A A A A A
Bíblia en un any
Agost 26

Cohèlet 1:1-18
1. Paraules del Predicador, fill de David, rei a Jerusalem.
2. Vanitat de vanitats!, deia el Predi-cador; vanitat de vanitats, tot és vanitat!
3. Què en treu l’home de tot el seu esforç amb què s’afanya en aquest món?
4. Una generació se’n va i una altra generació ve, però la terra roman sempre.
5. El sol surt i el sol es pon, i s’a-pressa cap al lloc d’on torna a sortir.
6. El vent va cap al sud i gira cap al nord; fa voltes i més voltes, i amb el seus giravolts retorna, el vent.
7. Tots els rius van a parar al mar, i el mar no s’omple, i del lloc on han sortit, els rius tornen per fluir de nou.
8. Totes les coses són carregoses. Ningú no pot dir que l’ull no es cansa de mirar, ni que l’oïda no està farta de sentir.
9. Allò que ha estat és el que serà, i allò que es va fer és el que es farà; que no hi ha cap cosa nova en aquest món.
10. Si hi ha alguna cosa nova de la qual es pugui dir: “Mira, això és nou”, ja va existir en els segles anteriors.
11. De les coses passades no en queda record; ni tampoc no en quedarà, en aquells que vinguin, de les coses que han de ser després.
12. Jo, el Predicador, regnava sobre Is-rael a Jerusalem,
13. i vaig aplicar-me de tot cor a cercar i a esbrinar amb saviesa tot el que s’es-devé en aquest món; tasca feixuga que Déu ha assenyalat als homes perquè se n’ocupin!
14. He observat totes les obres que es fan en aquest món, i he vist que tot és va-nitat i afany inútil.
15. Allò que surt tort no es pot redreçar, i allò que no es té no es pot comptar.
16. Vaig reflexionar interiorment i em vaig dir: “Heus aquí que m’he engrandit i he acumulat saviesa, més que tots els meus predecessors a Jerusalem; i el meu cor s’ha omplert de saviesa i ciència.”
17. Vaig aplicar el meu cor a estudiar la saviesa i a comparar la niciesa i la follia; i he comprès que fins i tot això era afany inútil,
18. perquè on abunda la saviesa abunda el neguit, i qui augmenta la ciència augmenta el dolor.

Cohèlet 2:1-26
1. Em vaig dir interiorment: “Vine, doncs, que jo et provaré amb la vida alegre i tastaràs la felicitat.” Però, heus aquí que això també era vanitat.
2. Al riure li vaig dir: “Embogeixes”, i al plaer: “No vals res”.
3. Em vaig decidir a estimular el meu cos amb el vi, mentre dintre meu mantenia l’enteniment, i em lliurava a la niciesa a fi d’esbrinar en què seria plaent que els fills dels homes s’ocupessin en aquest món durant els dies de la seva vida.
4. Vaig dur a terme grans obres: em construïa cases, plantava vinyes,
5. feia horts i jardins i hi plantava arbres fruiters de tota mena;
6. vaig fer construir estanys d’aigua per a regar la plantació dels arbres.
7. Vaig comprar esclaus i esclaves, a més dels nascuts a casa. També posseïa ramats de vaques i d’ovelles en més quantitat que cap altre del meus prede-cessors a Jerusalem.
8. A més, vaig aplegar plata i or, tribut especial dels reis i de les províncies. Em vaig proveir de cantors i cantatrius, i de les delícies dels fills dels homes, copers i rebosters.
9. Vaig ser tant important que la meva glòria sobrepassava qualsevol dels meus predecessors a Jerusalem; amb tot, encara conservava la meva saviesa.
10. No vaig negar als meus ulls res del que desitjaven, ni vaig privar el meu cor de cap mena de plaer; perquè el meu cor fruïa de tot el meu treball, i aquesta fou la recompensa a totes les meves fa-tigues.
11. Després em vaig posar a considerar totes les obres que havien fet les meves mans i el treball que m’havia costat, i vet aquí que tot era vanitat i afany inútil, perquè no hi ha res de profitós en aquest món.
12. Què més farà l’home que succeeixi el rei, sinó el mateix que altres ja han fet? També em vaig posar a considerar la saviesa, la follia i la niciesa,
13. i he comprovat que és més profitosa la saviesa que la niciesa; tant com n’és més la llum que no la foscor.
14. “El savi té els ulls a la cara, i el neci camina a les fosques.” Tanmateix he pogut adonar-me que a tots dos els es-pera la mateixa sort.
15. Llavors, dintre meu vaig pensar: “La sort del neci m’espera també a mi. Què en trec, doncs, de fer-me més savi que ell?” I dintre meu vaig pensar: “També això és vanitat.”
16. Perquè, tant del savi com del neci, no en resta un record permanent, ja que en el decurs del temps tot s’oblida, i el savi es mor igual que el neci.
17. He arribat a detestar la vida, perquè em fastigueja tot el que es fa en aquest món; tot és vanitat i afany inútil!
18. També he arribat a avorrir tota la tasca en què m’havia afanyat en aquest món, ja que l’hauré de deixar a aquell qui vingui després de mi.
19. ¿Qui sap si serà savi o neci aquell qui es farà amo de tot el meu treball, que tant m’ha costat i en el qual he aplicat tot el meu saber en aquest món? També això és vanitat.
20. He tornat a sentir el cor defallit per tota la tasca en què m’havia escarrassat en aquest món.
21. Després que un home ha treballat amb saviesa, ciència i destresa, haurà de deixar el que és heretat pròpia a un altre que mai no s’hi ha esforçat. Això també és vanitat i una gran injustícia!
22. Perquè, què li queda, si no, a l’home de tot el seu afany i de tots els esforços del seu cor amb què ha treballat en aquest món?
23. Tots els seus dies són plens de ne-guit, i la seva tasca, de preocupacions; ni tant sols de nit no pot reposar el seu cor. Això també és vanitat!
24. No li queda a l’home res de millor que menjar i beure i sentir-se interiorment satisfet del propi treball. Tan-mateix, també he pogut veure que això depèn de la disposició de Déu;
25. perquè, qui pot menjar i fruir del benestar sense el seu permís?
26. De fet, Déu dóna saviesa, enteniment i benestar a l’home que li plau; en canvi, al pecador ha donat la càrrega de prosperar i amuntegar en profit d’aquell qui li és plaent. També això és vanitat i afany inútil.

