A A A A A
Bíblia en un any
Juliol 15

2 Cròniques 25:1-28
1. Amasies començà a regnar a l’edat de vint-i-cinc anys, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jehoadan i era de Jerusalem.
2. Es comportà rectament, però no amb integritat de cor.
3. I quan tingué el regne ben afermat a les seves mans, va fer matar aquells servidors que havien mort el rei, el seu pare.
4. Però no va fer morir els seus fills, tal com prescriu el Llibre de la Llei de Moisès, on el Senyor ordena: “No han de morir els pares pels fills, ni han de morir els fills pels pares, sinó que ca-dascú morirà pel seu propi pecat.”
5. Després, Amasies va congregar els homes de Judà i els va organitzar, segons les famílies paternes, en caps de milers i caps de centenars per tot Judà i Benjamí. Va fer el cens dels que tenien més de vint anys i va trobar que eren tres-cents mil homes escollits, aptes per al servei militar, armats amb llança i escut.
6. A més va contractar d’Israel cent mil soldats valents, pel sou de cent talents de plata.
7. Llavors vingué a trobar-lo un home de Déu que li digué: “Oh rei, no deixis que vinguin amb tu les tropes d’Israel, perquè el Senyor no és a favor d’Israel ni dels efraïmites.
8. Perquè si vénen, encara que tu t’es-forcis en la batalla, Déu et farà caure davant l’enemic, perquè Déu té poder per fer reeixir i per fer caure.”
9. Amasies replicà a l’home de Déu: “¿I què passarà, doncs, amb els cent talents que he donat a la tropa d’Israel?” L’home de Déu li respongué: “El Senyor pot donar-te molt més que això.”
10. Llavors Amasies va separar les tro-pes d’Efraïm que s’havien aplegat amb ell i les acomiadà perquè tornessin a casa seva. Ells es van indignar molt con-tra Judà, i van marxar plens d’ira.
11. Amasies es va encoratjar i, posant-se davant de la seva tropa, la va conduir a la Vall de la Sal i va abatre deu mil homes de la tropa de Seïr.
12. Els fills de Judà també van agafar vius deu mil homes, els van portar al cim de la Roca i els van llençar dalta-baix; i tots van quedar esclafats.
13. Però aquelles tropes que Amasies havia fet tornar perquè no entressin en combat al seu costat, es van llançar con-tra les ciutats de Judà, des de Samaria fins a Bethoron, van matar-hi tres mil homes i s’endugueren un gran botí.
14. Quan Amasies va tornar, un cop derrotats els edomites, va portar amb ell els déus de la gent de Seïr, els va erigir com a déus seus, els va adorar i els va oferir encens.
15. Per això la ira del Senyor es va en-cendre contra Amasies, i li féu arribar un profeta que li digué: “Per què t’has dirigit als déus d’aquella gent, que no han pogut salvar el seu propi poble de les teves mans?”
16. Mentre el profeta parlava, Amasies el va interrompre: “¿Per ventura t’hem nomenat conseller del rei? Atura’t! ¿Que vols que et matin?” El profeta va acabar així: “Jo sé que Déu ha decidit destruir-te, perquè has fet això i no has volgut escoltar el meu consell.”
17. Amasies, rei de Judà, després de d’haver-se aconsellat, va enviar emissa-ris a Jehoaix, fill de Joahaz, fill de Jehú, rei d’Israel, a dir-li: “Vine, que ens veurem les cares!”
18. I Jehoaix, rei d’Israel, va enviar aquesta resposta a Amasies, rei de Judà: “El card que era al Líban va fer dir al cedre que era al Líban: ‘Dóna la teva filla al meu fill per muller.’ Però una bèstia salvatge que era al Líban va passar i va aixafar el card.
19. Tu dius: ‘He vençut Edom’; i el teu cor s’exalta per glòries més grans. Val més que et quedis a casa teva. Per què t’has d’exposar a la desgràcia i perdre’t, tu i tot Judà?”
20. Però Amasies no el va escoltar, perquè era designi de Déu a fi de lliurar-los a mans de Jehoaix, ja que havien acudit als déus d’Edom.
21. Hi va pujar, doncs, Jehoaix, rei d’Is-rael, i es van veure les cares, ell i Amasies, rei de Judà, a Betxèmeix de Judà.
22. I Judà fou derrotat per Israel, i ca-dascú va fugir a casa seva.
23. A Betxèmeix, Jehoaix, rei d’Israel, va fer presoner Amasies, rei de Judà, fill de Joaix, fill de Jehoahaz. Després es va dirigir a Jerusalem i va obrir una bretxa de quatre-centes colzades a la muralla, des de la porta d’Efraïm fins a la porta de l’Angle.
24. Es va apoderar de tot l’or i la plata, i de tots els utensilis dipositats al temple de Déu, sota la custòdia d’Obed-Edom, i dels tresors del palau reial; també va prendre ostatges. Després se’n tornà a Samaria.
25. Amasies, fill de Joaix, rei de Judà, va viure encara quinze anys després de la mort de Jehoaix, fill de Joahaz, rei d’Israel.
26. Quant a la resta dels fets d’Amasies, tant els primers com els darrers, ja són descrits en el Llibre dels Reis de Judà.
27. Després que Amasies es va apartar del Senyor, van tramar una confabula-ció contra ell a Jerusalem, i va fugir a Laquix, però van enviar gent a perse-guir-lo fins a Laquix, i allí el van matar.
28. El van transportar a cavall i el sepul-taren amb els seus avantpassats, a la ciutat de Judà.

