A A A A A
Bíblia en un any
Setembre 13

Isaïes 17:1-14
1. Oracle sobre Damasc: Mireu, Damasc deixarà de ser una ciutat i esdevindrà una pila de runes.
2. Les ciutats d’Aroer, abandonades, deixades per als ramats, que hi jauran sense que ningú els inquieti.
3. Deixarà d’existir el baluard d’Efraïm i la reialesa de Damasc; i la resta de Síria esdevindrà com la glòria dels israelites — diu el Senyor Totpoderós!
4. Aquell dia, la glòria de Jacob serà humiliada, i, tant gras com era, esdevindrà magre.
5. Com quan el segador agafa un manat de tiges i la seva mà en sega les espi-gues; com quan un espigola a la vall dels Rafaïtes.
6. Només hi quedaran les espigolalles, com quan es cullen les olives: dues o tres en queden a les puntes, quatre o cinc a les branques més carregades — diu el Senyor, Déu d’Israel!
7. Aquell dia, l’home girarà la vista vers el seu Creador i els seus ulls miraran el Sant d’Israel.
8. No es fixarà en els altars, obra de les seves mans, ni mirarà el que van fer els seus dits: els altars i les imatges del sol.
9. Aquell dia, les seves ciutats fortificades seran com les ruïnes abandonades enmig del bosc i dalt dels cims, que foren abandonades davant els fills d’Israel; i tot serà una desolació.
10. Perquè t’has oblidat de Déu, el teu salvador, i no t’has recordat de la Roca, la teva fortalesa; per això, ja pots sem-brar jardins delectables i plantar esquei-xos forasters,
11. i veure’ls créixer el dia que són plantats i que al matí ja floreixin, que la teva collita desapareixerà el dia de la malura i del mal incurable!
12. Ai! Estrèpit de pobles nombrosos que retrunyen com el bramul de la mar! Avalot de nacions que bramulen com les aigües encrespades!
13. Com brogit d’aigües desbordades, bramulen les nacions; però Déu els amenaça i fugen molt lluny, com el boll a les muntanyes, que el vent empeny, com un remolí de pols que aixeca l’huracà.
14. Al capvespre són terribles, però abans del matí han deixat d’existir. Aquesta és la part dels qui ens espolien i la sort dels qui ens saquegen!

Isaïes 18:1-7
1. Ai, terra de brunzit d’insectes, de l’altra banda dels rius d’Etiòpia,
2. que envies ambaixadors pel mar en barques de papir sobre les aigües! Aneu, ràpids missatgers, cap a la gent esvelta i brunyida de pell, al poble temut a tot arreu, nació forta i dominadora, un país solcat de rius.
3. Tots els habitants del món que pobleu la terra, quan sigui alçada la bandera a les muntanyes, mireu; quan toquin el corn, escolteu.
4. Perquè així m’ha parlat el Senyor: “Estaré quiet i observaré del meu lloc estant, com la claror d’estiu quan brilla el sol, com un núvol de rosada en la calor de la sega.”
5. Abans de la verema, en acabar la flo-rida, quan el raïm comença a madurar, ell esporga les sarments amb la poda-dora, talla les branques i les llença.
6. Així seran abandonats tots junts a mercè de les aus de rapinya de les mun-tanyes i de les bèsties de la terra. Les aus de rapinya hi passaran l’estiu i totes les bèsties de la terra hi passaran l’hivern.
7. Llavors portarà ofrenes al Senyor Totpoderós un poble esvelt i brunyit de pell, un poble temut a tot arreu, una nació forta i dominadora, un país solcat de rius; les portarà cap a la seu del nom del Senyor Totpoderós, a la muntanya de Sió.

