A A A A A
Bíblia en un any
Juliol 10

2 Cròniques 15:1-19
1. L’Esperit de Déu vingué sobre Azariahu, fill d’Oded,
2. que va anar a trobar Asà i li digué: “Escolteu-me, Asà, i vosaltres els de Judà i de Benjamí. El Senyor estarà amb vosaltres sempre que us mantingueu en ell, i si el busqueu, es deixarà trobar; però si l’abandoneu, ell us abandonarà.
3. Durant molt de temps, Israel ha estat sense el Déu veritable, sense sacerdot que ensenyés i sense llei.
4. Però quan en la seva dissort s’ha girat vers el Senyor, el Déu d’Israel, per buscar-lo, ell s’ha deixat trobar.
5. En aquell temps no hi havia seguretat per als qui anaven i venien, perquè hi havia moltes afliccions sobre els habitants dels diversos països.
6. Les nacions i les ciutats es destruïen les unes a les altres, perquè Déu els pertorbava amb tota mena d’adversitats.
7. Per tant, esforceu-vos i no deixeu afe-blir les vostres mans, perquè la vostra obra serà recompensada.”
8. Quan Asà va sentir aquestes paraules i la profecia del profeta Azariahu, fill d’Oded, es va decidir a eliminar totes les abominacions de tot el país de Judà i de Benjamí i de les ciutats que havia ocupat a la serralada d’Efraïm. També va restaurar l’altar del Senyor que hi havia davant el pòrtic del Senyor.
9. Després va aplegar tot Judà i Benjamí, amb els forasters residents d’Efraïm, de Manassès i de Simeó, ja que molts is-raelites s’havien passat al seu bàndol quan van veure que el Senyor, el seu Déu, era amb ell.
10. Aquests, doncs, es van aplegar a Jerusalem el mes tercer de l’any quinzè del regnat d’Asà.
11. I aquell dia van oferir sacrificis al Senyor del botí que havien portat: set-cents vedells i set mil ovelles.
12. També van prometre, en un pacte, que buscarien el Senyor, el Déu dels seus avantpassats, de tot cor i amb tota l’ànima;
13. i que qualsevol persona, petita o gran, home o dona, que no busqués el Senyor, Déu d’Israel, la farien morir.
14. Van prestar jurament al Senyor en veu alta i entre aclamacions, al so de trompetes i corns.
15. Tot Judà es va alegrar d’aquell ju-rament, perquè el van fer de tot cor i van buscar el Senyor molt sincerament, i ell es va deixar trobar. El Senyor els va concedir repòs per tots costats.
16. Fins i tot a Maacà, la seva pròpia àvia, el rei Asà li tragué la dignitat reial, perquè havia fet un ídol abominable dedicat a Astarte. Asà va destrossar aquell ídol abominable, el va esmicolar i el va cremar al torrent de Cedró.
17. Tot i que els llocs alts no van des-aparèixer d’Israel, el cor d’Asà es va mantenir íntegre al Senyor tota la seva vida.
18. Va fer portar al temple del Senyor els objectes consagrats pel seu pare i els que ell mateix havia consagrat: plata, or i vasos.
19. I no hi hagué cap guerra fins a l’any trenta-cinc del regnat d’Asà.

2 Cròniques 16:1-14
1. L’any trenta-sis del regnat d’Asà, Baixà, rei d’Israel, va pujar contra Judà i va fortificar Ramà per impedir que ningú no entrés ni sortís d’on era Asà, el rei de Judà.
2. Llavors Asà prengué la plata i l’or dels tresors del temple del Senyor i del palau reial i els va enviar a Benadad, rei de Síria, que residia a Damasc, dient-li:
3. “Que entre tu i jo hi hagi un pacte com el del meu pare amb el teu pare. Mira, t’he enviat plata i or; vine, trenca el teu pacte amb Baixà, rei d’Israel, perquè es retiri de mi.”
4. Benadad s’avingué amb el rei Asà i va enviar els comandants del seu exèrcit contra les ciutats d’Israel. Van atacar Ion, Dan, Abel-Maim i totes les poblacions de magatzem de Neftalí.
5. Quan Baixà ho va saber, va deixar de fortificar Ramà, abandonant les obres.
6. Llavors el rei Asà mobilitzà tot Judà i s’endugueren de Ramà les pedres i fusta que Baixà emprava per a la fortificació, i amb aquells materials va fortificar Gueba de Benjamí i Mispà.
7. En aquell temps, el vident Hananí va anar a trobar Asà, rei de Judà, i li digué: “Per haver confiat en el rei de Síria en comptes de confiar en el Senyor, l’exèr-cit del rei de Síria se t’ha escapat de les mans.
8. Els cuixites i els libis, ¿no eren un exèrcit immens, amb carros de guerra i cavalleria en gran nombre? Tot i així, el Senyor els va posar a les teves mans, perquè vas confiar en ell.
9. Perquè els ulls del Senyor recorren tota la terra per tal de mostrar-se fort a favor dels qui tenen un cor sincer envers ell. Aquesta vegada tu has actuat insensatament: d’ara endavant tindràs guerres.”
10. Asà es va indignar contra el vident i va fer que el tanquessin a la presó, irritat contra ell per tot això. També, per aquell temps, Asà va maltractar alguns del poble.
11. Els fets d’Asà, dels primers fins als darrers, són descrits en el Llibre dels Reis de Judà i d’Israel.
12. Asà, l’any trenta-nou del seu regnat, es va posar malalt dels peus, i la seva malaltia es va anar agreujant; malgrat això, en el curs de la seva malaltia no va acudir al Senyor, sinó als metges.
13. Per fi, Asà va dormir amb els seus avantpassats. Va morir l’any quaranta-u del seu regnat,
14. i fou enterrat en el sepulcre que s’ha-via fet cavar a la Ciutat de David. El van posar en una llitera plena de perfums i de tota mena d’ungüents compostos se-gons l’art dels perfumistes, i en honor seu van encendre una foguera molt gran.

