A A A A A
Bíblia en un any
Agost 6

Job 3:1-26
1. Per fi Job es decidí a parlar, i maleïa el dia que va néixer.
2. Job es va expressar així:
3. “Tant de bo es fongués el dia que jo vaig néixer, i la nit en què es proclamava: “S’ha concebut un mascle!”
4. Que el dia aquell esdevingués te-nebres, i Déu des d’allà dalt no el trobés a faltar, i la claror no brillés més damunt seu!
5. Que el fessin seu les tenebres i l’ombra de mort, i la nuvolada cobrís la negra nit, i l’eclipsi de sol l’omplís de ba-sarda!
6. Que la foscúria l’arrabassés, i no fos comptat entre els dies de l’any, ni entre el nombre dels mesos!
7. Que aquella fos una nit estèril, mancada de crits de joia!
8. Que fos execrada pels maleïdors del dia, que tenen l’art de despertar el Leviatan!
9. Que les estrelles de la seva albada s’enfosquissin, i la llum tan esperada no arribés, i no veiés les parpelles de l’aurora!
10. Perquè no va tancar damunt meu les portes del ventre on era, ni ha estalviat la sofrença als meus ulls!
11. Per què no vaig morir en deixar la matriu o expirar en sortir del ventre?
12. Per què hi hagué dos genolls per a acollir-me i dos pits per a alletar-me?
13. Ara jauria en la serenor, i dormiria el son del repòs,
14. amb els reis i prohoms de la terra, que s’edifiquen tombes solitàries;
15. o amb els prínceps abassegadors d’or, que omplen de plata llurs cases.
16. Per què no vaig ser ocultat com un avortó, com els infants que no veuen la llum?
17. Allà els malvats ja no pertorben, i els fatigats hi troben repòs.
18. També els captius hi estan tran-quils, sense sentir els crits del capatàs.
19. Allà, grans i petits, tots són iguals, i l’esclau ja no té amo.
20. ¿A què treu cap donar la llum a un dissortat, la vida als qui duen l’amargor al cor,
21. als qui ansiegen la mort i no els arriba, per més que excavin buscant-la més que un tresor;
22. als qui senten un gran goig i salten d’alegria quan troben el sepulcre;
23. a un home que no sap per on va, i a qui Déu ha barrat tots els camins?
24. Abans que el pa m’arriben els sospirs, i els meus gemecs s’escolen com l’aigua,
25. perquè allò que m’espantava m’ha succeït, i m’ha passat allò que jo temia.
26. No he tingut pau ni tranquil·litat, ni trobo repòs; el neguit m’aclapara.

Job 4:1-21
1. Llavors Elifaz, el temanita, pren-gué la paraula i digué:
2. ¿Podré raonar amb tu, si estàs de-primit? Però, qui pot contenir les paraules?
3. Mira, tu has aconsellat molts altres, i donaves forces a les mans afeblides.
4. Les teves paraules aixecaven qui havia caigut, i has redreçat els genolls que fla-quejaven,
5. i ara que et passa a tu et depri-meixes, et colpeja i et trastornes.
6. ¿No has posat la confiança en la teva pietat, i l’esperança en el bon compor-tament?
7. Doncs reflexiona: Qui s’ha perdut essent innocent? I, on has vist que els justos siguin exterminats?
8. El que jo he vist és que els qui llauren la maldat, i sembren aflicció, això és el que recullen.
9. Sucumbeixen sota l’alenada de Déu i amb la seva bufada els consumeix.
10. El rugit del lleó, el crit de la fera i les dents dels cadells seran tren-cades.
11. El lleó es mor per falta de presa, i els cadells de la lleona es dispersen.
12. Ha vingut a mi la flaire suau d’una paraula, i la meva oïda ha sentit el seu murmuri.
13. En el malson de les visions nocturnes, quan el son profund cau damunt els homes,
14. s’apoderà de mi un ensurt esfe-reïdor que féu estremir tots els meus ossos;
15. una bufada em frega la cara i em fa esborronar tot el cos!
16. S’atura, però no puc distingir-ne el rostre; tinc una imatge davant els ulls; hi ha un silenci. Llavors sento una veu:
17. “Hi ha algun home que sigui just davant Déu? ¿Pot ser pur davant d’aquell qui el va fer?
18. Si no es fia ni dels seus propis servents, i en els seus missatgers troba de-fectes,
19. com més en els qui habiten cases d’argila, que tenen els fonaments a la pols! Se’ls aixafa com una cuca.
20. De la nit al dia són fets pols, desapareixen per sempre, sense que ningú se n’ocupi.
21. Se’ls arrenca la corda de la seva tenda, i moren sense saber com.”

