanteris.
4. Els posarà joves per prínceps, i la jovenalla els governarà.
5. I entre el poble, els uns ofendran els altres, cadascú contra el seu veí. El jove s’insolentarà amb l’ancià i el plebeu amb el noble.
6. Llavors cadascú agafarà un parent de la mateixa família paterna i li dirà: “Tu que tens un mantell, sigues el nostre re-gidor i pren aquesta ruïna a càrrec teu!”
7. Però, aquell dia, ell protestarà dient: “No puc ser el vostre cap, quan a casa meva no hi ha pa ni roba; no em poseu a governar el poble!”
8. Jerusalem s’ensorra, i Judà ha caigut, a causa de les seves paraules i els seus fets, que són contraris al Senyor i desafien la seva majestat.
9. La seva mateixa insolència els acusa, com Sodoma fan públics els seus pecats i no se n’amaguen. Ai de la seva ànima! Han aplegat el mal contra ells mateixos!
10. Al just digueu-li feliç: menjarà del fruit de les seves mans.
11. Ai del malvat! Malament li anirà, se li pagarà segons les seves accions.
12. Pel que fa al meu poble, els jovenets el tiranitzen; fins és governat per dones. Poble meu, els qui et guien t’enganyen, extravien el rumb dels teus camins.
13. El Senyor s’alça a pledejar i presi-deix el judici dels pobles.
14. El Senyor entrarà en plet contra els ancians del seu poble i contra els seus notables: “Vosaltres heu devorat la vinya i guardeu a casa vostra les des-pulles dels pobres.
15. Amb quin dret esclafeu el meu poble i tritureu la cara dels desvalguts?”, diu el Senyor Etern, el Totpoderós.
16. El Senyor ha dit: “Per tal com les filles de Sió són tan orgulloses, que van amb el coll estirat i la mirada desver-gonyida, caminant amb passos menuts, fent dringar les anelles dels tur-mells,
17. el Senyor els raparà el crani i els descobrirà les seves vergonyes.”
18. Aquell dia, el Senyor els arrencarà els ornaments dels turmells, les diade-mes i les llunetes;
19. les arracades, els braçalets i els vels;
20. les còfies, les cadenetes i els cinturons; els flascons de perfum i els amulets;
21. els joiells i els anells del nas;
22. els vestits elegants, els mantells, els xals i les bosses;
23. els miralls, les camises de lli fi, els turbants i les mantellines.
24. I succeirà que en comptes de perfums hi haurà pudor; en comptes de cinturó, una corda; en comptes de cabells trenats, un cap pelat; en comptes de vestits amples, estretor de cilici; i un estig-ma en comptes de bellesa.
25. Els teus homes cauran a la guerra i els teus herois en la batalla.
26. A les portes gemegaran i es vestiran de dol; i ella, abandonada, s’asseurà a terra.

Isaïes 4:1-6
1. Aquell dia, set dones s’arraparan a un sol home, i li diran: “Ens mantindrem del que tenim i vestirem la roba nostra, només que ens deixis portar el teu nom i acabis amb el nostre oprobi.”
2. Aquell dia, el rebrot del Senyor serà per a l’esplendor i la glòria, i el fruit de la terra per a grandesa i honra dels su-pervivents d’Israel.
3. I els qui hagin quedat a Sió i els qui hagin quedat a Jerusalem seran anomenats sants, tots els qui a Jerusalem siguin inscrits entre els vius,
4. quan el Senyor, amb ventada de judici i alenada abrusadora, haurà rentat la immundícia de les filles de Sió i haurà netejat Jerusalem de la sang que hi ha estat vessada.
5. El Senyor crearà sobre tota l’extensió de la muntanya de Sió, i sobre el lloc de les seves assemblees, un núvol de fum durant el dia i la resplendor d’un foc flamejant durant la nit, ja que sobre tota glòria hi haurà un dosser,
6. una tenda per a ombrejar-hi contra la calor del dia i com a refugi i recer contra pluges i turmentes.

