A A A A A
Bíblia en un any
Juny 26

1 Cròniques 15:1-29
1. També va fer construir cases a la ciutat de David, va preparar un lloc per a l’arca de Déu i va fer-li un tabernacle.
2. Llavors David digué: “No és permès de portar l’arca de Déu a ningú que no sigui levita, perquè el Senyor els va es-collir a ells per portar l’arca de Déu i per servir-lo perpètuament.”
3. Després va congregar tot Israel a Jerusalem per traslladar l’arca del Senyor al lloc que li havia preparat.
4. També va reunir els descendents d’Aaron i els levites.
5. Dels descendents de Quehat: Uriel, el principal, i els seus parents: cent vint;
6. dels descendents de Merarí: Assaià, el principal, i els seus parents: dos-cents vint;
7. dels descendents de Guerxon: Joel, el principal, i els seus parents: cent trenta;
8. dels descendents d’Elissafan: Xemaià, el principal, amb els seus parents: dos-cents;
9. dels descendents d’Hebron: Eliel, el principal, amb els seus parents: vuitanta;
10. dels descendents d’Uziel: Ammina-dab, el principal, amb els seus parents: cent dotze.
11. Després David va cridar els sacerdots Sadoc i Abiatar i els levites Uriel, Assaià, Joel, Xemaià, Eliel i Amminadab,
12. i els digué: “Vosaltres sou els caps de les famílies dels levites; purifiqueu-vos, vosaltres i els vostres parents, i traslladareu l’arca del Senyor, el Déu d’Israel, al lloc que jo li he preparat.
13. Ja que la primera vegada, per no haver estat vosaltres presents, el Senyor, el nostre Déu, s’enfurismà contra nosaltres, perquè no el vam buscar tal com és prescrit.”
14. Així que els sacerdots i els levites es van purificar per traslladar l’arca del Senyor, el Déu d’Israel.
15. I els descendents dels levites van portar l’arca de Déu, tal com ho havia prescrit Moisès, d’acord amb la paraula de Déu: a coll, amb les barres damunt les espatlles.
16. David va ordenar als caps dels levi-tes que, d’entre els seus germans, desig-nessin els cantors, amb instruments de música, arpes, lires i címbals, de manera que es sentissin ben fort mentre s’alça-ven els crits de joia.
17. Els levites van designar Eman, fill de Joel; Assaf, fill de Berequiahu; i d’entre els descendents de Merarí, parents seus, Etan, fill de Cuixaiahu.
18. I amb ells els seus companys de se-gon ordre: Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Benaiahu, Maas-seiahu, Matitià, Elifalehu, Micneiahu, i els porters Obed-Edom i Jeiel.
19. Els cantors Eman, Assaf i Etan s’encarregaven de fer sonar els címbals de bronze;
20. Zecarià, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Unní, Eliab, Maasseiahu i Benaiahu tocaven arpes de tons alts.
21. Matitià, Elifalehu, Micneiahu, Obed-Edom, Jeiel i Azaziahu tocaven les lires d’octava per dirigir el cant.
22. Quenanià, cap principal dels levites cantors, era qui dirigia les corals, perquè era molt hàbil.
23. Berequià i Elcanà eren porters del recinte de l’arca.
24. Els sacerdots Xebaniahu, Joixafat, Netanel, Amassai, Zecariahu, Benaiahu i Elièzer tocaven les trompetes davant l’arca de Déu. Obed-Edom i Jehià tam-bé eren porters del recinte de l’arca.
25. David, doncs, amb els ancians d’Is-rael i els caps de milers, van anar a fer el trasllat de l’arca de l’aliança del Senyor, des de la casa d’Obed-Edom, en-mig de grans alegries.
26. I com que Déu estava ajudant els levites que portaven l’arca de l’aliança del Senyor, es van sacrificar set vedells i set moltons.
27. David anava vestit amb un mantell de lli fi, com tots els levites que por-taven l’arca, els cantors i Quenanià, que dirigia el seguici. David, a més, anava revestit amb un efod de lli.
28. Tot Israel pujava l’arca de l’aliança del Senyor entre aclamacions, al so dels corns, de les trompetes i dels címbals, i fent sonar les arpes i les cítares.
29. Però quan l’arca de l’aliança del Senyor entrava a la ciutat de David, Mical, la filla de Saül, va guaitar des d’una finestra i veié com el rei David saltava i ballava, i va sentir un profund menys-preu per ell.

