A A A A A
Bíblia en un any
Juny 5

1 Reis 19:1-21
1. Acab va contar a Jezabel tot allò que Elies havia fet i com havia mort tots els profetes amb l’es-pasa.
2. Llavors Jezabel va enviar un missatger a Elies amb aquest encàrrec: “Que els déus em castiguin severament si demà en aquesta hora no he fet de tu com un d’ells.”
3. Ell, quan s’adonà del perill, es va alçar i va fugir per salvar la vida; i quan va arribar a Beerxeba, que és a Judà, va deixar-hi el seu criat.
4. Llavors es va endinsar al desert una jornada de camí i va anar a seure sota una ginestera, i demanava que li vingués la mort amb aquestes paraules: “Ja n’hi ha prou, Senyor; treu-me la vida, perquè jo no sóc millor que els meus pares!”
5. I es va ajeure i s’adormí sota aquella ginestera. Però un àngel el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja.”
6. Va mirar i veié al seu capçal una coca cuita sobre les brases i una gerra d’ai-gua. Després de menjar i beure, va tor-nar a ajeure’s.
7. L’àngel del Senyor va tornar altra volta, el va tocar i li digué: “Aixeca’t i menja, perquè el viatge serà molt llarg per a tu.”
8. Es va alçar i va menjar i beure; i amb les energies d’aquell àpat, va caminar quaranta dies i quaranta nits, fins a l’Horeb, la muntanya de Déu.
9. Allà es va ficar en una cova on va passar la nit. Llavors tingué una revelació del Senyor, que li digué: “Què fas aquí, Elies?”
10. Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”
11. Ell li digué: “Surt i posa’t dret a la muntanya davant del Senyor.” Llavors el Senyor va passar i un huracà tan fort que esberlava les muntanyes i trencava les pedres anava davant seu, però el Senyor no era en l’huracà. Després de l’huracà hi hagué un terratrèmol, però el Senyor no era en el terratrèmol.
12. Rere el terratrèmol, un foc, però el Senyor tampoc no era en el foc. Després del foc, un so suau i delicat.
13. Quan Elies el va sentir, es va cobrir el rostre amb el mantell i, sortint a fora, es va quedar dret davant de la cova. Amb això, una veu li digué: “Què fas aquí, Elies?”
14. Ell respongué: “Sóc en extrem gelós del Senyor, el Déu Totpoderós, perquè els fills d’Israel han abandonat el teu pacte, han arrasat els teus altars i han mort amb l’espasa els teus profetes. Només jo he quedat viu, jo sol; i pro-curen prendre’m la vida.”
15. El Senyor li digué: “Vés, torna al teu camí, pel desert, cap a Damasc; i quan hi arribis, ungiràs Hazael com a rei de la Síria.
16. A Jehú, fill de Nimxí, l’ungiràs com a rei d’Israel. I a Eliseu, fill de Xafat, d’Abel-Meholà, l’ungiràs com a profeta en lloc teu.
17. I serà que aquell qui escapi de l’es-pasa d’Hazael, el matarà Jehú; i aquell qui escapi de l’espasa de Jehú, el matarà Eliseu.
18. Però a Israel en deixaré set mil: tots els genolls que no s’han doblegat davant Baal i tots els llavis que no l’han besat.”
19. Elies se’n va anar d’allí i va trobar Eliseu, fill de Xafat, que llaurava amb dotze parelles de bous. Ell menava la darrera. Elies se li apropà i li llançà el mantell al damunt.
20. Eliseu va deixar els bous i va córrer darrere Elies i li digué: “Deixa’m que vagi a besar el meu pare i la meva mare i et seguiré.” Ell li respongué: “Vés i torna. Ja saps què t’he fet, jo.”
21. Va marxar del seu costat, prengué una parella de bous, els va degollar i, amb els arnesos dels bous, en va coure la carn. Va convidar la gent del poble, i van menjar. Després es va alçar, va seguir Elies i es va posar al seu servei.

1 Reis 20:1-43
1. Benadad, rei de Síria, va aple-gar tot el seu exèrcit, amb trenta-dos reis aliats, amb cavalls i car-ros; va pujar a Samaria, l’assetjà i la va atacar.
2. I va enviar emissaris a Acab, rei d’Is-rael, a la ciutat, i li va fer dir:
3. “Benadad diu això: La teva plata i el teu or són meus. També les teves dones i els teus millors fills són per a mi.”
