A A A A A
Bíblia en un any
Setembre 1

Càntic dels Càntics 1:1-17
1. El Càntic dels Càntics de Salomó.
2. Que em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més dolces que el vi;
3. és una delícia aspirar els teus perfums, el teu nom és un ungüent que es vessa; per això t’estimen les donzelles.
4. Atrau-me darrere teu! Correm-hi! El rei m’ha introduït a les seves cambres. En tu tindrem alegria i goig; evocarem les teves carícies, millors que el vi. Amb tota raó ets estimat!
5. Sóc bruna, però graciosa, filles de Jerusalem; com les tendes de Quedar, com el pavellons de Salomó.
6. No us fixeu en la meva morenor; és que el sol m’ha mirat. Els fills de la meva mare s’aïraren contra mi, em posaren a guardar les vinyes, i la meva pròpia vinya, no l’he guar-dada!
7. Digue’m, tu, estimat de la meva ànima, per on pastures el ramat?, on reposes durant la migdiada?, perquè jo no vagi perduda entre els ramats dels teus companys.
8. Si no ho saps, tu, la més bella entre les dones, segueix les petjades del ramat, i fes pasturar els teus cabrits al costat de les tendes dels pastors.
9. Amb la meva euga, junyida als carros del faraó, jo t’he comparat, companya meva.
10. Quina bellesa tenen les teves galtes entre les trenes, i el teu coll entre els collarets!
11. Et farem arracades d’or amb filigranes de plata.
12. Mentre el rei es recolza a la taula, el meu nard exhala el seu perfum.
13. El meu estimat és per a mi una bosseta de mirra, mentre reposa entre els meus pits.
14. El meu estimat és per a mi com un raïm d’albena a les vinyes d’Enguedí.
15. Que n’ets, de bella, companya me-va, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms!
16. Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador! Plenament florit és el nostre llit!
17. Les bigues de casa nostra són de cedre i el seu sostre és de xiprer.

Càntic dels Càntics 2:1-17
1. Jo sóc la rosa de Saron, el lliri de les valls.
2. Com un lliri entre els cards és la meva companya entre les don-zelles.
3. Com un pomer entre els arbres boscans és el meu estimat entre els joves. Em delia per seure a la seva ombra, i el seu fruit m’és dolç al paladar.
4. M’ha portat a la sala de banquets, i la senyera que em cobria era l’amor.
5. Retorneu-me amb coques de panses, conforteu-me amb pomes, perquè estic malalta d’amor!
6. La seva esquerra sosté el meu cap, mentre amb la dreta m’abraça.
7. Jo us conjuro, filles de Jerusalem, per les gaseles i les cérvoles del camp, que no desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ella ho vulgui.
8. És la veu del meu estimat! Mireu-lo! Ja ve corrents per les muntanyes, saltant per les collades.
9. El meu estimat és semblant a una gasela, o a un cervatell. Mireu-lo!, ja és darrere la nostra paret, guaitant per les finestres, espiant per les gelosies.
10. El meu estimat parla i em diu: “Aixeca’t, companya meva, bonica meva, i vine.
11. Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït i se n’ha anat;
12. les flors apareixen arreu, el temps de les cançons ha arribat, el cant de la tórtora es fa sentir pels nostres camps;
13. la figuera dóna els primers fruits i les vinyes florides escampen el seu aroma. Alça’t, companya meva, bonica meva, i vine!
14. Coloma meva, que ets dins les es-cletxes de la roca, en els amagatalls dels singles: mostra’m el teu rostre, deixa’m sentir la teva veu; perquè la teva veu és dolça, i el teu rostre, formós.”
15. Caceu-nos les guineus, les petites guineus que destrossen les vinyes, les nostres vinyes que ja han florit.
16. El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris.
17. Abans que bufi el ventijol del cap-vespre i s’estenguin les ombres, torna, estimat meu; fes-te com una gasela, com un cer-vatell per damunt les muntanyes escar-pades.

Salms 104:1-9
1. Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat,
2. cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal,
3. has dreçat per damunt les aigües els teus estatges superiors. Prens els núvols per carrossa, et mous sobre les ales dels vents;
4. els vents et fan de missatgers, i els focs abrusadors de ministres teus.
5. Vas assentar la terra sobre els seus suports, incommovible per sempre més.
6. La vas cobrir amb l’oceà, com si fos un cobertor; les aigües colgaven les muntanyes.
7. A una ordre teva emprengueren la fugida, al so del teu tro es precipitaren,
8. saltant per les muntanyes, avall, cap a les valls, al lloc que els vas assignar:
9. al límit que vas determinar que no traspassin, perquè no tornessin a cobrir la terra.

Proverbis 24:15-16
15. Malvat, no posis trampes contra la casa del just ni devastis la seva morada,
16. perquè set vegades cau el just, però s’aixeca, en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort.

1 Corintis 11:17-34
17. El que us vaig a dir no és gens elo-giable per a vosaltres: quan us reuniu no és per anar millor, sinó per anar pitjor.
18. En primer lloc, sento dir que quan us congregueu en assemblea formeu divi-sions entre vosaltres, i en part m’ho crec.
19. Perquè és inevitable que entre vosaltres hi hagi faccions, a fi que es manifesti entre vosaltres els qui són creients de debò.
20. Quan esteu reunits, doncs, allò no és menjar la cena del Senyor.
21. Perquè, a l’hora de l’àpat, cadascú s’avança a prendre el menjar seu, i men-tre l’un queda amb gana l’altre s’em-briaga.
22. ¿És que no teniu les vostres cases per a menjar i beure? ¿O no us importa l’Es-glésia de Déu, que avergonyiu els neces-sitats? Què voleu que us digui? ¿Voleu que us feliciti? En això no us felicito pas.
23. Jo vaig rebre del Senyor el mateix que us he ensenyat a vosaltres: que el Senyor Jesús, la nit que el lliuraven, prengué un pa,
24. i després de donar gràcies el va partir i digué: “Això és el meu cos, partit per a vosaltres; feu això en memòria meva.”
25. Així mateix, prengué la copa, havent sopat, i digué: “Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva.”
26. Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, anuncieu la mort del Senyor, fins que ell vingui.
27. De manera que, qualsevol que mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament, serà culpat del cos i de la sang del Senyor.
28. Que cadascú s’examini a si mateix abans de menjar el pa i beure la copa;
29. perquè qui menja i beu sense donar cap valor al cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna.
30. Per això hi ha tants malalts i decaiguts entre vosaltres, i se’n moren bastants.
31. Si, doncs, ens examinéssim nosaltres mateixos, evitaríem el judici;
32. encara que si el Senyor ens jutja és per corregir-nos, a fi que no siguem condemnats amb el món.
33. Així, doncs, germans meus, quan us reuniu per menjar, espereu-vos els uns als altres.
34. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no sigui que les vostres reunions es tornin reprovables. Les altres coses les resoldré quan vingui.