A A A A A
Bíblia en un any
Juny 8

2 Reis 3:1-27
1. Jehoram, fill d’Acab, va començar a regnar sobre Israel, a Samaria, l’any divuit de Josafat, rei de Judà, i va regnar-hi dotze anys.
2. Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, si bé no tant com el seu pare i la seva mare, perquè va treure les està-tues de Baal que el seu pare havia erigit.
3. Amb tot, mantingué l’afecció als pecats de Jeroboam, fill de Nebat, sense apartar-se’n.
4. Meixà, rei de Moab, que era ramader, tributava al rei d’Israel cent mil anyells i cent mil moltons de llana.
5. Però a la mort d’Acab, el rei de Moab es va rebel·lar contra el rei d’Israel.
6. Aleshores el rei Jehoram va sortir de Samaria i va passar revista a tot l’exèrcit d’Israel.
7. I va fer dir a Josafat, rei de Judà: “El rei de Moab s’ha rebel·lat contra mi. ¿Vindràs amb mi a fer la guerra contra Moab?” Li respongué: “Vindré, perquè jo sóc com tu; el meu poble és com el teu poble i els meus cavalls són com els teus cavalls.”
8. Jehoram preguntà: “Per quin camí pu-jarem?” I Josafat respongué: “Pel camí del desert d’Edom.”
9. Emprengueren, doncs, la marxa el rei d’Israel, el rei de Judà i el rei d’Edom, i, després d’haver fet un recorregut de set dies, va faltar l’aigua per a l’exèrcit i per al bestiar que els seguia,
10. i el rei d’Israel digué: “Ai! Que segu-rament el Senyor ha cridat aquest tres reis per fer-los caure a mans dels moa-bites.”
11. Però Josafat preguntà: “¿No hi haurà aquí un profeta del Senyor perquè pu-guem consultar el Senyor per mitjà d’ell?” Un dels servidors del rei d’Israel va contestar: “Aquí tenim Eliseu, fill de Xafat, que era assistent d’Elies.”
12. I Josafat digué: “Aquest tindrà paraula del Senyor.” I el rei d’Israel, Josafat i el rei d’Edom van baixar a trobar-lo.
13. Eliseu digué al rei d’Israel: “Què tinc a veure jo amb tu? Vés a trobar els profetes del teu pare i els profetes de la teva mare.” Però el rei d’Israel li digué: “No, perquè el Senyor ha cridat aquests tres reis per posar-los a les mans de Moab.”
14. Eliseu replicà: “Per la vida del Senyor Totpoderós, de qui sóc servent, que si no fos per respecte a la persona de Josafat, rei de Judà, no t’atendria, ni tan sols et miraria.
15. Ara, però, feu-me venir un músic.” Mentre el músic tocava, va venir la mà del Senyor sobre el profeta,
16. que digué: “Això diu el Senyor: Ca-veu en aquesta vall fosses i més fosses,
17. perquè el Senyor ha dit això: Encara que no veieu vent ni veieu pluja, aquesta vall s’omplirà d’aigua i beureu vosaltres, les vostres ramades i el vostre bestiar.
18. I això encara no serà suficient als ulls del Senyor; també posarà Moab a les vostres mans.
19. Destruireu totes les ciutats fortificades i totes les ciutats importants, abatreu tots els arbres fruiters, tapareu tots els dolls d’aigua i cobrireu de pedres tots els camps fèrtils.”
20. L’endemà matí, a l’hora de presentar l’ofrena, vingueren les aigües pel cantó d’Edom, i la terra se’n va omplir.
21. Quan tots els de Moab van saber que aquells reis pujaven per atacar-los, es van reunir tots, des dels que tot just tenien l’edat de portar armes fins als majors, i es van apostar a la frontera.
22. Quan es van llevar al matí i el sol brillava sobre les aigües, els moabites veieren d’un tros lluny les aigües vermelles com la sang,
23. i digueren: “És sang! Aquests reis s’han barallat entre ells i s’han matat els uns als altres. Ara, doncs, al pillatge, moabites!”
24. Però així que van arribar al campament d’Israel, els israelites van alçar-se i atacaren els moabites, que van fugir de davant d’ells, que els perseguiren terra endins fins a destruir Moab.