4. El rei d’Israel li va contestar: “Tal com tu dius, senyor i rei meu, jo i tot el que tinc és teu.”
5. Els emissaris van tornar i digueren: “Benadad diu això: Tal com et vaig fer dir, em donaràs la teva plata i el teu or, i també les teves dones i els teus fills.
6. Per tant, demà, en aquesta hora, t’en-viaré els meus homes perquè escorco-llin la teva casa i la casa dels teus servidors; i tot allò que els sembli de més valor, ho prendran i s’ho enduran.”
7. Llavors, el rei va cridar tots els an-cians del país i els digué: “Us demano que ho considereu i us adoneu que aquest només busca de fer mal. Perquè em va exigir les meves dones i els meus fills, la meva plata i el meu or, i no m’hi vaig negar pas.”
8. Llavors tots els ancians i tot el poble li digueren: “No en facis cas; no ho consentis.”
9. Ell, doncs, respongué als emissaris de Benadad: “Digueu al meu senyor, el rei: Tot el que m’has fet dir la primera vegada, ho accepto; però això altre, no ho puc acceptar.” Els emissaris van marxar i li van comunicar la resposta.
10. Llavors Benadad va enviar a dir-li: “Que els déus em castiguin severament si la pols que quedi de Samaria és sufi-cient perquè n’agafi un grapat tota la gent que em segueix!”
11. El rei d’Israel donà aquesta resposta: “Digueu-li: Que no es gloriï tant qui es cenyeix l’espasa com si ja la tragués.”
12. Quan Benadad rebé la resposta esta-va acompanyat dels reis, bevent als pa-vellons. Llavors donà l’ordre als seus servidors: “Prepareu-vos!” I es van preparar per a atacar la ciutat.
13. Llavors un profeta va anar a trobar Acab, rei d’Israel, i li digué: “Això diu el Senyor: Veus tota aquesta gentada? Doncs, avui jo la posaré a les teves mans, perquè sàpigues que jo sóc el Senyor.”
14. Acab preguntà: “Per mitjà de qui?” I ell respongué: “Això diu el Senyor: Per mitjà dels servidors dels caps de districte.” Encara preguntà: “Qui començarà la ba-talla?” I respongué: “Tu mateix.”
15. Acab va fer el recompte dels servidors que tenien els caps de districte, i eren dos-cents trenta-dos. Després d’ells féu el recompte de tot el poble, de tots els fills d’Israel: eren set mil.
16. Van fer una sortida al migdia, mentre Benadad estava bevent fins a embria-gar-se als pavellons, juntament amb els trenta-dos reis que l’ajudaven.
17. Primer van sortir els servidors dels caps de districte. Benadad va rebre un comunicat que deia: “Uns homes acaben de sortir de Samaria.”
18. I ell digué: “Si han sortit en so de pau, agafeu-los vius; i si han sortit en so de guerra, agafeu-los també vius.”
19. Així, doncs, van sortir de la ciutat els servidors dels caps de districte, amb l’exèrcit darrere d’ells.
20. Cadascun atacava el que tenia al seu davant, i els de Síria van fugir perse-guits pels fills d’Israel; però Benadad, el rei de Síria, aconseguí fugir a cavall acompanyat d’alguns genets.
21. El rei d’Israel va sortir i va atacar la cavalleria i els carros, causant una gran derrota als de Síria.
22. El profeta va anar a trobar altre cop el rei d’Israel i li digué: “Procura re-forçar-te, reflexiona i decideix què has de fer, perquè d’aquí a un any el rei de Síria vindrà a atacar-te.”
23. D’altra part, els oficials del rei de Síria li digueren: “Els seus déus són divinitats de les muntanyes, per això han estat més forts que nosaltres. Però, si els combatem a la plana, segur que nosaltres serem més forts que no pas ells.
24. Això és el que has de fer: Destitueix els reis, cadascun del seu càrrec, i posa prefectes al lloc d’ells.
25. Després reuneix un exèrcit igual que el que vas perdre, cavall per cavall i carro per carro, i presentarem batalla a la plana; segur que serem més forts nos-altres.” Ell va escoltar el seu consell i ho va fer així.