Salms 106:32-39
32. També l’irritaren prop de les aigües de Meribà, i Moisès tingué dificultats per culpa d’ells,
33. ja que li amargaren l’esperit, i els seus llavis van parlar a la lleu-gera.
34. No extirparen els pobles que el Senyor els havia dit;
35. es van emparentar amb els gentils i adoptaren els seus costums;
36. fins i tot veneraren els seus ídols, que fou per a ells un mal pas:
37. immolaren els fills i les filles als dimonis.
38. Vessaren la sang innocent, la sang dels fills i de les filles, sacrificats als ídols de Canaan; i la terra fou profanada amb sang.
39. Així es contaminaren amb les seves obres i es prostituïren amb les seves accions.

Proverbis 25:11-12
11. Pomes d’or en atuells de plata és la paraula dita a temps.
12. Arracada d’or i ornament d’or fi és el conseller savi per a l’orella atenta.

2 Corintis 5:1-21
1. Sabem que si la tenda de la nostra estada terrenal s’enfonsa tenim un edifici proveït per Déu, una casa que no l’han construïda mans humanes, eterna, al cel.
2. Mentrestant, en aquesta estada terre-nal, gemeguem pel desig que tenim de ser revestits del nostre habitatge del cel,
3. encara que també en serem desvestits, no quedarem despullats en aquell moment.
4. De fet, els qui encara som en aquesta tenda gemeguem i ens sentim afeixu-gats, perquè no voldríem ser desvestits, sinó revestits, de manera que la nostra mortalitat sigui absorbida per la vida.
5. I és Déu mateix qui ens prepara amb aquest fi, i ens ho garanteix donant-nos l’Esperit.
6. Per tant, sempre estem animosos, tot i que sabem que mentre ocupem aquest cos estarem exiliats del Senyor,
7. perquè ens guiem per la fe i no per la vista.
8. Amb tot, estem força animosos, mal-grat que ens estimaríem més estar exi-liats del cos i anar a viure amb el Senyor.
9. Sigui com sigui, tant si som al cos, com si en som fora, el que desitgem és complaure el Senyor,
10. perquè cal que tots nosaltres ens presentem tal com som davant del tribunal de Crist, per tal que cadascú rebi el que li pertoqui segons el que hagi fet de bo o de menys bo, mentre era al cos.
11. Envaïts, doncs, del respecte que es deu al Senyor, intentem persuadir els homes, ja que Déu ens coneix prou; i espero que en les vostres consciències tingueu un concepte ben clar de nosaltres.
12. No és que tornem a justificar-nos davant vostre, sinó que us volem donar ocasió d’enorgullir-vos de nosaltres, per tal que sapigueu com respondre als qui s’enorgulleixen d’allò que és superfi-cial, i no d’allò que és profund.
13. Perquè si ens hem excedit, per Déu ho hem fet, i si hem procurat moderar-nos, per vosaltres ho hem fet.
14. I és que l’amor de Crist ens obliga a reconèixer, de fet, que si un va morir per tots vol dir que tots han mort;
15. i va morir per tots, per tal que els qui viuen ja no visquin per a ells mateixos, sinó per a aquell qui ha mort i ha ressuscitat per tots.
16. De manera que nosaltres, des d’ara ja no valorem ningú humanament, i si vam valorar el Crist humanament, ara ja no ho fem.
17. Així que, qualsevol que està unit a Crist, és una nova creació; tot allò antic ja ha passat, i una nova realitat s’ha fet present.
18. I tot és obra de Déu, que ens ha reconciliat amb ell per mitjà de Crist i ens ha confiat el ministeri de la reconciliació;
19. vull dir que Déu, per mitjà de Crist, reconciliava el món amb ell mateix, passant per alt les seves transgressions i dipositava en nosaltres el missatge de la reconciliació.
20. Així, doncs som ambaixadors de Crist, i és com si Déu exhortés per mitjà nostre. Us preguem en nom de Crist: reconcilieu-vos amb Déu.
21. Al qui desconeixia per complet el pecat, li carregà el pecat per nosaltres, per tal que nosaltres obtinguéssim la rehabilitació de Déu per mitjà d’ell.