Salms 91:14-16
14. “Ja que posa en mi el seu afecte, jo el salvaré, el protegiré perquè reconeix el meu nom.
15. Sempre que m’invoqui jo l’escol-taré; seré amb ell en la tribulació, el salvaré i l’honoraré;
16. el satisfaré de dies perdurables, i fruirà de la meva salvació.”

Proverbis 22:15-15
15. L’arrogància s’enganxa al cor del jove; la vara de la correcció la hi desen-ganxarà.

Romans 8:1-21
1. Ara ja no queda cap condemnació per als qui estan en Crist Jesús,
2. perquè la llei de l’Esperit, que dóna vida en Crist Jesús, t’ha alliberat de la llei del pecat i de la mort.
3. Ja que allò que era impossible a la Llei, per causa de la feblesa carnal, Déu ho ha realitzat enviant el seu propi Fill amb una humanitat semblant a la dels pecadors, i per causa del pecat ha sen-tenciat el pecat que hi ha en l’home
4. per tal que la justícia de la Llei s’acompleixi en nosaltres, que no ens com-portem d’una manera carnal, sinó que som guiats per l’Esperit.
5. Perquè els qui segueixen els impulsos de la carn s’interessen per les coses car-nals, i els qui segueixen l’impuls de l’Esperit s’interessen per les espirituals.
6. Els impulsos carnals duen a la mort, mentre que l’impuls de l’Esperit duu a la vida i a la pau.
7. Atès que els impulsos de la carn obli-guen a enemistar-se amb Déu, ja que no se sotmeten a la Llei de Déu, ni tan sols ho poden fer,
8. i els qui viuen subjectes a la carn no poden plaure a Déu.
9. Vosaltres, en canvi, no esteu pas sub-jectes a la carn, sinó a l’Esperit, vist que l’Esperit de Déu habita en vosaltres, ja que si algú no té l’Esperit del Crist, aquest no és pas d’ell.
10. Però si Crist és en vosaltres, encara que el cos és mort per causa del pecat, l’Esperit es viu per causa de la justícia.
11. I si l’Esperit del qui va ressuscitar Jesús d’entre els morts habita en tots vosaltres, el mateix que va ressuscitar Jesucrist d’entre els morts vivificarà també el vostre ésser mortal per mitjà del seu Esperit, que habita en vosaltres.
12. Així, doncs, germans, estem endeu-tats, però no amb la carn, perquè hàgim de viure seguint les seves inclinacions.
13. Si seguíssiu el tarannà de la carn faríeu cap a la mort; però si per l’Esperit feu morir les obres del cos, viureu.
14. Tots els qui són guiats per l’Esperit de Déu són fills de Déu.
15. No heu rebut pas un esperit d’es-clavatge per a recaure en el temor, sinó que heu rebut un Esperit d’adopció filial que ens permet clamar: Abba, Pare!
16. El mateix Esperit s’uneix al nostre esperit per assegurar-nos que som fills de Déu.
17. I, si som fills, també som hereus; hereus sí, de Déu, i cohereus amb Crist, ja que si compartim els seus sofriments també compartirem la seva glòria.
18. Considero, a més, que els sofriments del temps present no són comparables a la glòria que s’ha de reflectir en nos-altres.
19. De fet, la creació entera anhela im-pacient la revelació dels fills de Déu.
20. Tota la creació ha estat sotmesa al fracàs, no de bon grat, sinó per dispo-sició d’aquell qui la va subjugar, mantenint, però, l’esperança
21. que un dia serà també alliberada la creació, de l’esclavatge de la corrupció per a participar en la llibertat gloriosa dels fills de Déu.