| Isaïes 19:1-24 |
| 1. Oracle sobre Egipte: Mireu, el Senyor entra a Egipte caval-cant en núvol lleuger. Els ídols d’Egipte tremolen davant d’ell, i el cor dels egip-cis defalleix dintre seu. |
| 2. Llavors atiaré egipcis contra egipcis i lluitarà germà contra germà, cadascú contra el seu veí, ciutat contra ciutat, regne contra regne. |
| 3. L’esperit d’Egipte serà trastornat dintre seu i desbarataré els seus plans. Lla-vors consultaran els ídols, els encanta-dors, els nigromants i els endevins. |
| 4. I posaré els egipcis en mans d’un amo dur i un rei cruel els dominarà — diu el Senyor, Déu Totpoderós. |
| 5. L’aigua del mar desapareixerà i el riu quedarà eixut i àrid; |
| 6. els canals pudiran, els recs d’Egipte minvaran i quedaran secs. Les canyes i els joncs es marciran, |
| 7. els prats de la vora del riu i els de la desembocadura, amb tots els sembrats al seu llarg, s’assecaran, seran ventejats i desapareixeran. |
| 8. Els pescadors gemegaran, i es lamen-taran tots els qui llancen l’ham al riu; els qui estenen la xarxa sobre l’aigua de-falliran. |
| 9. Els qui treballen el lli, cardadors i teixidors, es desanimaran i llanguiran. |
| 10. Els fabricants de teixits quedaran abatuts, i tots els artesans, entristits. |
| 11. Són necis de debò, els prínceps de Tanis; els més savis del faraó formen un consell estúpid. ¿Com podeu dir al fa-raó: “Sóc fill de savis, descendent de sobirans antics?” |
| 12. On són ara els teus savis? Que t’informin i et facin saber el que ha decidit el Senyor Totpoderós sobre Egipte! |
| 13. Són estúpids, els prínceps de Tanis, i els de Memfis van errats; el mateix cap de les províncies ha fet errar l’Egipte. |
| 14. El Senyor els ha infós un esperit de vertigen i esgarrien l’Egipte en tot el que aquest emprèn, com trontolla un embriac sobre la seva vomitada. |
| 15. I ningú no podrà fer res per aquest país, ni el cap ni la cua, ni la palma ni el jonc. |
| 16. Aquell dia, els egipcis tremolaran com les dones, horroritzats de veure el puny amenaçador que el Senyor Totpo-derós agitarà contra ells. |
| 17. La terra de Judà esdevindrà el terror d’Egipte; només de fer-li’n esment li agafarà por, a causa de la decisió que el Senyor Totpoderós ha pres contra ell. |
| 18. Aquell dia hi haurà cinc ciutats al país d’Egipte que parlaran la llengua de Canaan i que juraran fidelitat al Senyor Totpoderós. Entre elles, una es dirà Ira-heres. |
| 19. Aquell dia hi haurà un altar dedicat al Senyor enmig del país d’Egipte, i una columna erigida al seu honor prop de la frontera. |
| 20. Seran senyals i testimonis del Senyor Totpoderós al país dels egipcis; i quan clamaran al Senyor, a causa dels seus opressors, ell els enviarà un salvador i un defensor que els alliberarà. |
| 21. El Senyor es manifestarà als egipcis, i aquell dia ells el reconeixeran, li dona-ran culte amb sacrificis i ofrenes vegetals, li faran prometences i les compliran. |
| 22. El Senyor afligirà els egipcis amb una plaga a fi de guarir-los, i ells es convertiran al Senyor, que els escoltarà i els restablirà. |
| 23. Aquell dia hi haurà un camí ample des de l’Egipte fins a Assíria: els assiris aniran a Egipte i els egipcis a Assíria, i junts donaran culte al Senyor. |
| 24. Aquell dia, Israel serà el tercer amb l’Egipte i Assíria, com una benedicció enmig de la terra, |
| Isaïes 20:1-6 |
| 1. L’any que el Tartan o general en cap vingué a Asdod enviat per Sargon, rei d’Assíria, que va assal-tar-la i la conquerí, |
| 2. el Senyor, en aquell temps, va parlar per mitjà d’Isaïes, fill d’Amós, i li digué: “Vés, desvesteix-te del sac que portes i treu-te el calçat dels peus.” Ell ho va fer així, i anava despullat i descalç. |
| 3. Llavors el Senyor digué: “Tal com el meu servent Isaïes ha caminat despullat i descalç durant tres anys, com a senyal i anunci contra l’Egipte i Etiòpia, |