1 Cròniques 16:1-43
1. Van portar l’arca de Déu i la van instal·lar al seu lloc, enmig del tabernacle que David havia preparat. Després van oferir holocaustos i sacri-ficis pacífics davant Déu.
2. En acabar David d’oferir els holocaustos i els sacrificis pacífics, va beneir el poble en nom del Senyor.
3. Tot seguit va repartir entre tota la gent d’Israel, tant als homes com a les dones, a cada un una coca de pa, un tall de carn i una coca de panses.
4. David va designar alguns dels levites per a fer el servei davant l’arca del Senyor, per celebrar, glorificar i lloar el Senyor, Déu d’Israel.
5. Assaf, el principal; Zecarià, el segon; després, Aziel, Xemiramot, Jehiel, Ma-titià, Eliab, Benaiahu, Obed-Edom i Jeiel, amb arpes i cítares. Assaf tocava els címbals,
6. mentre que Benaiahu i Jahaziel toca-ven tothora les trompetes davant l’arca de l’aliança del Senyor.
7. Aquell dia, David va començar a do-nar lloança al Senyor per mitjà d’Assaf i els seus germans:
8. Lloeu el Senyor, invoqueu el seu nom, divulgueu les seves gestes entre els pobles,
9. canteu-li, entoneu-li salms, pondereu tots els seus fets prodigio-sos!
10. Glorieu-vos en el seu sant nom; exulti el cor dels qui cerquen el Senyor!
11. Acudiu al Senyor i a la seva po-tència, desitgeu sempre la seva presència.
12. Recordeu les meravelles que ha fet, els seus prodigis i les sentències de la seva boca,
13. oh, llinatge d’Israel, el seu servent; oh, fill de Jacob, els seus escollits!
14. Ell és el Senyor, el nostre Déu; els seus designis són per tota la terra.
15. Tingueu sempre present el seu pacte, la paraula compromesa per a mil generacions;
16. el pacte que contragué amb Abraham i el seu jurament a Isaac,
17. que deixà establert com a estatut per a Jacob, aliança sempiterna per a Israel,
18. i digué: “Jo et donaré la terra de Canaan, el patrimoni que et pertoca.”
19. Malgrat que éreu en petit nombre, ben poquets i forasters al país,
20. i anàveu errants d’un país a un altre, d’un reialme a un poble distint,
21. no permeté que ningú els maltrac-tés, ans reprengué els reis per amor a ells:
22. “No toqueu pas els meus ungits, ni maltracteu els meus profetes.”
23. Canteu al Senyor arreu de la terra, proclameu dia rere dia la seva sal-vació;
24. proclameu entre les nacions la seva glòria, i a tots els pobles els seus prodigis,
25. ja que el Senyor és gran i molt digne de lloança. Ell és més temible que tots els déus,
26. perquè tots els déus dels pobles són ficció; el Senyor, en canvi, ha fet el cel.
27. Majestat i honor a la seva presència, poder i esplendor en el seu santuari.
28. Ofreneu al Senyor, famílies dels pobles, ofreneu al Senyor glòria i honor.
29. Ofreneu al Senyor la glòria deguda al seu nom, porteu presents i entreu a la seva presència. Adoreu el Senyor davant la santa presència.
30. Que tremoli davant d’ell tota la terra! Manté ferm tot el món, no serà somogut!
31. Que s’alegri el cel i exulti la terra; digueu a totes les nacions: “El Senyor regna!”
32. Brami el mar i tot el que s’hi mou, festegi la prada i tot el que hi ha!
33. Llavors cantaran de goig tots els arbres del bosc, davant el Senyor que ve, que ve a regir la terra.
34. Lloeu el Senyor, perquè és bonda-dós, perquè és etern el seu amor!
35. Digueu: “Salva’ns, oh Déu de la nostra salvació, recull-nos i allibera’ns d’entre les nacions, per tal que donem gràcies al teu sant nom i puguem gloriar-nos en la teva lloança.
36. Beneït sigui el Senyor, el Déu d’Is-rael, des de sempre i per sempre!” I tot el poble respongué: “Amén! Lloeu el Senyor!”
37. Després David va deixar davant l’ar-ca de l’aliança del Senyor Assaf i els seus germans, per tal de servir perma-nentment davant l’arca dia rere dia;
38. i també Obed-Edom, amb els del seu grup, en nombre de seixanta-vuit. Obed-Edom, fill de Jedutun, i Hossà, com a porters;
39. i Sadoc, el sacerdot, amb els seus germans de sacerdoci, davant el tabernacle del Senyor, en el lloc alt que hi havia a Gabaon,
40. perquè oferissin al Senyor holocaustos damunt l’altar contínuament, al matí i al vespre, i complissin tot el que hi ha escrit en la Llei del Senyor, que havia imposat a Israel.
41. Amb ells hi havia Eman, Jedutun i els altres escollits, que havien estat de-signats nominalment a fi que lloessin el Senyor: “Perquè és etern el seu amor.”
42. Eman i Jedutun tocaven trompetes, címbals i altres instruments per als càn-tics de Déu. I els fills de Jedutun eren els porters.
43. Després tota la gent es va retirar, cadascú a casa seva, i David també es va retirar per beneir la seva família.

