A A A A A
Bíblia en un any
Juliol 27

Nehemies 6:1-19
1. Quan Sanbal·lat, Tobià i Guèixem, l’àrab, i la colla d’enemics nostres van saber que jo havia reconstruït la muralla i que ja no hi quedava cap ober-tura, tot i que en aquell moment encara no havia fixat els batents a les portes,
2. Sanbal·lat i Guèixem em van trametre aquest missatge: “Vine i tinguem una entrevista a Aquefirim, a la vall d’Onó.” Però ells havien pensat fer-me mal.
3. Per això els vaig enviar missatgers a dir-los: “Estic ocupat en una gran obra i no puc venir. A més, l’obra es retar-daria, si jo la deixava per venir a trobar-vos.”
4. Per quatre vegades em van enviar el mateix missatge, però jo els vaig donar la mateixa resposta.
5. Encara Sanbal·lat em va enviar el seu criat a fer-me, per cinquena vegada, la mateixa proposta en una carta oberta que duia a la mà,
6. en la qual em deia: “Corre el rumor entre els pobles, i així ho afirma Guèixem, que tu i els jueus intenteu revoltar-vos, i que és per això que aixeques la muralla. Segons aquests rumors, tu et vols convertir en el seu rei;
7. fins i tot diuen que has constituït pro-fetes perquè llancin proclames a favor teu dins de Jerusalem dient: Judà ja té rei! Ara aquests rumors arribaran fins al rei, per tant, vine i parlarem tots dos.”
8. Però jo li vaig enviar aquesta resposta: “No hi ha res d’això que dius. Tot és invenció teva.”
9. Perquè el que pretenien tots ells era de ficar-nos la por al cos pensant que així ens desanimaríem i desistiríem d’acabar l’obra. “Ara, però, Senyor, enforteix-me en la tasca!”
10. Llavors vaig anar a casa de Xemaià, fill de Delaià, fill de Mehetabel, que s’havia tancat a casa, i em digué: “Anem tots dos al temple de Déu, dins el santuari, i tanquem les portes del re-cinte, perquè vénen a matar-te. Sí, volen venir de nit a matar-te.”
11. Però jo vaig contestar: “¿Un home com jo ha de fugir? ¿Un home de la meva condició pot entrar al santuari per salvar la vida? No hi entraré pas!”
12. Vaig comprendre que Déu no l’havia enviat, sinó que havia fet aquella pro-fecia sobre mi perquè Tobià i Sanbal·lat l’havien subornat.
13. L’havien comprat per fer-me agafar por i perquè, seguint el seu consell, caigués en pecat. Així agafaria mala reputació i ells podrien difamar-me.
14. “Recorda’t, Déu meu, de Tobià i Sanbal·lat pel que han fet, i també de la profetessa Noadià i dels altres profetes que intentaven atemorir-me!”
15. La muralla fou enllestida el vint-i-cinc d’elul, després de cinquanta-dos dies.
16. Quan ho van saber tots els nostres enemics, i tots els pobles de l’entorn ho van veure, es van desanimar, perquè van comprendre que aquesta obra s’havia cadascun a la seva ciutat. realitzat amb l’ajut del nostre Déu.
17. Durant aquell temps, els notables de Judà havien enviat moltes cartes a To-bià, i ells n’havien rebut de Tobià,
18. perquè a Judà molts estaven confa-bulats amb ell, pel fet que era gendre de Xecanià, fill d’Arah, i el seu fill Jeho-hanan era casat amb la filla de Mei-xul·lam, fill de Berequià.
19. Fins i tot ponderaven davant meu els seus mèrits i li transmetien el que jo deia. I Tobià enviava cartes per intimidar-me.

Nehemies 7:1-73
1. Un cop acabada la reconstrucció de la muralla i fixats els batents de les portes, es van designar el porters, els cantors i els levites.
