A A A A A
Bíblia en un any
Agost 16

Job 23:1-17
1. Job prengué la paraula i digué:
2. Encara ara és rebel el meu plany, la meva mà pesa sobre el meu gemec.
3. Tant de bo pogués saber com tro-bar-lo, com arribar on ell habita!
4. Exposaria davant seu la meva causa, i ompliria la meva boca d’arguments;
5. coneixeria les raons de la seva rè-plica, i comprendria el que em digués.
6. ¿Li caldria una gran força, per enfrontar-se amb mi? No, només hauria d’escoltar-me.
7. Llavors el just podria discutir amb ell, i em lliuraria per sempre de ser jutjat.
8. Si vaig cap a l’orient, no hi és; si a l’occident, no el veig;
9. si és al nord on actua, no el des-cobreixo, si es gira cap a migdia, tampoc no el distingeixo.
10. Ja que ell coneix el meu compor-tament, que em passi pel gresol, que en sortiré com l’or.
11. Els meus peus s’han mantingut als seus passos, he seguit el seu camí sense desviar-me.
12. Del precepte dels seus llavis no me n’he apartat mai, al fons del cor he guardat les paraules de la seva boca.
13. Però si ell ho té determinat, qui el farà canviar de parer? Allò que la seva ànima ha decidit, ho durà a terme.
14. Ell complirà el que de mi hagi decretat, com tants altres designis que té.
15. Per això és que, davant seu, estic contorbat, i quan hi penso, més por tinc d’ell.
16. Déu m’ha posat la por al cos, i el Totpoderós em té espaordit;
17. que no és l’ofuscació el que m’a-norrea, ni l’obscuritat el que em tapa la cara.

Job 24:1-25
1. Per què l’Omnipotent no ha fixat els temps, i els qui el reconeixen no veuen els seus dies?
2. Es canvien de lloc les fites, són robats els ramats que després pasturen;
3. s’emporten l’ase dels orfes, prenen de garantia el bou de la viuda;
4. empenyen els captaires fora del camí, tots a l’una s’han d’amagar els des-valguts del país.
5. Com uns ases salvatges van a la seva feina pel camp obert, cercant amb fatigues el seu menjar, i el despoblat forneix aliment per als seus fills;
6. recullen en el camp dels altres, i veremen la vinya del potentat;
7. passen la nit despullats, per falta de roba, i sense abrigall contra el fred;
8. el ruixat de la muntanya els deixa xops, i mancats d’aixopluc, s’ajoquen en-tre les roques.
9. L’orfe és arrencat del pit, i prenen en penyora la roba del pobre.
10. Han d’anar despullats, sense vestit, i, passant gana, han de carregar les garbes;
11. entre les bancades premen l’oli, trepitgen els cups i passen set.
12. Des de la població, la gent llança gemecs i l’ànima dels ferits crida auxili, però Déu no escolta nimietats.
13. N’hi ha que odien la llum, no han conegut els camins de Déu i no volen seguir les seves rutes.
14. Abans de l’alba s’aixeca l’assassí, mata el pobre i el desvalgut, ronda com un lladre a la nit;
15. l’ull de l’adúlter sotja el crepuscle i pensa: “Ningú no em veurà”, i es tapa la cara amb un vel.
16. Altres, en la foscor, rebenten les cases, de dia s’amaguen, odien la llum;
17. el matí és per a ells una fosca temença, estan habituats a la basarda de les tenebres.
18. Són lleugers com el corrent de l’ai-guat, però la seva heretat és maleïda al país, no recorreran més el camí de les vinyes.
19. Com la sequera i la xardor dissipen l’aigua de neu, així el país dels morts farà amb els pecadors;
20. fins el ventre que l’infantà l’obli-darà, esdevindrà una delícia per als cucs, i no serà mai més recordat el seu nom: com un tronc d’arbre serà trosseja-da la iniquitat!
21. Afligia l’estèril que no tenia fills, i no ha tractat mai bé la viuda.
22. Però Aquell qui, amb el seu poder, regeix la vida dels poderosos, s’aixeca i ja ningú no té la vida segura.
23. Li permetia que es confiés segur, però tenia els ulls clavats en els seus camins;
24. per un instant són exaltats, però ja no existeixen, són enfonsats, i, com altres, es moren, cauen assecats, com el cap d’una espiga.
25. No és així? Qui pot desmentir-me o desvirtuar les meves paraules?

