A A A A A
Bíblia en un any
Agost 25

Job 41:1-34
1. ¿Podràs pescar tu el Leviatan amb un ham i subjectar la seva llengua amb un llibant?
2. ¿Li faràs passar una corda pel seu nas, li travessaràs la mandíbula amb un garfi?
3. ¿Penses que et suplicarà amb insistència, o que et parlarà submisament?
4. ¿Voldrà fer un tracte amb tu, perquè el prenguis per esclau tota la vida?
5. ¿Et divertiràs amb ell com amb un ocellet? ¿El lligaràs perquè hi juguin les teves filles?
6. ¿Podran traficar-hi els que van a mitges? ¿Se’l repartiran entre ells els comerciants?
7. ¿Podràs clivellar la seva pell amb sagetes, o el seu cap amb l’arpó de pes-car?
8. Passa-li la mà pel damunt; només de pensar en l’embranzida, no tornaràs a fer-ho;
9. tota confiança seria inútil, només de veure’l defalleixes.
10. Ningú no és tan temerari que gosi despertar-lo. Per tant, qui podria restar dret da-vant meu?
11. Qui s’ha avançat mai a fer-me un servei, que jo li ho hagi d’agrair? Tot el que hi ha sota la capa del cel és meu!
12. No oblidaré esmentar també els seus membres, ni la vigoria i la gràcia de la seva constitució:
13. Qui ha pogut esquinçar mai la pi-trera del seu vestit? Qui pot penetrar la seva doble cuirassa?
14. Qui ha obert els dos batents del seu rostre? La filera de les seves dents és terro-rífica!
15. El seu orgull són els seus escuts arrenglerats, tancats com per un segell endurit,
16. tan junts l’un amb l’altre que ni un alè pot passar-hi entremig;
17. cadascun està adherit al del seu costat, tan travats entre si que no es poden separar.
18. El seu esternut treu espurnes llu-minoses, i els seus ulls són com parpelles de l’aurora;
19. de la seva boca surten flamarades i centelles de foc que s’escampen.
20. Dels narius li surt una fumera, com quan una olla bull damunt el foc;
21. la seva rebufada encén les brases, i una llengua de foc surt de la seva gola.
22. En el coll hi té la força, i davant d’ell es propaga el terror;
23. fins el sotabarba és de carn atapeïda, ni prement-la se la pot bellugar.
24. El seu cor és fort com una roca, i dur com la mola de sota en un molí.
25. Quan s’aixeca, els poderosos s’es-panten, i l’esverament els aclapara.
26. Si algú l’ataca, no li serveix de res l’espasa, ni la llança, ni la javelina, ni la sageta;
27. per a ell, el ferro és com la palla, i el bronze, com un fustot podrit.
28. No el faran fugir els trets de l’arc, li són com fullaraca les pedres de la fona.
29. La maça no li és més que un jonc, i se’n riu del brunzit de l’alabarda.
30. El seu ventre és cobert de cantells aguts, com un trill que arrossega pel fons fangós;
31. fa bullir la profunditat com una olla, i la mar com un encenser fumejant.
32. Darrere seu hi deixa una estela lluent, com una cabellera blanca a l’oceà.
33. No hi ha res, sobre la terra, que se li assembli, ha estat fet per no tenir por!
34. Fins als més arrogants els planta cara, és el rei de tots els animals ferotges.

Job 42:1-17
1. Llavors Job va contestar al Senyor i digué:
2. Ara sé que tu tot ho pots, i que cap projecte no és impossible per a tu;
3. Qui és aquest que sense seny ofusca la Providència? Per això he parlat sense haver entès les meravelles superiors a mi i que no coneixia.
4. Escolta, doncs, que jo parlaré. Jo et preguntaré i tu m’instruiràs.
5. Només et coneixia pel que sentia dir, però ara els meus ulls t’han vist!
6. Per això me’n desdic i em pene-deixo, sobre la pols i la cendra.
7. Després de parlar el Senyor d’aquesta manera a Job, digué a Elifaz, el tema-nita: “La meva ira s’ha encès contra tu i els teus companys, perquè no heu parlat rectament de mi, com ho ha fet Job, el meu servent.
8. Ara, doncs, preneu set vedells i set xais, i aneu a trobar el meu servent Job i oferiu un holocaust per a vosaltres. I Job, el meu servent, intercedirà a favor vostre, ja que si no fos per consideració a ell us donaria un càstig exemplar per no haver parlat de mi de manera cor-recta, com ho ha fet el meu servent Job.”
9. Elifaz, el temanita, Bildad, el xuhita, i Sofar, el naamita, van anar a complir l’ordre del Senyor. I el Senyor tingué consideració envers Job.
10. Llavors el Senyor va restaurar la situació de Job, quan aquest hagué pregat a favor dels seus amics, i li va incrementar els béns fins al doble de tot el que havia posseït.
11. Després, tots els seus germans van venir a veure’l, amb totes les seves germanes i tots els coneguts d’abans, i van fer un banquet a casa seva; li van donar el condol i el van consolar de tots els mals que el Senyor havia descarregat damunt d’ell, i cada un d’ells l’obsequià amb una peça de plata i una arracada d’or.
12. El Senyor va beneir la nova situació de Job, encara més que no pas la d’abans: va arribar a tenir catorze mil ove-lles, sis mil camells, mil parelles de bous i mil someres.
13. A més va tenir set fills i tres filles.
14. A la primera la va anomenar Colo-meta, a la segona, Flor de Canyella, i a la tercera, Pomet de Perfum.
15. En tots aquells indrets no hi havia unes donzelles tan belles com les filles de Job; i el seu pare les féu participar de l’herència dels seus germans.
16. Job, després d’això, visqué cent qua-ranta anys; i pogué veure els seus fills i els fills dels seus fills, fins a la quarta generació.
17. I morí vell i ple de dies.

