A A A A A
Bíblia en un any
Agost 9

Job 9:1-35
1. Job respongué dient:
2. Prou sé jo que veritablement és així; doncs, com pretendrà l’home ser innocent davant Déu?
3. Si volia discutir amb ell, no podria respondre ni a una de mil qüestions.
4. Savi de cor i abrivat en la força: qui li ha fet front i se n’ha sortit?
5. Ell remou les muntanyes sense que se n’adonin, i les trastorna en el seu furor;
6. fa que la terra tremoli en el seu lloc, i que les seves columnes trontollin;
7. que proscriu el sol, i no surt, i tanca les estrelles amb segell.
8. Tot sol ha desplegat el cel, i camina per les crestes de la mar;
9. que ha creat l’Óssa i l’Orió, les Plèiades i les Cambres del Sud.
10. Ell fa obres grandioses, insondables, i meravelles incomptables.
11. Ell passa pel meu costat, i no el veig, s’esmuny i no me n’adono.
12. Si ell arrabassa, qui li ho pot impe-dir? Qui li preguntarà: «Què fas?»
13. Déu no refrena la seva ira: sota d’ell queden prostrats els sa-tèl·lits de Rahab.
14. Com podria jo replicar-li, i recercar arguments per a oposar-m’hi?
15. Ni que tingués raó, no respondria res; hauria d’implorar la clemència de qui em jutja.
16. Si jo el reclamava, encara que ell vingués, no crec que volgués escoltar la me-va veu.
17. Perquè amb una torbonada m’es-clafa, i multiplica les meves ferides sense motiu.
18. No em deixa ni respirar, sinó que m’aclapara d’amargors.
19. Si vaig per la força, el poderós és ell; si vaig per la justícia, qui el citarà?
20. Si em tinc per just, la meva boca em condemna; si em tinc per irreprotxable, ella em declara pervers.
21. Sóc irreprotxable? No em reconec a mi mateix; tant se me’n dóna la vida!
22. Tot és igual, per això he dit: extermina l’íntegre i el malvat!
23. Si de sobte un flagell aboca la mort, ell es riu de la consternació dels innocents.
24. A una terra deixada a mans de malvats, ell mateix tapa els ulls dels seus jutges; si no és ell, qui més pot ser?
25. Els meus dies han passat més ràpi-dament que un correu, s’han esmunyit sense veure la felicitat.
26. Han lliscat com les barques de papir, com l’àguila que es llança sobre la presa.
27. Si em dic: «Vaig a oblidar els meus planys, faré bona cara i estaré alegre»,
28. m’esveren tots els meus mals: m’adono que tu no em donaràs per innocent.
29. Haig de ser culpable! Per què, doncs, m’haig d’escarras-sar en va?
30. Encara que em renti amb sabó, i em netegi les mans amb lleixiu,
31. així i tot, m’enfonsaràs al clot, i fins pels meus vestits seré fastigós.
32. No és pas humà com jo, perquè hi discuteixi ni per comparèixer plegats a judici;
33. tampoc no hi ha entre nosaltres cap àrbitre que posi la mà sobre tots dos,
34. i que aparti de mi el seu bastó perquè no m’esveri el seu terror.
35. Jo parlaria sense tenir por d’ell, ja que no em sento culpable.

Job 10:1-22
1. La meva ànima està fastigue-jada de la vida, deixaré anar damunt meu els meus planys,
2. diré a Déu: No em condemnis, fes-me saber per què et querelles contra mi.
3. ¿Que potser està bé emprar la violència, menysprear l’obra de les teves mans, i afavorir els designis dels malvats?
4. ¿Que tens ulls de carn? ¿Que veus les coses com les veu un mortal?
5. ¿Són els teus dies com els dies dels humans, els teus anys com els anys de l’home,
6. perquè em vagis buscant les faltes, i indaguis el meu pecat,
7. sabent com saps que no sóc cul-pable, i que de la teva mà no hi ha qui s’escapi?
8. Les teves mans m’han esculpit i m’han fet: ¿i després te’n desdius i em des-trueixes?
9. Recorda que em vas pastar com l’argila: ¿i a la pols em faràs tornar?
10. ¿No em vas abocar com la llet, i em vas quallar com el formatge?
11. Em vas revestir de pell i carn, i em vas entreteixir d’ossos i nervis,
12. em vas donar la vida graciosament, i la teva providència ha protegit el meu esperit.
13. Tot això, però, ho duies amagat al cor, i m’adono que eren aquests els teus propòsits.
14. Si peco, tu m’estàs vigilant, i no em perdonaràs cap falta.
15. Si sóc culpable, pobre de mi! Si sóc innocent, no alçaré el cap, fart d’ignomínia, contemplant la meva aflicció.
16. Si em redreço, m’atrapes com un lleó, i tornes a fer prodigis a costa meva:
17. renoves contra mi els teus atacs, redobles contra mi la teva indig-nació, com una tropa de reforç, contí-nuament!
18. Per què em vas treure del si matern? Hauria expirat sense que cap ull em veiés.
19. Seria com si mai no hagués existit; del ventre m’haurien dut a la tomba.
20. ¿No són una fotesa el meus dies? Para ja!, i deixa que em refaci una mica,
21. abans no me’n vagi, per no tornar, al país de tenebres i ombres,
22. regió de la foscor, llòbrega com ombra de mort, sense ordre, on la mateixa claror és com densa foscúria.

