A A A A A
Bíblia en un any
Setembre 17

Isaïes 25:1-12
1. Senyor, tu ets el meu Déu; t’exalçaré i lloaré el teu nom, perquè has fet meravelles! Les deci-sions que has pres temps ha que han estat fidels i exactes!
2. Has convertit la ciutat en un munt de runes, i la ciutat fortificada, en una ruïna, perquè la ciutadella dels insolents deixi de ser ciutat i mai més no sigui reconstruïda.
3. Per això et glorificarà un poble po-derós, et temeran les ciutat de les nacions despòtiques.
4. Perquè tu has estat refugi per al pobre, fortalesa per al desvalgut, refugi contra la tempesta, una ombra contra la calor, quan la fúria dels tirans era com la turmenta contra la paret,
5. com la xardor en terra àrida. Repri-meixes l’avalot dels insolents, com fa amb la calor l’ombra d’un núvol; així és humiliat el cant triomfal dels tirans.
6. Dalt d’aquesta muntanya, el Senyor Totpoderós prepararà, per a totes les nacions, un banquet de carns fresques, un convit de bons vins: menjars sucosos i tendres, vins purs i escollits.
7. En aquesta muntanya arrencarà el vel de dol que cobreix tots els pobles i el sudari que amortalla totes les nacions.
8. Destruirà per sempre més la mort; el Senyor Etern eixugarà les llàgrimes de tots els rostres i traurà de damunt de tota la terra l’oprobi del seu poble. És el Senyor qui ho ha dit.
9. I aquell dia diran: “Mireu, aquest és el nostre Déu; hem esperat en ell i ens ha salvat. Aquest és el Senyor, en ell hem esperat: exultem i alegrem-nos per la seva salvació!”
10. Perquè la mà del Senyor reposarà sobre aquesta muntanya; però Moab serà trepitjat allà on es trobi, com es trepitja la palla a la bassa del femer.
11. Moab estendrà les mans allà dins, com les estén un nedador per a nedar, però el Senyor humiliarà el seu orgull junt amb els esforços de les seves mans.
12. I arrasarà les teves muralles altes i fortes, les enderrocarà, ensorrades fins a la pols.

Isaïes 26:1-21
1. Aquell dia cantaran aquest càntic, a la terra de Judà: “Te-nim una ciutat fortificada, les seves mu-ralles i baluards ens donen seguretat.
2. Obriu les portes perquè entri la nació justa, que guarda la fidelitat!
3. Guardaràs en perfecta pau els homes de ferms propòsits, perquè confien en tu.
4. Confieu sempre en el Senyor, que el Senyor és la Roca eterna.
5. Ell ha doblegat els qui viuen a les altures, ha abatut la ciutat encimbellada, l’ha humiliat fins a terra, l’ha ensorrat a la pols.
6. Els peus l’aixafaran, els peus del des-valgut, els passos del pobre.”
7. El camí del just és rectitud; tu, que ets recte, fas planer el camí del just.
8. Sí, en el camí dels teus judicis t’espe-rem, Senyor; el teu nom i la teva memò-ria són el desig de la nostra ànima.
9. T’he desitjat a la nit amb tota l’ànima; i el meu esperit, dintre meu, et busca de matinada. Perquè així que els teus ju-dicis arriben a la terra, els habitants del món aprenen justícia.
10. Encara que es concedeixi gràcia al malvat, no aprendrà justícia; en un país de rectitud cometrà iniquitat, i no aca-tarà la majestat del Senyor.
11. La teva mà està alçada, Senyor, i ells no la veuen; però veuran, avergonyits, el zel que tens pel teu poble; i el foc devorarà els teus adversaris.
12. Senyor, tu ens donaràs la pau, perquè tot el que hem aconseguit ho has rea-litzat tu per a nosaltres.
13. Senyor, Déu nostre, altres amos fora de tu ens han dominat, però només de tu i del teu nom ens recordarem.
14. Ells són morts, no tornaran a viure; no són més que ombres, no tornaran a alçar-se; tu els has castigat, els has des-truït i has esborrat el seu record.
15. Has fet créixer la nació, Senyor, l’has fet créixer i t’has glorificat; has eixamplat tots els límits de las terra.
16. Senyor, en l’angoixa van acudir a tu, s’han abocat en pregària quan tu els has castigat.
17. Com una embarassada a punt d’infantar, que es retorça i crida presa dels dolors, així hem estat nosaltres davant teu, Senyor.
18. Hem concebut, ens retorçàvem, i fou com si infantéssim vent: no hem portat l’alliberament al país ni naixeran nous habitants al món.
19. Els teus morts viuran, les seves des-pulles ressuscitaran! Desperteu i canteu, els qui jaieu a la pols! Que la teva rosada és com la rosada dels camps, i la terra retornarà les seves ombres.
20. Vine, poble meu, entra als teus es-tatges, tanca les portes rere teu; amaga’t només un instant, fins que hagi passat la indignació.
21. Heus aquí que el Senyor surt de la seva seu per castigar els habitants de la terra per la seva iniquitat; llavors la terra revelarà la sang que s’hi ha vessat i no encobrirà més les seves víctimes.

Salms 107:23-32
23. Els qui solcaven la mar amb les naus, traficant enllà d’aigües immenses,
24. comprovaren les obres del Senyor i les seves meravelles en alta mar.
25. Al seu mandat es girà un vent de tempesta que aixecava grans onades:
26. llançats cap al cel, davallant fins als abismes, se’ls fonia l’ànima davant del perill,
27. giravoltaven i trontollaven com un embriac, i tota la seva perícia era inútil.
28. Llavors, en la seva angoixa, clama-ren al Senyor, i els deslliurà de les seves afliccions:
29. canvià el temporal en bonança, i les seves onades s’aquietaren.
30. Aleshores s’alegraren per la calma, i els conduí al port que desitjaven.
31. Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals;
32. que l’exalcin en la reunió del poble, que el lloïn en el consell dels ancians.

Proverbis 25:18-19
18. Maça, espasa i fletxa agusada és qui testifica en fals contra el seu proïsme.
19. Dent cariada i peu dislocat, tal és la confiança en el pèrfid el dia d’angoixa.

2 Corintis 1:9-15
9. Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
10. Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en. Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,
11. si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
12. Si d’alguna cosa podem estar orgu-llosos, és del testimoniatge de la nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb tot-hom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l’honestedat que ve de Déu, sense pretensions de saviesa humana.
13. Ben cert, en les nostres cartes no hi escrivim res més que allò que hi llegiu i compreneu. Confio que ho acabareu d’entendre perfectament,
14. ja que heu començat a entendre-ho, a fi que nosaltres siguem un motiu d’or-gull per a vosaltres, i vosaltres sigueu la nostra satisfacció el dia del nostre Senyor Jesús.
15. I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure’m: