A A A A A
Bíblia en un any
Setembre 15

Isaïes 21:1-16
1. Oracle sobre «el desert marítim»: Com els huracans que avancen pel Sud, així ve pel desert, d’una terra es-pantosa,
2. una sinistra visió que m’ha estat reve-lada: el saquejador saqueja, el devastador devasta. Puja, Elam; assetja, Mèdia! He acabat amb tots els gemecs dels pobles!
3. Per això els meus lloms senten es-garrifances, l’angoixa s’ha apoderat de mi, angoixes com les de part. El dolor no em deixa sentir-hi, el terror no em deixa veure-hi.
4. El meu cor té vertigen, l’horror m’a-tordeix; el capvespre que ansiejava s’ha tornat un terror per a mi.
5. La taula està parada, les catifes, es-teses; ja hi mengen i beuen. Alceu-vos, prínceps, greixeu l’escut!
6. Perquè el Senyor ha dit això: “Vés, situa el vigia i que avisi del que vegi.
7. Si veu cavalleria, genets de dos en dos, homes muntats sobre ases o a dalt de camells, que faci atenció, molta atenció.”
8. El vigia va cridar: “Dalt la talaia, senyor meu, estic tot el dia, i al meu lloc faig la guàrdia tota la nit.
9. I veig venir això: gent a cavall, un parell de genets. Han cridat i han ex-clamat: Ha caigut! Ha caigut Babilònia! Totes les imatges dels seus déus són esmicolades per terra!”
10. Ah, poble meu, batut a la meva era, allò que he sentit de part del Senyor Totpoderós, el Déu d’Israel, us ho he comunicat.
11. Oracle sobre Dumà: Un que crida des de Seïr: “Vigilant, què resta de la nit? Vigilant, què resta de la nit?”
12. El vigilant respon: “El matí s’acosta, i s’acaba la nit; pregunteu, si voleu, pregunteu; torneu, veniu!”
13. Oracle sobre Aràbia: “Entre els matolls de l’estepa passareu la nit, carava-nes de Dedan.
14. Sortiu a l’encontre de l’assedegat, porteu aigua, habitants de la terra de Temà, sortiu a rebre els fugitius amb el pa que necessiten.
15. Perquè fugen de les espases, de l’es-pasa desembeinada i de l’arc tibant, i de la violència del combat.
16. Ja que el Senyor m’ha dit això: D’a-quí a un any, segons els compta un jor-naler, tota la grandesa de Quedar s’hau-rà acabat;

Isaïes 22:1-25
1. Oracle sobre la vall de la Visió: Què et passa, Jerusalem, perquè hagis pujat amb tots els teus dalt dels terrats,
2. ciutat plena de gatzara, tumultuosa i alegre? Les teves víctimes no han caigut a espasa ni han mort en combat.
3. Tots els teus dirigents han escapat junts, i els arquers els han capturat; tots els teus homes van ser copats junts, tot i que havien fugit lluny.
4. Per això dic: “Aparteu de mi la mirada, deixeu-me plorar amargament, no intenteu consolar-me de la desolació del meu poble.
5. Perquè és un dia de confusió, d’es-clafament i de pànic de part del Senyor, Déu Totpoderós. A la vall de la Visió s’ensorren les muralles i els clams re-munten les muntanyes.
6. Elam prepara els buiracs, arriba amb carros, infanteria i cavalleria; i els de Quir preparen els escuts.
7. Les millors de les teves valls són ple-nes de carros de guerra, i la cavalleria es desplega davant la teva porta.”
8. Ha quedat al descobert la defensa de Judà, i aquest dia tu has posat la mirada en l’armament de la casa del Bosc.
9. Heu vist que són moltes les escletxes de la ciutat de David, i heu recollit l’ai-gua de la cisterna inferior;
10. heu comptat les cases de Jerusalem, i heu derruït cases per reforçar la muralla.
11. Heu construït un dipòsit entre les dues muralles per recollir-hi les aigües de la cisterna vella. Però no heu sabut veure en tot això aquell qui ho ha fet, ni us heu fixat en aquell qui de temps antic ho havia preparat.
12. Aquell dia, el Senyor, Déu Totpode-rós, va fer una crida a plorar i a lamen-tar-se, a rasurar-se el cap i a vestir el cilici;
13. en canvi vosaltres fèieu festa i gat-zara, matant bous i degollant ovelles, menjant carn i bevent vi, tot dient: “Mengem i beguem, que demà mori-rem!”
14. Però el Senyor Totpoderós m’ha re-velat a cau d’orella: “Ben cert que aquest pecat no us serà expiat fins que sereu morts” — ha dit el Senyor, el Déu Totpoderós.
15. Això diu el Senyor, Déu Totpoderós: “Vés, digues a aquell administrador, a Xebnà, el majordom de palau:
16. Què hi tens, tu, en aquest lloc, què hi tens aquí, perquè t’hi hagis fet cons-truir un sepulcre a la part alta, excavant-hi un estatge a la roca?
17. Doncs mira, el Senyor et llençarà d’una batzegada forta, gran home; et premerà bé,
18. et convertirà en un manyoc, com una bola, i et llençarà cap a una terra llunya-na; allà moriràs amb les teves carrosses magnífiques, tu, vergonya de la casa del teu amo!
19. Perquè jo et deposaré del teu càrrec i t’expulsaré del teu lloc.
20. I aquell dia cridaré el meu servent Eliaquim, fill d’Hilquiahu,
21. i el vestiré amb la teva túnica i el faixaré amb el teu cinturó, posaré els teus poders a les seves mans i ell serà un pare per als habitants de Jerusalem i per a la casa de Judà.
22. Li posaré la clau de la casa de David sobre l’espatlla; obrirà, i ningú no tan-carà; tancarà, i ningú no obrirà.
23. El clavaré com una estaca en un lloc segur, i esdevindrà un tron de glòria per a la casa del seu pare.”
24. I hi penjarà tota l’esplendor de la família del seu pare: fills i parents, tota la vaixella menuda, des de les gerres fins als càntirs.
25. Però aquell dia — diu el Senyor Tot-poderós —, l’estaca clavada en lloc segur cedirà, serà arrencada i caurà, i tota la càrrega que sostenia es perdrà, perquè el Senyor ho ha dit.

