A A A A A
Bíblia en un any
Agost 10

Job 11:1-20
1. Sofar, el naamita, prengué la paraula i digué:
2. ¿No s’ha de respondre a la garleria? L’home xerraire, ¿sempre ha de tenir raó?
3. ¿La teva xerrera farà callar els homes, i te’n riuràs sense que ningú no et repliqui?
4. Tu has dit: “Els meus principis són purs, i als teus ulls sóc irreprensible.”
5. Però, tant de bo que Déu parlés i obrís els seus llavis per respondre’t,
6. i et revelés els secrets de la saviesa, tot i que són inaccessibles a l’ente-niment! Llavors comprendries que passa per alt molt de la teva culpa.
7. ¿Pretens trobar l’essència de Déu, copsar la grandesa del Totpoderós?
8. És més elevada que el cel: què hi pots fer? És més profunda que el país dels morts: què en pots esbrinar?
9. És més extensa que l’amplària de la terra, i més ampla que la mar.
10. Si ell escomet i empresona, i crida a judici, qui li ho impedirà?
11. Ell coneix els homes falsos, veu la maldat, ¿i no en farà cas?
12. Així, l’home de cap buit esdevindrà intel·ligent quan el pollí d’un ase salvatge neixi domesticat.
13. Si tu redreces el teu cor, i estens vers Déu els teus palmells,
14. si allunyes la iniquitat que tens a les mans, i evites que la maldat habiti a casa teva,
15. llavors alçaràs net el front, et sentiràs ferm i sense temença;
16. t’oblidaràs de la prova, la recordaràs com aigües que ja han passat.
17. L’existència et serà més radiant que el migdia, l’obscuritat et serà un clar matí.
18. Et sentiràs segur, perquè tindràs esperança; miraràs a l’entorn, i t’ajauràs tran-quil.
19. Ningú no torbarà el teu repòs, i molts t’afalagaran a la cara.
20. En canvi, els ulls dels malvats llan-guiran, ells no trobaran lloc de refugi, i no podran esperar altra cosa que exhalar l’ànima.

Job 12:1-25
1. Job prengué la paraula i digué:
2. És ben cert que vosaltres sou el poble, i amb vosaltres s’extingirà la sa-viesa!
3. Però també jo tinc enteniment com vosaltres, no us sóc pas inferior. ¿Qui no sap aquestes coses?
4. La riota de l’amic, això sóc jo, quan clamo a Déu perquè m’escolti.
5. “Menyspreu a l’infortuni!”, pensa l’afortunat; una altra empenta a qui trontolla.
6. I a la tenda dels lladres, tran-quil·litat; plena seguretat per als qui ofenen Déu, els qui creuen tenir-lo al puny!
7. Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin! I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin,
8. o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin, i que t’ho contin els peixos de la mar!
9. ¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers, que la mà del Senyor ha fet tot això?
10. Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura, i l’esperit de tota carn humana.
11. ¿No distingeix les paraules, l’oïda, com el paladar tasta el menjar?
12. ¿No és pròpia dels vells la saviesa, i privilegi dels molts anys el seny?
13. En Déu hi ha la saviesa i el poder, són seus el consell i l’enteniment.
14. Si ell ensorra, no es reedifica; el qui ell atrapa, no se n’allibera.
15. Si deté les pluges, ve la sequera; si les avia, devasten la terra.
16. En Déu hi ha la força i l’enginy, són seus tant el qui erra com el qui fa errar.
17. Fa caminar els consellers amb peus nus, i els jutges torna babaus.
18. Ha desfet el faixí dels reis i els ha lligat una corda a la cintura.
19. Fa caminar els sacerdots amb peus nus, i els més alts aterra.
20. Pren la paraula als més experts, i lleva el seny dels més vells.
21. Aboca el menyspreu sobre els nobles, i afluixa la corretja dels guerrers.
22. Treu del més recòndit de la foscor i fa sortir a la llum les tenebres.
23. Alça les nacions, i després les ensorra; fa expansionar els pobles, i més tard els esborra.
24. Pren el seny als governants del país i els esgarria per un desert sense camins,
25. caminant a les palpentes, sense llum, i fent ziga-zagues com un begut.

Salms 94:1-11
1. Déu de les venjances, Senyor, Déu de les venjances, mani-festa’t!
2. Alça’t, oh jutge de la terra; dóna als superbs la paga que es me-reixen!
3. Fins quan els dolents, Senyor, fins quan els dolents triomfaran?
4. Criden i parlen amb arrogància, es gloriegen tots els malfactors.
5. Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge;
6. maten la viuda i el foraster, i assassinen els orfes,
7. i encara diuen: “El Senyor no ho veu, ni s’hi fixa, el Déu de Jacob.”
8. Enteneu-ho, gent estúpida! Insensats, quan posareu ente-niment?
9. El qui ha fet l’orella, no hi sentirà? El qui ha format l’ull, ni hi veurà?
10. Aquell qui reprèn els pobles, no podrà castigar? Ell, que ensenya la saviesa a la humanitat!
11. El Senyor coneix els designis de l’home, que són pura vanitat.

Proverbis 22:24-25
24. No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent,
25. no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida.

Romans 10:1-21
1. Germans, l’anhel del meu cor i la meva súplica a Déu per ell és que se salvin.
2. Jo puc assegurar en honor seu que tenen passió per Déu, però una passió mal entesa,
3. perquè desconeixen la justícia que ve de Déu, i procurant agençar-se la prò-pia, no s’han sotmès a la justícia que ve de Déu.
4. Ja que la fi de la Llei és el Crist, a fi que pugui ser justificat tothom qui cregui.
5. En efecte, referent a la justícia que ve de la Llei, Moisès ens va dir: “L’home que la compleixi hi trobarà la vida.”
6. En canvi, la justícia que ve per la fe s’expressa així: “No et preguntis dintre teu: Qui podrà pujar al cel?”, que és tant com voler fer baixar el Crist.
7. O bé: “Qui davallarà a l’abisme?”, que és tant com voler fer ressorgir el Crist de la mort.
8. Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem:
9. Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs.
10. Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació.
11. L’Escriptura diu taxativament: “Tot-hom qui creu en ell no s’haurà d’aver-gonyir.”
12. No hi ha cap diferència entre jueu o grec, ja que un mateix és el Senyor de tots, magnànim amb tots els qui l’invo-quen;
13. perquè “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.”
14. Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi han cregut? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si no se’l predica?
15. I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.”
16. Però no tots han acceptat l’evangeli. Ja ho diu Isaïes: “Senyor, qui ha cregut el nostre missatge?”
17. Això vol dir que la fe ve de l’escolta, i l’escolta a través de la paraula de Crist.
18. Però jo em pregunto: ¿És que no n’han sentit parlar mai? I tant que sí! “La seva crida ha abastat tota la terra, i el seu pregó, fins als límits del món.”
19. ¿Podria ser, em dic, que Israel no se n’hagi assabentat? Primer, Moisès ja diu: “Jo us faré enveja amb un poble que no és poble, i us irritaré amb una nació estúpi-da.”
20. Després, Isaïes va més enllà i diu: “M’han trobat els qui no em bus-caven, m’he presentat als qui no em dema-naven.”
21. En canvi, a Israel li diu: “He tingut tots els dies les mans esteses vers un poble incrèdul i provocador.”