| Cohèlet 8:1-17 |
| 1. Qui és com el savi? Qui més co-neix el sentit de les coses? La sa-viesa de l’home li fa lluir el rostre i li suavitza l’aspror de la cara. |
| 2. Jo et dic: obeeix les ordres del rei per causa del jurament sagrat. |
| 3. No tinguis pressa per marxar del seu davant. No et fiquis en conspiracions, perquè ell farà tot el que vulgui. |
| 4. La paraula del rei és sobirana; i qui li dirà: “Què fas?” |
| 5. Qui obeeix les ordres no coneixerà la dissort; i el cor del savi entén quan és el moment i quina és la conducta. |
| 6. Perquè en tot afer hi ha un temps i un comportament, i és molt gran l’amenaça que plana damunt l’home |
| 7. i no hi ha qui pugui saber el futur, ja que, qui li revelarà el que succeirà? |
| 8. No hi ha ningú que tingui poder sobre el seu esperit i que pugui retenir-lo, ni poder sobre el dia de la mort. No hi ha evasió possible d’aquesta lluita; i la maldat no allibera qui s’hi complau. |
| 9. Tot això ho he observat aplicant el meu cor a tot el que s’esdevé en aquest món, quan l’home domina l’home, per desgràcia seva. |
| 10. He pogut veure com gent dolenta rep honres fúnebres i és recordada, mentre que els qui havien actuat correctament i freqüentaven el lloc sant eren oblidats a la ciutat. També això és vanitat! |
| 11. Perquè, quan una sentència contra les males accions no s’aplica immedia-tament, el cor dels humans s’omple del desig de fer el mal. |
| 12. No obstant, encara que el pecador cometi cent vegades el mal i perjuri, jo sé també que la felicitat és per a aquells qui reverencien Déu, que temen en la seva presència, |
| 13. i que el malvat no serà feliç ni perllongarà els seus dies; serà com una om-bra, perquè no té temor davant Déu. |
| 14. Hi ha una vanitat que s’esdevé a la terra, i és que hi ha justos als quals els arriba allò que correspon a les obres dels malvats, mentre que hi ha malvats als quals arriba allò que correspon a les obres dels justos. Afirmo que això tam-bé és vanitat! |
| 15. Per això jo celebro l’alegria, perquè l’home no té en aquest món res de mi-llor que menjar, beure i alegrar-se; que això és el que el conforta enmig del seu treball, durant els dies de la vida que Déu li ha concedit en aquest món. |
| 16. Quan he aplicat el meu cor a co-nèixer la saviesa i a considerar el tràfic que hi ha damunt la terra — perquè n’hi ha que no acluquen els ulls ni de nit ni de dia —, |
| 17. he pogut observar, referent a tota l’obra de Déu, que l’home no pot com-prendre els fets que es desenvolupen en aquest món; per més que s’esforci a buscar-ho, no ho trobarà. I encara que el savi digui que ho sap, no és capaç de comprendre-ho. |
| Cohèlet 9:1-18 |
| 1. Sí, a tot això he aplicat el meu cor, i he arribat a aquesta conclusió: que els justos i els savis, i les seves obres, són en les mans de Déu. De l’amor i de l’odi els homes no en poden saber res, obren segons el que tenen al davant seu. |
| 2. Tot és igual per a tots; igual sort per al just i el dolent, per al bo i pur com per a l’impur, per al qui sacrifica com per al qui no ofereix sacrificis; igual per al bo com per al pecador, per al qui fa juraments com per al qui se n’està. |
| 3. Això és el pitjor d’entre tot el que succeeix en aquest món: que hi hagi una mateixa sort per a tothom i que, a més, el cor dels humans sigui ple de maldat i la follia covi en el seu cor durant la seva vida; i després d’això, cap a la fossa! |
| 4. El qui és comptat entre els vivents encara pot confiar, perquè “Val més un gos viu que un lleó mort”, |
