A A A A A
Bíblia en un any
Juliol 26

Nehemies 3:1-31
1. Llavors es va alçar Eliaixib, el gran sacerdot, amb els seus germans sacerdots, i van començar a edi-ficar la porta de les Ovelles. La van consagrar i van fixar-hi els batents; la van edificar des de la torre del Centenar fins a la torre d’Hananel.
2. El tram del seu costat el van edificar els homes de Jericó, i el tram següent, Zacur, fill d’Imrí.
3. La porta dels Peixos, la van edificar els fills de Senaà; la van empostissar i li van fixar els batents, els forrellats i les barres.
4. El tram del seu costat el restaurava Meremot, fill d’Urià, fill de Cos; i més enllà Meixul·lam, fill de Berequià, fill de Meixezabel; el tram següent el res-taurava Sadoc, fill de Baanà.
5. El tram del seu costat el restauraven els tecoïtes, però els seus dirigents no van voler posar el coll a l’obra del Senyor.
6. La porta Vella la van restaurar Joiadà, fill de Passéah, i Meixul·lam, fill de Bessodià: la van empostissar, van fixar-li els batents, els forrellats i les barres.
7. El tram següent el restauraven Mela-tià, el gabaonita, i Jadon, el meronotita, amb els homes de Gabaon i de Mispà, dels dominis del governador de la Transeufratina.
8. El tram del seu costat el restaurava Uziel, fill d’Harhaià, dels orfebres. I el tram següent Hananià, del gremi dels perfumistes. Així van deixar Jerusalem refeta fins a la muralla ampla.
9. El tram del seu costat el restaurava Refaià, fill d’Hur, cap de la meitat del districte de Jerusalem.
10. El tram següent el restaurava Jedaià, fill d’Harumaf, enfront de casa seva, i el de més enllà el restaurava Hatuix, fill d’Haixabneià.
11. Malquià, fill d’Harim, i Haixub, fill de Pahat-Moab, van restaurar un altre tram i la torre dels Forns.
12. El següent el restaurava Xal·lum, fill de Loheix, cap de l’altra meitat del dis-tricte de Jerusalem, amb l’ajut de les seves filles.
13. La porta de la Vall la van restaurar Hanun i els habitants de Zanóah; la van edificar i van fixar-li els batents, els forrellats i les barres; a més, edificaren mil colzades de muralla, fins a la porta del Femer.
14. La porta del Femer la va restaurar Malquià, fill de Recab, cap del districte de Betaquèrem. La va edificar, li va fixar els batents, els forrellats i les barres.
15. La porta de la Font la va restaurar Xal·lum, fill de Colhozè, cap del dis-tricte de Mispà. La va edificar, la va empostissar i va fixar-li els batents, els forrellats i les barres. També va edificar la muralla del costat de la bassa de Si-loè, tocant al jardí del Rei, fins a les escales que baixen de la ciutat de David.
16. El tram del seu costat l’edificava Nehemià, fill d’Azbuc, cap de la meitat del districte de Betsur, fins al davant dels sepulcres de David, fins a la bassa artificial i fins a la caserna de la guàrdia.
17. El tram següent el restauraven els levites: Rehum, fill de Baní, i el tram del seu costat el restaurava Haixabià, cap de la meitat del districte de Queilà, com a contribució del seu districte.
18. El de més enllà el restauraven els seus germans, amb Bavai, fill d’Henadad, cap de l’altra meitat de Queilà.
19. Al seu costat, Ézer, fill de Jeixua, cap de Mispà, restaurava un altre tram davant de la pujada de l’Arsenal cap a l’Angle de la muralla.
20. El tram que seguia, des de l’Angle fins a la porta de la casa d’Eliaixib, el gran sacerdot, el restaurava amb molta energia Baruc, fill de Zabai.
21. A continuació d’aquest, des de la porta de la casa d’Eliaixib fins al seu extrem, el restaurava Meremot, fill d’Urià, fill de Cos.