Salms 93:1-5
1. El Senyor regna, va revestit de magnificència; el Senyor es vesteix i es cenyeix de poder: així va afermar el món i no tron-tollarà.
2. El seu tron és ferm des de la llunya-nia dels temps; tu existeixes des de sempre.
3. Alcen els rius, Senyor, alcen els rius la seva remor, alcen els rius el seu estrèpit.
4. El Senyor, a les altures, és més po-derós que el brogit dels oceans, més que les imponents onades de la mar.
5. Els teus preceptes són del tot fidedignes, la santedat embelleix la teva casa, Senyor, per temps sense fi.

Proverbis 22:22-23
22. No espoliïs el desvalgut, perquè és pobre, ni trepitgis l’humil a la porta,
23. perquè el Senyor defensarà la seva causa i prendrà la vida als seus espo-liadors.

Romans 9:16-33
16. De manera que no depèn del qui ho vol ni del qui s’hi afanya, sinó de Déu, que concedeix el favor.
17. Tornant a l’Escriptura, al faraó se li diu: “Per això t’he enlairat, per mostrar en tu la meva força i perquè el meu nom sigui proclamat arreu de la terra.”
18. Així, doncs, té compassió de qui vol, i deixa endurir qui li sembla bé.
19. Ara algú em dirà: Per què encara hi troba faltes? Qui es pot oposar a la seva voluntat?
20. Va, home! Tanmateix, qui ets tu per replicar a Déu? ¿Dirà mai l’argila a qui la modela: Per què m’has fet així?
21. ¿És que el terrissaire no té domini sobre l’argila per a fer de la mateixa massa un objecte destinat a un ús noble i un altre destinat a un ús vulgar?
22. ¿I, si Déu, volent demostrar la seva reprovació per al pecat i fer reconèixer la seva paciència, ha vingut suportant pacientment els objectes de reprovació, ja preparats per a la destrucció,
23. amb el propòsit de fer conèixer les riqueses de la seva glòria envers els objectes de misericòrdia que ha preparat d’antuvi per a la glòria?
24. Aquests som nosaltres, que hem estat cridats per ell, no exclusivament d’entre els jueus, sinó també d’entre els gentils.
25. Com ho diu el llibre d’Osees: “El que no era poble meu, l’anome-naré poble meu, i la que no era estimada l’anome-naré preferida.
26. I serà en el lloc on se’ls digué: ‘No sou el meu poble’, que se’ls anomenarà Fills del Déu vivent.”
27. També Isaïes clama sobre Israel: “Encara que el nombre dels fills d’Israel sigui com la sorra del mar, només una resta se salvarà;
28. perquè el Senyor executarà una sen-tència completa i ràpida sobre la terra.”
29. Atenent al que Isaïes havia predit: “Si el Senyor dels exèrcits no ens hagués deixat un rebrot, hauríem acabat com Sodoma, se-ríem igual que Gomorra.”
30. Què direm, doncs? Que els pagans, que no buscaven la justícia, assoliren la justícia; una justícia, però, que és a base de la fe,
31. mentre que Israel, que cercava una Llei de justícia, aquesta Llei no l’ha aconseguida.
32. Per què? Perquè no la buscaven per la fe, sinó pel camí de les obres. Van ensopegar amb aquella pedra d’entre-banc,
33. tal com diu l’Escriptura: “Mireu que poso a Sió una pedra d’entrebanc i una roca d’ensopec; i el qui cregui en ell no s’haurà d’avergonyir.”