| 5. ja que els qui són vius saben que han de morir, però els morts ja no saben res ni tenen més paga, perquè el seu record ja s’ha fos. |
| 6. Els seus amors, els seus odis i les seves enveges, ja fa temps que s’han acabat, i mai més no tindran part en res del que s’esdevé en aquest món. |
| 7. Vés, menja content el teu pa i beu amb alegria el teu vi, que ja fa molt que Déu està content amb el que fas. |
| 8. Que en tot temps els teus vestits siguin blancs, i que mai no falti l’ungüent sobre el teu cap. |
| 9. Gaudeix de la vida amb la dona que tu estimes tot els temps de la breu exis-tència que se t’ha concedit en aquest món, perquè això és la teva part en aquesta vida i en el treball amb què t’afanyes en aquest món. |
| 10. Tot allò que siguis capaç de fer, fes-ho segons les teves forces, perquè no hi ha obra, ni projecte, ni ciència, ni savie-sa, en el sepulcre on t’encamines. |
| 11. També he pogut observar que en aquest món no és dels lleugers la cursa, ni dels valents la batalla; tampoc no és dels savis el pa, ni dels prudents les riqueses, ni dels intel·ligents el favor, sinó que l’ocasió i la sort a tots ells acompanyen. |
| 12. Perquè l’home no sap quin serà el seu moment: com els peixos agafats en una xarxa fatal o com els ocells atrapats en un parany, així els humans són atrapats per l’infortuni que, de sobte, els cau al damunt. |
| 13. També he vist en aquest món un fet de la saviesa que m’ha semblat important: |
| 14. Hi havia una ciutat petita, que tenia pocs habitants, i un gran rei vingué a atacar-la; la va assetjar i va alçar davant d’ella grans baluards. |
| 15. Allí es va trobar un home pobre i savi que va salvar la ciutat amb la seva sa-viesa, i ningú no es va recordar més d’aquell home pobre. |
| 16. I jo dic: “Val més la saviesa que la força”, encara que la saviesa del pobre sigui menyspreada i els seus consells no siguin escoltats. |
| 17. Les paraules serenes dels savis es fan sentir millor que no pas els crits del sobirà dels necis. |
| 18. Val més la saviesa que les armes de guerra, però un sol error destrueix molta cosa bona. |
| Cohèlet 10:1-20 |
| 1. Una mosca morta malmet l’un-güent del perfumista; una petita insensatesa compta més que un tresor de saviesa. |
| 2. El savi té el cor a la seva mà dreta; l’insensat el té a l’esquerra. |
| 3. Quan el neci es posa en marxa, mancat com és de seny, va dient a tothom: “Aquest és boig.” |
| 4. Si l’enuig del governant s’alça con-tra tu, no deixis el teu lloc, perquè la serenitat evita grans ofenses. |
| 5. Hi ha un mal que he constatat en aquest món, com a errada dels governants: |
| 6. la insensatesa elevada a altes dig-nitats, mentre que els dotats resten en bai-xa posició. |
| 7. He vist servents a cavall i nobles que van a peu, com els servents. |
| 8. Qui cava el sot, hi cau a dins; qui esbotza el mur, el pica l’es-curçó. |
| 9. Qui remou les pedres, hi prendrà mal; qui talla llenya, pren un risc. |
| 10. Si la destral és esmussada i no l’esmolen, caldrà picar més fort; igualment suposa un guany afinar la saviesa. |
| 11. Si la serp pica abans de ser encan-tada, l’encantador no en treu cap profit. |
| 12. Les paraules de la boca del savi guanyen favor, però els llavis del neci li causen la ruïna: |
| 13. comença dient bajanades, i el final del seu discurs és una ximpleria. |
| 14. El neci multiplica els arguments; tanmateix, l’home no sap res del que s’esdevindrà; i del que hi haurà després d’ell, qui l’informarà? |
| 15. Els afanys del neci l’aclaparen tant que no sap ni com anar a la ciutat. |
