A A A A A
Bíblia en un any
Agost 14

Job 19:1-29
1. Job prengué la paraula i digué:
2. ¿Fins quan voleu afligir-me l’ànima i aixafar-me amb paraules?
3. Ja són deu les vegades que em vitupereu, i no us fa vergonya de maltractar-me.
4. Ni que jo hagués realment errat, només a mi afectaria l’errada.
5. Si de debò voleu enorgullir-vos sobre mi, i retreure’m el meu oprobi,
6. sapigueu que és Déu qui m’atueix, i qui m’envolta amb el seu filat.
7. Si crido: “Sóc agreujat!”, ningú no m’escolta; per més que clami, no hi ha justícia.
8. M’ha barrat el camí perquè no passi, i sobre les meves sendes ha estès la foscor;
9. m’ha despullat de la meva glòria, i m’ha arrencat la corona del cap.
10. Em derrota per tots costats i su-cumbeixo, arrenca, com un arbust, la meva es-perança.
11. Ha inflamat contra mi la seva ira, i em compta com un dels seus enemics.
12. Els seus escamots han arribat aplegats, i han assetjat la meva tenda.
13. Ha fet fugir els meus germans de vora meu, i els meus amics procuren evitar-me.
14. Els meus parents m’han fallat, i els meus íntims m’han oblidat.
15. Per als hostes i les criades de casa meva sóc un foraster, he esdevingut un estrany per a ells.
16. Crido el meu criat i no em respon, ni que el reclami la meva boca.
17. El meu alè repugna a la muller, sóc pudent per als fills de les meves entranyes;
18. fins els minyons em menyspreen: quan m’alço, es burlen de mi.
19. Sóc l’horror de tots els meus íntims, i els meus preferits s’han girat con-tra mi.
20. Tinc la pell i la carn enganxades als ossos, i me’n surto només amb la pell de les dents.
21. Apiadeu-vos, tingueu pietat de mi, amics meus, que la mà de l’Omnipotent m’ha ferit!
22. Per què em fustigueu com ho fa Déu? ¿No esteu ja tips de la meva carn?
23. Tant de bo que les meves paraules fossin escrites! Tant de bo que sobre un túmul fossin gravades!
24. Amb el punxó de ferro, i amb plom, fossin encastades per sempre a la roca.
25. Jo sé que el meu redemptor viu, i que a la fi s’alçarà per damunt de la pols;
26. i fins després d’arrencada aquesta pell, en la meva carn he de veure Déu!
27. L’he de veure jo, per mi mateix; els meus ulls el veuran, i no un es-trany: encara que, dintre meu, els ronyons se’m consumeixen!
28. Si ara diguéssiu: “Com l’atrapa-rem?”, i busquéssiu trobar en mi una causa de càrrec,
29. temeu davant l’espasa, ja que la fúria cau sobre els perver-sos, a fi que sapigueu que hi ha un judici.

Job 20:1-29
1. Sofar, el naamita, prengué la paraula i digué:
2. Per això els meus pensaments m’impulsen a replicar, a causa de l‘ansietat que porto a dins.
3. Sento la reprensió que m’ofèn, i l’esperit del meu enteniment em fa respondre.
4. ¿No saps tu que des de sempre, d’ençà que l’home fou posat da-munt la terra,
5. el goig dels dolents és breu, i l’alegria dels descreguts, un instant?
6. Ni que s’elevi fins al cel la seva talla, i que toqui els núvols amb el cap,
7. desapareixerà com el seu mateix excrement, i els qui abans el veien diran: “On és ara?”
8. Com un somni, alça el vol i mai més no se’l troba, s’esvaeix com una visió nocturna.
9. L’ull que se’l mirava ja no el veu més, ni el lloc on era no el torna a percebre.
10. Els seus fills cercaran el favor dels pobres, i les seves pròpies mans restituiran els béns robats.
11. Els seus ossos, plens de vigoria ju-venil, s’ajauran amb ell a la pols.
12. Si la maldat és dolça a la seva boca, si se la guarda sota la llengua,
13. si la retenia sense deixar-la anar, si l’entretenia enmig del paladar,
14. aquesta menja se li altera a les en-tranyes, i a l’estómac se li torna verí d’es-curçons.
15. Les riqueses que va engolir les hau-rà de vomitar, Déu les hi arrancarà del seu propi ventre:
16. “Verí d’àspids xuclava, llengua d’escurçó el mata.”
17. Ja no veurà més els recs d’oli, ni els torrents de mel i mató.
18. Retorna els guanys sense engolir-los, el fruit dels seus negocis, no el pot assaborir,
19. perquè oprimia els pobres i els dei-xava abandonats, s’apropiava de les cases i no n’ai-xecava cap.
20. Ja que el seu ventre mai no parava, res no salvarà dels seus tresors;
21. res no s’ha escapat de la seva voracitat, per això no pot ser estable la seva prosperitat.
22. En plena abundància, li ve la pe-núria, el sorprèn tot el pes de la dissort.
23. Quan era a punt d’omplir-se l’estómac, Déu aboca damunt d’ell la seva ira ardent, que fa ploure sobre la seva carn.
24. Si escapa de l’arma de ferro, el traspassa l’arc de bronze,
25. la fletxa li surt per l’esquena, la punta fulgurant, pel fetge, i l’envaeixen tots els terrors.
26. Li és reservada tota calamitat, i el devorarà un foc sense atiar que devastarà tota la seva tenda.
27. El cel descobreix la seva iniquitat, i la terra s’alça contra ell;
28. una torrentada se li enduu la casa, un aiguat en el dia del seu furor:
29. aquest és el lot que Déu destina a l’home malvat, l’herència que ell li té reservada.

