A A A A A
Bíblia en un any
Agost 2

Ester 5:1-14
1. Tres dies després, Ester es va po-sar els vestits de gala i va entrar al pati interior del palau, davant l’estat-ge reial. El rei estava assegut al seu tron dins el palau, de cara a l’entrada.
2. Així que el rei veié la reina Ester enmig del pati, li va caure en gràcia i va estendre cap a ella el ceptre d’or que tenia a la mà. Ester s’hi va acostar i va tocar la punta del ceptre.
3. I el rei li digué: “Què et passa, reina Ester? Què desitges? Fins la meitat del meu regne et serà concedit.” I Ester respongué:
4. “Si al rei li sembla bé, podria venir avui, acompanyat d’Aman, al banquet que li he preparat.”
5. Llavors el rei va ordenar: “Feu venir de seguida Aman, per complir amb la invitació d’Ester.” I el rei, acompanyat d’Aman, va anar al banquet que havia preparat Ester.
6. Mentre bevien vi, el rei va preguntar a Ester: “Què vols demanar, que t’ho concediré? Què desitges? Encara que si-gui la meitat del regne, et serà concedit.”
7. Ester va contestar: “Només desitjo i demano això:
8. Que si he trobat gràcia als ulls del rei, i si al rei li sembla bé de concedir-me el que li demano, que demà vingui, acompanyat d’Aman, a un altre banquet que li preparo, i demà compliré el que el rei em demana.”
9. Aman va sortir aquell dia molt content i satisfet, però quan veié Mardoqueu al portal reial, que no s’alçava ni es movia del seu lloc, es va enfurismar contra ell.
10. No obstant això, es va contenir, però, en arribar a casa, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva muller,
11. i els va parlar de la immensa riquesa que posseïa, de la quantitat de fills que tenia i de com el rei l’havia elevat per damunt de tots els seus dignataris i funcionaris.
12. Després, Aman hi afegí: “A més d’això, la reina Ester només m’ha con-vidat a mi per acompanyar el rei en un banquet que li ha ofert, i demà també estic convidat per ella al banquet que oferirà al rei.
13. Però tot això no em satisfà gens, mentre hagi de veure el jueu Mardoqueu assegut al portal reial.”
14. Llavors, la seva muller Zèreix i el grup d’amics seus li digueren: “Ordena que preparin una forca alta de cinquanta colzades, i demà matí parla amb el rei perquè hi pengin Mardoqueu; i després podràs anar ben content, amb el rei, al banquet.” La proposta va plaure a Aman, i va manar que preparessin la forca.

Ester 6:1-14
1. Aquella nit, el rei no podia agafar el son i va ordenar que li portessin el llibre de les memòries i cròniques, i que les hi llegissin.
2. Llavors van trobar escrit que Mardo-queu havia denunciat el complot de Bigtan i Tèreix, els dos oficials guardians del portal que havien intentat d’apoderar-se del rei Assuer.
3. Llavors el rei va preguntar: “Quina recompensa i honor ha rebut Mardo-queu per aquesta acció?” I els oficials del rei que l’assistien van respondre: “No es va fer res al seu favor.”
4. Llavors el rei va preguntar: “Qui hi ha al pati?” Perquè Aman havia entrat al pati exterior de l’estatge reial per dema-nar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que tenia preparada.
5. Els oficials del rei li van contestar: “És Aman, que està esperant en el pati.” I el rei digué: “Que entri.”
6. Així que Aman hagué entrat, el rei li va preguntar: “Què se li ha de concedir a l’home que el rei vol honorar?” Lla-vors Aman va pensar: “A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?”
7. I va contestar: “Per a l’home que el rei es digna honorar,
8. haurien de portar un vestit reial que el rei hagi portat i un cavall que el rei hagi muntat, amb una corona reial al cap.
9. I el vestit i el cavall haurien de ser posats a disposició d’un dels dignataris principals del rei perquè vesteixi l’home que el rei es digna honorar i el dugui a passejar pels carrers de la ciutat, pregonant davant seu: Així es tracta l’home que el rei es digna honorar!”
10. Llavors el rei digué a Aman: “Cuita, pren el vestit i el cavall, com has dit, i fes això mateix amb el jueu Mardoqueu, que seu al portal reial, sense descuidar-te’n cap detall.”
11. Aman prengué el vestit i el cavall, va vestir Mardoqueu i el va passejar pels carrers de la ciutat, pregonant davant seu: “Així es tracta l’home que el rei es digna honorar!”
12. Després, Mardoqueu va tornar al portal reial, mentre que Aman va tornar ràpidament cap a casa seva trist i amb la cara tapada.
13. Aman va contar a la seva muller, Zèreix, i al grup d’amics seus tot el que li havia passat. Llavors els seus con-sellers i la seva muller Zèreix li van dir: “Si és de raça jueva, aquest Mardoqueu davant del qual has començat a declinar, no el podràs vèncer, sinó que fracas-saràs per complet davant d’ell.”
14. Encara estaven parlant quan van arri-bar els eunucs del rei per acompanyar-lo, de seguida, al banquet que Ester havia preparat.

