| Job 9:1-35 |
| 1. Job respongué dient: |
| 2. Prou sé jo que veritablement és així; doncs, com pretendrà l’home ser innocent davant Déu? |
| 3. Si volia discutir amb ell, no podria respondre ni a una de mil qüestions. |
| 4. Savi de cor i abrivat en la força: qui li ha fet front i se n’ha sortit? |
| 5. Ell remou les muntanyes sense que se n’adonin, i les trastorna en el seu furor; |
| 6. fa que la terra tremoli en el seu lloc, i que les seves columnes trontollin; |
| 7. que proscriu el sol, i no surt, i tanca les estrelles amb segell. |
| 8. Tot sol ha desplegat el cel, i camina per les crestes de la mar; |
| 9. que ha creat l’Óssa i l’Orió, les Plèiades i les Cambres del Sud. |
| 10. Ell fa obres grandioses, insondables, i meravelles incomptables. |
| 11. Ell passa pel meu costat, i no el veig, s’esmuny i no me n’adono. |
| 12. Si ell arrabassa, qui li ho pot impe-dir? Qui li preguntarà: «Què fas?» |
| 13. Déu no refrena la seva ira: sota d’ell queden prostrats els sa-tèl·lits de Rahab. |
| 14. Com podria jo replicar-li, i recercar arguments per a oposar-m’hi? |
| 15. Ni que tingués raó, no respondria res; hauria d’implorar la clemència de qui em jutja. |
| 16. Si jo el reclamava, encara que ell vingués, no crec que volgués escoltar la me-va veu. |
| 17. Perquè amb una torbonada m’es-clafa, i multiplica les meves ferides sense motiu. |
| 18. No em deixa ni respirar, sinó que m’aclapara d’amargors. |
| 19. Si vaig per la força, el poderós és ell; si vaig per la justícia, qui el citarà? |
| 20. Si em tinc per just, la meva boca em condemna; si em tinc per irreprotxable, ella em declara pervers. |
| 21. Sóc irreprotxable? No em reconec a mi mateix; tant se me’n dóna la vida! |
| 22. Tot és igual, per això he dit: extermina l’íntegre i el malvat! |
| 23. Si de sobte un flagell aboca la mort, ell es riu de la consternació dels innocents. |
| 24. A una terra deixada a mans de malvats, ell mateix tapa els ulls dels seus jutges; si no és ell, qui més pot ser? |
| 25. Els meus dies han passat més ràpi-dament que un correu, s’han esmunyit sense veure la felicitat. |
| 26. Han lliscat com les barques de papir, com l’àguila que es llança sobre la presa. |
| 27. Si em dic: «Vaig a oblidar els meus planys, faré bona cara i estaré alegre», |
| 28. m’esveren tots els meus mals: m’adono que tu no em donaràs per innocent. |
| 29. Haig de ser culpable! Per què, doncs, m’haig d’escarras-sar en va? |
| 30. Encara que em renti amb sabó, i em netegi les mans amb lleixiu, |
| 31. així i tot, m’enfonsaràs al clot, i fins pels meus vestits seré fastigós. |
| 32. No és pas humà com jo, perquè hi discuteixi ni per comparèixer plegats a judici; |
| 33. tampoc no hi ha entre nosaltres cap àrbitre que posi la mà sobre tots dos, |
| 34. i que aparti de mi el seu bastó perquè no m’esveri el seu terror. |
| 35. Jo parlaria sense tenir por d’ell, ja que no em sento culpable. |
| Job 10:1-22 |
| 1. La meva ànima està fastigue-jada de la vida, deixaré anar damunt meu els meus planys, |
| 2. diré a Déu: No em condemnis, fes-me saber per què et querelles contra mi. |
| 3. ¿Que potser està bé emprar la violència, menysprear l’obra de les teves mans, i afavorir els designis dels malvats? |
| 4. ¿Que tens ulls de carn? ¿Que veus les coses com les veu un mortal? |
| 5. ¿Són els teus dies com els dies dels humans, els teus anys com els anys de l’home, |
| 6. perquè em vagis buscant les faltes, i indaguis el meu pecat, |
| 7. sabent com saps que no sóc cul-pable, i que de la teva mà no hi ha qui s’escapi? |
| 8. Les teves mans m’han esculpit i m’han fet: ¿i després te’n desdius i em des-trueixes? |
| 9. Recorda que em vas pastar com l’argila: ¿i a la pols em faràs tornar? |
| 10. ¿No em vas abocar com la llet, i em vas quallar com el formatge? |
| 11. Em vas revestir de pell i carn, i em vas entreteixir d’ossos i nervis, |
| 12. em vas donar la vida graciosament, i la teva providència ha protegit el meu esperit. |
| 13. Tot això, però, ho duies amagat al cor, i m’adono que eren aquests els teus propòsits. |