Salms 95:6-11
6. Veniu, postrem-nos i adorem, agenollem-nos davant del Senyor, el nostre creador.
7. Perquè ell és el nostre Déu, i nosaltres el poble de la seva de-vesa i ovelles que ell pastura. Ah! Si avui escoltéssiu la seva veu:
8. “No enduriu el vostre cor com a Meribà, com el dia de Massà, en el desert,
9. quan em provocaren els vostres pares; em van provar, tot i havent vist la meva obra.”
10. Durant quaranta anys em vaig fas-tiguejar amb una tal generació, i vaig dir: “És un poble de cor ex-traviat que desconeix els meus designis.”
11. Per això, en la meva indignació vaig jurar: “No entraran al meu repòs!”

Proverbis 23:4-5
4. No tinguis desfici per enriquir-te, deixa de banda la teva sagacitat.
5. Quan alces els ulls a les riqueses, ja no hi són, perquè els han sortit ales i com àguiles s’envolen cap al cel.

Romans 13:1-14
1. Totes les persones han d’aca-tar les autoritats constituïdes, perquè no hi ha autoritat si Déu no ho disposa, i les que existeixen actualment hi són per disposició de Déu.
2. De manera que aquell qui s’oposa a l’autoritat es rebel·la contra la disposi-ció de Déu; i els qui es rebel·len, rebran el càstig que es mereixen.
3. Els magistrats no són una amenaça per als qui es comporten ordenadament, però sí que ho són per als qui obren malament. ¿Vols no haver de témer l’autoritat? Porta’t bé i tindràs la seva aprovació,
4. ja que és un agent de Déu per al teu bé. Però si et portes malament, tremola, perquè no porta l’espasa perquè sí, ja que és agent de Déu per a judicar i cas-tigar els malfactors.
5. Per això cal sotmetre’s, no solament per por del càstig, sinó també per motius de consciència.
6. Per aquesta mateixa raó pagueu també els tributs, ja que els recaptadors són funcionaris de Déu dedicats plenament a aquesta tasca.
7. Doneu a cadascú allò que li correspon: a qui l’impost, l’impost; a qui la con-tribució, la contribució; a qui el respec-te, el respecte; a qui l’honor, l’honor.
8. Mireu de no deure mai res a ningú, llevat del deure d’estimar-vos els uns als altres; perquè qui estima l’altre ja ha complert la Llei.
9. De fet, allò de “no adulteraràs, no mataràs, no robaràs, no envejaràs”, i qualsevol altre manament, queda resu-mit en aquesta sentència: “Estimaràs el proïsme com a tu mateix.”
10. L’amor no fa cap mal al proïsme; per tant, l’amor és l’acompliment de tota la Llei.
11. A més d’això, sigueu conscients del temps que vivim, que ja és hora de des-vetllar-vos, perquè ara tenim l’alliberament més a prop nostre que al moment de creure.
12. La nit és avançada i el dia ja s’acosta. Desfem-nos, doncs, de les obres de la fosca i equipem-nos amb les armes de la llum.
13. Comportem-nos com quan és de dia, amb decència; res d’orgies ni disbau-xes; res de luxúries ni impureses; res de renyines ni enveges.
14. Al contrari, revestiu-vos del Senyor Jesucrist, i no tingueu una atenció per a la carn que us faci satisfer les seves exigències.