A A A A A
Bíblia en un any
Agost 15

Job 21:1-34
1. Job prengué la paraula i digué:
2. Escolteu atentament les meves raons, i això serà el consol de part vostra.
3. Tingueu paciència mentre parlo jo, i quan hagi acabat, rieu si voleu.
4. ¿És que jo em queixo dels homes? Per què, doncs, no puc impacientar-me?
5. Gireu-vos de cara a mi i us esgarri-fareu, i us tapareu la boca amb la mà.
6. Jo mateix, quan ho recordo, m’hor-roritzo i m’agafa un tremolí per tot el cos.
7. Per què segueixen vius els malvats, i fan anys i fins creixen en poder?
8. Veuen els seus fills segurs als seu costat, i afermada la seva prole davant seu.
9. Regna la pau a la seva llar, sense temença; la vara de Déu no l’amenaça:
10. el seu toro fecunda i no l’erra, la seva vaca cria i no s’esbadella.
11. La seva quitxalla corre com un ramat de xais, i els seus fills salten i ballen.
12. Fan cantúries al so de cítares i tamborins, i es diverteixen al so del flabiol.
13. Acaben els seus dies en el benestar, i baixen tranquils a la regió dels morts.
14. Amb tot, deien a Déu: “Fuig d’aquí, no en volem saber res, dels teus camins!
15. Què és l’Omnipotent, que l’hàgim de servir? Què en traurem de pregar-li?”
16. ¿No tenen ells, a l’abast de la mà, la pròpia ventura? Però, sigui lluny de mi el pensar com ells!
17. Que poques vegades s’apaga la llàntia dels dolents, o els cau al damunt la dissort, o destrueix Déu, amb la seva ira, els perversos!
18. Que poques vegades són com la palla davant el vent, o com el boll que la torbonada dis-persa!
19. ¿És que Déu reserva l’infortuni per als seus fills? Que castigui el culpable, perquè n’aprengui!
20. Que vegi amb els propis ulls la calamitat i begui del furor de l’Omnipotent!
21. Què li importa la família, després d’ell, quan el compte dels seus mesos s’hagi tallat?
22. Però, ¿qui pot ensenyar ciència a Déu, quan és ell qui examina el qui és més elevat?
23. L’un es mor en plena vigoria, quan es troba més feliç i tranquil,
24. amb els lloms plens de greix i el moll dels ossos ben nodrit,
25. mentre un altre es mor amb l’amar-gor a l’ànima, sense haver tastat mai la felicitat:
26. van junts a jaure a la pols, i els cucs els cobreixen tots dos!
27. Ja conec quins són els vostres pen-saments, i les vostres perverses idees contra mi.
28. Vosaltres penseu: “On perdura la casa del tirà? On és la tenda on vivien els malvats?”
29. ¿Que no ho heu preguntat als vianants? ¿I no heu entès el que ells expli-quen?
30. Que quan ve el dia del desastre, el dolent és preservat, que el dia dels furors se’l treu fora.
31. Qui li retreu a la cara el seu com-portament? I els seus fets, qui els hi fa pagar?
32. Un cop l’han acompanyat al cementiri, sobre el seu túmul encara s’hi fa vetlla.
33. Fins li són tous els terrossos de la vall: tota la gent desfila al seu darrere, i una multitud va al seu davant.
34. ¿Com voleu, doncs, donar-me un consol buit, si de les vostres rèpliques no en queda sinó la falsedat?

Job 22:1-30
1. Elifaz, el temanita, prengué la paraula i digué:
2. ¿Per ventura un home pot ser de profit a Déu, quan només a si mateix és de profit l’assenyat?
3. ¿Té algun benefici el Totpoderós amb què tu siguis just, o li serveix d’alguna cosa la teva conducta íntegra?
4. ¿És per la teva pietat que et reprèn i que pledeja amb tu?
5. ¿No serà que la teva malícia és gran, i les teves faltes infinites?
6. Perquè, sense motiu, exigies penyo-res als germans, i als mal abrigats arrencaves els vestits;
7. no donaves aigua a l’assedegat, i al famolenc li negaves el pa:
8. “L’home fort es fa l’amo del país, i el respectable s’hi estableix.”
9. A les viudes, les aviaves amb les mans buides, i els braços dels orfes deixaves afeblits;
10. per això et trobes encerclat de llaços, i t’espanta un terror improvís;
11. o la tenebra, que no deixa que hi vegis, i l’aiguat torrencial que t’ofega.
12. ¿No s’està Déu a dalt del cel? Ell mira per damunt les estrelles, tant altes com són,
13. i tu dius: “Què sap Déu? ¿Que pot examinar res, a través de la nuvolada?
14. Els núvols li fan de vel i no veu res, i està recorrent el circuit celeste.”
15. ¿Vols seguir tu pel camí antic, que van trepitjar els homes impius,
16. aquells que van ser arrabassats abans d’hora, quan s’abocà la riuada sobre els seus fonaments?
17. Aquells que deien a Déu: “Fuig d’aquí!” i “Què ens pot fer el Totpoderós?”,
18. tot i que ell els havia omplert la casa de benaurances. Però, sigui lluny de mi el pensar com ells!
19. Els justos ho veien i se n’alegraven, i l’innocent es reia d’ells:
20. “Han estat exterminats els nostres adversaris, i el que quedava d’ells ho ha de-vorat el foc!”
21. Reconcilia’t, doncs, amb Déu i fes-hi les paus; i d’aquest fet et vindrà la benau-rança.
22. Accepta la lliçó de la seva boca, i posa les seves paraules al teu cor.
23. Si et converteixes al Totpoderós, seràs restablert i allunyaràs la dissort de la teva tenda.
24. Llavors tindràs l’or com la pols de la terra i com els còdols del torrent d’Ofir,
25. perquè el Totpoderós serà el teu tresor, un munt de plata per a tu;
26. llavors et delectaràs en el Totpo-derós, i alçaràs el teu rostre vers Déu;
27. tu l’invocaràs i ell t’escoltarà, i compliràs les teves promeses;
28. emprendràs un afer i et sortirà bé, i sobre els teus camins brillarà la llum.
29. Si hi ha abatiment, diràs: “Amunt!” Perquè Déu salvarà els de mires humils;
30. ell salva quan un és innocent, i per la puresa de les teves mans seràs alliberat.