Salms 102:1-11
1. (Oració d’un afligit quan, sentint-se defallir, esplaia la seva angoixa davant el Senyor.) Senyor, escolta la meva pregària, que el meu clam arribi fins a tu;
2. no m’amaguis la teva mirada, en moments d’angoixa, acosta a mi la teva atenció; ara que t’invoco, afanya’t a respon-dre’m!
3. Els meus dies s’esvaeixen com el fum, i els meus ossos es consumeixen com les brases.
4. El meu cor està decaigut com l’her-ba segada, i no tinc ni esma de menjar.
5. Els meus gemecs són tan grans que la pell se m’ha encastat als ossos.
6. M’assemblo al pelicà del desert, sóc com el mussol de les ruïnes;
7. no puc dormir, i sóc com un ocell solitari a la teulada.
8. Els enemics m’ultratgen contínuament, els detractors maleeixen en el meu nom.
9. En comptes de pa menjo cendra, i les llàgrimes se’m barregen amb la beguda;
10. per causa de la teva indignació i el teu furor m’has alçat i m’has rebatut per terra.
11. Els meus dies són com l’ombra que se’n va, i em vaig assecant com l’herba.

Proverbis 24:1-2
1. No tinguis enveja dels homes malvats ni vulguis anar amb ells,
2. perquè el seu cor maquina violència i els seus llavis parlen d’iniquitat.

1 Corintis 7:20-40
20. Que cadascú continuï en la condició que tenia quan fou cridat.
21. ¿Eres esclau quan vas ser cridat? No n’estiguis capficat; però si encara pots aconseguir la llibertat, aprofita-ho.
22. Perquè el qui era esclau quan fou cridat en el Senyor, és un llibert del Senyor; i així també el qui era lliure quan fou cridat, és un esclau del Crist.
23. Heu estat comprats per un preu: no us feu esclaus dels homes!
24. Que cadascú, germans, es mantingui davant Déu en la mateixa condició en què fou cridat.
25. Pel que fa al celibat, no he rebut cap manament del Senyor, però dono el meu parer com qui té prou credibilitat per la bondat del Senyor.
26. Penso, doncs, que és una cosa bastant bona, atesa la situació present, perquè és millor per a l’home quedar-se com està.
27. ¿T’has unit a una dona? No busquis separar-te’n. Ets solter? No busquis dona.
28. Amb tot, no faries cap mal si et casa-ves, i si la soltera es casava, tampoc. Però aquests tindran dificultats en la vida, i jo us ho voldria estalviar.
29. El que vull dir, germans, és que el temps s’escurça; d’ara endavant cal que els qui tenen muller visquin com si no en tinguessin;
30. els qui estan de dol, com si res no els entristís; el qui estan contents, com si res no els alegrés; els qui compren, com si no tinguessin res;
31. els qui gaudeixen de la vida, com si no en gaudissin; perquè aquest món que veiem ara s’està desfent.
32. Jo voldria que no tinguéssiu cap ne-guit. Els solters tenen ànsia per les coses del Senyor, i procuren agradar el Senyor.
33. En canvi, els casats es preocupen de les coses del món, de com acontentar la muller; i han de dividir les atencions.
34. També, la dona sense marit i la noia soltera tenen cura de les coses del Senyor, i s’hi consagren de cos i ànima; però la casada pensa en les coses del món, de com acontentar el marit.
35. Tot això us ho dic pel vostre bé; no penseu que vull posar-vos restriccions, sinó que miro el que és més digne per a servir el Senyor amb una dedicació sense destorb.
36. Si algú creu que no es comporta com cal amb la seva promesa, perquè se li passa l’edat en què convé casar-se, que faci el que vulgui, no peca: que es casin.
37. Però, aquell qui ha meditat profun-dament la seva decisió sense que res no l’obligui en contra, ans és amo de fer la seva voluntat, si ha decidit quedar-se solter, farà ben fet.
38. En tot cas, qui es casa amb la pro-mesa fa bé, i qui no es casa fa millor.
39. La muller està lligada mentre el seu marit és viu, però, si el marit es mor, queda lliure per a casar-se amb qui vulgui, sempre que sigui en el Senyor.
40. Si bé em sembla que serà més feliç si es queda com està. Aquest és el meu parer, i em penso que també jo tinc l’Es-perit de Déu.