A A A A A
Bíblia en un any
Agost 1

Ester 3:1-15
1. Després d’aquests fets, el rei va distingir Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, i el va elevar a un càrrec superior al de tots els dignataris que tenia.
2. Tots els servidors del rei que estaven al portal reial s’agenollaven i s’incli-naven davant d’Aman, perquè així ho havia manat el rei; però Mardoqueu no s’agenollava ni s’inclinava.
3. Llavors, els servidors del rei que es-taven al portal reial van dir a Mardo-queu: “Per què desobeeixes el manament del rei?”
4. Veient que ell no en feia cas, tot i que li ho repetien cada dia, van anar a co-municar-ho a Aman, per veure si Mar-doqueu mantindria la seva actitud, perquè ja els havia dit que era jueu.
5. I quan Aman va comprovar que Mar-doqueu no s’agenollava ni s’inclinava davant d’ell, es va enfurismar.
6. Però com que li van dir de quina raça era Mardoqueu, li va semblar que no seria prou d’actuar contra ell sol i va començar a planejar com exterminar tots els jueus, els compatriotes de Mar-doqueu que vivien al regne d’Assuer.
7. El primer mes, que és el de nissan, de l’any dotze del regnat d’Assuer, van tirar el «Pur», és dir, la sort, en presèn-cia d’Aman, dia per dia i mes per mes; i va sortir el mes dotzè, que és el mes d’adar.
8. Llavors Aman digué al rei Assuer: “Hi ha un poble, separat i escampat per totes les províncies del teu regne, que té unes lleis diferents de les de tots els altres pobles i no compleix les lleis del rei, i al rei no li convé de consentir-los.
9. Si, doncs, al rei li sembla bé, que es faci públic un decret perquè siguin ex-terminats, i jo faré a mans dels admi-nistradors un donatiu de deu mil talents de plata perquè sigui ingressat al tresor reial.”
10. Llavors el rei es va treure l’anell de segellar de la mà i el va donar a Aman, fill d’Amedata, l’agaguita, enemic dels jueus,
11. dient-li: “Pots quedar-te amb la pla-ta. I pel que fa al poble, fes amb ells el que et sembli bé.”
12. El dia tretze del primer mes de l’any, van ser cridats els secretaris del rei i, d’acord amb tot el que Aman va dictar, es va escriure als sàtrapes del rei, als governadors de cada província i als caps de cada poble; a cada districte en l’es-criptura que els era pròpia i en la llengua de cada poble. Es va fer l’escrit en nom del rei Assuer i es va segellar amb l’anell reial.
13. Les cartes van ser enviades per mitjà de correus a totes les províncies del rei, ordenant destruir, matar i exterminar tots els jueus, joves i vells, infants i dones, en un mateix dia, el dia tretze del mes dotzè, que és el d’adar, i que els seus béns fossin expropiats.
14. Una còpia de l’escrit, que havia de ser promulgat com a llei a cada provín-cia, va ser enviada a tots els pobles, a fi que estiguessin preparats per a aquell dia.
15. Els correus van sortir ràpidament a complir l’ordre del rei. L’edicte també fou publicat a la ciutadella de Susa. I mentre el rei i Aman s’asseien a cele-brar-ho, a la ciutat de Susa hi havia commoció.

Ester 4:1-17
1. Quan Mardoqueu va saber tot el que havia passat, es va esquinçar els vestits i es va cobrir de sac i de cendra, i va començar a recórrer la ciu-tat cridant amargament
2. fins que es va aturar davant l’entrada del palau reial, perquè ningú no podia passar pel portal reial vestit de sac.
3. A cada província on arribava l’ordre del rei i el seu edicte, hi provocava una gran aflicció entre els jueus, amb dejunis, plors i planys; i per a molts el sac i la cendra eren el seu jaç.
4. Les criades i els servidors d’Ester van anar a informar-la. Això va entristir molt la reina, que va fer portar roba a Mardoqueu perquè es vestís i es tragués la roba de sac, però ell no la va voler.
5. Llavors Ester va cridar Atac, un dels eunucs que el rei havia assignat al seu servei, i li va ordenar que anés a veure Mardoqueu per informar-se del que passava i de quin era el motiu.
6. Atac va anar a trobar Mardoqueu, que estava a la plaça de la ciutat, davant del portal reial,
7. i Mardoqueu el va informar de tot el que havia passat i de la quantitat de diners que Aman havia promès de donar al tresor reial a canvi de l’extermini dels jueus.
8. També li va donar una còpia de l’edic-te que s’havia promulgat a Susa per a exterminar-los, perquè el donés a Ester i se n’assabentés. També li demanava que anés a trobar el rei per demanar-li gràcia i perquè intercedís pel seu poble.
9. Atac va tornar i va comunicar a Ester el missatge de Mardoqueu.
10. Llavors Ester va donar aquest mis-satge a Atac perquè el dugués a Mar-doqueu:
11. “Tots els servidors del rei i la gent de les províncies del rei saben prou bé que així que qualsevol home o dona que entri al pati interior per veure el rei, sense haver estat cridat, pesa damunt d’ell una llei terminant que el condemna a mort, llevat d’aquell a qui el rei estengui el seu ceptre d’or per guardar-li la vida; i a mi no se m’ha cridat a presència del rei en aquests darrers trenta dies.”
12. Quan van comunicar a Mardoqueu les paraules d’Ester,
13. Mardoqueu va manar que donessin a Ester aquesta resposta: “No et pensis que, perquè estàs al palau reial, te n’es-caparàs més fàcilment que qualsevol altre jueu.
14. Ja que si en aquesta ocasió calles i no dius res, l’auxili i la salvació vindrà als jueus per un altre cantó, però tu i la teva família paterna morireu. I qui sap si ha estat per a una ocasió com aquesta que tu has arribat a ser reina.”
15. Llavors Ester tornà a enviar aquesta resposta a Mardoqueu:
16. “Vés i reuneix tots els jueus que es troben a Susa i feu un dejuni per mi. Que no mengin ni beguin res durant tres dies i tres nits. També jo i les meves criades dejunarem igualment, i després aniré a veure el rei, malgrat que la llei no ho permeti; i si he de morir, moriré.”
17. Llavors, Mardoqueu se’n va anar i va fer tot el que Ester li havia manat.