2 Cròniques 26:1-23
1. Llavors tot el poble de Judà prengué Ozies, que tenia setze anys, i el van proclamar rei en lloc del seu pare Amasies.
2. Ell va reconstruir Elat i la va restituir a Judà, després que el rei s’hagué reco-llit amb els seus avantpassats.
3. Tenia l’edat de setze anys quan començà a regnar, i va regnar cinquanta-dos anys a Jerusalem. La seva mare es deia Jecolià, i era de Jerusalem.
4. Es va comportar rectament als ulls del Senyor, tal com en tot ho havia fet el seu pare Amasies.
5. Es va esforçar a buscar el Senyor mentre visqué Zecariahu, que era entès en visions de Déu; i durant el temps que es va subjectar al Senyor, Déu el va fer prosperar.
6. Va emprendre una campanya contra els filisteus, va enderrocar les muralles de Gat, les de Jabnè i les d’Asdod, i va construir ciutats al territori d’Asdod i entre els filisteus.
7. Déu el va ajudar contra els filisteus i contra els àrabs que habitaven a Gur-baal, i contra els meünites.
8. També els ammonites van pagar tribut a Ozies, i la seva anomenada va arribar fins a l’Egipte, perquè aconseguí un gran poder.
9. A més, Ozies va construir baluards a Jerusalem, a la porta de l’Angle, i a la porta de la Vall fins a la Raconada, i les va fortificar.
10. També va construir baluards en el desert i va excavar molts pous, perquè tenia molt de bestiar, tant a la Xefelà com a la plana. Tenia també llauradors i vinyaters a les muntanyes i al Carmel, perquè li agradava l’agricultura.
11. Ozies tenia un exèrcit preparat per al combat, que feia incursions organitzat en escamots, segons el registre que havien fet el secretari Jeiel i el comissari Maasseiahu, sota la direcció d’Hananiahu, un dels oficials del rei.
12. El nombre total dels caps de família d’aquests homes valents era de dos mil sis-cents,
13. sota el comandament dels quals hi havia un exèrcit de tres-cents set mil cinc-cents soldats equipats per al com-bat, forts i valents per a ajudar el rei contra l’enemic.
14. Ozies va equipar tot l’exèrcit amb escuts, llances, cascos, cuirasses, arcs i pedres per a les fones.
15. També va construir a Jerusalem mà-quines inventades per enginyers, per situar-les dalt les torres i els baluards, disposades per a llançar sagetes i pedres grosses. I la seva anomenada es va es-tendre lluny, perquè Déu va fer prodigis ajudant-lo fins que esdevingué poderós.
16. Però quan es va sentir poderós, el seu cor s’ompli de supèrbia fins a corrom-pre’s, i va prevaricar contra el Senyor, el seu Déu, entrant al temple del Senyor per cremar encens sobre l’altar dels perfums.
17. Darrere seu va entrar Azariahu, el gran sacerdot, acompanyat de vuitanta sacerdots del Senyor, homes decidits,
18. que es van oposar al rei Ozies i li van dir: “No et correspon a tu, Ozies, de cremar encens al Senyor, sinó als sacerdots descendents d’Aaron, que són consagrats per a cremar l’encens. Surt del santuari, perquè has prevaricat, i el Senyor no t’honorarà pas per això.
19. Llavors Ozies, que ja tenia a la mà l’encenser per a oferir l’encens, es va enfurismar. Però en enfurismar-se con-tra els sacerdots li aparegué lepra al front, en presència dels sacerdots, al temple del Senyor, al costat de l’altar de l’encens.
20. El gran sacerdot Azariahu i els altres sacerdots es van girar per mirar-lo i veieren que tenia lepra al front. De se-guida el van fer sortir d’allà, i ell també es va apressar a sortir, perquè s’adonava que el Senyor l’havia castigat.
21. El rei Ozies va continuar leprós fins al dia de la seva mort, i havia de viure en una casa aïllada, com els leprosos, i estava exclòs del temple del Senyor, mentre Jotam, el seu fill, quedava al front del palau i governava la gent del país.
22. La resta dels fets d’Ozies, els primers i els darrers, els ha escrit el profeta Isaïes, fill d’Amós.
23. Ozies va dormir amb els seus avant-passats, i el van enterrar amb ells, però en el camp ras del recinte dels sepulcres reials, perquè van dir: “Era leprós.” I Jotam, el seu fill, va regnar en lloc d’ell.

