| Càntic dels Càntics 1:1-17 |
| 1. El Càntic dels Càntics de Salomó. |
| 2. Que em besi amb els besos de la seva boca! Perquè les teves carícies són més dolces que el vi; |
| 3. és una delícia aspirar els teus perfums, el teu nom és un ungüent que es vessa; per això t’estimen les donzelles. |
| 4. Atrau-me darrere teu! Correm-hi! El rei m’ha introduït a les seves cambres. En tu tindrem alegria i goig; evocarem les teves carícies, millors que el vi. Amb tota raó ets estimat! |
| 5. Sóc bruna, però graciosa, filles de Jerusalem; com les tendes de Quedar, com el pavellons de Salomó. |
| 6. No us fixeu en la meva morenor; és que el sol m’ha mirat. Els fills de la meva mare s’aïraren contra mi, em posaren a guardar les vinyes, i la meva pròpia vinya, no l’he guar-dada! |
| 7. Digue’m, tu, estimat de la meva ànima, per on pastures el ramat?, on reposes durant la migdiada?, perquè jo no vagi perduda entre els ramats dels teus companys. |
| 8. Si no ho saps, tu, la més bella entre les dones, segueix les petjades del ramat, i fes pasturar els teus cabrits al costat de les tendes dels pastors. |
| 9. Amb la meva euga, junyida als carros del faraó, jo t’he comparat, companya meva. |
| 10. Quina bellesa tenen les teves galtes entre les trenes, i el teu coll entre els collarets! |
| 11. Et farem arracades d’or amb filigranes de plata. |
| 12. Mentre el rei es recolza a la taula, el meu nard exhala el seu perfum. |
| 13. El meu estimat és per a mi una bosseta de mirra, mentre reposa entre els meus pits. |
| 14. El meu estimat és per a mi com un raïm d’albena a les vinyes d’Enguedí. |
| 15. Que n’ets, de bella, companya me-va, que n’ets, de bella! Els teus ulls són coloms! |
| 16. Que n’ets, de bell, estimat meu, i d’encisador! Plenament florit és el nostre llit! |
| 17. Les bigues de casa nostra són de cedre i el seu sostre és de xiprer. |
| Càntic dels Càntics 2:1-17 |
| 1. Jo sóc la rosa de Saron, el lliri de les valls. |
| 2. Com un lliri entre els cards és la meva companya entre les don-zelles. |
| 3. Com un pomer entre els arbres boscans és el meu estimat entre els joves. Em delia per seure a la seva ombra, i el seu fruit m’és dolç al paladar. |
| 4. M’ha portat a la sala de banquets, i la senyera que em cobria era l’amor. |
| 5. Retorneu-me amb coques de panses, conforteu-me amb pomes, perquè estic malalta d’amor! |
| 6. La seva esquerra sosté el meu cap, mentre amb la dreta m’abraça. |
| 7. Jo us conjuro, filles de Jerusalem, per les gaseles i les cérvoles del camp, que no desperteu ni desvetlleu l’amor fins que ella ho vulgui. |
| 8. És la veu del meu estimat! Mireu-lo! Ja ve corrents per les muntanyes, saltant per les collades. |
| 9. El meu estimat és semblant a una gasela, o a un cervatell. Mireu-lo!, ja és darrere la nostra paret, guaitant per les finestres, espiant per les gelosies. |
| 10. El meu estimat parla i em diu: “Aixeca’t, companya meva, bonica meva, i vine. |
| 11. Mira, l’hivern ja ha passat, la pluja s’ha esvaït i se n’ha anat; |
| 12. les flors apareixen arreu, el temps de les cançons ha arribat, el cant de la tórtora es fa sentir pels nostres camps; |
| 13. la figuera dóna els primers fruits i les vinyes florides escampen el seu aroma. Alça’t, companya meva, bonica meva, i vine! |
| 14. Coloma meva, que ets dins les es-cletxes de la roca, en els amagatalls dels singles: mostra’m el teu rostre, deixa’m sentir la teva veu; perquè la teva veu és dolça, i el teu rostre, formós.” |
| 15. Caceu-nos les guineus, les petites guineus que destrossen les vinyes, les nostres vinyes que ja han florit. |
