A A A A A
Bíblia en un any
Agost 19

Job 29:1-25
1. Job reprengué el seu discurs i digué:
2. Tant de bo pogués tornar als temps d’abans, aquells dies en què el Totpoderós em guardava!
3. Quan resplendia la seva llàntia sobre el meu cap, i a la seva claror caminava entremig de la foscor!
4. Tal com era en els dies de la meva tardor, quan l’amistat de Déu encerclava la meva tenda,
5. quan l’Omnipotent encara m’acompanyava i m’envoltaven els meus fills,
6. quan em xopava els peus en mante-ga de llet, i de la pedra en rajava un doll d’oli.
7. Quan acudia a la porta gran de la ciutat, i posava el meu setial a la plaça,
8. els joves, així que em veien, m’o-brien pas, i els vells s’alçaven i restaven drets;
9. els prohoms interrompien el seu parlament i es posaven el palmell davant la boca;
10. la veu dels principals baixava el to i la llengua se’ls retenia al paladar;
11. l’orella que em sentia em felicitava, i l’ull que em veia em feia costat:
12. perquè jo salvava el desvalgut que clamava i l’orfe mancat de protector.
13. La benedicció de l’arruïnat venia damunt meu, jo omplia de goig el cor de la viuda.
14. M’havia investit de justícia i ella em cobria, l’equitat em feia de mantell i de tiara.
15. Jo era ulls per al cec i peu per al coix.
16. Era un pare per als necessitats, i posava interès en el plet del des-conegut.
17. Trencava les barres de l’injust i arrencava de les seves dents la presa,
18. i em deia: “Serà al meu jaç que moriré, i acumularé els dies com grans de sorra;
19. la meva arrel té pas obert cap a l’aigua, i la rosada fa nit sobre el meu ramatge;
20. el meu prestigi serà sempre renovat, i a la meva mà l’arc serà sempre tens.”
21. A mi m’escoltaven expectants, i en silenci atenien el meu parer;
22. després de parlar jo, ningú no re-plicava, la meva paraula penetrava en ells gota a gota.
23. M’esperaven com la pluja, i obrien la seva boca com si fos un ruixat tardà.
24. Si els somreia, gairebé no ho creien; la claror del meu rostre, no se la volien perdre.
25. Jo els triava el camí i m’asseia de capdavanter, presidia com un rei entre la tropa, com el qui conforta els apocats.

Job 30:1-31
1. En canvi, ara es riuen de mi els qui són més joves que jo, els pares dels quals jo desdenyava d’admetre entre els gossos del meu ramat.
2. De què m’havia servit la força de les seves mans, si ja la seva vigoria havia decaigut?
3. Exhaurits per la misèria i la fam terrible, rastrejaven les arrels seques de l’es-tepa, al cap vespre, per l’ermot desolat;
4. recollien el fonoll entre la bardissa, i el seu menjar era les arrels de la ginestera.
5. Són foragitats de la societat, i van escridassant-los com darrere un lladre;
6. han de viure en els barrancs dels torrents, en les coves de la terra i les ro-ques;
7. bramen entre les bardisses, s’agombolen sota els esbarzers.
8. Xusma vil i fills de ningú, expulsats del país a fuetades.
9. I ara haig de ser la seva cantúria, m’he convertit en el motiu de les seves burles.
10. M’abominen i fugen de mi, i m’escupen a la cara sense mi-rament;
11. com que Déu ha afluixat la seva corda i m’ha humiliat, han deixat anar el fre davant meu.
12. A la dreta s’alça la púrria, que em fa la traveta i obra contra mi un camí de perdició.
13. Destrueixen la meva fugida per abatre’m, no els cal pas cap ajuda;
14. penetren com per un ample corre-dor, avancen rodolant entre les runes;
15. el terror es gira contra mi, la meva dignitat és esbandida com el vent, el meu benestar ha passat com un núvol.
16. Ara dintre meu se m’escola l’àni-ma, han fet presa en mi els dies d’a-flicció.
17. De nit em són foradats els ossos, i el meu rosec no para mai.
18. Déu em rebrega el vestit violentament, se m’aferra al coll com el gorjal de la túnica;
19. em llença al fang, i m’he tornat igual que pols i cendra.
20. Clamo a tu, oh Déu, i no em respons, em presento davant teu i no em fas cas;
21. t’has tornat cruel per a mi, em combats amb tota la força de la teva mà,
22. te m’emportes a cavall del vent i em dilueixes en una turmenta.
23. Sé prou bé que em portes a la mort, el lloc de destí de tots els vivents.
24. Malgrat tot, ¿és que no he allargat la mà al desvalgut, si en el seu infortuni em demanava ajut?
25. ¿No he plorat jo amb el qui passa estretor? ¿No he sentit pena a l’ànima per qui s’arruïna?
26. Quan jo esperava la felicitat, vingué la dissort; esperava la llum, i m’arribà la fos-cúria;
27. les meves entranyes bullen sense parar, se m’han presentat dies d’aflicció.
28. Vaig ennegrit, sense escalf, m’alço en la reunió i crido auxili,
29. m’he tornat com un germà dels xacals, i com un company dels estruços.
30. La meva pell se m’ha tornat negra, i els meus ossos es cremen per la febre.
31. El so de la cítara s’ha convertit en laments, i el del flabiol, en tornada de pla-nyívols.