Salms 96:1-6
1. Canteu al Senyor un càntic nou, canteu al Senyor arreu de la terra,
2. canteu al Senyor, beneïu el seu nom. Proclameu dia rere dia la seva sal-vació,
3. proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
4. ja que el Senyor és gran, i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
5. perquè els déus de tots els pobles són ficció; el Senyor, en canvi, ha fet el cel.
6. Majestat i honor a la seva presència, poder i esplendor en el seu santuari.

Proverbis 23:6-8
6. No mengis el pa de l’envejós ni cobegis els seus menjars delicats,
7. que ell és com allò que s’agita dintre seu: “Menja i beu”, et diu, però no és sincer amb tu.
8. Vomitaràs el mos que has menjat, hauran estat en va les teves paraules amables.

Romans 14:1-23
1. Sigueu comprensius amb els immadurs en la fe, sense dis-cutir opinions.
2. Uns creuen que poden menjar de tot, mentre que altres, per escrúpols, només mengen verdures.
3. El qui menja de tot, que no menyspreï el qui s’absté d’algun menjar, i el qui fa abstinència, que no censuri el qui menja de tot, majorment quan ha estat acollit per Déu.
4. Qui ets tu per jutjar el criat d’altri? Que segueixi ferm o que s’enfonsi, és cosa del seu amo. Tanmateix, es mantindrà ferm, que el Senyor té la força que cal per a sostenir-lo.
5. Uns diferencien l’un dia de l’altre, uns altres els consideren tots iguals. Que ca-dascú mantingui el seu parer personal.
6. Qui fa distinció dels dies, ho fa pel Senyor, i qui menja sense fer distincions, ho fa pel Senyor, ja que en dóna gràcies a Déu; i el qui fa abstinència ho fa pel Senyor, i en dóna gràcies a Déu.
7. Ningú de nosaltres no viu per a si mateix, com ningú no mor per a si mateix;
8. si vivim, vivim per al Senyor, i si morim, morim per al Senyor. Així que, tant si vivim com si morim, som del Senyor.
9. Ja que per això el Crist va morir i va retornar a la vida, per tenir senyoria sobre els morts i els vius.
10. Però tu, per què censures el teu ger-mà? Per què te’n rius? Tots hem de comparèixer davant el tribunal de Déu,
11. com diu l’Escriptura: “Per vida meva, diu el Senyor, que davant meu tothom doblegarà el genoll, i tota llengua exalçarà Déu.”
12. Així, doncs, cadascú haurà de donar compte a Déu de si mateix.
13. Per tant, deixem de jutjar-nos els uns als altres; mireu més aviat de no posar entrebancs al germà ni provocar-li una caiguda.
14. Jo sé, amb la certesa que em dóna el Senyor Jesús, que no hi ha res que sigui impur en si mateix, excepte per aquell qui està convençut que una cosa és im-pura; llavors sí que per a ell és impura.
15. Ara bé, si pel que tu menges fereixes el teu germà, ja no actues amb l’amor degut. No permetis que una cosa com el teu menjar arruïni aquell pel qual Crist va morir.
16. No exposeu aquest bé que teniu a l’escarni de la gent.
17. Que el regne de Déu no ha de con-sistir en menjars i begudes, sinó en hon-radesa, pau i joia en l’Esperit Sant,
18. ja que aquell qui d’aquesta manera serveix el Crist es fa agradable a Déu i obté l’aprovació dels homes.
19. Així, doncs, busqueu allò que afavo-reix la pau i l’edificació mútua.
20. No destrueixis l’obra de Déu per cau-sa d’un menjar. Sens dubte que tot és net, però és un mal per al qui en menja a contracor.
21. En canvi, és millor no menjar carn ni beure vi, ni fer res que pugui entre-bancar el teu germà.
22. Tu, la convicció que t’has format en la fe, tingues-la per a tu mateix davant Déu. Feliç aquell qui no té dubtes dintre seu quan pren una decisió.
23. Però el qui cedeix amb recança a menjar el que no acostuma, es fa culpable, perquè no obra d’acord amb el que creu, i tot el que es fa sense convicció de fe és pecat.