Salms 101:5-8
5. El qui d’amagat malparla dels com-panys, el faré callar. El de mirada altiva i de cor infatuat, no el toleraré.
6. La meva mirada la posaré en els fidels del país, perquè visquin a prop meu; el qui segueixi la rectitud, aquest serà el meu servidor.
7. No viurà pas a casa meva el qui fa engany; cap mentider no pot estar a la meva presència.
8. Incansablement eliminaré tots els malvats del país per suprimir de la ciutat del Senyor tots els qui obren el mal.

Proverbis 23:31-35
31. No miris el vi quan és rogenc, quan espurneja dins la copa. Entra suaument,
32. però a la fi mossega com una serp i pica com un escurçó.
33. Els teus ulls veuran coses estranyes, i el teu cor dirà incoherències.
34. Seràs com si jaguessis al mig del mar, com el qui es posa a dormir al pal major.
35. Diràs: “M’han pegat, però no m’han fet mal! M’han apallissat, i no me’n sento! Quan em desperti en tornaré a demanar!”

1 Corintis 7:1-19
1. A propòsit de les coses que m’heu consultat per escrit. Pot ser positiu per a l’home prescindir del matrimoni,
2. però per causa de la incontinència és convenient que cada home tingui la seva muller i cada dona el seu marit.
3. Que el marit compleixi el deure matrimonial amb la seva muller, i la muller compleixi igualment amb el marit.
4. La muller no pot disposar del propi cos, sinó el marit, com tampoc el marit no pot disposar del propi cos, sinó la muller.
5. No us priveu l’un de l’altre, si no és temporalment i de comú acord, per dedi-car-vos a la pregària; però després torneu a la vida en comú, no fos cas que, per manca de domini, Satanàs us temptés.
6. Tot això ho dic més com una conces-sió que no pas com un precepte.
7. Jo voldria que tothom fos com jo; però cadascú rep de Déu el seu propi do, qui d’una manera, qui d’una altra.
8. Als solters i a les viudes els dic que els seria bo si es quedaven com ara jo;
9. però si no poden guardar continència, que es casin, perquè és millor casar-se que cremar-se.
10. Als casats els dono aquest manament, que no és meu, sinó del Senyor: que la muller no se separi del marit,
11. i si se’n separa, que no es torni a casar, o que faci les paus amb el marit; i el marit, que tampoc no deixi la muller.
12. Als altres, els ho dic com a cosa meva i no pas del Senyor: si algun ger-mà és casat amb una no creient, i ella està d’acord a conviure amb ell, no té per què deixar-la.
13. I si una dona és casada amb un no creient, i ell està d’acord a conviure amb ella, que no deixi el marit.
14. Perquè el marit no creient és santificat per la muller, i la muller no creient és santificada pel marit creient. Altrament, els vostres fills formarien part del món pagà, i de fet són part del poble sant.
15. Però, si el no creient es vol separar, que se separi, ja que, en aquest cas, el germà o la germana no han de sentir-se lligats: Déu els ha cridat a viure en pau.
16. ¿Saps tu, dona, si així salvaràs el marit? O bé, ¿saps tu, home, si així salvaràs la muller?
17. Fora d’això, que cadascú visqui en la condició que el Senyor li té assig-nada, en l’estat que Déu l’ha cridat. Aquesta és la norma que dono a totes les comunitats.
18. ¿Que algú és cridat essent circum-cidat? Que no ho dissimuli. ¿Que algú és cridat sense ser circumcidat? Que no es circumcidi.
19. La circumcisió no val res, ni tampoc la incircumcisió; el que compta és el compliment dels manaments de Déu.