A A A A A
Bíblia en un any
Agost 7

Job 5:1-27
1. Au, crida! ¿Hi haurà qui et res-pongui? A quin dels àngels et dirigiràs?
2. Perquè el despit mata l’insensat, i la còlera duu el neci a la mort.
3. Jo mateix he vist l’insensat arrelar-se, i a no trigar la seva mansió maleïda.
4. Els seus fills queden mancats de tota protecció, trepitjats a la portalada, sense que ningú els empari.
5. La seva collita se la menjaran els afamats, furgaran entre les bardisses, i els assedegats s’engoliran la seva hisenda.
6. Perquè la misèria no surt de la pols, la dissort no neix de la terra,
7. sinó que és l’home qui engendra l’aflicció, com les guspires de l’incendi volen per l’aire.
8. Si fos jo, buscaria Déu i posaria a les seves mans la meva causa.
9. Ell fa coses grans, inexplicables, i meravelles innombrables;
10. ell fa davallar la pluja sobre la terra i envia l’aigua pels camps;
11. ell posa els humiliats en l’altura i aixeca a lloc segur els afligits;
12. ell desbarata els plans dels astuts, i les seves mans no aconsegueixen l’intent;
13. ell atrapa els savis en la pròpia as-túcia i capgira el designi dels malignes:
14. en ple dia ensopeguen en la fosca, i, com si fos de nit, van a les pal-pentes en ple migdia.
15. Ell salva de l’espasa el desvalgut, i el pobre de les mans del violent.
16. Així el feble reneix a l’esperança, i emmudeix la injustícia.
17. Feliç l’home que Déu corregeix! No rebutgis pas la lliçó del Tot-poderós!
18. Perquè ell és qui fa la ferida, i ell és qui l’embena; ell fereix i les seves mans guarei-xen.
19. De sis tribulacions et lliurarà, i de la setena no t’encalçarà el mal.
20. En època de fam et lliurarà de la mort, i en temps de guerra et salvarà de l’espasa.
21. Et guardarà de les males llengües, i no hauràs de témer si arriba la devastació.
22. Et riuràs de la ruïna i de la penúria, i no hauràs de témer els animals ferotges;
23. fins amb les pedres del camp faràs pacte, i els animals feréstecs viuran en pau amb tu.
24. Trobaràs la teva tenda acollidora, i quan revisis la teva hisenda, res no hi mancarà.
25. Veuràs que la teva família es fa nombrosa, els teus rebrots, com l’herba de la terra.
26. Et retiraràs al sepulcre a una edat madura, com es recullen les gavelles al seu temps.
27. Vet aquí, això és el que hem obser-vat, i és així. Fes-ne cas, i treu-ne profit.

Job 6:1-30
1. Llavors Job prengué la paraula i digué:
2. Ai, si es pogués pesar exactament la meva angoixa, si els meus mals s’apleguessin a les balances!
3. Pesarien més que la sorra de la mar; per això les meves paraules són precipitades.
4. Porto clavades en mi les sagetes de l’Omnipotent, el meu esperit en beu el verí, i els terrors de Déu s’arrengleren contra mi.
5. ¿Que brama l’ase vora l’herba tendra, o que mugeix el bou sobre el seu farratge?
6. ¿Que es menja sense sal el que és insípid, o que té cap gust la clara d’ou?
7. Allò que em repugnava fins de to-car, ha esdevingut la meva menja fas-tigosa.
8. Tant de bo que s’acomplís el que demano i Déu em concedís el que desitjo:
9. que Déu volgués esclafar-me, que afluixés la seva mà i em segués la vida!
10. Encara em seria un consol, em sentiria content en el meu cruel dolor, no havent negat els preceptes del Sant.
11. Quines forces tinc perquè encara esperi? Quin futur tinc perquè hi confiï?
12. ¿Que tinc la resistència de les ro-ques, o que la meva carn és de bronze?
13. ¿No és cert que no em puc valer per mi mateix, i que tot ajut és lluny de mi?
14. Qui refusa la compassió al com-pany, abandona el temor de l’Omni-potent.
15. Els meus germans m’han fallat com una torrentera, igual que un torrent de temporada!
16. El glaç cobreix les aigües tèrboles, i la neu s’hi amaga a dins,
17. però quan ve l’estació seca, s’ei-xuguen, la xardor del sol deixa seca la llera.
18. Les caravanes es desvien cap a ells, s’endinsen al desert i sucumbeixen.
19. Les caravanes de Temà els albiren de lluny, d’ells es refien els combois de Saba;
20. però la seva esperança és defrau-dada, i quan arriben queden decebuts.
21. Ara vosaltres us heu quedat buits, heu vist una cosa espantosa que us ha esgarrifat.
22. ¿Que potser us he dit: doneu-me, o del que teniu, oferiu presents per mi,
23. o arrenqueu-me de les urpes de l’enemic, o rescateu-me del poder dels tirans?
24. Instruïu-me, i jo callaré; mostreu-me en què m’he equivocat.
25. Que en són de bones les paraules assenyades! Però les vostres crítiques, què volen censurar?
26. ¿Preteneu criticar unes meres pa-raules, quan les expressions del desesperat el vent se les emporta?
27. Fins i tot a un orfe embargaríeu, i vendríeu el propi amic!
28. Ara, doncs, digneu-vos mirar-me, que no us mentiré a la cara.
29. Rectifiqueu, que no es cometi una injustícia, considereu que m’hi va el meu dret!
30. ¿Que hi ha iniquitat a la meva llengua? El meu paladar, ¿no sap distingir la maldat?