25. Van arrasar les ciutats; cada un tirava pedres sobre tots els camps fèrtils fins a omplir-los; van tapar tots els dolls d’aigua i van abatre tots els arbres frui-ters. Fins que només van quedar les pedres de Quirharèsset; llavors els foners la van encerclar i la van atacar.
26. Quan el rei de Moab veié que tenia perduda la batalla, va agafar set-cents homes armats d’espasa a fi d’irrompre contra el rei d’Edom, però no ho va aconseguir.
27. Aleshores va agafar el seu primogè-nit, el que havia de regnar després d’ell, i el va immolar en holocaust sobre la muralla. Hi hagué tan gran indignació entre els israelites, que es van retirar del combat i se’n tornaren al seu país.

2 Reis 4:1-44
1. Una dona, d’entre les viudes de la comunitat dels profetes, es va queixar a Eliseu dient-li: “El meu marit, el teu servent, s’ha mort; tu saps que el teu servent era molt tement del Senyor, i ara el seu creditor ha vingut per quedar-se dos fills meus per esclaus.”
2. Eliseu li digué: “Què puc fer jo per tu? Digue’m, què tens a casa?” Ella respon-gué: “La teva serventa no té res a casa, llevat d’una gerreta d’oli.”
3. Ell li digué: “Vés i demana a tots els teus veïns que et deixin gerres buides, i no et quedis curta.
4. Després torna, tanca la porta darrere teu i els teus fills, i vés omplint totes les gerres, posant a part totes les plenes.”
5. Ella el va deixar i es va tancar a casa amb els seus fills. Aquests li acostaven les gerres i ella les anava omplint.
6. Ja les tenia totes plenes quan digué a un dels seus fills: “Acosta’m una altra gerra.” Però ell li va contestar: “No n’hi ha cap més.” Llavors l’oli s’estroncà.
7. Ella va anar a dir-ho a l’home de Déu, i aquest li digué: “Vés a vendre l’oli i paga el teu deute; i amb el que sobri podràs viure tu i els teus fills.”
8. En una ocasió que Eliseu passava per Xunem, una dona distingida que hi vivia li va insistir perquè es quedés a men-jar, i des d’aleshores sempre que passa-va per allí hi anava a menjar.
9. Ella va comentar amb el seu marit: “A mi em sembla que aquest home que tot sovint passa per casa nostra és un sant home de Déu.
10. Si et sembla bé, fem-li una petita habitació d’obra a dalt i parem-li un llit, una taula, una cadira i un canelobre, perquè quan vingui a casa s’hi pugui retirar.”
11. Així, doncs, un dia Eliseu hi va arri-bar i es va retirar a l’habitació a des-cansar.
12. Més tard va dir a Guehazí, el seu criat: “Fes venir aquesta xunemita.” La va cridar i ella es va presentar davant seu.
13. Llavors ell digué a Guehazí: “Digues-li: Mira, tu t’has esforçat per ser-vir-nos amb tota aquesta sol·licitud; què voldries que fes jo per tu? ¿Vols que parli a favor teu al rei o al cap de l’exèrcit?” Però ella respongué: “Ja visc rodejada de la meva gent.”
14. Ell comentà amb Guehazí: “Què po-dríem fer per ella?”, i aquest va contes-tar: “El cas és que ella no té fills i el seu marit ja és vell.”
15. Llavors digué: “Fes-la venir.” La va cridar i ella es va aturar davant la porta.
16. I Eliseu li digué: “L’any que ve, per aquest temps, tindràs un fill als braços.” Però ella li replicà: “No, senyor meu, no has de burlar-te de la teva serventa, home de Déu!”
17. Però la dona va concebre i va infan-tar un fill l’any següent, per l’època que Eliseu li havia dit.
18. El noi es va fer gran, i un dia que va anar on era el seu pare amb els segadors,
19. exclamava: “Ai, el meu cap, el meu cap!” I ell digué a un mosso: “Agafa’l i portal a la seva mare.”
20. Aquest el va agafar i el va dur a la seva mare, i ella el va tenir a la seva falda fins al migdia, i va morir.
21. Llavors el va pujar per ajeure’l al llit de l’home de Déu, va tancar la porta i va sortir.
22. Després cridà el seu marit i li digué: “Envia’m un dels mossos amb una somera, que vaig corrents on és l’home de Déu i torno.”
