A A A A A
Bíblia en un any
Juny 29

1 Cròniques 21:1-30
1. Satanàs es va alçar contra Is-rael i va incitar David a fer el cens d’Israel.
2. David, doncs, digué a Joab i als principals del poble: “Aneu a fer el cens d’Israel, des de Beerxeba fins a Dan, i porteu-me’l, que vull saber el nombre de la població.”
3. Però Joab respongué: “Que el Senyor multipliqui el seu poble cent vegades més dels que són! ¿Per ventura no són, oh rei i senyor meu, tots ells, súbdits del meu senyor? Per què, doncs, demana el meu senyor això? Per què carregar aquesta culpa sobre Israel?”
4. Amb tot, l’ordre del rei es mantingué per sobre Joab, i aquest va sortir i va recórrer tot Israel i va tornar a Jerusalem.
5. Joab va comunicar a David el nombre del cens del poble: a Israel hi havia un milió cent mil homes aptes per a la guer-ra, i a Judà, quatre-cents setanta mil, aptes per a la guerra.
6. Però Joab no hi va incloure els de Leví i els de Benjamí, perquè Joab detestava l’ordre del rei.
7. El fet també va desplaure a Déu; per això va castigar Israel.
8. Llavors David digué a Déu: “He comès un greu pecat amb això que he fet; però ara et prego que perdonis la falta del teu servent, perquè he obrat inconscientment.”
9. Llavors el Senyor va parlar a Gad, vident de David:
10. “Vés i digues a David: Això diu el Senyor: Tres coses et proposo per càs-tig, tria-te’n una perquè jo te la com-pleixi.”
11. Gad anà a trobar David i li digué: “Això diu el Senyor: Tria tu mateix:
12. tres anys de fam, o tres mesos de derrotes davant dels teus enemics, perseguit per la seva espasa, o durant tres dies l’espasa del Senyor; és a dir de pesta en el país i que un àngel del Senyor faci estralls per tot el territori d’Israel. Ara, doncs, pensa quina res-posta he de donar al qui m’ha enviat.”
13. David digué a Gad: “Em sento molt angoixat; és millor caure en mans del Senyor, que té una immensa miseri-còrdia, que no pas caure en mans dels homes.”
14. Així, doncs, el Senyor va enviar la pesta sobre Israel, i van caure setanta mil israelites.
15. Déu va enviar un àngel contra Jerusalem per destruir-la, però quan era a punt de destruir-la, el Senyor va mirar i es va desdir d’aquell flagell, i digué a l’àngel exterminador: “Ja n’hi ha prou; retira la teva mà!” I l’àngel del Senyor es va aturar prop de l’era d’Ornan, el jebuseu.
16. David va alçar els ulls i veié l’àngel del Senyor que estava entre la terra i el cel, amb una espasa desembeinada a la mà i dirigida contra Jerusalem. Llavors, David i els ancians, coberts de sac, es prosternaren fins a terra,
17. i David clamà a Déu: “¿No he estat jo qui ha manat comptar el poble? Jo sóc qui ha pecat, jo sóc qui ha obrat malament; però aquest ramat, què ha fet? Oh Senyor, Déu meu, et prego que la teva mà caigui sobre mi i sobre la meva casa paterna, però que no caigui el flagell sobre el teu poble!”
18. Llavors l’àngel del Senyor digué a Gad que donés a David l’ordre de pujar a l’era d’Ornan, el jebuseu, i d’erigir-hi un altar al Senyor.
19. David, doncs, hi va pujar, seguint l’ordre que Gad li havia donat en nom del Senyor.
20. Mentre Ornan batia el blat es va girar i veié l’àngel, i els seus quatre fills, que eren amb ell, es van amagar.
21. Quan David s’acostava on era Or-nan, aquest va mirar i, reconeixent David, va sortir de l’era i es va agenollar davant d’ell, amb el front fins a terra.
22. Llavors David digué a Ornan: “Cedeix-me l’espai d’aquesta era a fi que jo hi edifiqui un altar al Senyor i aconsegueixi així que s’aturi la plaga que afligeix el poble. Et pagaré el preu que val.”
23. Ornan digué a David: “Que el rei, el meu senyor, la prengui i faci el que li sembli millor. Mira, aquí tens bous per a l’holocaust, i trilladores amb els arreus per a fer-ne llenya, i a més, el blat per a l’ofrena: t’ho dono tot.”
24. Però el rei David va replicar a Ornan: “De cap manera! Jo vull comprar-t’ho pel seu preu; perquè no prendré el que és teu per al Senyor, ni oferiré holocaustos que no m’hagin costat res.”
25. David, doncs, va pagar a Ornan, per aquell lloc, sis-cents cicles d’or, a pes.
26. Després David va erigir-hi un altar dedicat al Senyor, i va oferir-hi holocaustos i ofrenes pacífiques. Va invocar el Senyor i ell va respondre enviant foc des del cel sobre l’altar dels holocaustos.
27. Llavors el Senyor va donar una ordre a l’àngel i aquest va embeinar la seva espasa.
28. En aquell temps, havent vist David que el Senyor li havia respost favorablement a l’era d’Ornan, el jebuseu, va seguir oferint-hi sacrificis.
29. Perquè, encara que el tabernacle del Senyor, i l’altar de l’holocaust que Moi-sès havia fet en el desert, es trobaven en aquell moment en el lloc alt de Gabaon,
30. David no havia pogut presentar-s’hi a consultar Déu, a causa de l’espasa de l’àngel del Senyor que el tenia atemorit.