26. Al cap d’un any, Benadad va mobilitzar l’exèrcit de Síria i va pujar a Afec per combatre contra Israel.
27. Els fills d’Israel també es van mobilitzar i, proveïts de queviures, van marxar al seu encontre. Els fills d’Israel van acampar enfront d’ells com dos ra-madets de cabres, mentre que els de Síria omplien el país.
28. Llavors, l’home de Déu va anar a trobar el rei d’Israel i li digué: “Això diu el Senyor: Ja que els de Síria diuen que el Senyor és Déu de les muntanyes i no de les valls, et posaré a les mans tota aquesta gentada, i sabreu que jo sóc el Senyor.”
29. Van estar acampats els uns enfront dels altres set dies. El setè dia va començar la batalla, i els fills d’Israel van matar en un sol dia cent mil soldats de Síria.
30. I la resta va fugir a Afec, a la ciutat, però les muralles es van esfondrar sobre els vint-i-set mil homes que quedaven. Benadad també va fugir i es va amagar a la ciutat, en un estatge interior.
31. Llavors els seus servidors li digue-ren: “Mira, hem sentit a dir que els reis de la casa d’Israel són uns reis benignes; permet que ens vestim amb robes de sac i que ens posem una corda al coll, i que anem a trobar el rei d’Israel; potser et perdonarà la vida.”
32. Es van vestir amb roba de sac, es van posar cordes al coll i es van presentar al rei d’Israel, i li digueren: “El teu servent Benadad diu: Et prego que em perdonis la vida.” Ell respongué: “Encara és viu? És el meu germà!”
33. Aquells homes ho van prendre com un bon presagi, i agafant-lo per la paraula van contestar de seguida: “Benadad és el teu germà!” Acab digué: “Aneu, porteu-me’l.” Benadad es va presentar, i Acab el va fer pujar al seu carro.
34. Llavors Benadad li digué: “Et tor-naré les ciutats que el meu pare va prendre al teu, i tu podràs establir mercats a Damasc, igual com va fer el meu pare a Samaria.” “I jo, digué Acab, amb aquest pacte et deixaré anar.” Va fer, doncs, un pacte amb ell i el va deixar marxar.
35. Llavors, un home del grup dels pro-fetes digué al seu company, per manament del Senyor: “Fes-me una ferida!” Però aquell va refusar de ferir-lo.
36. I ell li digué: “Ja que no has obeït l’ordre del Senyor, així que t’allunyis de mi, un lleó et matarà!” I quan es va allunyar d’ell, el va trobar un lleó i el va matar.
37. Després va trobar un altre home, i li digué: “Fes-me una ferida!” Aquell home li va donar un cop i el va ferir.
38. Llavors el profeta va anar a esperar el rei al camí, disfressat amb una bena als ulls.
39. I quan el rei passava, cridà l’atenció del rei i li digué: “Aquest servent teu havia sortit d’enmig de la batalla quan un home ha vingut cap a mi portant un presoner i m’ha dit: ‘Guarda aquest home; si d’alguna manera arriba a escapar-se, la teva vida respondrà per la seva vida, o bé pagaràs un talent de plata.’
40. I mentre el teu servent estava ocupat de l’una banda a l’altra, aquell presoner ha desaparegut.” El rei d’Israel li replicà: “Aquesta és la teva sentència; tu mateix ho has decidit!”
41. Tot seguit aquell es va treure la bena dels ulls, i el rei d’Israel reconegué que era un dels profetes.
42. Llavors li digué: “Això diu el Senyor: Per tal com has deixat escapar de les teves mans l’home que jo havia consagrat a l’extermini, la teva vida respondrà per la seva vida, i el teu poble pel seu poble.”
43. I el rei se’n va anar a casa seva trist i consternat, i va arribar a Samaria.

Salms 70:1-5
1. (Del mestre de cant. De David. Memorial.) Cuita, oh Déu, a deslliurar-me, afanya’t, Senyor, a auxiliar-me!
2. Que quedin defraudats i avergonyits els qui em volen prendre la vida; que reculin escarmentats els qui s’alegren del meu mal.
3. Que es retirin aclaparats per la vergonya aquells qui deien: “Ja li ha estat bé!”
4. Que puguin alegrar-se i festejar-te tots els qui et busquen de cor; i que sempre puguin dir: “Enaltit sigui Déu!” els qui estimen la teva salvació.
5. Però jo sóc un pobre, un desvalgut; acuita’t per mi, Déu meu! Tu ets el meu auxili i el meu llibertador. Senyor, no triguis més!