| 4. així conduirà el rei d’Assíria els cap-tius d’Egipte i els deportats d’Etiòpia, joves i vells, despullats i descalços, amb les natges descobertes, per a vergonya dels egipcis. |
| 5. Llavors tots quedaran aterrats i aver-gonyits d’Etiòpia, que els feia costat, i de l’Egipte, en qui es gloriaven. |
| 6. I els habitants d’aquesta costa diran, aquell dia: “Mireu com ha acabat el qui era la nostra esperança, aquell a qui acu-díem a demanar auxili per salvar-nos del rei d’Assíria! I ara, com podrem es-capar, nosaltres?” |
| Salms 106:40-48 |
| 40. Per això s’encengué la ira del Senyor contra el seu poble, i abominà el seu heretatge; |
| 41. els lliurà a mans dels pagans, i els qui els odiaven els van domi-nar, |
| 42. els van oprimir els seus contraris, i foren humiliats sota el seu jou. |
| 43. Moltes vegades els alliberava, però ells es resistien en els propis designis i s’enfonsaren en la seva maldat. |
| 44. Tot i així ell va mirar la seva angoixa, sentint les seves lamentacions, |
| 45. i, amb benevolència, es recordà del seu pacte, se’n compadí per la seva gran clemència, |
| 46. i va fer que en tinguessin llàstima tots els qui els esclavitzaven. |
| 47. Salva’ns, Senyor, Déu nostre, i recull-nos d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança. |
| 48. Beneït sigui el Senyor, Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre! I digui tot el poble: “Amén!” Al·leluia! |
| Proverbis 25:13-13 |
| 13. Com frescor de neu en temps de sega és el missatger fidel per al qui l’ha enviat, perquè reconforta l’ànima del seu amo. |
| 2 Corintis 6:1-18 |
| 1. Com a col·laboradors seus, doncs, us exhortem a no malversar la grà-cia de Déu; |
| 2. Recordeu el que diu: “En temps propici t’he escoltat, en dia de salvació t’he ajudat. Ara és el temps propici, ara és el dia de salvació.” |
| 3. Per tal que el nostre ministeri no sigui desacreditat, procurem no donar cap motiu d’escàndol en res, |
| 4. al contrari, en tot ens acreditem com a ministres de Déu, amb gran resigna-ció; en afliccions, en necessitats, en an-goixes, |
| 5. en pallisses, en presons, en tumults, en fatigues, en nits sense dormir, en dies sense menjar; |
| 6. en honestedat, en coneixement, en comprensió, en tolerància, en l’Esperit Sant, en amor sincer, |
| 7. en paraula de veritat, en força de Déu; brandant les armes de la justícia, tant les d’atac com les de defensa, |
| 8. a través d’honra i deshonra, de calúm-nia i bona fama. Ens tenen per menti-ders, i diem la veritat; |
| 9. ens tracten com a desconeguts, tot i que som ben coneguts; ens donen per morts, i ja veieu que som ben vius; ens han sentenciat, però no som executats. |
| 10. Som uns afligits que sempre estan alegres; uns arruïnats que n’enriqueixen molts; uns necessitats que són amos de tot. |
| 11. Ens hem franquejat amb vosaltres, germans de Corint, us hem obert el cor; |
| 12. en nosaltres no trobareu recels, si de cas en trobeu, serà dintre vostre; |
| 13. per tant, sapigueu correspondre. Us parlo com a fills: obriu-vos també vosaltres. |
| 14. No us poseu en aliança amb els no creients, perquè, què tenen en comú la justícia i la maldat? Què tenen en comú la llum i les tenebres? |
| 15. Que poden estar d’acord Crist i el diable? ¿És que un creient pot associar-se amb un descregut? |
| 16. Que són compatibles el temple de Déu i els ídols? Doncs, nosaltres som temple del Déu vivent tal com Déu va dir: “Habitaré enmig d’ells i m’hi pas-sejaré, seré el seu Déu i ells seran el meu poble.” |
| 17. I segueix: “Sortiu d’enmig d’aquesta gent i separeu-vos-en, diu el Senyor, i no toqueu res d’impur; i jo us acolliré |
| 18. i us seré pare, i vosaltres em sereu fills i filles, diu el Senyor Totpoderós.” |