A A A A A
Bíblia en un any
Agost 8

Job 7:1-21
1. ¿No viu l’home sota obligació damunt la terra? ¿No són com els d’un llogat els seus dies?
2. Com l’esclau que es deleix per l’ombra, o com el jornaler que espera el seu sou,
3. així he tingut com a porció meva mesos de desencís, i m’han tocat en sort nits de dolor.
4. Quan sóc al llit penso: Quan em llevaré? Però la nit és llarga, i em remoc inquiet fins a l’alba.
5. Tinc la carn coberta de cucs i crostes terroses, i la pell m’esclata i supura.
6. Els meus dies han passat més rà-pidament que la llançadora, i desapareixen quan s’acaba el fil.
7. Recorda que la meva vida és un sospir, que el meus ulls no tornaran a veure la felicitat.
8. L’ull que em mirava ja no em veurà, quan posis els ulls en mi ja no existiré.
9. Un núvol es dissipa i se’n va; així, qui davalla al país dels morts ja no en puja.
10. A casa seva ja no hi torna, i la seva llar ja no el veu mai més.
11. Per això jo no em quedaré callat, parlaré en l’angoixa del meu es-perit, em queixaré en l’amargor de la me-va ànima
12. ¿Que potser sóc el Mar o el Drac marí, perquè em posis vigilància?
13. Quan dic: “El meu llit em consolarà, el meu jaç alleugerarà el meu turment”,
14. llavors, amb somnis m’espaor-deixes, m’espantes amb visions.
15. La meva ànima preferiria l’ofec; la mort, més que els meus ossos.
16. Em desfaig, no viuré pas per sempre; deixa’m, que la meva vida és un sospir.
17. Què és l’home perquè te’n preo-cupis tant, perquè posis en ell la teva atenció,
18. perquè cada matí el sondegis, i a cada instant el provis?
19. Quan apartaràs la vista de mi i no em deixaràs ni l’instant d’en-golir saliva?
20. Si he pecat, què t’he fet a tu, oh guardià dels homes?
21. I, per què no perdones el meu pecat, i passes per alt la meva culpa? Perquè, ara, m’ajauré a la pols, i encara que em busquis ja no exis-tiré.

Job 8:1-22
1. Bildad, el xuhita, prengué la paraula i digué:
2. ¿Fins quan seguiràs parlant d’aquesta manera, i les teves paraules semblaran un vent furiós?
3. ¿Que potser Déu torça el dret? ¿L’Omnipotent perverteix la jus-tícia?
4. Si els teus fills van pecar contra ell, ja els ha deixat a mercè del seu delicte.
5. Si tu acudeixes a Déu, i supliques al Totpoderós,
6. si et comportes lleialment i amb rectitud, des d’ara ell vetllarà damunt teu i restaurarà la teva mansió de jus-tícia,
7. i la teva antiga posició et semblarà poca cosa al costat de la prosperitat que et vindrà.
8. Interroga, si no, les generacions an-teriors, i considera l’experiència dels seus pares,
9. perquè nosaltres som d’ahir i no sabem res, els nostres dies sobre la terra són una penombra;
10. en canvi, ells t’instruiran, et par-laran, i del seu cor en treuran aquestes lliçons:
11. «¿Pot créixer el papir fora del bassal? ¿Pot subsistir el jonc sense aigua?
12. En plena ufanor, sense que el tallin, s’asseca abans que qualsevol herba.»
13. Aquest és el camí de tots els qui obliden Déu; així l’esperança de l’insensat desa-pareixerà.
14. La seva confiança no és sinó un fil, i la seva seguretat, una teranyina:
15. s’hi repenja, i no el sosté, s’hi agafa, i cedeix.
16. Ben regat de cara al sol, els seus rebrots desborden el jardí;
17. les seves arrels s’entrelliguen per les roques, i apareix entre el lloc pedregós;
18. però, quan se l’arrenca del seu lloc, aquest el rebutja: «Mai no t’he vist!»
19. Mira quina serà la gaubança del seu camí, mentre de la terra en broten d’altres.
20. Fixa’t que Déu no rebutja l’home íntegre, ni allarga la mà als malvats.
21. Ell omplirà altre cop de rialles la teva boca, i de crits de joia els teus llavis.
22. Els qui et volen mal es cobriran de vergonya, i la casa dels malvats desaparei-xerà.

Salms 92:8-15
8. Però tu, Senyor, ets excels eternament.
9. Heus aquí, Senyor, que els teus enemics seran anihilats, els malfactors seran tots dispersats.
10. Però a mi m’acreixes la força com la força d’un brau, i m’has ungit amb oli novell;
11. he pogut passejar la mirada sobre els meus adversaris, amb satisfacció he sentit parlar d’aquells malvats que s’havien al-çat contra mi.
12. El just florirà com la palmera, creixerà com un cedre del Líban.
13. Plantats a la casa del Senyor, floriran als atris del nostre Déu;
14. encara donaran fruit a la vellesa, viuran forts i ufanosos,
15. per proclamar que el Senyor és recte. És la meva Roca, i en ell no hi ha injustícia.

Proverbis 22:17-21
17. Para atenció i escolta les paraules dels savis, i aplica al teu cor el meu ensenyament;
18. et seran agradables si les guardes dintre teu, si les mantens fermament clavades als llavis.
19. A fi que la teva confiança reposi en el Senyor, et faig conèixer avui la seva via.
20. T’he escrit trenta punts, amb tot de consells assenyats,
21. per fer-te conèixer amb certesa les paraules autèntiques, perquè puguis tornar amb un mis-satge exacte als qui t’envien.

Romans 9:1-15
1. Com a cristià dic la veritat i no menteixo, amb la seguretat que em dóna la meva consciència guiada per l’Esperit Sant.
2. Sento una gran tristesa i un dolor punyent al cor,
3. perquè jo mateix voldria ser el repro-vat, el separat de Crist, i que no ho fossin els meus germans, els del meu llinatge segons la carn.
4. Ells són israelites; a ells pertany l’adopció de fills, la presència divina, les aliances, la promulgació de la Llei, el culte, les promeses.
5. Són d’ells els patriarques, i d’ells humanament descendeix el Crist, que és per damunt totes les coses, Déu beneït pels segles. Amén.
6. No és pas que la paraula de Déu hagi fallat, és que no tots els descendents d’Israel són realment Israel.
7. Com tampoc pel sol fet de ser nissaga d’Abraham en són tots fills autèntics, sinó que: “És d’Isaac que sortirà la nis-saga que portarà el teu nom.”
8. És a dir, no són els fills carnals els qui són fills de Déu, sinó que són els fills de la promesa els qui són comptats com a descendència.
9. Efectivament, la paraula que conté la promesa és aquesta: “Per aquest temps tornaré i Sara ja tindrà un fill.”
10. D’altra banda, tenim també el cas de Rebeca, que va tenir dos fills d’un mateix home, d’Isaac, el nostre pare.
11. Doncs bé, quan encara no havien nascut, ni havien pogut fer res de bo ni de dolent, per tal que es mantingués el principi de lliure elecció de Déu,
12. que no depèn de les obres, sinó del qui crida, li fou dit: “El gran servirà el petit”,
13. tal com diu l’Escriptura: “He preferit Jacob, i he rebutjat Esaú.”
14. ¿Deduirem d’això que potser Déu és injust? De cap manera!
15. Mireu què diu Moisès: “Tindré com-passió de qui jo vulgui, i m’apiadaré de qui em sembli bé.”