Salms 105:7-22
7. Ell és el Senyor, el nostre Déu, per tota la terra els seus designis.
8. Té present el seu pacte perpètuament, la paraula compromesa per a mil generacions,
9. la que contragué amb Abraham i el seu jurament a Isaac,
10. que deixà establerta com un estatut per a Jacob, una aliança sempiterna per a Israel,
11. dient-li: “Jo et donaré la terra de Canaan, el patrimoni que et pertoca.”
12. Malgrat que eren un petit nombre, ben poquets, i forasters en el país,
13. i anaven errants d’un país a un altre, d’un reialme a un poble distint,
14. no permeté que ningú els mal-tractés, i reprengué els reis per amor d’ells:
15. “No toqueu pas els meus ungits, ni maltracteu els meus profetes.”
16. Després cridà la fam sobre el país, es trencà el seu sosteniment.
17. Però disposà un davanter per a ells, Josep, que fou venut com un esclau;
18. els seus peus suportaren els grillons, el seu coll l’afermava el ferro,
19. fins que s’acomplí la seva predicció i la paraula del Senyor l’acredità.
20. El rei el va fer deslligar, el dominador de pobles el deixà lliure.
21. El designà regidor de la seva casa i administrador de tot el seu domini,
22. perquè subjectés els principals com li semblés, i alliçonés sàviament els ancians.

Proverbis 24:26-27
26. Besa damunt els llavis el qui dóna respostes sinceres.
27. Endega els teus afers de fora i prepara les feines del camp, i després podràs edificar la teva casa.

1 Corintis 15:1-28
1. Us recordo, germans, l’evan-geli que us he anunciat, el que heu acceptat, en el qual també us manteniu ferms,
2. i pel qual així mateix sou salvats, si el conserveu tal com us l’he ensenyat; altrament, hauríeu cregut en va.
3. En primer lloc us he ensenyat allò mateix que jo vaig rebre: que el Crist va morir pels nostres pecats, d’acord amb el que diuen les Escriptures.
4. Que fou sepultat i que ressuscità el tercer dia, d’acord amb el que diuen les Escriptures.
5. Que s’aparegué a Cefes, i més tard als Dotze.
6. Després s’aparegué a més de cinc-cents germans aplegats, dels quals la majoria encara viuen i altres ja són morts.
7. Després s’aparegué a Jaume, més tard a tots els apòstols,
8. i finalment se m’aparegué també a mi, com a un darrer nat.
9. Perquè jo sóc el més petit dels apòstols, que ni mereixo el nom d’apòstol, perquè vaig perseguir l’Església de Déu.
10. Però per la gràcia de Déu sóc el que sóc, i aquesta gràcia seva en mi no ha estat estèril, ans he treballat més que tots plegats; si bé no pas jo, sinó la gràcia de Déu que és en mi.
11. Així, doncs, tant si sóc jo com si són ells, això és el que prediquem i això és el que heu cregut.
12. Ara bé, si es proclama que Crist va ressuscitar d’entre els morts, com és que alguns de vosaltres diuen que no hi ha resurrecció dels morts?
13. Aleshores, si no hi ha resurrecció dels morts, tampoc Crist no ha ressus-citat,
14. i si Crist no ha ressuscitat, en aquest cas, la nostra predicació és buida, i ho és també la vostra fe.
15. A més esdevenim falsos testimonis de Déu, ja que hem testificat de part de Déu que ell va ressuscitar el Crist, el qui, de fet, no hauria ressuscitat si de veritat els morts no ressusciten.
16. Perquè si els morts no ressusciten, tampoc Crist no ha ressuscitat;
17. i, si Crist no ha ressuscitat, la vostra fe no té cap efecte, i encara esteu en els vostres pecats.
18. Per consegüent, també els morts en Crist són perduts.
19. Si l’esperança que tenim en Crist se centra només en aquesta vida, som els més desventurats de tots els homes.
20. Però el fet és que Crist ha ressuscitat d’entre els morts, com a primícia d’a-quells que són morts.
21. Ja que la mort vingué per un home, també per un home ha vingut la resur-recció dels morts.
22. Així com en Adam tots moren, tam-bé en Crist tots reviuran;
23. cadascú, però, al seu torn: Crist com a primícia, després els qui són de Crist, el dia de la seva vinguda.
24. Tot seguit vindrà la fi, quan ell haurà lliurat el Regne a Déu, el Pare, i haurà destruït tota mena de sobirania, autoritat i poder.
25. Perquè caldrà que ell regeixi fins que tots els enemics siguin posats sota els seus peus.
26. El darrer enemic a ser destruït serà la mort,
27. per tal com “tot ho ha sotmès sota els seus peus”, i quan diu: “tot li ha estat sotmès”, clarament exceptua aquell qui li ha sotmès tot a ell.
28. Després, quan la submissió sigui to-tal, llavors, el Fill mateix també se sot-metrà a qui li haurà sotmès tot, a fi que Déu sigui el tot en tots.