22. El tram següent el restauraven els sacerdots que vivien a la Vall.
23. El tram després del seu el restaura-ven Biniamín i Haixub, en la part de davant de les seves cases; i a conti-nuació d’ells restaurava Azarià, fill de Maasseià, fill d’Ananià, al costat de casa seva.
24. Al costat seu, Binnui, fill d’Henadad, restaurava un altre tram, des de la casa d’Azarià fins a l’Angle entrant de la muralla i fins a la Cantonada.
25. Palal, fill d’Uzai, reparava la part del davant de l’Angle entrant i la torre que sobresurt del palau superior del Rei, i que és al costat del pati de la presó. A continuació, Pedaià, fill de Paroix,
26. i els servents del temple que vivien al barri de l’Ófel reparaven fins al da-vant de la porta de les Aigües, a l’orient de la torre que sobresurt.
27. Més enllà d’ells, els tecoïtes restauraven un altre tram, des d’enfront de la torre gran que sobresurt a la muralla de l’Ófel.
28. Des de la porta dels Cavalls cap amunt, restauraven els sacerdots, cadas-cun enfront de la seva casa.
29. Després restaurava Sadoc, fill d’Immer, davant de casa seva. I a continua-ció restaurava Xemaià, fill de Xecanià, guardià de la porta Oriental.
30. A continuació restauraven un altre tram Hananià, fill de Xelemià, i Hanun, sisè fill de Salaf. Després restaurava Meixul·lam, fill de Berequià, enfront de la seva cambra.
31. Després d’aquest restaurava Malquià, del gremi dels orfebres, fins a la casa dels servents del temple i dels comerciants, enfront de la porta de les Revistes i fins a la terrassa de la Cantonada.

Nehemies 4:1-23
1. Quan Sanbal·lat va saber que nos-altres refèiem la muralla, es va en-furismar, i, ple de ràbia, va començar a burlar-se dels jueus.
2. I va parlar davant dels seus germans i de les tropes de Samaria, dient-los: “Què fan aquests miserables jueus? ¿Els hem de deixar fer? ¿Intentaran de fer sacrificis? ¿Ho enllestiran en un sol dia? ¿Faran ressorgir del munt de runes les pedres que van ser cremades?”
3. I Tobià, l’ammonita, que era al seu costat, digué: “Pel que fa a la muralla de pedra que van construint, només que s’hi enfili una guineu la farà caure.”
4. “Escolta, Senyor, Déu nostre, de quina manera som menyspreats, i retorna els seus insults sobre el seu cap; i lliura’ls al menyspreu en un país d’esclavatge.
5. No cobreixis el seu pecat ni esborris de la teva memòria la seva iniquitat, perquè han ultratjat els constructors.”
6. Tot i així, vam seguir construint la muralla, i vam aconseguir aixecar-la fins a mitja alçada, perquè el poble va posar el cor a la feina.
7. Però succeí que quan Sanbal·lat, Tobià, els àrabs, els ammonites i els d’Asdod van saber que continuava la reconstrucció de la muralla de Jerusalem i que les obertures començaven a ser tapades,
8. es van enfurismar molt, i es van con-fabular per venir tots ells plegats a ata-car Jerusalem i fer-hi una destrossa.
9. Llavors nosaltres vam invocar el nostre Déu i vam posar vigilància nit i dia per defensar-nos d’ells.
10. Els de Judà deien: “Els traginers ja no tenen forces, de tanta runa com hi ha, i nosaltres no podem aixecar la muralla.”
11. D’altra banda, els nostres enemics deien: “Convé que no sàpiguen ni vegin res fins que caiguem damunt d’ells i els matem. Així deturarem la construcció.”
12. També els jueus que vivien prop d’ells ens van advertir repetidament que ens vindrien a atacar de tots els llocs.
13. Llavors vaig apostar el poble al fossat, darrere la muralla i en els llocs descoberts, distribuïts per famílies i ar-mats amb espases, llances i arcs.