2 Cròniques 27:1-9
1. Jotam tenia vint-i-cinc anys quan començà a regnar, i va regnar setze anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Jeruixà, filla de Sadoc.
2. Es va comportar rectament als ulls del Senyor, tal com en tot havia fet el seu pare Ozies, excepte en aquell fet d’en-trar en el temple del Senyor. El poble, però, continuava obrant malament.
3. Va ser ell qui construí la porta supe-rior del temple del Senyor, i també va edificar molt a la muralla de l’Ófel.
4. També edificà ciutats a la serralada de Judà, i castells fortificats en els boscos.
5. Va lluitar contra el rei dels ammonites i el va derrotar. Aquell any els ammo-nites li van pagar cent talents de plata, deu mil càrregues de blat i deu mil d’or-di. Aquest mateix tribut li van pagar els ammonites el segon i el tercer any.
6. Jotam, doncs, esdevingué poderós perquè mantingué una conducta ferma davant el Senyor, el seu Déu.
7. Els altres fets de Jotam, totes les seves guerres i totes les seves obres, ja cons-ten en el Llibre dels reis d’Israel i de Judà.
8. Tenia l’edat de vint-i-cinc anys quan començà a regnar, i va regnar setze anys a Jerusalem.
9. Jotam va dormir amb els seus avant-passats, i fou sepultat a la ciutat de David. Al seu lloc va regnar Acaz, el seu fill.

Salms 84:1-7
1. (Del mestre de Cant. Al to de “Hagittit”. Dels fills de Coré. Salm.) Que en són d’agradables els teus estatges, Senyor de l’univers!
2. Sospira i anhela l’ànima meva els atris del Senyor. El meu cor i la meva ànima exulten de joia devers el Déu vivent.
3. Fins l’ocell hi troba casa, i l’oreneta el niu on posar la seva pollada, prop dels teus altars, Senyor de l’univers, Rei meu i Déu meu.
4. Benaurats els habitants de la teva casa! Per sempre poden lloar-te. ( Pausa )
5. Feliç l’home que en tu té la seva força, en el seu cor trobarà el camí dret.
6. Travessant per la vall eixuta, li serà com una font plena de benediccions amb la pluja tardorenca.
7. Aniran amb delit creixent, fins a veure Déu a Sió.

Proverbis 21:4-5
4. Ulls altius i cor orgullós: tot l’esclat dels dolents és pecat.
5. Dels plans del diligent només en cal esperar beneficis, però de tot aquell qui es precipita, només indigència.

Apòstols 19:1-20
1. S’esdevingué que mentre Apol-ló era a Corint, Pau, travessant per les terres altes, va fer cap a Efes, i allí va trobar uns deixebles
2. i els preguntà: “¿Vau rebre l’Esperit Sant quan vau creure?” Ells van dir: “Ni tan sols n’hem sentit parlar que n’hi hagi, d’Esperit Sant.”
3. Ell els digué: “Així, quin bateig heu rebut?” I ells digueren: “El bateig de Joan.”
4. I Pau digué: “Joan practicava un ba-teig de penediment, dient al poble que creguessin en el qui vindria després d’ell, és a dir, Jesús.”
5. Després de sentir això, van ser batejats en el nom del Senyor Jesús.
6. I quan Pau els imposà les mans, davallà damunt d’ells l’Esperit Sant, i es van posar a parlar en llengües i a profetitzar.
7. Entre tots eren com uns dotze homes.
8. Pau va anar a la sinagoga i hi parlà amb tota llibertat sobre el Regne de Déu per espai de tres mesos, argüint i convencent.
9. Però quan alguns d’ells s’obstinaren i no volien creure, posant-se a parlar malament del Camí davant l’assemblea, se’n va separar, fent grup a part amb els deixebles, i va anar a dialogar cada dia a l’escola de Tirà.
10. Això va durar dos anys, de manera que tots els habitants de l’Àsia, tant els jueus com els grecs, van poder sentir la paraula del Senyor.
11. Déu feia prodigis extraordinaris per mà de Pau,
12. fins al punt que, només aplicant sobre els malalts els mocadors o davan-tals que havien tocat la seva pell, s’allunyaven d’ells les malalties i en sortien els esperits malignes.
13. També alguns jueus, exorcistes iti-nerants, van provar d’invocar el nom del Senyor Jesús sobre els qui tenien esperits malignes tot dient: “Us conjuro pel Jesús que Pau predica.”
14. Entre els qui feien això s’hi contaven set fills d’un tal Esceva, principal sa-cerdot jueu.
15. Però l’esperit maligne els contestà: “Ben cert que conec Jesús, i sé qui és Pau; però vosaltres qui sou?”
16. Llavors el posseït per l’esperit maligne se’ls tirà al damunt i, dominant-los a tots, els va deixar tan malparats que van fugir d’aquella casa esparracats i malferits.
17. D’això se n’assabentaren tots els jueus i grecs que habitaven Efes, i tots van quedar esfereïts; i el nom del Senyor Jesús era exalçat.
18. Molts dels qui havien cregut venien a reconèixer públicament les seves pràctiques.
19. N’hi hagué bastants dels qui havien practicat la màgia que van recollir els llibres i els van cremar a la vista de tot-hom. Van calcular el seu valor, i en total arribava a les cinquanta mil peces de plata.
20. Així, amb el poder del Senyor, la paraula creixia i s’enfortia.