A A A A A
Bíblia en un any
Juliol 9

2 Cròniques 13:1-22
1. L’any divuit del rei Jeroboam va començar a regnar Abies sobre Judà.
2. Va regnar tres anys a Jerusalem. La seva mare es deia Micaiahu, filla d’Uriel, de Guibà. Abies i Jeroboam es-taven en guerra.
3. Abies emprengué la campanya amb un exèrcit de soldats valents, quatre-cents mil homes escollits; Jeroboam va preparar la batalla contra ell amb vuit-cents mil homes escollits, forts i valents.
4. Llavors Abies es va posar dret dalt la muntanya de Samaraim, que és a la serralada d’Efraïm, i digué: “Escolteu-me, Jeroboam i tot Israel.
5. ¿No hauríeu de saber, vosaltres, de quina manera el Senyor, el Déu d’Israel, va donar a David el regne sobre Israel a perpetuïtat, a ell i als seus descendents, mitjançant un pacte inalterable?
6. Amb tot, Jeroboam, fill de Nebat, servidor de Salomó, fill de David, es va rebel·lar contra el seu senyor.
7. I es van unir a ell uns homes vils i malvats que es van fer forts contra Ro-boam, fill de Salomó, que era jove i de caràcter feble i no va poder enfrontar-s’hi.
8. I ara vosaltres intenteu oposar resis-tència al regne del Senyor, que és en poder dels fills de David, perquè sou molts i teniu amb vosaltres els vedells d’or que Jeroboam us va fer per déus.
9. ¿No heu rebutjat vosaltres els sacer-dots del Senyor, els fills d’Aaron i els levites, i us heu instituït uns sacerdots com els pobles dels altres països? Qual-sevol que vingui a consagrar-se amb un vedell i set moltons pot esdevenir sacer-dot d’això que no són déus.
10. Pel que fa a nosaltres, el Senyor és el nostre Déu, no l’hem abandonat, i els sacerdots que ministren davant el Senyor són els fills d’Aaron, igual que els levites en el seu ministeri.
11. Ells ofereixen al Senyor els holocaustos cada matí i cada vespre, i cremen l’encens aromàtic, i ordenen els pans de la proposició damunt la taula pura, i el canelobre d’or amb els seus gresols perquè estiguin encesos cada vespre; perquè nosaltres observem el precepte del Senyor, el nostre Déu, però vosaltres l’heu abandonat.
12. Vegeu que Déu és amb nosaltres com a capdavanter, amb els seus sacer-dots i les seves trompetes clamoroses per fer-les sonar contra vosaltres. Oh, fills d’Israel, no lluiteu contra el Senyor, el Déu dels vostres avantpassats, perquè no reeixireu!”
13. Mentrestant, Jeroboam va ordenar que algunes tropes giressin per preparar una emboscada i caure damunt els de Judà per darrere. Així ell quedava al davant i l’emboscada darrere els de Judà.
14. Quan aquests es van girar i van ado-nar-se que els venia l’atac per davant i per darrere, van clamar al Senyor i els sacerdots van tocar les trompetes.
15. Tot seguit, els homes de Judà van llançar el crit de guerra, i succeí que, aleshores, Déu va desbaratar Jeroboam i tot Israel davant d’Abies i de Judà.
16. I els fills d’Israel van fugir davant de Judà, i Déu els va posar a les seves mans.
17. Abies i la seva gent els van causar una gran destrossa: van caure morts cinc-cents mil homes escollits d’Israel.
18. Així van ser humiliats els fills d’Is-rael en aquella ocasió; i els fills de Judà van sortir-ne enfortits, perquè havien confiat en el Senyor, el Déu dels seus avantpassats.
19. Abies va perseguir Jeroboam i li va prendre les ciutats de Betel, de Jeixanà i d’Efron, amb els seus respectius petits poblats.
20. En temps d’Abies, Jeroboam ja no va recuperar el seu antic poder. Més tard, el Senyor el va colpejar, i va morir.
21. Abies, però, es va enfortir. Va arribar a tenir catorze mullers i va engendrar vint-i-dos fills i setze filles.
22. Quant als altres fets d’Abies, la seva conducta i les seves paraules són enre-gistrades en la Crònica del profeta Jedó.