Salms 81:6-10
6. “Jo he descarregat el fardell de les teves espatlles, les teves mans han deixat el cabàs.
7. En l’angoixa has clamat i t’he alli-berat, t’he contestat en misteriosa tro-nada, t’he provat prop de les fonts de Meribà.” ( Pausa )
8. “Escolta, poble meu, que et vull amonestar. Oh Israel, si m’escoltessis!
9. Que no hi hagi en tu cap déu es-tranger ni adoris cap déu foraster.
10. Jo sóc el Senyor, el teu Déu, el qui t’ha fet pujar des de la terra d’Egipte: obre bé la teva boca i jo te l’ompliré.”

Proverbis 20:24-25
24. El Senyor disposa els passos de l’home; perquè l’home, què sap del seu camí?
25. És un perill dir a la lleugera: “Ho prometo”, per repensar-s’hi després d’haver-ho dit.

Apòstols 16:1-21
1. Va arribar també fins a Derbe i Listra. Allí hi havia un deixeble anomenat Timoteu, fill de mare jue-va creient i de pare grec.
2. Tots els germans de Listra i d’Iconi parlaven molt bé d’ell.
3. Pau el va escollir perquè l’acompanyés; el prengué, doncs, i el circumcidà a causa dels jueus que hi havia en aquells llocs; perquè tots sabien que el seu pare era grec.
4. I quan passaven per les ciutats, els comunicaven les disposicions adopta-des pels apòstols i els ancians de Jerusalem, a fi que les observessin.
5. Les esglésies eren consolidades en la fe i creixien en nombre cada dia.
6. I travessaren la Frígia i la regió de Galàcia, ja que l’Esperit Sant els impe-dia d’anunciar la paraula a l’Àsia.
7. Quan van ser davant de Mísia, van intentar d’anar fins a Bitínia, però l’Es-perit de Jesús no els ho permeté.
8. Llavors, vorejant la Mísia, van baixar cap a Troas.
9. Durant la nit, Pau tingué una visió: un macedoni plantat davant seu l’invitava dient: “Arriba’t fins a Macedònia i aju-da’ns.”
10. Així que tingué la visió vam començar de seguida els preparatius per marxar cap a Macedònia, perquè estàvem convençuts que Déu ens cridava a evangelitzar-los.
11. Llavors, salpant de Troas vam enfilar de dret cap a Samotràcia, i l’endemà cap a Neàpolis,
12. i d’allà a Filips, colònia romana i ciutat principal del districte de Macedò-nia, i ens vam quedar uns dies en aquella població.
13. El dissabte vam sortir als afores, a la riba d’un riu on suposàvem que hi havia un lloc d’oració; ens hi asseguérem i vam fer conversa amb les dones que s’hi havien reunit.
14. I una dona que es deia Lídia, vene-dora de porpra, de la ciutat de Tiatira, i que era conversa a Déu, mentre escol-tava, el Senyor li obrí el cor perquè acceptés el que Pau deia.
15. I un cop fou batejada, juntament amb la seva família, ens pregà: “Ja que em considereu fidel al Senyor, veniu a casa meva i quedeu-vos-hi.” I ens veiérem obligats a acceptar.
16. Es donà la circumstància que, quan nosaltres anàvem cap al lloc d’oració, ens sortí a l’encontre una criada que tenia esperit de predicció i que proporcionava força guanys als seus amos fent d’endevinaire.
17. Aquesta es posava prop de Pau i de nosaltres i cridava: “Aquests homes són servidors del Déu Altíssim, i us anun-cien un camí de salvació.”
18. Això ho va repetir bastants dies, fins que Pau, ja fastiguejat, s’encarà amb l’esperit i digué: “En nom de Jesucrist, t’ordeno que surtis d’ella”, i a l’instant en va sortir.
19. Però quan els seus amos veieren que se’ls escapava tota esperança de negoci, van agafar Pau i Siles i els van arrosse-gar fins a la plaça pública, davant les autoritats.
20. I quan els van presentar als magis-trats van dir: “Aquests homes esvaloten la nostra ciutat. Són uns jueus
21. que vénen predicant uns costums que com a romans no podem acceptar ni ens és permès de practicar.”