| Job 23:1-17 |
| 1. Job prengué la paraula i digué: |
| 2. Encara ara és rebel el meu plany, la meva mà pesa sobre el meu gemec. |
| 3. Tant de bo pogués saber com tro-bar-lo, com arribar on ell habita! |
| 4. Exposaria davant seu la meva causa, i ompliria la meva boca d’arguments; |
| 5. coneixeria les raons de la seva rè-plica, i comprendria el que em digués. |
| 6. ¿Li caldria una gran força, per enfrontar-se amb mi? No, només hauria d’escoltar-me. |
| 7. Llavors el just podria discutir amb ell, i em lliuraria per sempre de ser jutjat. |
| 8. Si vaig cap a l’orient, no hi és; si a l’occident, no el veig; |
| 9. si és al nord on actua, no el des-cobreixo, si es gira cap a migdia, tampoc no el distingeixo. |
| 10. Ja que ell coneix el meu compor-tament, que em passi pel gresol, que en sortiré com l’or. |
| 11. Els meus peus s’han mantingut als seus passos, he seguit el seu camí sense desviar-me. |
| 12. Del precepte dels seus llavis no me n’he apartat mai, al fons del cor he guardat les paraules de la seva boca. |
| 13. Però si ell ho té determinat, qui el farà canviar de parer? Allò que la seva ànima ha decidit, ho durà a terme. |
| 14. Ell complirà el que de mi hagi decretat, com tants altres designis que té. |
| 15. Per això és que, davant seu, estic contorbat, i quan hi penso, més por tinc d’ell. |
| 16. Déu m’ha posat la por al cos, i el Totpoderós em té espaordit; |
| 17. que no és l’ofuscació el que m’a-norrea, ni l’obscuritat el que em tapa la cara. |
| Job 24:1-25 |
| 1. Per què l’Omnipotent no ha fixat els temps, i els qui el reconeixen no veuen els seus dies? |
| 2. Es canvien de lloc les fites, són robats els ramats que després pasturen; |
| 3. s’emporten l’ase dels orfes, prenen de garantia el bou de la viuda; |
| 4. empenyen els captaires fora del camí, tots a l’una s’han d’amagar els des-valguts del país. |
| 5. Com uns ases salvatges van a la seva feina pel camp obert, cercant amb fatigues el seu menjar, i el despoblat forneix aliment per als seus fills; |
| 6. recullen en el camp dels altres, i veremen la vinya del potentat; |
| 7. passen la nit despullats, per falta de roba, i sense abrigall contra el fred; |
| 8. el ruixat de la muntanya els deixa xops, i mancats d’aixopluc, s’ajoquen en-tre les roques. |
| 9. L’orfe és arrencat del pit, i prenen en penyora la roba del pobre. |
| 10. Han d’anar despullats, sense vestit, i, passant gana, han de carregar les garbes; |
| 11. entre les bancades premen l’oli, trepitgen els cups i passen set. |
| 12. Des de la població, la gent llança gemecs i l’ànima dels ferits crida auxili, però Déu no escolta nimietats. |
| 13. N’hi ha que odien la llum, no han conegut els camins de Déu i no volen seguir les seves rutes. |
| 14. Abans de l’alba s’aixeca l’assassí, mata el pobre i el desvalgut, ronda com un lladre a la nit; |
| 15. l’ull de l’adúlter sotja el crepuscle i pensa: “Ningú no em veurà”, i es tapa la cara amb un vel. |
| 16. Altres, en la foscor, rebenten les cases, de dia s’amaguen, odien la llum; |
| 17. el matí és per a ells una fosca temença, estan habituats a la basarda de les tenebres. |
| 18. Són lleugers com el corrent de l’ai-guat, però la seva heretat és maleïda al país, no recorreran més el camí de les vinyes. |
| 19. Com la sequera i la xardor dissipen l’aigua de neu, així el país dels morts farà amb els pecadors; |
| 20. fins el ventre que l’infantà l’obli-darà, esdevindrà una delícia per als cucs, i no serà mai més recordat el seu nom: com un tronc d’arbre serà trosseja-da la iniquitat! |
| 21. Afligia l’estèril que no tenia fills, i no ha tractat mai bé la viuda. |
| 22. Però Aquell qui, amb el seu poder, regeix la vida dels poderosos, s’aixeca i ja ningú no té la vida segura. |
| 23. Li permetia que es confiés segur, però tenia els ulls clavats en els seus camins; |
| 24. per un instant són exaltats, però ja no existeixen, són enfonsats, i, com altres, es moren, cauen assecats, com el cap d’una espiga. |