1 Cròniques 22:1-19
1. Per això David digué: “Aquest lloc és el Temple del Senyor Déu, i aquest és l’altar dels holocaustos per a Israel.”
2. Després David va ordenar que es reunissin els forasters residents al país d’Israel, i va designar picapedrers perquè preparessin pedres de talla per a construir el temple de Déu.
3. A més, David va reunir una gran quan-titat de ferro per a fer els claus dels batents de les portes i les seves abraça-dores, i una quantitat incalculable de bronze.
4. També troncs de cedre en gran nom-bre que els sidonis i els tiris van portar en abundància per obsequiar David.
5. David pensava: “El meu fill Salomó encara és jove i poc expert, i el temple que s’ha de construir per al Senyor ha de ser magnífic per excel·lència, perquè tingui renom i glòria en tots els països. Així, doncs, jo li vull deixar tot prepa-rat.” Per això David va fer grans prepa-ratius abans de morir.
6. Després va cridar el seu fill Salomó i li va encomanar que edifiqués un tem-ple per al Senyor, el Déu d’Israel.
7. David digué a Salomó: “Fill meu, jo m’havia proposat edificar un temple al nom del Senyor, el meu Déu,
8. però vaig rebre una revelació del Senyor que em deia: ‘Tu has vessat mol-ta sang i has fet moltes guerres; tu no edificaràs cap temple al meu nom, perquè has vessat massa sang a terra davant meu.
9. Però et naixerà un fill que serà un home pacífic, i jo el posaré en pau amb tots els enemics del seu entorn. Per això es dirà Salomó, i al seu temps jo concediré la pau i la tranquil·litat a Israel.
10. Ell edificarà el temple al meu nom; serà per a mi un fill i jo li seré un pare, i afermaré el tron del seu reialme a Israel per sempre.’
11. Ara, doncs, fill meu, que el Senyor sigui amb tu, a fi que prosperis i edi-fiquis un temple al Senyor, el teu Déu, segons el que ell ha promès.
12. Que el Senyor et doni seny i saviesa, a fi que quan governis Israel guardis la llei del Senyor, el teu Déu.
13. Llavors prosperaràs, si procures complir els estatuts i les lleis que el Senyor va ordenar a Moisès per a Israel. Esforça’t, doncs, i tingues coratge; no tinguis por ni t’acovardeixis.
14. Mira, jo, amb grans esforços, he proveït per al temple del Senyor cent mil talents d’or, un milió de talents de plata i una quantitat de bronze i de ferro tan abundant que no es pot calcular. Igualment he preparat fusta i pedres; amb tot, tu encara n’hi hauràs d’afegir.
15. Tens a la teva disposició molts obrers: picapedrers, paletes, fusters i tota mena d’experts per a tota l’obra.
16. D’or, de plata, de bronze i de ferro, en tens un munt. Per tant, alça’t i comença l’obra i que el Senyor sigui amb tu!”
17. Després, David va ordenar a tots els dignataris d’Israel que cooperessin amb el seu fill Salomó.
18. Els digué: “¿És que el Senyor, el vostre Déu, no és amb vosaltres? ¿No us ha concedit la pau per tot el voltant? Ell ha posat a les meves mans els habitants d’aquest país, que està ja sotmès davant el Senyor i davant el seu poble.
19. Doncs bé, apliqueu el vostre cor i la vostra ànima a buscar el Senyor, el vostre Déu. Alceu-vos i edifiqueu el santuari del Senyor Déu per a traslladar l’arca de l’aliança del Senyor, amb els objectes consagrats a Déu, al temple que s’ha d’edificar al nom del Senyor.”