2. Vaig confiar el comandament de Jerusalem al meu germà Hananí i a Hananià, el comandant de la fortalesa, perquè aquest era un home fidel i temorós de Déu com n’hi ha pocs,
3. i els vaig dir: “Que no s’obrin les portes de Jerusalem fins que el sol ja escalfi, i es tancaran els batents i es passaran els forrellats en la vostra presència. També s’establiran torns de guàrdia amb la gent de Jerusalem, els uns en el lloc de guàrdia i els altres davant de casa seva.”
4. Perquè si bé la ciutat era espaiosa i gran, la població era poca, i no s’havien reconstruït les cases.
5. Després, el meu Déu em va posar al cor la idea de reunir els notables, els magistrats i la gent del poble a fi de fer-ne el cens. I vaig trobar un registre genealògic dels qui havien vingut pri-mer, on hi havia escrit això:
6. “Aquests són els nascuts a la provín-cia de Judà que van retornar del capti-veri, d’entre els que van ser deportats per Nabucodonosor, rei de Babilònia, i que van tornar a Jerusalem i a Judà,
7. Van ser conduïts per Zorobabel, Jei-xua, Nehemià, Azarià, Raamià, Nahamaní, Mordocai, Bilxan, Mispèret, Big-vai, Nehum i Baanà. El cens dels homes del poble d’Israel era:
8. Descendents de Paroix, dos mil cent setanta-dos.
9. Descendents de Xefatià, tres-cents setanta-dos.
10. Descendents d’Arah, sis-cents cinquanta-dos.
11. Descendents de Pahat-Moab, és a dir, de la part de Jeixua i de Joab, dos mil vuit-cents divuit.
12. Descendents d’Elam, mil dos-cents cinquanta-quatre.
13. Descendents de Zatú, vuit-cents quaranta-cinc.
14. Descendents de Zacai, set-cents seixanta.
15. Descendents de Baní, sis-cents quaranta-vuit.
16. Descendents de Bebai, sis-cents vint-i-vuit.
17. Descendents d’Azgad, dos mil tres-cents vint-i-dos.
18. Descendents d’Adonicam, sis-cents seixanta-set.
19. Descendents de Bigvai, dos mil seixanta-set.
20. Descendents d’Adín, sis-cents cinquanta-cinc.
21. Descendents d’Ater, és a dir, de la part d’Hizquià, noranta-vuit.
22. Descendents d’Haixum, tres-cents vint-i-vuit.
23. Descendents de Bessai, tres-cents vint-i-quatre.
24. Descendents d’Harif, cent dotze.
25. Oriünds de Gabaon, noranta-cinc.
26. Els homes de Betlem i de Netofà, cent vuitanta-vuit.
27. Els homes d’Anatot, cent vint-i-vuit.
28. Els homes de Betazmàvet, quaranta-dos.
29. Els homes de Quiriat-Jearim, de Que-firà i de Beerot, set-cents quaranta-tres.
30. Els homes de Ramà i de Gueba, sis-cents vint-i-un.
31. Els homes de Micmàs, cent vint-i-dos.
32. Els homes de Betel i d’Ai, cent vint-i-tres.
33. Els homes de l’altre Nebó, cinquanta-dos.
34. Descendents de l’altre Elam, mil dos-cents cinquanta-quatre.
35. Descendents d’Harim, tres-cents vint.
36. Oriünds de Jericó, tres-cents quaranta-cinc.
37. Oriünds de Lod, d’Hadid i d’Onó, set-cents vint-i-un.
38. Descendents de Senaà, tres mil nou-cents trenta.
39. Dels sacerdots: descendents de Je-daià, de la família de Jeixua, nou-cents setanta-tres.
40. Descendents d’Immer, mil cinquanta-dos.
41. Descendents de Paixhur, mil dos-cents quaranta-set.
42. Descendents d’Harim, mil disset.
43. Dels levites: descendents de Jeixua, és a dir, de la part de Cadmiel, de la descendència d’Odavià, setanta-quatre.
44. Dels cantors: descendents d’Assaf, cent quaranta-vuit.
45. Dels porters: descendents de Xal·lum, d’Ater, de Talmon, d’Acub, d’Hatità i de Xobai, en total, cent trenta-vuit.
46. Dels servents del temple: els des-cendents de Sihà, d’Hassufà, de Tabaot,
47. de Querós, de Sià, de Padon,
48. de Lebanà, d’Hagabà, de Xalmai,
49. d’Hanan, de Guidel, de Gahar,
50. de Reaià, de Ressín, de Necodà,
51. de Gazam, d’Uzà, de Passéah,
52. de Bessai, de Meünin, de Nefussim,
53. de Bacbuc, d’Hacufà, d’Harhur,
54. de Baslit, de Mehidà, d’Harxà,
55. de Barcós, de Sisserà, de Tèmah,
56. de Nessíah, d’Hatifà.
