Instagram
English
A A A A A
Job 31:1-40
1. Vaig fer un pacte amb els meus ulls, i no em fixava en cap donzella.
2. Quina és, doncs, la paga que Déu envia des de dalt, remet des de les altures? i quina l’herència que el Totpoderós
3. ¿Que no és la dissort per a l’injust, i l’adversitat per als qui practiquen el mal?
4. ¿És que ell no veu els meus camins i compta tots els meus passos?
5. ¿Que he caminat aplegat amb la mentida, o el meu peu s’ha apressat vers l’engany?
6. Que em pesi amb balances justes, i conegui Déu la meva integritat!
7. Si els meus passos s’han desviat del camí, i el meu cor ha seguit rere els meus ulls, si a les meves mans s’hi ha engan-xat brutícia,
8. que un altre es mengi el que jo sembro i els meus plançons siguin de-sarrelats!
9. Si el meu cor s’ha deixat seduir per alguna dona, i a la porta del meu veí he vigilat,
10. que la meva dona molgui per a un altre i que d’altres jeguin amb ella!
11. Perquè això seria una infàmia, un delicte digne d’anar a judici;
12. és un foc que fins la perdició de-voraria, i tota la meva collita consumiria.
13. Si menyspreava el dret del meu servent, o de la meva serventa, en el seu plet amb mi,
14. què faré quan Déu s’aixequi? I quan m’interrogui, què li contestaré?
15. Qui m’ha fet a mi, ¿no l’ha fet a ell, en el ventre? ¿No ens ha format el mateix, en el si matern?
16. Si he impedit l’anhel dels neces-sitats, i he deixat llanguir els ulls de la viuda,
17. o he menjat jo sol el meu tros de pa, sense que en participés l’orfe,
18. quan Déu des de la infantesa m’ha criat com un pare i des del si matern he estat guiat;
19. si he vist un miserable sense roba, o un necessitat sense res per a abri-gar-se;
20. si no m’han hagut de beneir els seus lloms, quan s’ha escalfat amb la llana de les meves ovelles;
21. si he alçat la mà contra el desvalgut, quan jo veia la meva influència en el tribunal,
22. que el muscle se’m desprengui de l’espatlla i el meu braç s’esqueixi del seu colze!
23. Ja que per a mi és terrorífic el càstig de Déu, i davant la seva majestat no podria resistir.
24. Si he fet de l’or la meva confiança, i he anomenat l’or fi la meva se-guretat;
25. si m’he complagut amb què fos gran la meva fortuna, i que la meva mà m’hagués arre-plegat abundosament;
26. si he admirat el sol quan resplendeix, o la lluna esplendorosa en el seu curs,
27. i el meu cor, seduït, els ha adorat en secret, i la meva mà els enviava un petó de la meva boca,
28. també això hauria estat una falta criminal, perquè hauria renegat del Déu excels!
29. ¿Que m’he alegrat de l’infortuni del qui m’odiava, o que ho celebrava quan li sobre-venia una desgràcia?
30. Jo no permetia que la meva boca pequés amb imprecacions contra la seva vida!
31. ¿Que no ha dit la gent de casa meva: “No se’n trobarà ni un que no s’hagi atipat de la seva vianda”?
32. El foraster no pernoctava pas a la intempèrie, la meva porta era oberta al vianant.
33. No he encobert, com a home, les meves culpes, amagant dintre meu les meves faltes
34. per por del rebombori de la gent, o perquè el menyspreu de la societat m’acovardeix fins al punt de quedar-me quiet, sense gosar traspassar la porta.
35. Tant de bo que algú m’escoltés! Heus aquí que mi refermo! Que em respongui el Totpoderós! ¿I l’acusació escrita pel meu con-trari?
36. Ben cert que me la posaria sobre l’espatlla, me la cenyiria com si fos una corona.
37. Li donaria comptes de cada un dels meus passos, me li acostaria com un príncep.
38. Si la meva terra cridava contra mi, i amb ella es planyien els seus solcs;
39. si jo he menjat el seu fruit sense pagar, i he tret la vida als seus amos,
40. que en comptes de blat hi creixin esbarzers, i en lloc d’ordi, herba dolenta! Fi del discurs de Job.