14. Després de comprovar-ho tot, em vaig posar dret i, dirigint-me als notables, als magistrats i a la resta del poble, vaig dir: “No us faci por aquesta gent! Recordeu-vos que el Senyor és gran i terrible, i que lluiteu pels vostres germans, pels vostres fills i les vostres filles, per les vostres mullers i per les vostres cases!”
15. Així van comprendre els nostres ene-mics que nosaltres estàvem al corrent del complot, i que Déu havia frustrat els seus plans. Llavors nosaltres vam poder tor-nar a la muralla, cadascun al seu treball.
16. Però, des d’aquell dia, només la mei-tat dels meus homes treballava en l’obra, mentre que l’altra meitat estava armada amb llances, escuts, arcs i cui-rasses, i els caps estaven de guàrdia darrere de tota la gent de Judà.
17. Tant els qui edificaven la muralla com els traginers i carregadors treballa-ven amb una mà, i amb l’altra empunyaven l’arma.
18. Tots els qui edificaven duien l’espa-sa cenyida a la cintura mentre treballa-ven, i el qui tocava la trompeta estava al meu costat.
19. Vaig advertir als notables, als magistrats i a la resta del poble: “Com que l’obra és molt gran i extensa i nosaltres estem escampats per la muralla, allunyats els uns dels altres,
20. quan sentiu el toc de la trompeta veniu a reunir-vos on som nosaltres, i el nostre Déu lluitarà a favor nostre.”
21. D’aquesta manera, mentre nosaltres treballàvem, la meitat d’ells empunyava les armes, des de trenc d’alba fins a la sortida de les estrelles.
22. En aquella ocasió, també vaig dir al poble: “Que cadascú, amb el seu mosso, passi la nit a Jerusalem. Així farem guàrdia de nit i treballarem de dia.”
23. Però ni jo ni els meus germans, ni els meus mossos, ni la guàrdia de la meva escorta, no ens trèiem la roba, només ens despullàvem per banyar-nos.

Nehemies 5:1-19
1. Hi hagué llavors moltes queixes del poble i de les seves dones con-tra els seus germans jueus.
2. Uns deien: “Amb els nostres fills i les nostres filles som una munió, i per a poder menjar i sobreviure ens hem ha-gut d’empenyorar per comprar blat.”
3. Uns altres deien: “Nosaltres hem ha-gut d’hipotecar els nostres camps, les nostres vinyes i les nostres cases per comprar blat, per culpa de la carestia.”
4. També n’hi hagué que deien: “Hem hagut de demanar préstecs sobre les terres i les vinyes per pagar l’impost reial.
5. Nosaltres som de la mateixa raça que els nostres germans, i els seus fills no són diferents dels nostres; en canvi, hem de sotmetre els nostres fills i les nostres filles a servitud, com hi són ja algunes de les nostres filles, i no ho podem evi-tar, perquè els nostres camps i les nostres vinyes ja són d’uns altres.”
6. Quan vaig sentir les seves queixes i aquestes reclamacions, em vaig indig-nar molt.
7. Després de reflexionar-hi, em vaig encarar amb els notables i els magistrats dient-los: “Com goseu prestar amb usu-ra als vostres germans?” I vaig convocar una assemblea general per acusar-los.
8. Llavors els vaig dir: “Nosaltres, se-gons les nostres possibilitats, hem rescatat els nostres germans jueus que ha-vien estat venuts als pagans, i ara vosaltres voleu vendre els vostres mateixos germans perquè ens els tornin a vendre a nosaltres.” Ells van callar, perquè no sabien què contestar.
9. Aleshores els vaig dir: “No està bé això que feu. ¿No voleu caminar en el temor del nostre Déu, per evitar el menyspreu de les nacions enemigues nostres?
10. També jo, els meus germans i els meus servents els hem prestat diners i blat, però ara us prego que abandonem aquest sistema d’usura.