2 Cròniques 14:1-15
1. Quan Abies s’adormí amb els seus avantpassats, el van en-terrar a la ciutat de David, i Asà, el seu fill, va regnar en lloc d’ell. Sota el seu regnat, el país estigué tranquil durant deu anys.
2. Asà va actuar bé i correctament als ulls del Senyor, el seu Déu.
3. Va suprimir els altars dels cultes es-trangers i els llocs alts, i va destruir les columnes sagrades i va tallar els troncs sagrats.
4. Va decretar que Judà busqués el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, i que observés la llei i els preceptes.
5. També va suprimir, de totes les ciutats de Judà, els llocs alts i les imatges del sol; i el reialme es mantingué tranquil durant el seu regnat.
6. Va edificar ciutats fortificades a Judà, ja que hi havia pau al país; i en aquells anys no hi hagué cap guerra contra ell, perquè el Senyor li havia concedit repòs.
7. Per això ell digué a Judà: “Edifiquem aquestes ciutats i envoltem-les amb muralles, torres i portes amb forrellats, ja que podem disposar del país perquè hem buscat el Senyor, el nostre Déu. Per haver-lo buscat, ell ens ha concedit el repòs tot al voltant.” Es van posar, doncs, a edificar, i ho van aconseguir amb èxit.
8. Asà tenia un exèrcit de tres-cents mil homes de Judà, que portaven escut i llança, i de dos-cents vuitanta mil de Benjamí, que portaven escuts i tiraven amb arc. Tots ells eren guerrers valents.
9. Zèrah, el cuixita, va marxar contra ells amb un exèrcit d’un milió d’homes i amb tres-cents carros de guerra, i va arribar fins a Mareixà.
10. Asà va sortir al seu encontre i es van posar en ordre de batalla a la vall de Sefata, prop de Mareixà.
11. Llavors Asà va invocar el Senyor, el seu Déu, i digué: “Oh Senyor!, tu no tens cap dificultat a ajudar el qui és poderós o el qui és mancat de força; ajuda’ns, Senyor, Déu nostre, perquè confiem en tu, i és en nom teu que sortim contra aquesta multitud. Senyor, tu ets el nostre Déu; no deixis que un simple mortal triomfi contra tu.”
12. Llavors el Senyor va derrotar els cui-xites davant d’Asà i de Judà, i els cui-xites van fugir.
13. Asà i la gent que era amb ell els van perseguir fins a Guerar; i van caure tants cuixites que ja no es van refer mai més, perquè van ser destrossats davant del Senyor i del seu exèrcit. I el botí que van aconseguir va ser abundantíssim.
14. Van batre també totes les ciutats del voltant de Guerar, perquè el terror del Senyor s’havia apoderat de totes elles; i van saquejar totes les ciutats, ja que dintre seu hi havia un gran botí.
15. També van batre els petits poblats dels ramaders i van prendre un gran nombre de bestiar, una bona quantitat d’ovelles i camells. Després se’n torna-ren a Jerusalem.

Salms 81:1-5
1. (Del mestre de cant. Al to de “Haguittit”. D’Assaf.) Canteu alegres a Déu, fortalesa nostra, aclameu joiosos el Déu de Jacob.
2. Entoneu un càntic i toqueu el tamborí, l’arpa melòdica i la cítara.
3. Soneu el corn pel noviluni, i en el pleniluni, que és la diada de la nostra festa,
4. perquè és una regla per a Israel, un precepte del Déu de Jacob,
5. un memorial imposat a Josep en sortir Déu contra la terra d’Egipte. Amb expressions que no coneixia vaig sentir:

Proverbis 20:22-23
22. No diguis: “Tornaré mal per mal”; confia en el Senyor i ell et salvarà.
23. El Senyor detesta els pesos falsos i les balances que no són com cal.

Apòstols 15:22-41
22. Llavors els apòstols i els ancians, amb tota l’església, van decidir escollir-ne alguns d’ells perquè acompanyessin Pau i Bernabé a Antioquia. Foren: Ju-des, anomenat Barsabàs, i Siles, homes destacats entre els germans,
23. amb la següent carta de presentació: “Els germans apòstols i els ancians sa-luden els germans de la gentilitat que són a Antioquia, Síria i Cilícia.
24. Ens hem assabentat que alguns dels nostres, sense la nostra autorització, us han pertorbat amb les seves paraules, inquietant les vostres ànimes.
25. Per això hem decidit unànimement delegar uns germans i enviar-vos-els amb els nostres estimats Bernabé i Pau,
26. homes que han dedicat les seves vides a servir el nom de nostre Senyor Jesucrist.
27. Així, doncs, us enviem Judes i Siles, que de paraula us diran això mateix:
28. que ha estat decisió de l’Esperit Sant i també nostra de no imposar-vos cap més càrrega fora d’aquestes que són les necessàries:
29. abstenir-se del que és sacrificat als ídols, de la sang i dels animals escanyats, i de la fornicació. Serà bo que us n’estigueu, de tot això. Salut.”
30. Aquests, doncs, després d’acomiadar-se, van baixar a Antioquia, on en un ple de la congregació van presentar la carta.
31. La seva lectura els va alegrar pel consol que els donava.
32. Judes i Siles, que també eren predi-cadors, van encoratjar i enfortir els germans amb una extensa predicació.
33. Passat un temps, els germans els acomiadaren i ells tornaren cap als qui els havien enviat.
34. [ Siles va decidir quedar-s’hi ]
35. Pau i Bernabé es van quedar a Antio-quia, ensenyant i predicant juntament amb molts d’altres la paraula del Senyor.
36. Passats uns dies, Pau digué a Bernabé: “Tornem ara a visitar els germans de totes aquelles poblacions on hem predicat la paraula del Senyor, per veure com estan.”
37. Bernabé volia endur-se també Joan, l’anomenat Marc,
38. però Pau opinava que no s’havien d’endur aquell qui s’havia separat d’ells des de Pamfília i no els havia acompanyat en l’obra.
39. Hi hagué tal enfrontament que es van separar l’un de l’altre: Bernabé s’endu-gué Marc i s’embarcà cap a Xipre;
40. Pau escollí Siles i va sortir encoma-nat a la gràcia del Senyor pels germans.
41. Va recórrer la Síria i la Cilícia, consolidant les esglésies.