Salms 78:12-16
12. Havia obrat prodigis, davant dels seus pares, en el país d’Egipte, a la plana de Tanis.
13. Migpartí la mar i els féu passar, contenint les aigües com una mu-ralla;
14. durant el dia els guiava amb un núvol, i cada nit amb llum de foc;
15. al desert va esberlar les roques i els donà a beure a doll, sense me-sura:
16. va fer brollar deus de la penya i en féu córrer les aigües com a rius.

Proverbis 19:22-24
22. Allò que dóna encant a l’home és la seva bondat: val més ser pobre que ser un trampós.
23. El temor del Senyor és penyora de vida: et mantindrà content i sense rebre cap mal.
24. El gandul fica la mà al plat i després ni tan sols se l’acosta a la boca.

Apòstols 7:44-60
44. Els nostres pares, al desert, tenien el Tabernacle del Testimoni, com havia manat de fer-lo el qui parlava amb Moisès, seguint el model que havia vist.
45. Els nostres pares el van retenir fins que, sota el guiatge de Josuè, el van introduir al territori conquerit a aquelles nacions que Déu expulsà de davant dels nostres pares. Així restà fins als dies de David,
46. que va trobar gràcia davant Déu i li demanà de cercar-li estatge per a la casa de Jacob.
47. Si bé fou Salomó qui li edificà una casa.
48. Però l’Altíssim no resideix en cap lloc fet a mà, tal com diu el profeta:
49. El cel és el meu tron, i la terra l’escambell dels meus peus. Quina casa m’edificareu, diu el Senyor, o quin lloc, perquè m’hi estigui?
50. ¿No ha estat la meva mà que ho ha fet tot?
51. Tossuts i tancats de cor i oïda! Vosaltres sempre resistiu l’Esperit Sant; feu el mateix que els vostres pares.
52. Quin dels profetes no han perseguit els vostres pares? Van matar els qui pro-fetitzaven sobre la vinguda del Just, de qui vosaltres ara us heu fet traïdors i assassins.
53. Vosaltres, que vau rebre la Llei per ministeri d’àngels, i no l’heu guardada.”
54. Sentint això, la ràbia els rosegava el cor, i cruixien de dents contra ells.
55. Esteve, ple de l’Esperit Sant, fixant la mirada al cel veié la glòria de Déu i Jesús dempeus a la dreta de Déu,
56. i digué: “Veig el cel obert i el Fill de l’Home dret a la dreta de Déu.”
57. Llavors ells es van posar a cridar escandalosament, es van tapar les ore-lles i, tots a l’una, es van llençar contra ell,
58. el van treure fora de la ciutat i l’a-pedregaren. Els testimonis deixaven els mantells als peus d’un jove anomenat Saule.
59. I mentre l’apedregaven, Esteve ana-va pregant, i deia: “Senyor Jesús, rep el meu esperit.”
60. De genolls a terra va cridar amb veu forta: “Senyor, no els tinguis en compte aquest pecat.” I havent dit això expirà.