A A A A A
Bíblia en un any
Setembre 14

Isaïes 19:1-24
1. Oracle sobre Egipte: Mireu, el Senyor entra a Egipte caval-cant en núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i el cor dels egip-cis defalleix dintre seu.
2. Llavors atiaré egipcis contra egipcis i lluitarà germà contra germà, cadascú contra el seu veí, ciutat contra ciutat, regne contra regne.
3. L’esperit d’Egipte serà trastornat dintre seu i desbarataré els seus plans. Lla-vors consultaran els ídols, els encanta-dors, els nigromants i els endevins.
4. I posaré els egipcis en mans d’un amo dur i un rei cruel els dominarà — diu el Senyor, Déu Totpoderós.
5. L’aigua del mar desapareixerà i el riu quedarà eixut i àrid;
6. els canals pudiran, els recs d’Egipte minvaran i quedaran secs. Les canyes i els joncs es marciran,
7. els prats de la vora del riu i els de la desembocadura, amb tots els sembrats al seu llarg, s’assecaran, seran ventejats i desapareixeran.
8. Els pescadors gemegaran, i es lamen-taran tots els qui llancen l’ham al riu; els qui estenen la xarxa sobre l’aigua de-falliran.
9. Els qui treballen el lli, cardadors i teixidors, es desanimaran i llanguiran.
10. Els fabricants de teixits quedaran abatuts, i tots els artesans, entristits.
11. Són necis de debò, els prínceps de Tanis; els més savis del faraó formen un consell estúpid. ¿Com podeu dir al fa-raó: “Sóc fill de savis, descendent de sobirans antics?”
12. On són ara els teus savis? Que t’informin i et facin saber el que ha decidit el Senyor Totpoderós sobre Egipte!
13. Són estúpids, els prínceps de Tanis, i els de Memfis van errats; el mateix cap de les províncies ha fet errar l’Egipte.
14. El Senyor els ha infós un esperit de vertigen i esgarrien l’Egipte en tot el que aquest emprèn, com trontolla un embriac sobre la seva vomitada.
15. I ningú no podrà fer res per aquest país, ni el cap ni la cua, ni la palma ni el jonc.
16. Aquell dia, els egipcis tremolaran com les dones, horroritzats de veure el puny amenaçador que el Senyor Totpo-derós agitarà contra ells.
17. La terra de Judà esdevindrà el terror d’Egipte; només de fer-li’n esment li agafarà por, a causa de la decisió que el Senyor Totpoderós ha pres contra ell.
18. Aquell dia hi haurà cinc ciutats al país d’Egipte que parlaran la llengua de Canaan i que juraran fidelitat al Senyor Totpoderós. Entre elles, una es dirà Ira-heres.
19. Aquell dia hi haurà un altar dedicat al Senyor enmig del país d’Egipte, i una columna erigida al seu honor prop de la frontera.
20. Seran senyals i testimonis del Senyor Totpoderós al país dels egipcis; i quan clamaran al Senyor, a causa dels seus opressors, ell els enviarà un salvador i un defensor que els alliberarà.
21. El Senyor es manifestarà als egipcis, i aquell dia ells el reconeixeran, li dona-ran culte amb sacrificis i ofrenes vegetals, li faran prometences i les compliran.
22. El Senyor afligirà els egipcis amb una plaga a fi de guarir-los, i ells es convertiran al Senyor, que els escoltarà i els restablirà.
23. Aquell dia hi haurà un camí ample des de l’Egipte fins a Assíria: els assiris aniran a Egipte i els egipcis a Assíria, i junts donaran culte al Senyor.
24. Aquell dia, Israel serà el tercer amb l’Egipte i Assíria, com una benedicció enmig de la terra,

Isaïes 20:1-6
1. L’any que el Tartan o general en cap vingué a Asdod enviat per Sargon, rei d’Assíria, que va assal-tar-la i la conquerí,
2. el Senyor, en aquell temps, va parlar per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós, i li digué: “Vés, desvesteix-te del sac que portes i treu-te el calçat dels peus.” Ell ho va fer així, i anava despullat i descalç.
3. Llavors el Senyor digué: “Tal com el meu servent Isaïes ha caminat despullat i descalç durant tres anys, com a senyal i anunci contra l’Egipte i Etiòpia,
4. així conduirà el rei d’Assíria els cap-tius d’Egipte i els deportats d’Etiòpia, joves i vells, despullats i descalços, amb les natges descobertes, per a vergonya dels egipcis.
5. Llavors tots quedaran aterrats i aver-gonyits d’Etiòpia, que els feia costat, i de l’Egipte, en qui es gloriaven.
6. I els habitants d’aquesta costa diran, aquell dia: “Mireu com ha acabat el qui era la nostra esperança, aquell a qui acu-díem a demanar auxili per salvar-nos del rei d’Assíria! I ara, com podrem es-capar, nosaltres?”

Salms 106:40-48
40. Per això s’encengué la ira del Senyor contra el seu poble, i abominà el seu heretatge;
41. els lliurà a mans dels pagans, i els qui els odiaven els van domi-nar,
42. els van oprimir els seus contraris, i foren humiliats sota el seu jou.
43. Moltes vegades els alliberava, però ells es resistien en els propis designis i s’enfonsaren en la seva maldat.
44. Tot i així ell va mirar la seva angoixa, sentint les seves lamentacions,
45. i, amb benevolència, es recordà del seu pacte, se’n compadí per la seva gran clemència,
46. i va fer que en tinguessin llàstima tots els qui els esclavitzaven.
47. Salva’ns, Senyor, Déu nostre, i recull-nos d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
48. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre! I digui tot el poble: “Amén!” Al·leluia!

Proverbis 25:13-13
13. Com frescor de neu en temps de sega és el missatger fidel per al qui l’ha enviat, perquè reconforta l’ànima del seu amo.

2 Corintis 6:1-18
1. Com a col·laboradors seus, doncs, us exhortem a no malversar la grà-cia de Déu;
2. Recordeu el que diu: “En temps propici t’he escoltat, en dia de salvació t’he ajudat. Ara és el temps propici, ara és el dia de salvació.”
3. Per tal que el nostre ministeri no sigui desacreditat, procurem no donar cap motiu d’escàndol en res,
4. al contrari, en tot ens acreditem com a ministres de Déu, amb gran resigna-ció; en afliccions, en necessitats, en an-goixes,
5. en pallisses, en presons, en tumults, en fatigues, en nits sense dormir, en dies sense menjar;
6. en honestedat, en coneixement, en comprensió, en tolerància, en l’Esperit Sant, en amor sincer,
7. en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa,
8. a través d’honra i deshonra, de calúm-nia i bona fama. Ens tenen per menti-ders, i diem la veritat;
9. ens tracten com a desconeguts, tot i que som ben coneguts; ens donen per morts, i ja veieu que som ben vius; ens han sentenciat, però no som executats.
10. Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot.
11. Ens hem franquejat amb vosaltres, germans de Corint, us hem obert el cor;
12. en nosaltres no trobareu recels, si de cas en trobeu, serà dintre vostre;
13. per tant, sapigueu correspondre. Us parlo com a fills: obriu-vos també vosaltres.
14. No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres?
15. Que poden estar d’acord Crist i el diable? ¿És que un creient pot associar-se amb un descregut?
16. Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir: “Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré, seré el seu Déu i ells seran el meu poble.”
17. I segueix: “Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor, i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré
18. i us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor Totpoderós.”