| 25. No és així? Qui pot desmentir-me o desvirtuar les meves paraules? |
| Job 25:1-6 |
| 1. Bildad, el xuhita, prengué la paraula i digué: |
| 2. Déu posseeix la sobirania temible, estableix l’harmonia a les seves al-tures! |
| 3. ¿Que es poden comptar les seves tropes? ¿Sobre qui no s’aixeca la seva llum? |
| 4. Com pot, doncs, justificar-se l’home davant Déu? Com pot ser pur el nascut de dona? |
| 5. Si ni la mateixa lluna no és prou resplendent, ni les estrelles no són prou netes als seus ulls, |
| 6. què no serà de l’home, aquesta po-dridura, i del fill del mortal, aquesta cuca! |
| Salms 96:7-10 |
| 7. Ofreneu al Senyor, famílies dels pobles, ofreneu al Senyor glòria i honor, |
| 8. ofreneu al Senyor la glòria del seu nom. Porteu presents i entreu als seus atris. |
| 9. Adoreu el Senyor davant la santa presència, davant d’ell tremoli tota la terra. |
| 10. Digueu a les nacions: “El Senyor regna!” Ell aferma l’univers, no trontollarà. Regeix els pobles amb equitat. |
| Proverbis 23:9-9 |
| 9. No parlis a l’orella d’un neci, menysprearà la sensatesa de les teves paraules. |
| Romans 15:1-24 |
| 1. Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia. |
| 2. Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació. |
| 3. Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat; tot al contrari, acomplí el que diu l’Escriptura: “Els insults dels qui t’ultratjaven han caigut damunt meu.” |
| 4. De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança. |
| 5. Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús, |
| 6. a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist. |
| 7. Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu. |
| 8. Vull dir que el Crist s’ha fet servidor dels jueus per mostrar la fidelitat de Déu, amb el propòsit de confirmar les promeses fetes als patriarques, |
| 9. i fent que els gentils glorifiquin Déu per la seva misericòrdia, tal com diu l’Escriptura: “Per això et lloaré entre les nacions i cantaré salms al teu nom.” |
| 10. I en un altre lloc diu: “Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble.” |
| 11. I encara: “Lloeu el Senyor, totes les nacions, aclameu-lo tots els pobles.” |
| 12. I també Isaïes diu: “Rebrotarà l’arrel de Jessè, aquell qui s’alçà per a regir les nacions; i les nacions esperaran en ell.” |
| 13. Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança. |
| 14. Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres. |
| 15. Us he escrit, prenent-me certa lliber-tat en alguns punts, com per refrescar-vos la memòria, emparat en la gràcia que Déu m’ha donat |
| 16. de ser servidor de Crist Jesús entre els gentils, ministrant l’evangeli de Déu, per tal que l’ofrena que són els gentils, santificada per l’Esperit Sant, li sigui acceptable. |
| 17. Em sento, doncs, orgullós en Crist Jesús, pel que fa al servei de Déu, |
| 18. tenint per cert que no gosaria mai parlar de coses que Crist no hagi obrat per mitjà meu, en relació a la conversió dels gentils, per la paraula i els fets, |
| 19. amb poder de miracles i prodigis, per la força de l’Esperit de Déu, fins al punt que, des de Jerusalem i rodalies fins a Il·líria, he propagat l’evangeli de Crist. |
| 20. Tanmateix, he tingut el punt d’honor d’evangelitzar només els llocs on el Crist no ha estat mai anunciat, per tal de no edificar sobre el fonament d’un altre, |
| 21. sinó d’acord amb el que diu l’Es-criptura: “Els qui no en tenien notícia el veuran, i els qui mai no n’havien sentit a parlar comprendran.” |
| 22. Aquesta ha estat la causa que m’ha impedit sempre de venir a vosaltres, |
| 23. però ara ja no tinc cap més camp d’acció en aquestes regions, i com que des de fa molts anys tinc desig de visitar-vos, |
| 24. quan vagi cap a Hispània espero que us podré veure tot passant, i que vosaltres m’arranjareu el viatge cap allà, quan hagi gaudit un temps de la vostra companyia. |