| Job 11:1-20 |
| 1. Sofar, el naamita, prengué la paraula i digué: |
| 2. ¿No s’ha de respondre a la garleria? L’home xerraire, ¿sempre ha de tenir raó? |
| 3. ¿La teva xerrera farà callar els homes, i te’n riuràs sense que ningú no et repliqui? |
| 4. Tu has dit: “Els meus principis són purs, i als teus ulls sóc irreprensible.” |
| 5. Però, tant de bo que Déu parlés i obrís els seus llavis per respondre’t, |
| 6. i et revelés els secrets de la saviesa, tot i que són inaccessibles a l’ente-niment! Llavors comprendries que passa per alt molt de la teva culpa. |
| 7. ¿Pretens trobar l’essència de Déu, copsar la grandesa del Totpoderós? |
| 8. És més elevada que el cel: què hi pots fer? És més profunda que el país dels morts: què en pots esbrinar? |
| 9. És més extensa que l’amplària de la terra, i més ampla que la mar. |
| 10. Si ell escomet i empresona, i crida a judici, qui li ho impedirà? |
| 11. Ell coneix els homes falsos, veu la maldat, ¿i no en farà cas? |
| 12. Així, l’home de cap buit esdevindrà intel·ligent quan el pollí d’un ase salvatge neixi domesticat. |
| 13. Si tu redreces el teu cor, i estens vers Déu els teus palmells, |
| 14. si allunyes la iniquitat que tens a les mans, i evites que la maldat habiti a casa teva, |
| 15. llavors alçaràs net el front, et sentiràs ferm i sense temença; |
| 16. t’oblidaràs de la prova, la recordaràs com aigües que ja han passat. |
| 17. L’existència et serà més radiant que el migdia, l’obscuritat et serà un clar matí. |
| 18. Et sentiràs segur, perquè tindràs esperança; miraràs a l’entorn, i t’ajauràs tran-quil. |
| 19. Ningú no torbarà el teu repòs, i molts t’afalagaran a la cara. |
| 20. En canvi, els ulls dels malvats llan-guiran, ells no trobaran lloc de refugi, i no podran esperar altra cosa que exhalar l’ànima. |
| Job 12:1-25 |
| 1. Job prengué la paraula i digué: |
| 2. És ben cert que vosaltres sou el poble, i amb vosaltres s’extingirà la sa-viesa! |
| 3. Però també jo tinc enteniment com vosaltres, no us sóc pas inferior. ¿Qui no sap aquestes coses? |
| 4. La riota de l’amic, això sóc jo, quan clamo a Déu perquè m’escolti. |
| 5. “Menyspreu a l’infortuni!”, pensa l’afortunat; una altra empenta a qui trontolla. |
| 6. I a la tenda dels lladres, tran-quil·litat; plena seguretat per als qui ofenen Déu, els qui creuen tenir-lo al puny! |
| 7. Però, interroga les bèsties, que t’ho diguin! I els ocells del cel, que t’ho ex-pliquin, |
| 8. o els rèptils de la terra, que t’ho ensenyin, i que t’ho contin els peixos de la mar! |
| 9. ¿Qui no reconeix, per mitjà de tots els éssers, que la mà del Senyor ha fet tot això? |
| 10. Ell, que té a la mà l’ànima de tota criatura, i l’esperit de tota carn humana. |
| 11. ¿No distingeix les paraules, l’oïda, com el paladar tasta el menjar? |
| 12. ¿No és pròpia dels vells la saviesa, i privilegi dels molts anys el seny? |
| 13. En Déu hi ha la saviesa i el poder, són seus el consell i l’enteniment. |
| 14. Si ell ensorra, no es reedifica; el qui ell atrapa, no se n’allibera. |
| 15. Si deté les pluges, ve la sequera; si les avia, devasten la terra. |
| 16. En Déu hi ha la força i l’enginy, són seus tant el qui erra com el qui fa errar. |
| 17. Fa caminar els consellers amb peus nus, i els jutges torna babaus. |
| 18. Ha desfet el faixí dels reis i els ha lligat una corda a la cintura. |
| 19. Fa caminar els sacerdots amb peus nus, i els més alts aterra. |
| 20. Pren la paraula als més experts, i lleva el seny dels més vells. |
| 21. Aboca el menyspreu sobre els nobles, i afluixa la corretja dels guerrers. |
| 22. Treu del més recòndit de la foscor i fa sortir a la llum les tenebres. |
| 23. Alça les nacions, i després les ensorra; fa expansionar els pobles, i més tard els esborra. |
