Job 5:1-27 |
1. Au, crida! ¿Hi haurà qui et res-pongui? A quin dels àngels et dirigiràs? |
2. Perquè el despit mata l’insensat, i la còlera duu el neci a la mort. |
3. Jo mateix he vist l’insensat arrelar-se, i a no trigar la seva mansió maleïda. |
4. Els seus fills queden mancats de tota protecció, trepitjats a la portalada, sense que ningú els empari. |
5. La seva collita se la menjaran els afamats, furgaran entre les bardisses, i els assedegats s’engoliran la seva hisenda. |
6. Perquè la misèria no surt de la pols, la dissort no neix de la terra, |
7. sinó que és l’home qui engendra l’aflicció, com les guspires de l’incendi volen per l’aire. |
8. Si fos jo, buscaria Déu i posaria a les seves mans la meva causa. |
9. Ell fa coses grans, inexplicables, i meravelles innombrables; |
10. ell fa davallar la pluja sobre la terra i envia l’aigua pels camps; |
11. ell posa els humiliats en l’altura i aixeca a lloc segur els afligits; |
12. ell desbarata els plans dels astuts, i les seves mans no aconsegueixen l’intent; |
13. ell atrapa els savis en la pròpia as-túcia i capgira el designi dels malignes: |
14. en ple dia ensopeguen en la fosca, i, com si fos de nit, van a les pal-pentes en ple migdia. |
15. Ell salva de l’espasa el desvalgut, i el pobre de les mans del violent. |
16. Així el feble reneix a l’esperança, i emmudeix la injustícia. |
17. Feliç l’home que Déu corregeix! No rebutgis pas la lliçó del Tot-poderós! |
18. Perquè ell és qui fa la ferida, i ell és qui l’embena; ell fereix i les seves mans guarei-xen. |
19. De sis tribulacions et lliurarà, i de la setena no t’encalçarà el mal. |
20. En època de fam et lliurarà de la mort, i en temps de guerra et salvarà de l’espasa. |
21. Et guardarà de les males llengües, i no hauràs de témer si arriba la devastació. |
22. Et riuràs de la ruïna i de la penúria, i no hauràs de témer els animals ferotges; |
23. fins amb les pedres del camp faràs pacte, i els animals feréstecs viuran en pau amb tu. |
24. Trobaràs la teva tenda acollidora, i quan revisis la teva hisenda, res no hi mancarà. |
25. Veuràs que la teva família es fa nombrosa, els teus rebrots, com l’herba de la terra. |
26. Et retiraràs al sepulcre a una edat madura, com es recullen les gavelles al seu temps. |
27. Vet aquí, això és el que hem obser-vat, i és així. Fes-ne cas, i treu-ne profit. |
Job 6:1-30 |
1. Llavors Job prengué la paraula i digué: |
2. Ai, si es pogués pesar exactament la meva angoixa, si els meus mals s’apleguessin a les balances! |
3. Pesarien més que la sorra de la mar; per això les meves paraules són precipitades. |
4. Porto clavades en mi les sagetes de l’Omnipotent, el meu esperit en beu el verí, i els terrors de Déu s’arrengleren contra mi. |
5. ¿Que brama l’ase vora l’herba tendra, o que mugeix el bou sobre el seu farratge? |
6. ¿Que es menja sense sal el que és insípid, o que té cap gust la clara d’ou? |
7. Allò que em repugnava fins de to-car, ha esdevingut la meva menja fas-tigosa. |
8. Tant de bo que s’acomplís el que demano i Déu em concedís el que desitjo: |
9. que Déu volgués esclafar-me, que afluixés la seva mà i em segués la vida! |
10. Encara em seria un consol, em sentiria content en el meu cruel dolor, no havent negat els preceptes del Sant. |
11. Quines forces tinc perquè encara esperi? Quin futur tinc perquè hi confiï? |
12. ¿Que tinc la resistència de les ro-ques, o que la meva carn és de bronze? |
13. ¿No és cert que no em puc valer per mi mateix, i que tot ajut és lluny de mi? |
14. Qui refusa la compassió al com-pany, abandona el temor de l’Omni-potent. |
15. Els meus germans m’han fallat com una torrentera, igual que un torrent de temporada! |
16. El glaç cobreix les aigües tèrboles, i la neu s’hi amaga a dins, |
17. però quan ve l’estació seca, s’ei-xuguen, la xardor del sol deixa seca la llera. |
18. Les caravanes es desvien cap a ells, s’endinsen al desert i sucumbeixen. |
19. Les caravanes de Temà els albiren de lluny, d’ells es refien els combois de Saba; |
20. però la seva esperança és defrau-dada, i quan arriben queden decebuts. |
21. Ara vosaltres us heu quedat buits, heu vist una cosa espantosa que us ha esgarrifat. |
22. ¿Que potser us he dit: doneu-me, o del que teniu, oferiu presents per mi, |
23. o arrenqueu-me de les urpes de l’enemic, o rescateu-me del poder dels tirans? |
24. Instruïu-me, i jo callaré; mostreu-me en què m’he equivocat. |
25. Que en són de bones les paraules assenyades! Però les vostres crítiques, què volen censurar? |
26. ¿Preteneu criticar unes meres pa-raules, quan les expressions del desesperat el vent se les emporta? |
27. Fins i tot a un orfe embargaríeu, i vendríeu el propi amic! |
28. Ara, doncs, digneu-vos mirar-me, que no us mentiré a la cara. |
29. Rectifiqueu, que no es cometi una injustícia, considereu que m’hi va el meu dret! |
30. ¿Que hi ha iniquitat a la meva llengua? El meu paladar, ¿no sap distingir la maldat? |
Salms 92:1-7 |
1. (Salm. Càntic. Per al dissabte.) Bella cosa és lloar el Senyor i cantar al teu nom, oh Al-tíssim, |
2. proclamar al matí la teva bondat, i la teva fidelitat cada nit, |
3. al so de l’arpa decacorda i el llaüt, amb l’acord suau de la cítara. |
4. Ja que m’encises, Senyor, amb la teva obra, exulto per les obres de les teves mans! |
5. Són grandioses les teves gestes, Senyor! Summament profunds els teus de-signis! |
6. L’home estúpid no ho entén, i el neci no comprèn aquestes coses. |
7. Si creixen els dolents com l’herba, i prosperen tants de malfactors, és per a ser destruïts a perpetuïtat. |
Proverbis 22:16-16 |
16. Qui oprimeix el desvalgut en profit propi i obsequia el ric, acabarà en la po-bresa. |
Romans 8:22-39 |
22. Sabem prou bé que fins ara tota la creació gemega i pateix dolors de part. |
23. I això no és tot: també nosaltres, que tenim les primícies de l’Esperit, geme-guem interiorment tot esperant amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos, |
24. ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara? |
25. En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per espe-rar. |
26. Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles; |
27. i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats. |
28. Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit. |
29. Perquè els qui prèviament ha cone-gut, d’antuvi els ha destinat igualment a esdevenir una rèplica de la imatge del seu Fill, de manera que ell sigui el pri-mogènit entre molts germans. |
30. I aquells qui per endavant ha desti-nat, també els ha cridat; aquests que ha cridat, també els ha justificat; i aquests que ha justificat, també els ha glorificat. |
31. Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra? |
32. Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell? |
33. Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica. |
34. Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre. |
35. Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa? |
36. Tal com diu l’Escriptura: “Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.” |
37. Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat. |
38. Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders, |
39. ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre. |