Job 25:1-6
1. Bildad, el xuhita, prengué la paraula i digué:
2. Déu posseeix la sobirania temible, estableix l’harmonia a les seves al-tures!
3. ¿Que es poden comptar les seves tropes? ¿Sobre qui no s’aixeca la seva llum?
4. Com pot, doncs, justificar-se l’home davant Déu? Com pot ser pur el nascut de dona?
5. Si ni la mateixa lluna no és prou resplendent, ni les estrelles no són prou netes als seus ulls,
6. què no serà de l’home, aquesta po-dridura, i del fill del mortal, aquesta cuca!

Salms 96:7-10
7. Ofreneu al Senyor, famílies dels pobles, ofreneu al Senyor glòria i honor,
8. ofreneu al Senyor la glòria del seu nom. Porteu presents i entreu als seus atris.
9. Adoreu el Senyor davant la santa presència, davant d’ell tremoli tota la terra.
10. Digueu a les nacions: “El Senyor regna!” Ell aferma l’univers, no trontollarà. Regeix els pobles amb equitat.

Proverbis 23:9-9
9. No parlis a l’orella d’un neci, menysprearà la sensatesa de les teves paraules.

Romans 15:1-24
1. Nosaltres, com a forts, hem de suportar les debilitats dels febles, i no desinteressar-nos-en per co-moditat pròpia.
2. Que cadascú procuri de complaure el proïsme, pel seu bé, en mires d’edificació.
3. Que Crist tampoc no va buscar la seva pròpia comoditat; tot al contrari, acomplí el que diu l’Escriptura: “Els insults dels qui t’ultratjaven han caigut damunt meu.”
4. De fet, tot allò que en altre temps va ser escrit ho fou per a instruir-nos, a fi que, per mitjà de la constància i el con-sol que donen les Escriptures, mantinguem l’esperança.
5. Que el Déu de la constància i el consol us concedeixin la mútua harmonia, se-gons l’exemple de Crist Jesús,
6. a fi que, unànimement, a una sola veu, glorifiqueu el Déu i Pare de nostre Senyor Jesucrist.
7. Per tant, acolliu-vos els uns als altres, tal com el Crist també ens va acollir per a glòria de Déu.
8. Vull dir que el Crist s’ha fet servidor dels jueus per mostrar la fidelitat de Déu, amb el propòsit de confirmar les promeses fetes als patriarques,
9. i fent que els gentils glorifiquin Déu per la seva misericòrdia, tal com diu l’Escriptura: “Per això et lloaré entre les nacions i cantaré salms al teu nom.”
10. I en un altre lloc diu: “Alegreu-vos, nacions, junt amb el seu poble.”
11. I encara: “Lloeu el Senyor, totes les nacions, aclameu-lo tots els pobles.”
12. I també Isaïes diu: “Rebrotarà l’arrel de Jessè, aquell qui s’alçà per a regir les nacions; i les nacions esperaran en ell.”
13. Que el Déu de l’esperança us ompli completament de joia i pau en l’exercici de la vostra fe, per tal que amb la força de l’Esperit Sant desbordeu d’esperança.
14. Pel que fa a vosaltres, germans meus, estic personalment convençut que teniu una gran predisposició, i una adequada instrucció, que us capacita igualment per a amonestar-vos els uns als altres.
15. Us he escrit, prenent-me certa lliber-tat en alguns punts, com per refrescar-vos la memòria, emparat en la gràcia que Déu m’ha donat
16. de ser servidor de Crist Jesús entre els gentils, ministrant l’evangeli de Déu, per tal que l’ofrena que són els gentils, santificada per l’Esperit Sant, li sigui acceptable.
17. Em sento, doncs, orgullós en Crist Jesús, pel que fa al servei de Déu,
18. tenint per cert que no gosaria mai parlar de coses que Crist no hagi obrat per mitjà meu, en relació a la conversió dels gentils, per la paraula i els fets,
19. amb poder de miracles i prodigis, per la força de l’Esperit de Déu, fins al punt que, des de Jerusalem i rodalies fins a Il·líria, he propagat l’evangeli de Crist.
20. Tanmateix, he tingut el punt d’honor d’evangelitzar només els llocs on el Crist no ha estat mai anunciat, per tal de no edificar sobre el fonament d’un altre,
21. sinó d’acord amb el que diu l’Es-criptura: “Els qui no en tenien notícia el veuran, i els qui mai no n’havien sentit a parlar comprendran.”
22. Aquesta ha estat la causa que m’ha impedit sempre de venir a vosaltres,
23. però ara ja no tinc cap més camp d’acció en aquestes regions, i com que des de fa molts anys tinc desig de visitar-vos,
24. quan vagi cap a Hispània espero que us podré veure tot passant, i que vosaltres m’arranjareu el viatge cap allà, quan hagi gaudit un temps de la vostra companyia.