57. Els descendents dels servents de Sa-lomó: descendents de Sotai, de Sofèret, de Peridà,
58. de Jalà, de Darcon, de Guidel,
59. de Xefatià, d’Hatil, de Poquèret-Assebaïm i d’Amon.
60. Tots els servents del temple i els descendents dels servents de Salomó foren tres-cents noranta-dos.
61. I aquests són els que van venir de Tel-Mèlah, de Tel-Harxà, de Querub, d’Adon i d’Immer, si bé no van poder demostrar, ni per la seva família paterna ni pel seu llinatge, que fossin israelites:
62. descendents de Delaià, de Tobià i de Necodà: sis-cents quaranta-dos.
63. A més, d’entre els sacerdots: els descendents d’Hobaià, de Cos i de Barzil·lai, que prengué muller d’entre les filles de Barzil·lai, el galadita, i en va adoptar el nom.
64. Aquests van buscar els seus regis-tres genealògics, però no van aconseguir de trobar-los, i per això van ser considerats com a profans i exclosos del sacerdoci.
65. I el governador els va prohibir de participar dels aliments consagrats fins que hi hagués un sacerdot per a con-sultar les sorts sagrades dels Urim i dels Tummim.
66. El total de la congregació era de quaranta-dos mil tres-cents seixanta,
67. sense comptar-hi els servents i serventes, que eren set mil tres-cents trenta-set. També tenien dos-cents quaranta-cinc cantors i cantores.
68. Duien set-cents trenta-sis cavalls, dues-centes quaranta-cinc mules,
69. quatre-cents trenta-cinc camells i sis mil set-cents vint ases.
70. Alguns dels caps de família van fer donatius per a les obres. El governador va donar per al tresor mil monedes d’or, cinquanta tassons i cinc-cents trenta vestits sacerdotals.
71. Els caps de família van contribuir al fons per a la reconstrucció amb vint mil monedes d’or i dues mil dues-centes mines de plata.
72. La resta del poble va contribuir amb vint mil monedes d’or, dues mil mines de plata i seixanta-set vestits sacer-dotals.
73. Els sacerdots, els levites, els porters, els cantors, una part del poble i els servents del temple es van establir a les seves poblacions. Així, quan es va com-plir el mes setè, els fills d’Israel ja es-taven aposentats a les seves ciutats.

Salms 89:5-10
5. El cel proclama les teves merave-lles, Senyor, la teva fidelitat a la congregació dels sants.
6. Perquè, qui és, dalt dels núvols, comparable al Senyor? Qui és semblant al Senyor entre els fills de Déu?
7. Déu és temible en la gran assemblea dels sants, i formidable sobre tots els qui el rodegen.
8. Senyor, Déu de l’univers, qui és com tu? Ets potent, Senyor, i la teva fidelitat et circumda.
9. Tu ets qui domina la bravesa de la mar, quan s’encrespen les onades tu les amaines.
10. Tu vas aixafar Rahab com un cos mort, el teu braç potent ha dispersat els enemics.

Proverbis 21:21-28
21. Qui persegueix la justícia i la bondat aconsegueix vida, equitat i honor.
22. El savi escala la ciutat dels valents i abat la fortalesa en què confiaven.
23. Qui guarda la boca i la llengua guarda l’ànima de disgustos.
24. L’arrogant i presumptuós rep el nom de descregut i actua amb una insolència desme-surada.
25. Les cobejances del gandul el mor-tifiquen, perquè les seves mans no volen treballar.
26. El dolent no para mai d’envejar, però el just no para mai de donar.
27. El sacrifici dels impius és abominable, majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.
28. El testimoni fals desapareixerà, però l’home que sap escoltar sempre podrà parlar.

Apòstols 27:1-26
1. Quan van decidir que ens em-barquéssim cap a Itàlia, van confiar Pau i alguns altres presos a un centurió d’una cohort Augusta anome-nat Juli.
