A A A A A
Bíblia en un any
Juliol 21

Esdres 3:1-13
1. Quan va arribar el mes setè i els fills d’Israel ja s’havien establert a les seves poblacions, el poble es va congregar com un sol home a Jerusalem.
2. Llavors Jeixua, fill de Jossadac, es va alçar amb els seus germans, els sacer-dots, i Zorobabel, fill de Xealtiel, i els seus germans, i van reedificar l’altar del Déu d’Israel per oferir-hi holocaustos d’acord amb el que prescriu la Llei de Moisès, home de Déu.
3. Van erigir l’altar sobre els seus antics fonaments, i encara que tenien por de la gent del país, van oferir-hi holocaustos al Senyor, al matí i al capvespre.
4. Van celebrar també la festa dels Tabernacles, tal com és prescrit, i els holocaustos diaris en el nombre establert en el ritual per a cada dia.
5. I, després d’això, van oferir l’holo-caust perpetu, els dels novilunis i els de totes les festes solemnes que havien es-tat consagrades al Senyor, a més de les ofrenes que cadascú volia oferir voluntàriament.
6. Des del dia primer del mes setè, van començar a oferir holocaustos al Senyor, tot i que no s’havien posat encara els fonaments del temple del Senyor.
7. Van pagar diners als picapedrers i als artesans, i queviures, begudes i oli als de Sidó i als de Tir perquè portessin fusta de cedre del Líban, per mar, fins a Jafa, segons l’autorització que tenien de Cir, rei de Pèrsia.
8. Llavors, al cap de dos anys d’haver arribat ells a Jerusalem, al temple del Senyor, en el mes segon, Zorobabel, fill de Xealtiel, i Jeixua, fill de Jossadac, van començar a treballar amb la resta dels seus germans, amb els sacerdots i els levites i tots els qui havien tornat del captiveri a Jerusalem. Van designar els levites majors de vint anys per dirigir la construcció del tem-ple del Senyor.
9. I Jeixua, amb els seus fills i els seus germans, i Cadmiel, amb els seus fills, originaris de Judà, tots a una, es van posar a dirigir els constructors de l’obra del temple de Déu, junt amb els levites descendents d’Henadad, els seus fills i els seus germans.
10. Quan els obrers anaven a posar els fonaments del temple del Senyor, s’hi va fer assistir els sacerdots amb les seves vestidures i amb les trompetes, i els levites, descendents d’Assaf, amb els címbals, per lloar el Senyor segons les especificacions de David, rei d’Israel.
11. I van cantar amb els cors lloances i accions de gràcies al Senyor: “Ell és bondadós, és etern el seu amor per Is-rael!” I tot el poble feia grans aclamacions lloant el Senyor, perquè es posaven els fonaments del seu temple.
12. Però molts sacerdots, levites i caps de família, ja ancians, que havien co-negut el primer temple, es van posar a plorar a crits quan van veure posar els fonaments d’aquest temple, mentre que molts altres esclataven en crits de joia.
13. I ningú no podia distingir els crits d’alegria dels crits de plor del poble, perquè la gent cridava tan fort que se sentia de molt lluny.