Salms 92:1-7
1. (Salm. Càntic. Per al dissabte.) Bella cosa és lloar el Senyor i cantar al teu nom, oh Al-tíssim,
2. proclamar al matí la teva bondat, i la teva fidelitat cada nit,
3. al so de l’arpa decacorda i el llaüt, amb l’acord suau de la cítara.
4. Ja que m’encises, Senyor, amb la teva obra, exulto per les obres de les teves mans!
5. Són grandioses les teves gestes, Senyor! Summament profunds els teus de-signis!
6. L’home estúpid no ho entén, i el neci no comprèn aquestes coses.
7. Si creixen els dolents com l’herba, i prosperen tants de malfactors, és per a ser destruïts a perpetuïtat.

Proverbis 22:16-16
16. Qui oprimeix el desvalgut en profit propi i obsequia el ric, acabarà en la po-bresa.

Romans 8:22-39
22. Sabem prou bé que fins ara tota la creació gemega i pateix dolors de part.
23. I això no és tot: també nosaltres, que tenim les primícies de l’Esperit, geme-guem interiorment tot esperant amb ànsia l’afillament, que és el rescat del nostre cos,
24. ja que és en l’esperança que vam ser salvats. Ara bé, esperança d’allò que veiem no és esperança: si ja ho veiem, a què treu esperar encara?
25. En canvi, si esperem allò que encara no veiem, ens cal constància per espe-rar.
26. Igualment, l’Esperit ve en ajuda de la nostra feblesa perquè nosaltres no sa-bem prou bé què hem de demanar, per pregar com cal, però l’Esperit en persona intercedeix per nosaltres amb ge-mecs indescriptibles;
27. i aquell qui escruta el cor sap quina és la intenció de l’Esperit, puix que és d’acord amb Déu que intercedeix pels consagrats.
28. Estem segurs que Déu tot ho enca-mina per al bé d’aquells qui l’estimen, d’aquells qui són cridats segons el seu propòsit.
29. Perquè els qui prèviament ha cone-gut, d’antuvi els ha destinat igualment a esdevenir una rèplica de la imatge del seu Fill, de manera que ell sigui el pri-mogènit entre molts germans.
30. I aquells qui per endavant ha desti-nat, també els ha cridat; aquests que ha cridat, també els ha justificat; i aquests que ha justificat, també els ha glorificat.
31. Què més podem dir, després d’això? Si Déu és a favor nostre, qui se’ns po-sarà en contra?
32. Aquell qui no va plànyer el seu propi Fill, sinó que el va oferir per tots nosaltres, com podem imaginar que no ens ho regali tot juntament amb ell?
33. Qui podrà acusar els escollits de Déu? Déu és el qui justifica.
34. Qui gosarà condemnar? Crist Jesús és el qui va morir; millor dit, el qui fou ressuscitat, el mateix que està a la dreta de Déu, el mateix que intercedeix a favor nostre.
35. Qui ens privarà de l’amor de Crist? ¿Tribulacions, angoixes, persecucions, fam, nuesa, perills, espasa?
36. Tal com diu l’Escriptura: “Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança.”
37. Tanmateix, de totes aquestes proves en sortim plenament victoriosos per mitjà d’aquell qui ens ha estimat.
38. Perquè estic segur que ni la mort ni la vida, ni àngels ni principats, ni el present ni el futur, ni poders,
39. ni altures ni profunditats, ni cap altra cosa creada no podrà separar-nos de l’amor de Déu, manifestat en Crist Jesús, Senyor nostre.