Salms 97:7-12
7. Que s’avergonyeixin tots els adora-dors d’imatges, els qui s’enorgulleixen en falses divinitats; que tots els déus es postrin davant d’ell.
8. Sió ho ha sentit i se n’alegra, i exulten les filles de Judà, pel que tu has sentenciat, Senyor.
9. Perquè tu, Senyor, ets excels sobre tota la terra, molt elevat per damunt de tots els déus.
10. Els qui estimeu el Senyor, detesteu la maldat! Ell guarda les ànimes dels seus fidels i els allibera del poder dels infidels.
11. Ja apunta la llum per al just, i l’alegria, per als de cor íntegre.
12. Alegreu-vos, justos, en el Senyor, i lloeu el seu sant nom.

Proverbis 23:15-16
15. Fill meu, si el teu cor és assenyat, s’alegrarà conjuntament amb el meu;
16. i exultaran les meves entranyes quan els teus llavis parlin rectament.

1 Corintis 1:1-31
1. Pau, cridat a ser apòstol de Crist Jesús per designi de Déu, i el germà Sòstenes,
2. a l’església de Déu que és a Corint, als santificats en Crist Jesús, cridats a ser sants, juntament amb tots els qui en qualsevol lloc invoquen el nom de Jesucrist, Senyor d’ells i nostre.
3. Us desitjo la gràcia i la pau de part de Déu, nostre Pare, i del Senyor Jesucrist.
4. Dono gràcies contínuament al meu Déu, pensant en vosaltres, amb motiu de la gràcia de Déu que us ha estat donada en Crist Jesús,
5. perquè sou enriquits, en ell, de tot do de profecies i de tot coneixement.
6. I així s’ha refermat entre vosaltres el testimoniatge de Crist,
7. fins al punt que no us manca cap mena de gràcia, mentre espereu la manifesta-ció de nostre Senyor Jesucrist;
8. ell també us consolidarà fins a la fi, talment que sigueu irreprensibles el dia de nostre Senyor Jesucrist.
9. Déu és fidel, per ell heu estat cridats a viure en comunió amb el seu Fill Jesucrist, el nostre Senyor.
10. Us prego, germans, pel nom de nostre Senyor Jesucrist, que aneu tots d’acord en el vostre parlar i que no hi hagi divisions entre vosaltres, sinó que estigueu bens units en un mateix pensament i en un sol parer,
11. perquè per mitjà dels de Cloe he pogut saber, germans meus, que hi ha dissensions entre vosaltres.
12. Vull dir que cadascú per la seva part va dient: “Jo sóc de Pau, i jo d’Apol·ló, i jo de Cefes, i jo de Crist.”
13. ¿És que el Crist està repartit? ¿Tal volta fou crucificat Pau per vosaltres? ¿O fóreu batejats en el nom de Pau?
14. Dono gràcies a Déu de no haver-ne batejat cap de vosaltres, llevat de Crisp i Caius,
15. a fi que ningú no pugui dir que heu estat batejats en el meu nom.
16. Sí, també he batejat la família d’Es-tèfanes; i no recordo si he batejat ningú més.
17. Perquè Crist no m’ha enviat a bate-jar, sinó a predicar l’evangeli, i sense gens d’oratòria, per no treure força a la creu de Crist.
18. De fet, el llenguatge de la creu és una bogeria per als qui es perden, però per a nosaltres, que som salvats, és poder de Déu.
19. perquè diu l’Escriptura: “Destruiré la saviesa dels savis, i anul·laré la intel·ligència dels intel·ligents.”
20. On són els savis? On són els lletrats? On són els investigadors del temps present? ¿No ha confós Déu la saviesa del món?
21. Atès que en la saviesa de Déu, el món no ha conegut Déu per la saviesa, Déu ha volgut salvar els creients per la bogeria de la predicació.
22. Així és que, mentre els jueus dema-nen senyals i els grecs cerquen saviesa,
23. nosaltres prediquem el Crist crucificat, escàndol per als jueus i absurd per als gentils;
24. en canvi, per als cridats, tant si són jueus com si són grecs, és poder de Déu i saviesa de Déu.
25. Perquè allò que sembla neci en Déu és més savi que els homes, i allò que sembla feblesa de Déu és més fort que els homes.
26. I si no, germans, fixeu-vos en el conjunt vocacional vostre, que no n’hi ha pas gaires que tinguin instrucció humana, ni molts de poderosos, ni gaires de família elevada,
27. sinó que Déu ha escollit allò que hi ha de neci en el món per confondre els savis; i les coses febles del món per confondre les que són fortes;
28. i allò que és vil i desestimat del món ha escollit Déu, allò que no és res, per anorrear allò que és,
29. a fi que cap mortal no pugui gloriar-se davant Déu.
30. Prové d’ell el que vosaltres sigueu alguna cosa en Crist Jesús, el qui Déu ha constituït en la nostra saviesa, la nostra justícia, la nostra santificació i la nostra redempció,
31. perquè, tal com diu l’Escriptura: “Si algú s’enorgulleix, que s’enorgulleixi en el Senyor.”