A A A A A
Bíblia en un any
Agost 22

Job 35:1-16
1. Reprenent el seu discurs, Elihú digué:
2. ¿Penses que és just això, quan dius: “Tinc justificació davant Déu”,
3. tu que li has dit: “De què et serveix, a tu, i què en trec jo, de no pecar?”
4. Jo et donaré la resposta, i als teus companys amb tu.
5. Mira el cel i fixa’t-hi bé, adona’t que està per damunt teu.
6. Si peques, què li pots fer? Si augmentes les teves faltes, quin mal li fas?
7. Si ets just, què li dones? O, què rep de part teva?
8. A un home, un igual que tu, el pot afectar la teva maldat, i a un mortal, la teva justícia;
9. que per causa de l’extrema opressió alcen el clam, criden auxili per la violència dels poderosos,
10. però no diuen: “¿On és Déu, el meu creador, que fa ressonar lloances en la nit,
11. que ens fa més instruïts que el bestiar de la terra i més intel·ligents que les aus del cel?”
12. Llavors criden, sense que ell res-pongui per culpa de la supèrbia dels do-lents.
13. És realment fals que Déu no escol-ta, que el Totpoderós no se n’adona,
14. fins i tot quan dius que enlloc no el veus, que la causa és davant d’ell i espe-res;
15. i, també, que la seva còlera no cas-tiga, i que no para gens d’atenció a les faltes.
16. Per això Job obre la boca per dir foteses, i enfila paraules sense seny.

Job 36:1-33
1. Elihú va prosseguir i digué:
2. Tingues espera, que jo t’instruiré, perquè encara hi ha molt a dir a favor de Déu.
3. Prendré els meus arguments des d’enrere, i al meu creador confirmaré la raó;
4. t’asseguro que les meves paraules no són falses, davant teu tens un home d’opinions sinceres.
5. Certament que Déu és gran i no fa menyspreu, és gran en la força de la seva intel·ligència;
6. no deixa viure el malvat, i fa justícia al desvalgut;
7. no aparta els ulls dels rectes, i els fa seure amb el reis, en el seu setial, exalçats per sempre.
8. Però si són amarrats amb grillons, presos en les cordes d’aflicció,
9. aleshores els fa veure els seus fets i les transgressions en què s’havien obstinat;
10. així els obre les orelles amb adver-tències i els exhorta que deixin de fer el mal.
11. Si en fan cas i l’obeeixen, acaben els seus dies en la benau-rança, i els seus anys, entre delícies;
12. però, si no en volen fer cas, passa-ran per l’espasa i moriran sense saber com.
13. Però els de cor pervers coven la ira, no criden a Déu quan els enca-denen;
14. moren quan la seva ànima encara és jove, i acaben la vida en el deshonor.
15. Déu, en canvi, salva l’afligit per la pròpia aflicció, i l’alliçona per mitjà de la tribulació.
16. També a tu et va treure de la gola de l’angoixa cap al lloc espaiós, sense cap estretor, omplint la teva taula amb els men-jars més gustosos;
17. però ara t’arreplega de ple la sentència de l’injust, i t’atrapen el judici i la condemna.
18. Vés en compte! Que la seva ira no se t’endugui de sobte, que després no et lliurarà ni un gran rescat!
19. ¿Tindran valor, per a ell, les teves riqueses? No! Ni tampoc tot l’esforç del teu poder!
20. No sospiris per aquella nit en què els pobles desapareixeran del seu lloc.
21. Evita decantar-te cap al mal, perquè per això t’ha triat l’aflicció.
22. Heus aquí que Déu és sublim pel seu poder. On hi ha un mestre com ell?
23. Qui li pot dir el que ha de fer? Qui pot dir-li: “Has obrat malament”?
24. No deixis d’exalçar la seva obra, la que els homes celebren amb càntics;
25. tot el gènere humà l’admira, els mortals, de lluny la contemplen!
26. Sí! Déu és gran, i nosaltres no el comprenem, el nombre dels seus anys és incal-culable.
27. Ell atreu les gotes d’aigua que després filtra en pluja en el seu vapor,
28. i que els núvols destil·len fan regalimar sobre la humanitat en abundància.
29. ¿Podrà algú entendre el desplegament dels núvols i el volum del seu pavelló?
30. Damunt d’ell estén el seu esclat i deixa al descobert les fondàries de la mar.
31. És amb això que sustenta els pobles, donant l’aliment amb abundor.
32. S’omple les mans de llampecs i els envia fins a trobar l’objectiu;
33. és anunciat pel seu fragor, i també pel bestiar que el sent venir.