11. Us demano que els restituïu avui les seves terres, les seves vinyes, els seus oliverars i les seves cases, així com el percentatge que els heu cobrat com a interessos sobre el diner, el blat, el vi i l’oli.”
12. Ells van contestar: “Els ho restitui-rem tot, i no els reclamarem res. Com-plirem el que dius.” Tot seguit vaig re-unir els sacerdots i els vaig fer jurar que ho farien tal com havien promès.
13. Després, espolsant-me els plecs del mantell, vaig dir: “Que Déu espolsi així de casa seva i de la seva propietat tot-hom qui no compleixi aquesta promesa. Que sigui bandejat així i es quedi sense res!” Tota la congregació va contestar: “Amén!”, i van donar lloança al Senyor. I el poble va complir aquesta promesa.
14. Des del dia que vaig ser nomenat governador de la terra de Judà, des de l’any vint fins a l’any trenta-dos del reg-nat d’Artaxerxes, és a dir, dotze anys, no he menjat el pa del governador.
15. En canvi, els governadors que m’ha-vien precedit gravaven el poble i els cobraven impostos per al pa i el vi, més de quaranta sicles de plata. Fins els seus subordinats explotaven el poble. Però jo no he obrat així, per temor de Déu.
16. He treballat en la reconstrucció de la muralla, i com que no vaig adquirir cap terreny, tots els meus servents es van aplegar allà per treballar-hi.
17. També seien a la meva taula cent cinquanta jueus i magistrats, a més dels que ens visitaven dels pobles veïns.
18. A compte meu, cada dia preparàvem un bou, sis ovelles escollides i aviram, i cada deu dies vi en abundància. Tot i així, no he reclamat la provisió corres-ponent a un governador, perquè ja era prou greu la càrrega que suportava aquest poble.
19. “Déu meu, recorda’t de tot el que he fet per aquest poble i beneeix-me!”

Salms 89:1-4
1. (D’Etan, l’ezrahita.) Vull cantar perpètuament l’a-morositat del Senyor, pregonar d’una generació a l’altra, amb la meva boca, la teva fidelitat.
2. El Senyor ha dit: “L’amor és fonamentat per sempre. He afermat la meva fidelitat en el cel.
3. He fet un pacte amb el meu elegit, he jurat a David, el meu servent:
4. He confirmat per sempre més la teva descendència, i mantindré el teu tron perpètuament.” (Pausa)

Proverbis 21:21-27
21. Qui persegueix la justícia i la bondat aconsegueix vida, equitat i honor.
22. El savi escala la ciutat dels valents i abat la fortalesa en què confiaven.
23. Qui guarda la boca i la llengua guarda l’ànima de disgustos.
24. L’arrogant i presumptuós rep el nom de descregut i actua amb una insolència desme-surada.
25. Les cobejances del gandul el mor-tifiquen, perquè les seves mans no volen treballar.
26. El dolent no para mai d’envejar, però el just no para mai de donar.
27. El sacrifici dels impius és abominable, majorment quan l’ofereixen per a projectes malvats.

Apòstols 26:1-32
1. Agripa digué a Pau: “Se’t permet de parlar a favor teu.” Lla-vors Pau, estenent la mà, va començar la defensa:
2. “Em tinc per afortunat, rei Agripa, de poder-me defensar avui davant teu de tots els càrrecs que m’imputen els jueus,
3. especialment perquè tu ets un bon co-neixedor de tots els costums i contro-vèrsies dels jueus, per la qual cosa et prego que tinguis la bondat d’escoltar-me.
4. La vida que jo he dut, la coneixen tots els jueus des de la meva joventut, pas-sada en un principi en el meu país i després a Jerusalem.
5. Coneixent-me des de fa tant de temps poden testificar, si volen, que com a fariseu he viscut d’acord amb la secta més estricta de la nostra religió.