| 16. El meu estimat és meu, i jo sóc seva; ell pastura el ramat entre els lliris. |
| 17. Abans que bufi el ventijol del cap-vespre i s’estenguin les ombres, torna, estimat meu; fes-te com una gasela, com un cer-vatell per damunt les muntanyes escar-pades. |
| Salms 104:1-9 |
| 1. Beneeix el Senyor, ànima meva! Senyor, Déu meu, que n’ets de gran! Et revesteixes d’esplendor i majestat, |
| 2. cobert de llum com un mantell. Desplegues el cel com un tendal, |
| 3. has dreçat per damunt les aigües els teus estatges superiors. Prens els núvols per carrossa, et mous sobre les ales dels vents; |
| 4. els vents et fan de missatgers, i els focs abrusadors de ministres teus. |
| 5. Vas assentar la terra sobre els seus suports, incommovible per sempre més. |
| 6. La vas cobrir amb l’oceà, com si fos un cobertor; les aigües colgaven les muntanyes. |
| 7. A una ordre teva emprengueren la fugida, al so del teu tro es precipitaren, |
| 8. saltant per les muntanyes, avall, cap a les valls, al lloc que els vas assignar: |
| 9. al límit que vas determinar que no traspassin, perquè no tornessin a cobrir la terra. |
| Proverbis 24:15-16 |
| 15. Malvat, no posis trampes contra la casa del just ni devastis la seva morada, |
| 16. perquè set vegades cau el just, però s’aixeca, en canvi, els impius s’enfonsen en la dissort. |
| 1 Corintis 11:17-34 |
| 17. El que us vaig a dir no és gens elo-giable per a vosaltres: quan us reuniu no és per anar millor, sinó per anar pitjor. |
| 18. En primer lloc, sento dir que quan us congregueu en assemblea formeu divi-sions entre vosaltres, i en part m’ho crec. |
| 19. Perquè és inevitable que entre vosaltres hi hagi faccions, a fi que es manifesti entre vosaltres els qui són creients de debò. |
| 20. Quan esteu reunits, doncs, allò no és menjar la cena del Senyor. |
| 21. Perquè, a l’hora de l’àpat, cadascú s’avança a prendre el menjar seu, i men-tre l’un queda amb gana l’altre s’em-briaga. |
| 22. ¿És que no teniu les vostres cases per a menjar i beure? ¿O no us importa l’Es-glésia de Déu, que avergonyiu els neces-sitats? Què voleu que us digui? ¿Voleu que us feliciti? En això no us felicito pas. |
| 23. Jo vaig rebre del Senyor el mateix que us he ensenyat a vosaltres: que el Senyor Jesús, la nit que el lliuraven, prengué un pa, |
| 24. i després de donar gràcies el va partir i digué: “Això és el meu cos, partit per a vosaltres; feu això en memòria meva.” |
| 25. Així mateix, prengué la copa, havent sopat, i digué: “Aquesta copa és el nou pacte en la meva sang. Cada vegada que en beureu, feu-ho en memòria meva.” |
| 26. Cada vegada que mengeu aquest pa i beveu aquesta copa, anuncieu la mort del Senyor, fins que ell vingui. |
| 27. De manera que, qualsevol que mengi el pa o begui la copa del Senyor indignament, serà culpat del cos i de la sang del Senyor. |
| 28. Que cadascú s’examini a si mateix abans de menjar el pa i beure la copa; |
| 29. perquè qui menja i beu sense donar cap valor al cos del Senyor, menja i beu la pròpia condemna. |
| 30. Per això hi ha tants malalts i decaiguts entre vosaltres, i se’n moren bastants. |
| 31. Si, doncs, ens examinéssim nosaltres mateixos, evitaríem el judici; |
| 32. encara que si el Senyor ens jutja és per corregir-nos, a fi que no siguem condemnats amb el món. |
| 33. Així, doncs, germans meus, quan us reuniu per menjar, espereu-vos els uns als altres. |
| 34. Si algú té gana, que mengi a casa seva, no sigui que les vostres reunions es tornin reprovables. Les altres coses les resoldré quan vingui. |