| 16. Ai de tu, país que tens per rei un plebeu i els teus nobles mengen des de bon matí! |
| 17. Feliç de tu, país, quan el teu rei és fill de nobles i els teus prínceps mengen a la seva hora, per prendre forces i no pas per embriagar-se. |
| 18. Quan les mans són mandroses el sostre s’enfonsa, i quan els braços són indolents la casa té goteres. |
| 19. El convit es fa per divertir-se, i el vi alegra la vida, però és el diner el que tot ho facilita. |
| 20. Ni en la teva intimitat no malparlis del rei ni en la teva cambra no malparlis del ric, perquè algun ocell del cel farà córrer la veu; aquells que volen faran saber el que has dit. |
| Salms 103:6-14 |
| 6. El Senyor fa justícia i atorga el dret a tots els oprimits. |
| 7. Ha mostrat els seus camins a Moisès, als fills d’Israel, la seva manera de fer. |
| 8. És benigne i compassiu, el Senyor, lent per a la còlera i abundós en benignitat. |
| 9. No ens renya sempre, ni té rancúnia permanent. |
| 10. No ens tracta com mereixen els nostres pecats, ni ens paga segons les nostres cul-pes. |
| 11. Tant com és de llunyà el cel de la terra, és extens el seu amor sobre els qui el veneren. |
| 12. Tant com és de llunyà l’orient de l’occident, ha allunyat de nosaltres les rebel-lies. |
| 13. Com la tendresa d’un pare per als fills és la bondat del Senyor per als qui el temen. |
| 14. Prou sap ell de què som fets, i es recorda que som pols. |
| Proverbis 24:10-12 |
| 10. Si flaqueges el dia de la tribulació, és que tens les forces minvades. |
| 11. Allibera els qui són conduïts a la mort, i detura els qui són arrossegats al patíbul. |
| 12. Si dius: “És que no ho sabíem pas”, ¿que potser no ho entén aquell qui sospesa els cors? ¿No ho sap aquell qui vigila la teva ànima? Ell retribuirà a cada u segons les seves obres. |
| 1 Corintis 10:19-33 |
| 19. Amb això no vull pas dir que les víctimes sacrificades tinguin res d’espe-cial, ni que el mateix ídol sigui realitat. |
| 20. Tot al contrari, allò que els pagans sacrifiquen, als dimonis ho ofereixen, i no pas a Déu; i no vull pas que vosaltres tingueu res a veure amb els dimonis. |
| 21. No podeu beure de la copa del Senyor i de la copa dels dimonis. No podeu participar de la taula del Senyor i de la taula dels dimonis. |
| 22. ¿És que volem provocar la gelosia del Senyor? ¿És que som més forts que ell? |
| 23. Tot és permès, però no tot és conve-nient. Tot és permès, però no tot és edificant. |
| 24. Que ningú no procuri només el propi interès, sinó el dels altres. |
| 25. Mengeu de tot el que es ven a la carnisseria, sense cap càrrec de cons-ciència, |
| 26. perquè la terra i tot el que conté és del Senyor. |
| 27. Si un pagà us convida i voleu anar-hi, mengeu de tot el que us posi davant, sense cap càrrec de consciència. |
| 28. Però si algú us diu: “Aquesta carn és sacrificial”, no en mengeu, per mirament al qui us ha avisat i per causa de la consciència. |
| 29. La consciència, vull dir, no pas la teva, sinó la de l’altre. Em direu: “Per quina raó la meva llibertat ha d’ésser jutjada per la consciència d’un altre? |
| 30. Si jo en participo amb acció de grà-cies, per què haig d’ésser censurat per allò de què dono gràcies?” |
| 31. Certament, quan mengeu, beveu o feu qualsevol altra cosa, feu-ho tot a lloança de Déu, |
| 32. però no sigueu entrebanc a jueus ni a pagans, ni a l’Església de Déu. |
| 33. Feu com jo, que miro de complaure tothom amb tot el que faig, no cercant el meu profit, sinó el de molts altres, a fi que se salvin. |