6. I ara sóc processat a causa de l’espe-rança en la promesa feta per Déu als nostres pares,
7. que és la mateixa que esperen obtenir les nostres dotze tribus mantenint gelo-sament el culte nit i dia. És sobre aques-ta esperança que sóc acusat, oh rei, pels jueus.
8. Per què es considera increïble entre vosaltres que Déu ressusciti els morts?
9. Jo estava ben cregut que tenia l’obli-gació d’emprendre fortes accions contra el nom de Jesús, el Natzarè,
10. cosa que vaig fer a Jerusalem. I jo, amb l’autoritat delegada pels principals sacerdots, no solament he tancat a la presó molts creients, sinó que quan els anaven a matar, jo hi vaig donar el meu vot de consentiment.
11. Sovint, anant per totes les sinagogues, els maltractava per obligar-los a renegar i, enfurismat de mala manera contra ells, els perseguia fins i tot per les poblacions de l’estranger.
12. En això estava quan, en un viatge cap a Damasc, autoritzat i amb poders dels principals sacerdots,
13. a ple migdia vaig veure pel camí, oh rei, una llum que venia del cel, més brillant que el sol, que resplendia envoltant-me a mi i als qui m’acompanyaven.
14. Tots nosaltres vam caure per terra i vaig sentir una veu que em deia en hebreu: “Saule, Saule, per què em perse-gueixes? Et resulta dur tirar guitzes contra els agullons.”
15. Jo vaig dir: “Qui ets, Senyor?” I el Senyor digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu persegueixes.
16. Però aixeca’t i posa’t dret. Justament m’he aparegut a tu per això: per desig-nar-te ministre i testimoni del que has vist de mi i del que et faré veure
17. deslliurant-te del teu poble i dels gentils, als qui jo t’envio
18. perquè els obris els ulls a fi que tornin de les tenebres a la llum, i del domini de Satanàs a Déu, perquè ells puguin rebre el perdó dels pecats i l’herència entre els qui han estat santificats per la fe en mi.”
19. Per tant, rei Agripa, no vaig ser desobedient a la visió celestial.
20. Al contrari, de primer als qui eren a Damasc, però també a Jerusalem i per tota la regió de Judea i als gentils, els he predicat que es penedeixin i es converteixin a Déu, fent obres que acreditin el penediment.
21. Per causa d’això, uns jueus em van agafar al temple i em volien matar.
22. Però amb l’ajut de Déu em mantinc ferm fins al dia d’avui, donant testimo-niatge igual a petits que a grans, sense afegir res al que, tant els profetes com Moisès, van anunciar que passaria:
23. que el Crist havia de patir, que sent el primer a ressuscitar de la mort por-taria un missatge de llum tant al seu poble com als gentils.”
24. Quan era en aquest punt del seu al-legat, Festus, cridant fort, digué: “Ets boig, Pau! Les moltes lletres et tornaran boig!”
25. Però Pau respongué: “No sóc boig, excel·lentíssim Festus, sinó que pronun-cio paraules de veritat i de seny.
26. El rei entén en això. Per això li parlo tan francament, perquè estic segur que no ignora cap dels fets, ja que no han ocorregut en un racó del món.
27. Creus en els profetes, rei Agripa? Sé que hi creus.”
28. Agripa respongué a Pau: “Per poc em convences de fer-me cristià.”
29. I Pau digué: “Jo demanaria a Déu que tant si és per poc com si és per molt, no solament tu, sinó també tots els qui avui m’escolteu poguéssiu arribar a ser com sóc jo, si bé sense aquestes cade-nes.”
30. Es van aixecar el rei, el governador i Bernice, amb els qui seien amb ells,
31. i mentre es retiraven anaven comentant entre ells: “Aquest home no ha fet res que mereixi la mort o la presó.”
32. Agripa digué a Festus: “Aquest home podria haver estat alliberat si no hagués apel·lat al Cèsar.”