| 14. Si peco, tu m’estàs vigilant, i no em perdonaràs cap falta. |
| 15. Si sóc culpable, pobre de mi! Si sóc innocent, no alçaré el cap, fart d’ignomínia, contemplant la meva aflicció. |
| 16. Si em redreço, m’atrapes com un lleó, i tornes a fer prodigis a costa meva: |
| 17. renoves contra mi els teus atacs, redobles contra mi la teva indig-nació, com una tropa de reforç, contí-nuament! |
| 18. Per què em vas treure del si matern? Hauria expirat sense que cap ull em veiés. |
| 19. Seria com si mai no hagués existit; del ventre m’haurien dut a la tomba. |
| 20. ¿No són una fotesa el meus dies? Para ja!, i deixa que em refaci una mica, |
| 21. abans no me’n vagi, per no tornar, al país de tenebres i ombres, |
| 22. regió de la foscor, llòbrega com ombra de mort, sense ordre, on la mateixa claror és com densa foscúria. |
| Salms 93:1-5 |
| 1. El Senyor regna, va revestit de magnificència; el Senyor es vesteix i es cenyeix de poder: així va afermar el món i no tron-tollarà. |
| 2. El seu tron és ferm des de la llunya-nia dels temps; tu existeixes des de sempre. |
| 3. Alcen els rius, Senyor, alcen els rius la seva remor, alcen els rius el seu estrèpit. |
| 4. El Senyor, a les altures, és més po-derós que el brogit dels oceans, més que les imponents onades de la mar. |
| 5. Els teus preceptes són del tot fidedignes, la santedat embelleix la teva casa, Senyor, per temps sense fi. |
| Proverbis 22:22-23 |
| 22. No espoliïs el desvalgut, perquè és pobre, ni trepitgis l’humil a la porta, |
| 23. perquè el Senyor defensarà la seva causa i prendrà la vida als seus espo-liadors. |
| Romans 9:16-33 |
| 16. De manera que no depèn del qui ho vol ni del qui s’hi afanya, sinó de Déu, que concedeix el favor. |
| 17. Tornant a l’Escriptura, al faraó se li diu: “Per això t’he enlairat, per mostrar en tu la meva força i perquè el meu nom sigui proclamat arreu de la terra.” |
| 18. Així, doncs, té compassió de qui vol, i deixa endurir qui li sembla bé. |
| 19. Ara algú em dirà: Per què encara hi troba faltes? Qui es pot oposar a la seva voluntat? |
| 20. Va, home! Tanmateix, qui ets tu per replicar a Déu? ¿Dirà mai l’argila a qui la modela: Per què m’has fet així? |
| 21. ¿És que el terrissaire no té domini sobre l’argila per a fer de la mateixa massa un objecte destinat a un ús noble i un altre destinat a un ús vulgar? |
| 22. ¿I, si Déu, volent demostrar la seva reprovació per al pecat i fer reconèixer la seva paciència, ha vingut suportant pacientment els objectes de reprovació, ja preparats per a la destrucció, |
| 23. amb el propòsit de fer conèixer les riqueses de la seva glòria envers els objectes de misericòrdia que ha preparat d’antuvi per a la glòria? |
| 24. Aquests som nosaltres, que hem estat cridats per ell, no exclusivament d’entre els jueus, sinó també d’entre els gentils. |
| 25. Com ho diu el llibre d’Osees: “El que no era poble meu, l’anome-naré poble meu, i la que no era estimada l’anome-naré preferida. |
| 26. I serà en el lloc on se’ls digué: ‘No sou el meu poble’, que se’ls anomenarà Fills del Déu vivent.” |
| 27. També Isaïes clama sobre Israel: “Encara que el nombre dels fills d’Israel sigui com la sorra del mar, només una resta se salvarà; |
| 28. perquè el Senyor executarà una sen-tència completa i ràpida sobre la terra.” |
| 29. Atenent al que Isaïes havia predit: “Si el Senyor dels exèrcits no ens hagués deixat un rebrot, hauríem acabat com Sodoma, se-ríem igual que Gomorra.” |
| 30. Què direm, doncs? Que els pagans, que no buscaven la justícia, assoliren la justícia; una justícia, però, que és a base de la fe, |
| 31. mentre que Israel, que cercava una Llei de justícia, aquesta Llei no l’ha aconseguida. |
| 32. Per què? Perquè no la buscaven per la fe, sinó pel camí de les obres. Van ensopegar amb aquella pedra d’entre-banc, |
| 33. tal com diu l’Escriptura: “Mireu que poso a Sió una pedra d’entrebanc i una roca d’ensopec; i el qui cregui en ell no s’haurà d’avergonyir.” |