Proverbis 18:1-2
1. L’home esquerp només busca fer la seva, s’entossudeix a no avenir-se a raons.
2. El neci no troba plaer en la intel·li-gència, sinó en la manifestació del que por-ta dins.

Joan 14:1-31
1. “Que el vostre cor no s’inquie-ti; confieu en Déu, confieu també en mi.
2. A la casa del meu Pare hi ha moltes estances, si no fos així, ¿us hauria dit que vaig a preparar-vos-hi lloc?
3. Si hi vaig i us hi preparo lloc, tornaré i us recolliré amb mi per tal que, on jo sóc, vosaltres també hi sigueu.
4. I el camí que duu on jo vaig, ja el coneixeu.”
5. Tomàs li diu: “Senyor, si no sabem on vas, com podem conèixer el camí?”
6. Jesús li diu: “Jo sóc el camí, la veritat i la vida; ningú no arriba al Pare, si no és a través de mi.
7. Si m’haguéssiu conegut, també hau-ríeu conegut el meu Pare. Des d’ara el coneixeu i l’heu vist.”
8. Li diu Felip: “Senyor, mostra’ns el Pare i ja en tenim prou.”
9. Jesús li fa: “Tant de temps que fa que estic amb vosaltres, ¿i encara no em coneixes, Felip? Qui m’ha vist a mi, ha vist el Pare. Com és, doncs, que dius: Mostra’ns el Pare?
10. ¿No creus que jo estic en el Pare i el Pare està en mi? Les paraules que us dic, no les dic pel meu compte. El Pare, que està en mi, és qui realitza les seves obres.
11. Creieu-me: jo estic en el Pare i el Pare està en mi; si més no, creieu-ho per les mateixes obres.
12. Us ho asseguro: qui creu en mi també ell farà les obres que jo faig, i encara en farà de més grans; perquè jo me’n vaig al Pare,
13. i tot el que demaneu en el meu nom us ho compliré per tal que el Pare sigui glorificat en el Fill.
14. Si demaneu alguna cosa en el meu nom, jo la faré.
15. “Si m’estimeu, guardareu els meus manaments,
16. i jo pregaré al Pare i us donarà un altre Consolador perquè estigui amb vosaltres per sempre més:
17. l’Esperit de la Veritat. Aquest, el món no el pot rebre, perquè no el dis-tingeix ni el coneix. Però vosaltres sí que el coneixeu, perquè és present entre vosaltres i està dins vostre.
18. No us deixaré orfes; tornaré a vosaltres.
19. Ben aviat el món ja no em veurà, però vosaltres sí que em veureu, perquè jo visc i vosaltres també viureu.
20. Aquell dia coneixereu que jo estic en el meu Pare, i vosaltres esteu en mi i jo en vosaltres.
21. Qui té els meus manaments i els compleix, aquest és el qui m’estima; i qui m’estima serà estimat pel meu Pare, i jo l’estimaré i em manifestaré a ell.“
22. Judes, no l’Iscariot, li preguntà: “Senyor, què ha passat que t’hagis de manifestar a nosaltres i al món no?”
23. Jesús li va respondre: “Si algú m’es-tima, guardarà la meva paraula i el meu Pare l’estimarà, vindrem a ell i en ell farem estada.
24. Qui no m’estima, no guarda les me-ves paraules; i la paraula que heu sentit no és pas meva, sinó del Pare que m’ha enviat.
25. Us he dit això estant encara amb vosaltres;
26. però el Consolador, l’Esperit Sant, que el Pare enviarà en el meu nom, ell us ho ensenyarà tot i us recordarà tot el que jo us he dit.
27. Us deixo la pau, us dono la meva pau. No us la dono com el món la dóna. Que el vostre cor no passi ànsia ni tingui por.
28. Ja heu sentit el que us he dit: Me’n vaig i tornaré a vosaltres. Si m’estimés-siu us alegraríeu que me’n vagi al Pare, perquè el Pare és més gran que jo.
29. Us ho he dit ara, abans que s’esde-vingui, a fi que, quan s’esdevingui, cregueu.
30. Ja no parlaré gaire més amb vosaltres, perquè s’acosta el sobirà d’aquest món. No té res a fer amb mi,
31. però cal que el món sàpiga que es-timo el Pare i que actuo tal com el Pare m’ho ha manat. Alceu-vos, marxem d’aquí.