Salms 99:1-9
1. El Senyor regna: els pobles tremolen; s’asseu entre els querubins: la terra trontolla!
2. Gran és el Senyor a Sió, i excels per damunt de tots els pobles.
3. Que glorifiquin el teu nom sublim i venerable. Ell és Sant!
4. Com a rei poderós amant del dret, tu has establert els fonaments de l’equitat, tu exerceixes a Jacob el dret i la justícia.
5. Exalceu el Senyor, el nostre Déu, i postreu-vos davant l’escambell dels seus peus. Ell és Sant!
6. Moisès i Aaron, entre els seus sa-cerdots, i Samuel, entre els qui invocaven el seu nom, clamaven al Senyor, i ell els con-testava,
7. els parlava en la columna de núvols; ells guardaven els seus preceptes i la llei que els donà.
8. Senyor, Déu nostre, tu els vas es-coltar, vas ser per a ells un Déu indulgent, tot i que castiguessis les seves faltes.
9. Exalceu el Senyor, el nostre Déu, i postreu-vos davant la seva mun-tanya santa, perquè és sant el Senyor, el nostre Déu.

Proverbis 23:22-25
22. Escolta el teu pare, que t’ha en-gendrat, i no menyspreïs la mare perquè és vella.
23. Adquireix la veritat i no la venguis, no deixis la saviesa, la instrucció i l’enteniment.
24. El pare del just s’omplirà d’alegria, i qui engendra un savi en tindrà goig.
25. Que el pare i la mare s’alegrin per la teva causa, i exulti la qui et va infantar.

1 Corintis 4:1-21
1. Que tothom vegi en nosaltres uns servidors de Crist i uns adminis-tradors dels designis de Déu.
2. Ara bé, el que s’exigeix dels adminis-tradors és que siguin d’una fidelitat pro-vada.
3. Pel que fa a mi, poc em preocupa que em judiqueu vosaltres o un tribunal hu-mà, quan ni tan sols em puc judicar a mi mateix;
4. però la meva consciència no m’acusa de res, encara que no per això em tinc per exculpat, perquè qui em judica és el Senyor.
5. Així, doncs, no judiqueu res abans d’hora, fins que vingui el Senyor; ell aclarirà les coses que amaguen les tene-bres i manifestarà les intencions de cada cor; i llavors cadascú rebrà de Déu la seva lloança.
6. Germans, tot això de mi i d’Apol·ló us ho he posat d’exemple pel vostre bé, perquè amb el nostre cas aprengueu a no anar més enllà del que hi ha escrit, i ningú no s’apassioni a favor d’un en detriment d’un altre.
7. De fet, qui et fa superior? Què tens que no hagis rebut? I, si ho has rebut, per què presumeixes com si no t’ho haguessin donat?
8. Ja esteu satisfets! Ja sou rics! Us sen-tiu com reis, sense nosaltres. Tant de bo que fos així! Perquè nosaltres podríem compartir el vostre regnat.
9. Pel que sembla, a nosaltres, els apòs-tols, Déu ens ha reservat la darrera ex-hibició, com als qui van a morir, ja que ens ha convertit en un espectacle per a tot el món, per als àngels i per als homes.
10. Nosaltres, necis per Crist, i vosaltres, entenimentats en Crist; nosaltres, febles, i vosaltres, forts; vosaltres, apreciats; nosaltres, malvistos.
11. Ara com ara, passem fam i set, anem mal vestits, som maltractats, no tenim estatge segur,
12. rendits de treballar amb les nostres pròpies mans. Si ens insulten, beneïm; si ens persegueixen, ho suportem;
13. si ens difamen, responem dòcilment; ens han tingut per deixalles del món, com rebuig de tothom, fins aquest moment.
14. No escric tot això per avergonyir-vos, sinó que us amonesto com a fills estimats.
15. Perquè, encara que tinguéssiu els instructors en Crist a milers, no tindríeu pas gaires pares. És que jo us he engen-drat en Crist Jesús, per mitjà de l’evan-geli.
16. Us prego, doncs, que seguiu el meu exemple.
17. Per això mateix us he enviat Ti-moteu, que és el meu fill estimat i fidel en el Senyor; ell us recordarà les meves normes de conducta en Crist Jesús, tal com ho ensenyo a tot arreu, a cada església.
18. Alguns se senten importants pensant que mai més no us vindré a veure,
19. però vindré ben aviat a visitar-vos, si el Senyor ho vol, i podré comprovar, no tant les paraules dels creguts, com els fets;
20. perquè el Regne de Déu no és pas cosa de paraules, sinó de fets.
21. Què preferiu: que em presenti davant vostre amb el bastó o bé amb amor i esperit benigne?