23. Ell digué: “Per què vas a veure’l avui? No és lluna nova ni dissabte.” Pe-rò ella només li respongué: “Adéu!”
24. Va fer ensellar la somera i digué al mosso: “Vés guiant i no aturis la marxa fins que jo t’ho digui.”
25. Va marxar i arribà on era l’home de Déu, a la muntanya del Carmel. En veure-la de lluny, l’home de Déu digué al seu criat Guehazí: “Mira, és la xunemita!
26. Corre a rebre-la i pregunta-li: Com estàs? Com està el teu marit? I el teu noi, com està?” Ella li va contestar: “Bé.”
27. Però així que va arribar a l’home de Déu, a la muntanya, se li va abraçar als peus. Guehazí se li va acostar per treure-la, però l’home de Déu digué: “Deixa-la, que té l’ànima adolorida, i el Senyor m’ho ha tingut ocult sense revelar-me res.”
28. Llavors ella digué: “¿És que havia demanat jo cap fill al meu senyor? ¿No et vaig dir que no m’enganyessis?”
29. Ell digué a Guehazí: “Vesteix-te, agafa el meu bastó i vés. Si et trobes amb algú, no el saludis, i si algú et sa-luda, no li contestis. I així que arribis, posa el bastó sobre el noi.”
30. Però la mare del noi va replicar: “Per la vida del Senyor i per la teva vida que no et deixaré pas!” Ell, doncs, es va alçar i la va acompanyar.
31. Guehazí havia marxat abans que ells i havia posat el bastó sobre la cara del noi, però aquest no va recobrar la veu ni el sentit, de manera que va tornar al seu encontre i li digué: “El noi no es desvetlla.”
32. Eliseu va arribar a la casa i va trobar el noi mort, estirat sobre el seu propi llit.
33. Va entrar, va tancar la porta, amb ells dos a dins, i va orar al Senyor.
34. Després va pujar al llit i s’ajagué damunt el noi, li va posar la boca sobre la boca, els ulls sobre els ulls i les mans sobre les mans; així es va quedar estirat sobre el noi, i el cos del noi es va es-calfar.
35. Després es va retirar i es posà a ca-minar d’una banda a l’altra per dins la casa. Tornà a pujar i es va estirar damunt el noi un altre cop. Llavors el noi va esternudar set vegades i va obrir els ulls.
36. Eliseu va cridar Guehazí i li digué: “Fes venir la xunemita.” La va cridar i ella va venir. Eliseu li digué: “Aquí tens el teu fill.”
37. Ella va entrar i, deixant-se caure als seus peus, es prosternà fins a terra. Des-prés prengué el seu fill i se n’anà.
38. Eliseu va tornar a Guilgal, en una època de molta fam al país. Una vegada que els de la comunitat de profetes es-taven asseguts al voltant seu, Eliseu digué al seu criat: “Posa l’olla al foc i cou menjar per a la comunitat dels profetes.”
39. Un d’ells va sortir al camp a buscar herbes i va trobar una mena de parra silvestre de la qual va collir carabasses silvestres fins a omplir-ne un mantell. De tornada les va tallar i les va tirar dins l’olla del menjar, sense saber què era.
40. En van servir a aquells homes per menjar, però així que van tastar el guisat es van posar a cridar: “Home de Déu, hi ha la mort en aquesta olla.” I no en podien menjar.
41. Llavors ell digué: “Porteu farina”. La va tirar a l’olla i digué: “Serveix a la gent perquè mengin.” I ja no hi havia res de dolent a l’olla.
42. Va arribar un home de Baal-Xalixà que duia per a l’home de Déu uns pans de les primícies; vint pans d’ordi, i blat tendre a l’alforja. I Eliseu digué: “Dóna-ho a la gent i que mengin.”
43. Però el seu criat li digué: “Com puc servir això a un centenar d’homes?” Ell va insistir: “Dóna-ho a la gent i que mengin, perquè el Senyor ha dit això: Menjaran i en sobrarà.”
44. Llavors els ho va servir, en van men-jar i encara en va sobrar, segons la paraula del Senyor.

Salms 71:17-24
17. Oh Déu, m’has instruït des de la infantesa, i encara avui proclamo les teves meravelles.
18. Ara, doncs, que m’arriba la vellesa i tinc els cabells blancs, oh Déu, no m’abandonis fins que hagi anunciat la força del teu braç a la meva generació, a tots els qui han de venir, la teva potència;
19. i la teva justícia, oh Déu, que arriba a l’excelsitud. Les coses que tu has fet són molt grans: Qui és com tu, Déu meu?
