| Job 26:1-14 |
| 1. Job prengué la paraula i digué: |
| 2. Com has ajudat el dèbil i auxiliat el braç impotent! |
| 3. Com has aconsellat l’indecís, i quant de seny has demostrat! |
| 4. ¿A qui has dirigit el discurs? ¿De qui ha vingut l’esperit que ha sortit de tu? |
| 5. Les ombres dels morts es convulsen, més avall de les aigües, amb els seus habitants. |
| 6. El país dels morts està nu davant Déu, i res no encobreix el sepulcre. |
| 7. Déu estén el nord del cel sobre el buit, penja la terra sobre el no-res; |
| 8. embolcalla les aigües en la seva nuvolada, sense que els núvols s’esquincin amb el pes. |
| 9. Ell cobreix la faç del setial, desplegant-hi el seu núvol al da-munt; |
| 10. ha establert un límit a la superfície de les aigües, fins on confinen la llum i les te-nebres. |
| 11. Les columnes del cel es commouen, preses d’espant, quan ell renya. |
| 12. Amb el seu poder va agitar la mar, i amb la seva intel·ligència va es-clafar Rahab; |
| 13. amb el seu alè va asserenar el cel, la seva mà va traspassar la serp fu-gissera. |
| 14. Heus aquí que aquest és l’esbós de la seva obra, però és feble el ressò que percebem d’ell. Qui pot comprendre el tro de la seva potència? |
| Salms 96:11-13 |
| 11. Que s’alegri el cel i exulti la terra, brami la mar i tot el que s’hi mou, |
| 12. festegi la prada amb tot el que hi ha, aplaudeixin alhora tots els arbres del bosc, |
| 13. davant el Senyor que ve, que ve a regir la terra; judicarà el món amb justícia, i els pobles amb la seva veritat. |
| Proverbis 23:10-12 |
| 10. No canviïs de lloc la fita antiga ni envaeixis la propietat dels orfes, |
| 11. que el seu protector és poderós i defensarà la seva causa contra tu. |
| 12. Aplica el teu cor a la instrucció, i la teva orella a les màximes sàvies. |
| Romans 15:25-33 |
| 25. De moment, però, me’n vaig a Jerusalem a dur assistència als creients. |
| 26. Perquè els de Macedònia i Acaia van decidir de fer una col·lecta a favor dels necessitats que hi ha entre els creients de Jerusalem. |
| 27. Va sortir d’ells; tanmateix hi estaven obligats, perquè si els gentils han com-partit els seus béns espirituals, és just també que els corresponguin amb els béns materials. |
| 28. Així que pugui enllestir aquest afer, deixant consignat el fruit de la recapta, aniré cap a Hispània, fent escala a casa vostra. |
| 29. I sé que la meva visita a vosaltres té la plena benedicció de Crist. |
| 30. Però us prego, germans, per nostre Senyor Jesucrist i per l’amor que inspira l’Esperit, que us feu solidaris de la meva lluita per mitjà de les vostres pregàries a Déu en favor meu, |
| 31. perquè em lliuri dels rebels de Judea i perquè l’ajut que porto sigui ben rebut pels creients de Jerusalem, |
| 32. de manera que us pugui venir a veure amb alegria i, si Déu vol, descansar al vostre costat. |
| 33. Que el Déu de la pau sigui amb tots vosaltres. Amén. |