Ester 5:1-14 |
1. Tres dies després, Ester es va po-sar els vestits de gala i va entrar al pati interior del palau, davant l’estat-ge reial. El rei estava assegut al seu tron dins el palau, de cara a l’entrada. |
2. Així que el rei veié la reina Ester enmig del pati, li va caure en gràcia i va estendre cap a ella el ceptre d’or que tenia a la mà. Ester s’hi va acostar i va tocar la punta del ceptre. |
3. I el rei li digué: “Què et passa, reina Ester? Què desitges? Fins la meitat del meu regne et serà concedit.” I Ester respongué: |
4. “Si al rei li sembla bé, podria venir avui, acompanyat d’Aman, al banquet que li he preparat.” |
5. Llavors el rei va ordenar: “Feu venir de seguida Aman, per complir amb la invitació d’Ester.” I el rei, acompanyat d’Aman, va anar al banquet que havia preparat Ester. |
6. Mentre bevien vi, el rei va preguntar a Ester: “Què vols demanar, que t’ho concediré? Què desitges? Encara que si-gui la meitat del regne, et serà concedit.” |
7. Ester va contestar: “Només desitjo i demano això: |
8. Que si he trobat gràcia als ulls del rei, i si al rei li sembla bé de concedir-me el que li demano, que demà vingui, acompanyat d’Aman, a un altre banquet que li preparo, i demà compliré el que el rei em demana.” |
9. Aman va sortir aquell dia molt content i satisfet, però quan veié Mardoqueu al portal reial, que no s’alçava ni es movia del seu lloc, es va enfurismar contra ell. |
10. No obstant això, es va contenir, però, en arribar a casa, va fer venir els seus amics i Zèreix, la seva muller, |
11. i els va parlar de la immensa riquesa que posseïa, de la quantitat de fills que tenia i de com el rei l’havia elevat per damunt de tots els seus dignataris i funcionaris. |
12. Després, Aman hi afegí: “A més d’això, la reina Ester només m’ha con-vidat a mi per acompanyar el rei en un banquet que li ha ofert, i demà també estic convidat per ella al banquet que oferirà al rei. |
13. Però tot això no em satisfà gens, mentre hagi de veure el jueu Mardoqueu assegut al portal reial.” |
14. Llavors, la seva muller Zèreix i el grup d’amics seus li digueren: “Ordena que preparin una forca alta de cinquanta colzades, i demà matí parla amb el rei perquè hi pengin Mardoqueu; i després podràs anar ben content, amb el rei, al banquet.” La proposta va plaure a Aman, i va manar que preparessin la forca. |
Ester 6:1-14 |
1. Aquella nit, el rei no podia agafar el son i va ordenar que li portessin el llibre de les memòries i cròniques, i que les hi llegissin. |
2. Llavors van trobar escrit que Mardo-queu havia denunciat el complot de Bigtan i Tèreix, els dos oficials guardians del portal que havien intentat d’apoderar-se del rei Assuer. |
3. Llavors el rei va preguntar: “Quina recompensa i honor ha rebut Mardo-queu per aquesta acció?” I els oficials del rei que l’assistien van respondre: “No es va fer res al seu favor.” |
4. Llavors el rei va preguntar: “Qui hi ha al pati?” Perquè Aman havia entrat al pati exterior de l’estatge reial per dema-nar al rei que fes penjar Mardoqueu a la forca que tenia preparada. |
5. Els oficials del rei li van contestar: “És Aman, que està esperant en el pati.” I el rei digué: “Que entri.” |
6. Així que Aman hagué entrat, el rei li va preguntar: “Què se li ha de concedir a l’home que el rei vol honorar?” Lla-vors Aman va pensar: “A qui voldrà honorar el rei, sinó a mi?” |
7. I va contestar: “Per a l’home que el rei es digna honorar, |
8. haurien de portar un vestit reial que el rei hagi portat i un cavall que el rei hagi muntat, amb una corona reial al cap. |
9. I el vestit i el cavall haurien de ser posats a disposició d’un dels dignataris principals del rei perquè vesteixi l’home que el rei es digna honorar i el dugui a passejar pels carrers de la ciutat, pregonant davant seu: Així es tracta l’home que el rei es digna honorar!” |
10. Llavors el rei digué a Aman: “Cuita, pren el vestit i el cavall, com has dit, i fes això mateix amb el jueu Mardoqueu, que seu al portal reial, sense descuidar-te’n cap detall.” |
11. Aman prengué el vestit i el cavall, va vestir Mardoqueu i el va passejar pels carrers de la ciutat, pregonant davant seu: “Així es tracta l’home que el rei es digna honorar!” |
12. Després, Mardoqueu va tornar al portal reial, mentre que Aman va tornar ràpidament cap a casa seva trist i amb la cara tapada. |