20. Tu, que m’has fet veure tribulació i grans mals, tornaràs a refer la meva vida, i de les fondàries de la terra em faràs pujar un altre cop,
21. eixamplaràs la meva dignitat i tornaràs a consolar-me.
22. Així, jo et lloaré al so de l’arpa per la teva fidelitat, Déu meu; et cantaré amb la cítara, oh Sant d’Israel!
23. Exultaran els meus llavis en cantar-te salms; aquesta ànima meva que has redimit,
24. i també la meva llengua, en tot moment publicaran la teva justícia: “Que ja estan confosos i avergo-nyits els qui procuraven fer-me mal.”

Proverbis 18:9-9
9. Aquell qui afluixa en el treball és germà del qui dilapida.

Joan 17:1-26
1. Després de dir això, Jesús alçà els ulls al cel i exclamà: “Pare, ha arribat l’hora. Glorifica el teu Fill per tal que el Fill et glorifiqui,
2. d’acord amb l’autoritat que li has do-nat sobre tots els homes, per a donar la vida eterna a tots els qui li has confiat.
3. Això és la vida eterna: que et coneguin a tu, l’únic Déu veritable, i aquell qui tu has enviat, Jesucrist.
4. Jo t’he glorificat a la terra duent a terme l’obra que m’havies encomanat.
5. Ara, doncs, glorifica’m tu, Pare, al teu costat, amb la mateixa glòria que tenia abans que el món existís.
6. He fet conèixer el teu nom als homes que en el món m’has confiat: eren teus i me’ls has confiat, i ells han guardat la teva paraula.
7. Ara saben que tot allò que m’has do-nat ve de tu.
8. Els he donat les paraules que m’has transmès, i les han acceptades perquè saben del cert que he sortit de tu, i han cregut que tu m’has enviat.
9. Jo prego per ells; no prego pel món, sinó per aquells qui m’has donat, perquè són teus.
10. Tot allò que és meu, és teu, i el que és teu, és meu, i en ells sóc glorificat.
11. Jo no em quedo al món, perquè vinc a tu, però ells s’hi queden. Pare Sant, guarda en el teu nom els qui m’has do-nat, a fi que siguin u, com nosaltres.
12. Mentre era amb ells, jo els guardava en el teu nom, el que m’has concedit. He vetllat per ells, i cap no se’n va perdre, fora del fill de perdició, perquè l’Escrip-tura s’havia de complir.
13. Però ara vinc a tu i parlo així al món perquè ells s’omplin del meu goig.
14. Jo els he transmès la teva paraula i el món els ha odiat, perquè no són del món, com tampoc jo no sóc del món.
15. No et demano que els treguis del món, sinó que els guardis del Maligne.
16. No són del món, com jo tampoc no sóc del món.
17. Consagra’ls en la veritat: la teva Paraula és la veritat.
18. Així com tu m’has enviat al món, també jo els he enviat al món.
19. I per ells jo em consagro a mi mateix, a fi que ells siguin també consagrats en la veritat.
20. No prego solament per ells, sinó tam-bé pels qui creuran en mi per mitjà de la seva paraula.
21. Que tots siguin u; com tu, Pare, estàs en mi i jo en tu, que també ells estiguin en nosaltres, a fi que el món cregui que tu m’has enviat.
22. Jo els he donat la glòria que tu m’has donat, per tal que siguin u, com nosaltres som u.
23. Jo en ells i tu en mi, a fi que es realitzin vers la unitat, perquè el món cregui que tu m’has enviat i que els has estimat com m’has estimat tu a mi.
24. Pare, els qui m’has donat, vull que també ells estiguin amb mi allà on jo estic, a fi que vegin la meva glòria, aquella que m’has donat perquè m’has estimat des d’abans de la creació del món.
25. Pare just, el món no t’ha conegut, però jo t’he conegut i aquests han cone-gut que tu m’has enviat.
26. Els he fet conèixer el teu nom i els el faré conèixer encara més, a fi que l’amor amb què tu m’has estimat estigui en ells, i jo també hi estigui.”