| 24. Pren el seny als governants del país i els esgarria per un desert sense camins, |
| 25. caminant a les palpentes, sense llum, i fent ziga-zagues com un begut. |
| Salms 94:1-11 |
| 1. Déu de les venjances, Senyor, Déu de les venjances, mani-festa’t! |
| 2. Alça’t, oh jutge de la terra; dóna als superbs la paga que es me-reixen! |
| 3. Fins quan els dolents, Senyor, fins quan els dolents triomfaran? |
| 4. Criden i parlen amb arrogància, es gloriegen tots els malfactors. |
| 5. Aixafen el teu poble, Senyor, maltracten el teu heretatge; |
| 6. maten la viuda i el foraster, i assassinen els orfes, |
| 7. i encara diuen: “El Senyor no ho veu, ni s’hi fixa, el Déu de Jacob.” |
| 8. Enteneu-ho, gent estúpida! Insensats, quan posareu ente-niment? |
| 9. El qui ha fet l’orella, no hi sentirà? El qui ha format l’ull, ni hi veurà? |
| 10. Aquell qui reprèn els pobles, no podrà castigar? Ell, que ensenya la saviesa a la humanitat! |
| 11. El Senyor coneix els designis de l’home, que són pura vanitat. |
| Proverbis 22:24-25 |
| 24. No facis conxorxa amb l’home geniüt ni vagis amb l’home violent, |
| 25. no sigui que t’acostumis al seu ta-rannà i paris una trampa a la teva vida. |
| Romans 10:1-21 |
| 1. Germans, l’anhel del meu cor i la meva súplica a Déu per ell és que se salvin. |
| 2. Jo puc assegurar en honor seu que tenen passió per Déu, però una passió mal entesa, |
| 3. perquè desconeixen la justícia que ve de Déu, i procurant agençar-se la prò-pia, no s’han sotmès a la justícia que ve de Déu. |
| 4. Ja que la fi de la Llei és el Crist, a fi que pugui ser justificat tothom qui cregui. |
| 5. En efecte, referent a la justícia que ve de la Llei, Moisès ens va dir: “L’home que la compleixi hi trobarà la vida.” |
| 6. En canvi, la justícia que ve per la fe s’expressa així: “No et preguntis dintre teu: Qui podrà pujar al cel?”, que és tant com voler fer baixar el Crist. |
| 7. O bé: “Qui davallarà a l’abisme?”, que és tant com voler fer ressorgir el Crist de la mort. |
| 8. Què més diu? “Tens la paraula al teu costat, la tens als llavis i la tens al cor”, i es refereix a la paraula de la fe que prediquem: |
| 9. Si els teus llavis confessen que Jesús és el Senyor i creus de cor que Déu el ressuscità d’entre els morts, et salvaràs. |
| 10. Perquè amb el cor es creu per obtenir la justificació, i amb el llavis es confes-sa per obtenir la salvació. |
| 11. L’Escriptura diu taxativament: “Tot-hom qui creu en ell no s’haurà d’aver-gonyir.” |
| 12. No hi ha cap diferència entre jueu o grec, ja que un mateix és el Senyor de tots, magnànim amb tots els qui l’invo-quen; |
| 13. perquè “tothom qui invocarà el nom del Senyor serà salvat.” |
| 14. Ara bé, com podran invocar-lo, si no hi han cregut? I com creuran en ell, si no n’han sentit parlar? I com en sentiran parlar, si no se’l predica? |
| 15. I qui predicarà, si no hi ha enviats? Segons diu l’Escriptura: “Que en són de bonics els peus dels qui duen l’anunci de bones noves.” |
| 16. Però no tots han acceptat l’evangeli. Ja ho diu Isaïes: “Senyor, qui ha cregut el nostre missatge?” |
| 17. Això vol dir que la fe ve de l’escolta, i l’escolta a través de la paraula de Crist. |
| 18. Però jo em pregunto: ¿És que no n’han sentit parlar mai? I tant que sí! “La seva crida ha abastat tota la terra, i el seu pregó, fins als límits del món.” |
| 19. ¿Podria ser, em dic, que Israel no se n’hagi assabentat? Primer, Moisès ja diu: “Jo us faré enveja amb un poble que no és poble, i us irritaré amb una nació estúpi-da.” |
| 20. Després, Isaïes va més enllà i diu: “M’han trobat els qui no em bus-caven, m’he presentat als qui no em dema-naven.” |
| 21. En canvi, a Israel li diu: “He tingut tots els dies les mans esteses vers un poble incrèdul i provocador.” |