Salms 107:1-9
1. Lloeu el Senyor, perquè és bondadós, perquè és etern el seu amor!
2. Que ho diguin els redimits del Senyor, els qui ha arrencat del poder de l’opressor
3. i els ha aplegat d’entre les nacions, de llevant i de ponent, del nord i del migjorn.
4. Vagaven pel desert, en terra desolada, sense trobar cap camí de ciutat ha-bitable;
5. famolencs i assedegats, profundament decaiguts.
6. Llavors clamaren al Senyor en la seva angoixa, i els deslliurà de les seves afliccions,
7. els encaminà per la via segura fins a arribar en una ciutat on poder viure.
8. Que agraeixin l’amorositat del Senyor, i els seus prodigis a favor dels mortals,
9. perquè satisfà l’ànima assedegada i sustenta plenament la famolenca.

Proverbis 25:14-16
14. Núvols i vent, però gens de pluja, és l’home que es glorieja falsament de generós.
15. Amb paciència, un jutge es deixa convèncer; que una llengua dolça pot trencar els ossos.
16. Has trobat mel? Menja just la que necessitis, no sigui que, per massa fart, l’hagis de vomitar.

2 Corintis 1:1-16
1. Pau, apòstol de Crist Jesús per de-signi de Déu, i el germà Timoteu, a l’església de Déu que és a Corint, amb tots els creients d’arreu de l’Acaia.
2. Us desitgem la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor Jesu-crist.
3. Beneït sigui Déu, Pare de nostre Senyor Jesucrist, Pare que és tot compas-sió i Déu que és tot consol.
4. Ell ens conforta enmig de totes les nostres dificultats, a fi que nosaltres sa-piguem confortar els qui passen qual-sevol aflicció, gràcies al fet que nosaltres mateixos hem experimentat el con-sol de Déu.
5. Perquè, si bé els sofriments de Crist ens omplen a vessar, també és cert que ens omple a vessar la consolació per mitjà de Crist.
6. Si passem alguna aflicció és perquè redundi en benefici vostre i en la vostra salvació, i si som consolats és perquè redundi en la vostra consolació, que fa créixer la paciència per a suportar aquestes mateixes afliccions que nosaltres patim.
7. Tenim motius de sentir-nos esperan-çats pel que fa a vosaltres, perquè sabem que si sou companys de sofriments, ho sou també de la consolació.
8. Germans, no vull deixar d’explicar-vos les afliccions que vam haver de pas-sar a l’Àsia. Foren tan aclaparadores que no les podíem suportar. Vam arribar a desesperar de la vida.
9. Però, si dintre nostre sentíem punyent la sentència de mort, va ser perquè no poséssim la confiança en nosaltres mateixos, sinó en Déu, que ressuscita els morts.
10. Ell ens va salvar de tan greus perills de mort, i continuarà salvant-nos-en. Confiem que ell en endavant continuarà salvant-nos,
11. si vosaltres també hi ajudeu inter-cedint per nosaltres en oració; així, si per la intercessió de moltes persones ens és concedit el benefici, seran molts a agrair la gràcia en nom nostre.
12. Si d’alguna cosa podem estar orgu-llosos, és del testimoniatge de la nostra consciència, que ens certifica el bon comportament que hem tingut amb tot-hom, i especialment envers vosaltres, amb la puresa i l’honestedat que ve de Déu, sense pretensions de saviesa humana.
13. Ben cert, en les nostres cartes no hi escrivim res més que allò que hi llegiu i compreneu. Confio que ho acabareu d’entendre perfectament,
14. ja que heu començat a entendre-ho, a fi que nosaltres siguem un motiu d’or-gull per a vosaltres, i vosaltres sigueu la nostra satisfacció el dia del nostre Senyor Jesús.
15. I amb aquest convenciment havia pensat de venir primer a vosaltres, i així serien dues les vegades que tindríeu el goig de veure’m:
16. la primera, camí de Macedònia, i després, de tornada, hauria vingut a veure-us i a preparar amb vosaltres el viatge a Judea.