Salms 89:46-52
46. Fins quan, Senyor, estaràs absent i s’encendrà com el foc la teva ira?
47. Considera la brevetat de la meva vida, per a quan poca cosa has creat els humans.
48. Quin home viurà que no hagi de morir? ¿Que podrà alliberar-se del poder del sepulcre? ( Pausa )
49. On són, Senyor, les teves bondats anteriors, que havies jurat a David per la teva fidelitat?
50. Recorda, Senyor l’oprobi dels teus servents, l’insult de tants pobles que sofreix el meu pit.
51. Com ultratgen els teus enemics, Senyor, com ultratgen la conducta del teu ungit!
52. Beneït sigui el Senyor per sempre! Amén. Amén.

Proverbis 22:7-8
7. El ric es fa amo del pobre, i el qui manlleva es fa esclau del creditor.
8. Qui sembra iniquitat recull desgràcia: la vara de la seva ira l’extingirà.

Romans 3:1-31
1. Llavors, quin avantatge té el jueu? Quina utilitat té la circumcisió?
2. Molta en tots sentits. Primerament perquè a ells fou confiada la paraula de Déu.
3. Què hi fa que alguns no hagin cregut? ¿Que potser la seva incredulitat pot anul·lar la fidelitat de Déu?
4. De cap manera! Déu es manté fidel, malgrat que tothom sigui mentider, tal com diu l’Escriptura: “Perquè siguis reconegut just en les teves paraules i triomfis quan et judiquin.”
5. Però, si la nostra injustícia fa ressaltar la justícia de Déu, què hi direm? Huma-nament parlant, ¿no és potser injust Déu en descarregar la ira?
6. De cap manera! Altrament, com po-dria jutjar Déu el món?
7. Però si la meva falsedat fa ressaltar més la fidelitat de Déu a glòria seva, per què he de ser jo encara jutjat com un pecador?
8. ¿I per què no adduir allò que alguns, per calumniar-nos, diuen que ensenyem: Fem el mal perquè se’n segueixi el bé? És ben justa la seva condemna.
9. Doncs, què? Tenim algun avantatge? No cap; perquè ja hem demostrat que tots, tant jueus com no jueus, estan sota el domini del pecat.
10. Tal com diu l’Escriptura: “No hi ha cap home just, ni un de sol.
11. No n’hi ha cap d’assenyat, no n’hi ha cap que busqui Déu.
12. Tots s’han desviat, s’han pervertit tots plegat. Ningú no fa el bé, ni un de sol.
13. La seva gola és un sepulcre obert, amb la seva llengua tramen en-ganys, sota els llavis porten verí d’escurçó.
14. La seva boca és plena de maledicció i d’amargor.
15. Els seus peus són àgils per a vessar sang;
16. la ruïna i la misèria van marcant els seus camins,
17. i no han sabut trobar el camí que duu a la pau.
18. No tenen present el temor de Déu.”
19. Sabem que tot el que diu la Llei va dirigit als qui estan sota la Llei, per fer callar tothom i que el món sencer es reconegui culpable davant Déu,
20. ja que ningú no podrà ser justificat als seus ulls en base a les obres de la Llei. De fet, per la Llei prenem cons-ciència del pecat.
21. Ara, en canvi, al marge de qualsevol llei, s’ha manifestat la justícia de Déu, testificada per la Llei i els profetes;
22. justícia que Déu concedeix per la fe en Jesucrist a tots els qui creuen. A tots sense distinció,
23. perquè tots van pecar i estan privats de la presència de Déu,
24. i esdevenen justificats gratuïtament per la seva generositat, gràcies al rescat que es troba en el Crist Jesús.
25. El qual Déu ha presentat, en virtut de la seva sang, com a instrument de perdó, per mitjà de la fe, a fi de manifestar la seva benigna justícia, després d’haver estat tolerant amb els pecats del passat,
26. en el període benèvol de Déu, amb vista a manifestar la seva rectitud en l’època present, per tal que consti que ell és equitatiu i perdonador del qui té la fe en Jesús.
27. On és, doncs, l’orgull humà? Ha quedat exclòs. Per quina llei? ¿La de les obres? No, sinó per la Llei de la fe.
28. Atès que afirmen que l’home és justi-ficat per la fe, a part de les obres de la Llei.
29. ¿O és que Déu ho és únicament dels jueus? ¿No ho és també dels no jueus? Sí, també dels no jueus,
30. ja que hi ha un sol Déu. Ell justificarà el jueu en base a la fe, i el no jueu per mitjà de la fe.
31. ¿Vol dir que deroguem la Llei per causa de la fe? De cap manera! Més aviat la refermem.