Esdres 4:1-24
1. Quan els enemics de Judà i de Benjamí van saber que els repa-triats reconstruïen el temple per al Senyor, el Déu d’Israel,
2. es van presentar a Zorobabel i als caps de família i els deien: “Deixeu-nos co-operar en la construcció, perquè adorem el mateix Déu que vosaltres i li venim oferint sacrificis des dels temps d’Assarhadon, rei d’Assíria, que ens va portar aquí.”
3. Però Zorobabel, Jeixua i els altres caps de família d’Israel els van contes-tar: “No és convenient que edifiquem nosaltres i vosaltres plegats el temple per al nostre Déu, sinó que nosaltres sols l’edificarem per al Senyor, el Déu d’Israel, tal com ens ho ha manat Cir, el rei de Pèrsia.”
4. Llavors la gent del país va començar a desanimar el poble de Judà i a intimi-dar-los perquè deixessin de construir.
5. També van subornar alguns conse-llers, posant-los contra ells per fer-los fracassar. Això durant el regnat de Cir, rei de Pèrsia, i fins al regnat de Darius.
6. I en el principi del regnat d’Assuer van redactar una acusació contra els habitants de Judà i de Jerusalem.
7. Més tard, en temps d’Artaxerxes, rei de Pèrsia, Bixlam, Mitredat, Tabel i la resta dels seus companys van enviar al rei una carta escrita en caràcters i en llenguatge arameu.
8. Després, també el governador Rehum i el secretari Ximxai van dirigir una car-ta al rei Artaxerxes queixant-se de Jerusalem. Començava dient:
9. “El governador Rehum, el secretari Ximxai i la resta dels seus companys: els jutges, els prefectes, els oficials perses, la gent d’Èrec, de Babilònia i de Susa, és a dir, els elamites,
10. i els altres pobles que el gran i noble Osnapar va deportar i va establir a les ciutats de Samaria i en altres llocs de la Transeufratina.”
11. I seguia, el text de la carta que li van enviar: “Al rei Artaxerxes, els teus servents de la Transeufratina.
12. Sàpiga el rei que els jueus que van pujar del teu cantó cap al nostre, un cop arribats a Jerusalem, han començat a reconstruir aquella ciutat rebel i malvada; intenten edificar les muralles i ja han reforçat els fonaments.
13. Sàpiga, doncs, el rei, que si aquesta ciutat és reconstruïda, i reedificades les seves muralles, ells no pagaran més els tributs, ni els impostos, ni el peatge; i a la fi, serà un perjudici per a l’erari reial.
14. Considerant que nosaltres mengem la sal del palau, no podem permetre el greuge que es fa al rei; per això enviem al rei aquesta denúncia,
15. a fi que s’investigui en el llibre de les memòries dels teus avantpassats, i en aquest llibre hi trobaràs que aquesta és una ciutat rebel i perillosa per als reis i per a les altres províncies, que des de temps antics s’hi han tramat revoltes, i que per aquest motiu fou destruïda.
16. Assegurem al rei que si aquesta ciu-tat és reconstruïda, i les seves muralles restaurades, ben aviat ja no et quedarà cap territori a la Transeufratina.”
17. Llavors el rei va enviar aquesta res-posta: “A Rehum, governador, a Ximxai, secretari, i a la resta dels seus com-panys que resideixen a Samaria i en els altres indrets de la Transeufratina: Salut!
18. La carta que ens heu enviat ha estat traduïda i llegida davant meu,
19. i vaig ordenar que es fes una inves-tigació. I, efectivament, s’ha comprovat que aquesta ciutat, des del temps més remot, s’ha revoltat contra els reis i s’hi han promogut rebel·lions i sedicions.
20. També, que a Jerusalem hi ha hagut reis poderosos que han tingut domini sobre tota la Transeufratina, i que se’ls pagava tributs, impostos i peatge.
21. Ara, doncs, doneu l’ordre d’aturar aquells homes, i que aquesta ciutat no sigui reedificada fins que jo en doni l’ordre.
22. Vetlleu i no sigueu negligents en aquest afer; per què hauria d’augmentar el mal en perjudici dels reis?”
23. Així que la còpia de la carta del rei Artaxerxes fou llegida davant de Re-hum, de Ximxai, el secretari, i dels seus companys, van anar directament a Jerusalem, a trobar els jueus, i els van obli-gar per la força a parar les obres.
24. Així l’obra del temple de Déu, a Jerusalem, va quedar aturada fins a l’any segon del regnat de Darius, rei de Pèrsia.

Salms 86:11-17
11. Ensenya’m, Senyor, el teu camí, que vull caminar en la teva veritat; predisposa’m el cor a honrar el teu nom.
12. Et lloaré, Senyor, Déu meu, amb tot el cor, i glorificaré el teu nom per sempre,
13. perquè és immens l’amor que em tens, i has deslliurat la meva ànima del fons de l’Abisme.
14. Oh Déu, s’han alçat contra mi els superbs, una turba de violents em vol matar, i no tenen temor de tu.
15. Però tu, Senyor, ets Déu compassiu i clement, tardívol per a la còlera i abundós de benignitat i fidelitat.
16. Gira’t a mirar-me i compadeix-me, dóna la teva força al teu servent i salva el fill de la teva esclava.
17. Tingués envers mi una demostració d’afavoriment, i que en veure-ho s’avergonyeixin els qui m’odien, perquè tu, Senyor, em fas costat i em confortes.

Proverbis 21:17-18
17. Qui és amic de gatzares caurà en la misèria, i l’amic del vi i dels perfums mai no es farà ric.
18. El descregut serveix de rescat del just; el pèrfid és a canvi dels rectes.