Salms 90:1-6
1. (Oració de Moisès, home de Déu.) Senyor, tu has estat el nostre refugi al llarg de tots els segles.
2. Des d’abans que sorgissin les mun-tanyes, i formessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu exis-teixes, oh Déu.
3. Fas que l’home torni a la pols quan dius: “Retorneu, fills d’Adam!”
4. Perquè mil anys són als teus ulls com un dia, un ahir que ha passat, una vigília a la nit.
5. Te’ls emportes com l’aiguat, són un somni. Així com l’herba que brota a la matinada,
6. durant el matí floreix i verdeja, i a la tarda s’emmusteeix i s’asseca.

Proverbis 22:9-9
9. El de mirada compassiva serà beneït, perquè comparteix el seu pa amb el necessitat.

Romans 4:1-25
1. Què direm, doncs, que va aconseguir Abraham, el nostre pare segons la carn?
2. Perquè si Abraham fou justificat per les obres, té motiu d’estar-ne ufanós, si bé no davant Déu.
3. Però, què diu l’Escriptura? Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia.
4. Ara bé, al qui fa una obra no se li compta el salari com una gratificació, sinó com a paga d’un deute,
5. mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia;
6. com també David proclama la felicitat de l’home a qui Déu atribueix la justícia a part de les obres:
7. “Feliç aquell qui té la culpa es-borrada, i el seu pecat ben tapat.
8. Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.”
9. ¿Proclama, doncs, la benaurança dels jueus només, o també la dels no jueus? Hem dit que la fe fou comptada a Abraham com a justícia, i preguntem:
10. Quan li fou comptada? ¿Quan era ja circumcidat o quan encara no era cir-cumcidat? No pas quan ja era circum-cidat, sinó quan encara no ho era.
11. I va rebre el senyal de la circumcisió com a segell de la justícia concedida per la fe que tenia abans de circumcidar-se; així esdevingué pare de tots els creients no circumcidats, de manera que també ells fossin comptats entre els justos,
12. i pare dels circumcidats que no es limiten únicament a ser-ho, sinó que, a més, segueixen el camí de la fe que tenia el nostre pare Abraham quan encara no era circumcidat.
13. La promesa feta a Abraham i als seus descendents, d’obtenir per herència el món, no va ser feta sota l’observança de la Llei, sinó en virtut de la justícia que prové de la fe.
14. De manera que, si els hereus fossin els sotmesos a la Llei, la fe resultaria inútil i la promesa no tindria motiu de ser.
15. De fet, la Llei pressuposa un càstig, mentre que on no hi ha Llei no pot haver-hi transgressió.
16. És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres,
17. tal com diu l’Escriptura: “T’he cons-tituït pare de molts pobles.” Ho és da-vant d’aquell en qui va dipositar la con-fiança, el Déu que fa reviure els morts i crida el no-existent a l’existència.
18. Ell, esperant quan semblava no ha-ver-hi esperança, va creure Déu i així esdevingué pare de molts pobles, tal com diu l’Escriptura: “Així serà la teva descendència.”
19. La seva fe no es va afeblir quan veia el seu cos, de quasi cent anys, ja consumit i l’esmorteïment del si de Sara per a concebre;
20. davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu,
21. plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès.
22. Per això “li fou comptat com a jus-tícia”.
23. I aquest “li fou comptat” no va ser només escrit per a ell,
24. sinó que també a nosaltres ens serà comptat, els qui creiem en aquell qui ha fet ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre,
25. que fou lliurat pels nostres pecats i ressuscitat per donar-nos la justificació.