Salms 78:34-39
34. Quan els feia mortaldat llavors el buscaven, es convertien i s’afanyaven a trobar Déu,
35. i recordaven que Déu era el seu refugi, el Déu Altíssim, el seu redemptor.
36. Però només l’adulaven amb la boca, amb la llengua li mentien;
37. perquè el seu cor no era sincer, ni foren fidels en complir el seu pacte.
38. Tot i així ell, compassiu, perdonava la maldat i no els destruïa; tot sovint refrenava la seva ira i no deixava esclatar tot el seu enuig,
39. perquè recordava que eren carn, una alenada que se’n va i no torna.

Proverbis 20:1-2
1. El vi és descarat i el licor esva-lotador; qui en fa excés no és gaire assenyat.
2. La fúria del rei és com rugit de lleó; qui excita la seva ira posa en perill la vida.

Apòstols 9:1-21
1. Saule, però, encara respirava ame-naces de mort contra els deixebles del Senyor, i va anar a trobar el gran sacerdot
2. i li demanà que li concedís credencials per a les sinagogues de Damasc, a fi que si trobava algun seguidor del Camí, tant si era home com dona, els pogués dur lligats a Jerusalem.
3. Però mentre feia camí s’esdevingué que, en ser prop de Damasc, de sobte esclatà al seu entorn un fulgor celestial,
4. i caient per terra va sentir una veu que li deia: “Saule, Saule, per què em perse-gueixes?”
5. Ell respongué: “Qui ets, Senyor?” Li digué: “Jo sóc Jesús, el qui tu perse-gueixes.
6. Aixeca’t, fes cap a la ciutat, i allà et diran el que et cal fer.”
7. Els homes que l’acompanyaven pel camí s’havien aturat estupefactes, perquè, si bé sentien la veu, no veien, però, ningú.
8. Saule s’alçà de terra i, tot i tenint els ulls ben oberts, no veia res. El dugueren de la mà i el van fer entrar a Damasc.
9. Allà s’estigué tres dies sense veure-hi, i sense menjar ni beure.
10. Vivia a Damasc un deixeble anome-nat Ananies, i el Senyor el va cridar en una visió: “Ananies.” I ell digué: “Sóc aquí, Senyor.”
11. I el Senyor li digué: “Afanya’t, vés al carrer anomenat Recte i pregunta a casa de Judes per un tal Saule de Tars; perquè ara està pregant,
12. i en una visió ha vist un home que s’anomena Ananies que entrava i li im-posava les mans perquè recobrés la vista.”
13. Ananies replicà: “Senyor, he sentit parlar a molts d’aquest home i de tot el mal que ha fet als teus fidels a Jerusalem;
14. i aquí té autoritat de part dels principals sacerdots per a detenir tots els qui invoquen el teu nom.”
15. Però el Senyor li digué: “Vés-hi, perquè aquest és l’instrument escollit per mi per portar el meu nom davant les nacions, els reis i els fills d’Israel.
16. I jo li faré veure el que haurà de patir pel meu nom.”
17. Llavors Ananies se n’hi anà i va entrar a la casa i, imposant-li les mans, digué: “Germà Saule, Jesús, el Senyor, el qui se t’ha aparegut quan venies pel camí, m’envia perquè recobris la vista i t’omplis de l’Esperit Sant.”
18. A l’instant li caigueren dels ulls com unes escates i recobrà la vista. Llavors es va aixecar i fou batejat.
19. Després de prendre aliment va reco-brar les forces. I s’estigué amb els dei-xebles de Damasc uns quants dies.
20. I ben aviat es posà a proclamar a les sinagogues que Jesús és el Fill de Déu.
21. I tots els oients estaven atònits i deien: “¿No és aquest el qui a Jerusalem perseguia els qui invoquen aquest nom, i per això havia vingut aquí, per endur-se’ls presos davant els principals sa-cerdots?”