13. Aman va contar a la seva muller, Zèreix, i al grup d’amics seus tot el que li havia passat. Llavors els seus con-sellers i la seva muller Zèreix li van dir: “Si és de raça jueva, aquest Mardoqueu davant del qual has començat a declinar, no el podràs vèncer, sinó que fracas-saràs per complet davant d’ell.” |
14. Encara estaven parlant quan van arri-bar els eunucs del rei per acompanyar-lo, de seguida, al banquet que Ester havia preparat. |
Salms 90:1-6 |
1. (Oració de Moisès, home de Déu.) Senyor, tu has estat el nostre refugi al llarg de tots els segles. |
2. Des d’abans que sorgissin les mun-tanyes, i formessis la terra i el món, des de sempre i per sempre tu exis-teixes, oh Déu. |
3. Fas que l’home torni a la pols quan dius: “Retorneu, fills d’Adam!” |
4. Perquè mil anys són als teus ulls com un dia, un ahir que ha passat, una vigília a la nit. |
5. Te’ls emportes com l’aiguat, són un somni. Així com l’herba que brota a la matinada, |
6. durant el matí floreix i verdeja, i a la tarda s’emmusteeix i s’asseca. |
Proverbis 22:9-9 |
9. El de mirada compassiva serà beneït, perquè comparteix el seu pa amb el necessitat. |
Romans 4:1-25 |
1. Què direm, doncs, que va aconseguir Abraham, el nostre pare segons la carn? |
2. Perquè si Abraham fou justificat per les obres, té motiu d’estar-ne ufanós, si bé no davant Déu. |
3. Però, què diu l’Escriptura? Abraham va confiar en Déu, i li fou comptat com a justícia. |
4. Ara bé, al qui fa una obra no se li compta el salari com una gratificació, sinó com a paga d’un deute, |
5. mentre que al qui no fa cap obra, però creu en aquell qui restableix el pecador, la seva fe li és comptada com a justícia; |
6. com també David proclama la felicitat de l’home a qui Déu atribueix la justícia a part de les obres: |
7. “Feliç aquell qui té la culpa es-borrada, i el seu pecat ben tapat. |
8. Feliç l’home a qui el Senyor no li té en compte el pecat.” |
9. ¿Proclama, doncs, la benaurança dels jueus només, o també la dels no jueus? Hem dit que la fe fou comptada a Abraham com a justícia, i preguntem: |
10. Quan li fou comptada? ¿Quan era ja circumcidat o quan encara no era cir-cumcidat? No pas quan ja era circum-cidat, sinó quan encara no ho era. |
11. I va rebre el senyal de la circumcisió com a segell de la justícia concedida per la fe que tenia abans de circumcidar-se; així esdevingué pare de tots els creients no circumcidats, de manera que també ells fossin comptats entre els justos, |
12. i pare dels circumcidats que no es limiten únicament a ser-ho, sinó que, a més, segueixen el camí de la fe que tenia el nostre pare Abraham quan encara no era circumcidat. |
13. La promesa feta a Abraham i als seus descendents, d’obtenir per herència el món, no va ser feta sota l’observança de la Llei, sinó en virtut de la justícia que prové de la fe. |
14. De manera que, si els hereus fossin els sotmesos a la Llei, la fe resultaria inútil i la promesa no tindria motiu de ser. |
15. De fet, la Llei pressuposa un càstig, mentre que on no hi ha Llei no pot haver-hi transgressió. |
16. És per això que la promesa depèn de la fe, a fi que, tenint per base el favor gratuït, la promesa quedi assegurada a tota la descendència, no sols la que se-gueix la Llei, sinó també la que segueix la fe d’Abraham, que és pare de tots nosaltres, |
17. tal com diu l’Escriptura: “T’he cons-tituït pare de molts pobles.” Ho és da-vant d’aquell en qui va dipositar la con-fiança, el Déu que fa reviure els morts i crida el no-existent a l’existència. |
18. Ell, esperant quan semblava no ha-ver-hi esperança, va creure Déu i així esdevingué pare de molts pobles, tal com diu l’Escriptura: “Així serà la teva descendència.” |
19. La seva fe no es va afeblir quan veia el seu cos, de quasi cent anys, ja consumit i l’esmorteïment del si de Sara per a concebre; |
20. davant la promesa de Déu, no va titubejar per incredulitat, al contrari, s’enfortí amb la fe, donant glòria a Déu, |
21. plenament convençut que ell és prou poderós per a complir allò que ha promès. |
22. Per això “li fou comptat com a jus-tícia”. |
23. I aquest “li fou comptat” no va ser només escrit per a ell, |
24. sinó que també a nosaltres ens serà comptat, els qui creiem en aquell qui ha fet ressuscitar d’entre els morts Jesús, Senyor nostre, |
25. que fou lliurat pels nostres pecats i ressuscitat per donar-nos la justificació. |