Job 32:1-22
1. Aquells tres homes van deixar de replicar a Job, veient que, a parer d’ell, estava segur de tenir la raó.
2. Llavors es desfermà la indignació d’Elihú, fill de Baraquel, el buzita, de la família de Ram; i es va aïrar contra Job per haver volgut tenir raó davant Déu,
3. i també es va enutjar contra els tres amics perquè, en no haver sabut trobar respostes, deixaven com a culpable Job.
4. Elihú s’havia esperat per contestar a Job perquè els altres eren de més edat que no pas ell,
5. però quan veié que a la boca dels tres homes ja no hi havia cap més refutació, es va enfurismar.
6. I prengué la paraula Elihú, fill de Baraquel, el buzita, i digué: Jo encara sóc jove, i vosaltres an-cians; per això m’he retingut amb respecte abans d’exposar-vos el que jo en-tenc.
7. Em deia jo: “Que parli l’edat, i que els molts anys facin conèixer el seny.”
8. Però en els mortals hi ha un esperit, l’alenada de l’Omnipotent, que els fa intel·ligents;
9. no són sols els ancians els qui són savis, ni els vells els qui tenen el que és just;
10. per això he dit: “Escolteu-me, també jo manifestaré la meva opinió.”
11. Vegeu que he esperat que parléssiu, he escoltat amatent les vostres paraules mentre triàveu els vostres arguments.
12. La meva atenció estava fixada en vosaltres, però, vet aquí que no hi ha ningú que refuti Job, ni cap de vosaltres que contradigui el que diu.
13. No digueu: “Hem trobat arguments intel·ligents, però és Déu qui el pot rebatre, i no pas un mortal.”
14. Ell no ha dirigit contra mi les seves paraules, ni jo li he de replicar amb els vos-tres arguments.
15. Han quedat tallats, ja no responen més, s’han quedat sense paraules.
16. Prou he esperat; però ja que no parlen, que resten aturats i no repliquen,
17. respondré jo també; al meu torn, també jo exposaré la meva opinió;
18. perquè estic ple de raons, el meu esperit m’empeny des de dins;
19. en el meu interior està com el vi tancat, aquell que rebenta els bots nous.
20. Haig de parlar per desfogar-me, obriré els meus llavis per respon-dre.
21. No tindré preferències per ningú, ni ningú no adularé,
22. perquè jo no en sé, d’afalagar; altrament, el Creador ben aviat em suprimiria.

Salms 98:1-3
1. (Salm.) Canteu al Senyor un càntic nou, perquè ha fet meravelles; l’ha fet victoriós la seva dreta, i el seu braç sagrat.
2. El Senyor ha fet palesa la seva salvació, ha revelat la seva justícia a la vista de les nacions.
3. Ha recordat la seva bondat i la seva lleialtat envers la casa d’Israel. Totes les contrades de la terra han vist la salvació del nostre Déu.

Proverbis 23:17-18
17. Que el teu cor no tingui enveja dels pecadors, sinó que reverenciï sempre el Senyor,
18. perquè és segur que hi ha un futur, i la teva esperança no serà fallida.

1 Corintis 2:1-16
1. Jo, germans, quan vaig venir a vosaltres a anunciar-vos el testimo-niatge de Déu, no vaig venir amb llen-guatge de superioritat o de saviesa.
2. Em vaig proposar no saber altra cosa entre vosaltres sinó Jesucrist, i aquest, crucificat.
3. Jo vaig venir a vosaltres sentint-me incapaç, ple de por i tremolant,
4. i, ni la meva conversa ni la meva predicació no consistien pas en elo-qüents paraules de saviesa, sinó en de-mostració d’Esperit i de poder;
5. perquè la vostra fe no fos basada en saviesa humana, sinó en el poder de Déu.
6. Amb tot, entre els qui són prou for-mats, sí que en parlem, de saviesa. Però no és saviesa d’aquest món, ni dels seus dirigents, que són fugissers.
7. Parlem d’una misteriosa saviesa de Déu, que era amagada, la que Déu tenia destinada des d’abans dels segles per a la nostra glòria.
8. Aquella que cap dels dirigents d’a-quest món no ha conegut, ja que, si l’haguessin coneguda, no haurien crucificat el Senyor de la glòria.
9. Però, tal com diu l’Escriptura: “Coses que l’ull no ha vist mai, ni l’orella no ha sentit, ni cap home s’ha pogut imaginar mai; així són les coses que Déu ha preparat per als qui l’estimen.”
10. Però a nosaltres, Déu ens ho ha re-velat per mitjà del seu Esperit, ja que l’Esperit ho sondeja tot, fins les pro-funditats de Déu.
11. Perquè, ¿qui d’entre els humans co-neix les coses de l’home, sinó l’esperit de l’home que hi ha dintre d’ell? Així, tampoc ningú no coneix les coses de Déu, sinó l’Esperit de Déu.
12. I nosaltres no hem rebut l’esperit del món, sinó l’Esperit que ve de Déu, per tal que coneguem els dons que Déu gra-ciosament ens ha concedit.
13. I això és el que exposem, no pas amb doctes paraules de saviesa humana, sinó amb doctrina de l’Esperit, adaptant pa-raules espirituals a les coses espirituals.
14. L’home natural no admet les coses de l’Esperit de Déu, perquè li semblen absurdes i no les pot comprendre, perquè s’han de comprendre espiritualment.
15. En canvi, el qui és espiritual pot jutjar-ho tot, mentre que a ell ningú no el pot jutjar.
16. Endemés, ¿qui ha conegut la menta-litat del Senyor, perquè pugui donar-li lliçons? Però nosaltres tenim la menta-litat de Crist.