Apòstols 22:1-30
1. “Germans i pares, escolteu la defensa que de mi us faig ara.”
2. Quan van sentir que els parlava en llengua hebrea, estigueren encara més atents. Llavors digué:
3. “Jo sóc jueu, nascut a Tars de Cilícia, però criat en aquesta ciutat; vaig ser instruït als peus de Gamaliel, dins l’ob-servança estricta de la Llei ancestral amb tant de zel per Déu com el que teniu vosaltres avui;
4. jo vaig perseguir aquest Camí fins a la mort; jo detenia igual homes que do-nes i els tancava a la presó,
5. com també el gran sacerdot i tot el consell d’ancians me’n dóna testimoni, perquè d’ells vaig rebre també les cre-dencials adreçades als germans de Da-masc, on em dirigia per endur-me’n de-tinguts a Jerusalem els qui eren allà, a fi que fossin castigats.
6. Succeí, però, que mentre feia camí i quan era a prop de Damasc, cap al mig-dia, esclatà de sobte al meu entorn un gran fulgor celestial,
7. i caient per terra vaig sentir una veu que em deia: ‘Saule, Saule, per què em persegueixes?’
8. Jo vaig respondre: ‘Qui ets, Senyor?’ Em digué: ‘Jo sóc Jesús el Natzarè, el qui tu persegueixes.’
9. I els qui eren amb mi, si bé van veure el resplendor, no van entendre què deia la veu que em parlava.
10. I vaig dir: ‘Què haig de fer, Senyor?’ I el Senyor em digué: “Alça’t, vés a Damasc i allà t’explicaran tota la tasca que se t’ha encomanat de fer.”
11. Com que jo no hi veia, enlluernat per aquell fulgor, vaig haver d’entrar a Damasc de la mà dels meus companys.
12. Un tal Ananies, home devot segons la Llei i ben considerat per tots els jueus residents,
13. em va venir a veure, es va posar al meu costat i em digué: ‘Saule, germà, recobra la vista.’ A l’instant vaig reco-brar la vista i el vaig poder veure.
14. Ell em digué: ‘El Déu dels nostres pares et tenia destinat perquè cone-guessis la seva voluntat, veiessis el Just i escoltessis la seva pròpia veu,
15. ja que has de ser testimoni d’ell, davant tots els homes, de tot allò que has vist i sentit.
16. I ara, què esperes? Alça’t, fes-te ba-tejar i neteja’t dels teus pecats invocant el seu nom.’
17. Després vaig tornar a Jerusalem i, mentre jo pregava en el temple, vaig entrar en èxtasi,
18. i el vaig veure a ell que em deia: ‘Afanya’t i vés-te’n de seguida de Jerusalem, perquè el testimoniatge meu no te’l voldran acceptar.’
19. Jo vaig replicar: ‘Senyor, ells saben prou bé que jo m’ocupava de detenir per les sinagogues els qui creien en tu i els assotava,
20. i quan fou vessada la sang del teu màrtir Esteve, també jo hi era present aprovant-ho i guardant la roba dels qui el mataven.’
21. I em digué: ‘Vés, que jo t’haig d’en-viar lluny, cap als gentils’.”
22. Fins en aquell punt, ells l’havien escoltat, però llavors van alçar la veu cridant: “Esborra de la terra aquest subjecte, que no té dret a viure!”
23. I com que ells continuaven cridant i revoltaven els mantells alçant la pols enlaire,
24. el tribú ordenà que el fessin entrar a la caserna, disposant que per mitjà dels assots el fessin declarar, a fi de saber d’una vegada per quina raó cridaven ai-xí contra ell.
25. Però quan l’estiraven amb les corret-ges, Pau digué al centurió allí present: “¿Us és permès d’assotar un ciutadà ro-mà sense haver estat condemnat?”
26. En sentir-ho, el centurió va anar a advertir el tribú dient: “Què vas a fer? Perquè aquest home és romà.”
27. El tribú hi va anar i li preguntà: “Di-gues-me, tu ets romà?” Ell respongué: “Sí.”
28. El tribú afegí: “A mi em va costar molts diners obtenir aquesta ciutada-nia.” Pau li fa: “Doncs jo la tinc de naixement.”
29. Els qui l’anaven a fer declarar es van retirar ben de pressa, i fins el tribú es va sentir inquiet en veure que era romà i ell l’havia fet lligar.
30. L’endemà, volent aclarir de què l’a-cusaven els jueus, el féu deslligar i va manar que compareguessin els princi-pals sacerdots i el ple del Sanedrí, i fent baixar Pau els el posà al davant.