2. Vam embarcar en una nau adramitena que anava a salpar rumb als ports d’Àsia, i ens férem a la mar. Venia amb nosaltres Aristarc, un macedoni de Tes-salònica.
3. L’endemà vam arribar a Sidó; i Juli, que tractava Pau amb molta conside-ració, el va deixar que anés a veure els amics per obtenir ajut.
4. Vam salpar d’allí i navegàvem a recer de Xipre, perquè els vents ens eren contraris.
5. Per alta mar vam navegar per davant de Cilícia i Pamfília i vam baixar a Mira de Lícia.
6. Allà el centurió va trobar una nau alexandrina que es dirigia a Itàlia i ens hi féu embarcar.
7. Durant bastants dies vam navegar molt lents i amb prou feines vam poder arribar davant de Cnidos. Com que el vent no ens era favorable, vam navegar a recer de Creta, davant Salmone.
8. I, costejant-la amb dificultats, vam arribar en un lloc anomenat Bells Ports, que tenia la ciutat de Lasea molt a prop.
9. Com que havia passat massa temps i la navegació ja es feia perillosa — fins i tot el dejuni de setembre ja havia pas-sat —, Pau els advertí
10. dient-los: “Companys, penso que el viatge pot ser perillós i pot ocasionar greus pèrdues, no solament de la càrre-ga i la nau, sinó també de les nostres vides.”
11. Però el centurió feia més cas del pilot i del patró que no pas del que deia Pau.
12. A més, com que el port no estava condicionat per hivernar-hi, la majoria es van decidir per salpar d’allí, per si podíem arribar a Fènix, un port de Creta que mira al sud-oest i al nord-oest, per passar-hi l’hivern.
13. En això que es va girar el vent de migjorn i es van pensar que el seu pro-pòsit ja era un fet. Llevaren àncores i costejaren Creta.
14. Però, poc després, des de l’illa es desfermà un vent huracanat, que en diuen Euraquiló,
15. que va arrossegar la nau, i com que no se li podia fer front, ens vam deixar portar a la deriva.
16. Quan vam passar a recer de l’illot anomenat Cauda, amb prou feines vam ser capaços de fer-nos amb el control del bot salvavides i hissar-lo a bord.
17. Per mitjà d’amarres van cenyir la nau. Tement d’encallar en la Sirte, arria-ren l’ormeig i es deixaren anar a la deriva.
18. Però com que érem batzegats furio-sament per la turmenta, l’endemà van alleugerir la nau.
19. El tercer dia llençaren al mar, amb les seves pròpies mans, l’ormeig de la nau.
20. Com que durant molts dies no vam veure ni el sol ni les estrelles, i el fort temporal no ens deixava, perdíem ja tota esperança de salvar-nos.
21. Quan ja duien molt temps sense menjar, Pau es va posar al mig d’ells i digué: “Més hauria valgut, companys, que m’haguéssiu escoltat i no haver sor-tit de Creta; us hauríeu estalviat l’angú-nia i les pèrdues aquestes.
22. Però ara us recomano que tingueu coratge, perquè, si bé la nau s’enfonsa-rà, ningú de vosaltres perdrà la vida,
23. perquè aquesta nit se m’ha aparegut un missatger de Déu, a qui pertanyo i a qui serveixo,
24. i m’ha dit: “No tinguis por, Pau; has de comparèixer davant el Cèsar, i tingues compte perquè Déu ha posat a les teves mans tots els qui naveguen amb tu.”
25. Per tant, companys, tingueu coratge, que confio en Déu que tot serà tal com se m’ha anunciat;
26. acabarem topant en alguna illa.”