| 1 Cròniques 7:1-40 |
| 1. Els fills d’Issacar van ser quatre: Tolà, Puà, Jaixub i Ximron. |
| 2. Fills de Tolà: Uzí, Refaià, Jeriel, Jahmai, Ibsan i Xemuel, caps de les seves cases paternes. De Tolà, van ser comptats pels seus llinatges, en temps de David, vint-i-dos mil sis-cents guerrers valents. |
| 3. El fill d’Uzí: Izrahià. I els fills d’Iz-rahià: Micael, Obadià, Joel i Ixià; en total cinc homes principals. |
| 4. Aquests, d’acord amb els registres ge-nealògics de les seves cases paternes, disposaven de trenta-sis mil homes ap-tes per a la guerra, perquè tenien moltes dones i fills. |
| 5. Pel que fa als seus germans de totes les famílies d’Issacar, sumaven vuitanta-set mil guerrers experts, tots ells ins-crits en els registres. |
| 6. Els fills de Benjamí van ser tres: Bela, Bèquer i Jediael. |
| 7. I els fills de Bela: Esbon, Uzí, Uziel, Jerimot i Irí, cinc caps de les seves cases paternes, guerrers valents, inscrits en les genealogies en nombre de vint-i-dos mil trenta-quatre homes. |
| 8. Els fills de Bèquer: Zemirà, Joaix, Elièzer, Elioenai, Omrí, Jeremot, Abià, Anatot i Alèmet. Tots aquests eren fills de Bèquer. |
| 9. I segons el registre familiar de les seves generacions eren vint mil dos-cents homes valents. |
| 10. El fill de Jediael: Bilhan. I els fills de Bilhan: Jeuix, Biniamín, Ehud, Que-naanà, Zetan, Tarxix i Ahixàhar. |
| 11. Tots aquests descendents de Jediael eren caps de família, homes valents, que sortien a combatre a la guerra en nom-bre de disset mil dos-cents. |
| 12. Xupim i Hupim eren fills d’Ir; i Hui-xim, fill d’Aher. |
| 13. Els fills de Neftalí: Jahassiel, Guní, Jésser i Xal·lum, fills de Bilhà. |
| 14. Els fills de Manassès: Asriel, nascut de la seva concubina aramea. Aquesta també li va infantar Maquir, que fou pare de Galaad. |
| 15. Maquir es va casar amb una dona dels Hupim i Xupim. La seva esposa es deia Maacà. El nom del segon fill era Selofhad, que només va tenir filles. |
| 16. Maacà, la muller de Maquir, va tenir un altre fill i li va posar el nom de Pè-reix, i el nom del seu germà era Xèreix; i els seus fills van ser Ulam i Rèquem. |
| 17. Ulam fou el pare de Bedan. Aquests van ser els fills de Galaad, fill de Ma-quir, fill de Manassès. |
| 18. La seva germana Molèquet va infan-tar Ixhod, Abièzer i Mahlà. |
| 19. Els fills de Xemidà foren Ahian, Xèquem, Liquehí i Aniam. |
| 20. Els descendents d’Efraïm: Xutèlah, Bèred, Tàhat, Eladà, Tàhat, |
| 21. Zabad i Xutèlah. També Ézer i Elad, que van ser morts pels homes de Gad, nadius de la regió, quan hi van baixar per robar-los el bestiar. |
| 22. Efraïm, el seu pare, va fer dol durant molt temps, i els seus parents van venir a consolar-lo. |
| 23. Després es va unir a la seva dona, que va concebre i li va infantar un fill. Li va posar el nom de Berià, perquè la desgràcia havia entrat a casa seva. |
| 24. La seva filla es deia Xeerà i va cons-truir Bethoron de Baix i de Dalt, i també Uzen-Xeerà. |
| 25. Els descendents d’aquest Berià van ser: Rèfah, Rèixef, Tèlah, Tàhan, |
| 26. Ladan, Ammihud, Elixamà, |
| 27. Non i Josuè. |
| 28. Les seves propietats i les seves resi-dències eren Betel i els seus ravals; Naa-ran a l’orient i Guèzer a l’occident, amb els seus ravals; i de Siquem, amb els seus ravals, fins a Aià i els seus ravals. |
| 29. En poder dels fills de Manassès hi havia Betxean, Tanac, Meguidó i Dor, totes amb els seus ravals. |
| 30. Els fills d’Aser: Imnà, Ixvà, Ixví i Berià; i la seva germana Sèrah. |
| 31. Els fills de Berià: Hèber i Malquiel; aquest fou el pare de Birzait. |
| 32. I Hèber fou el pare de Jaflet, de Xèmer i d’Hotam; i de la seva germana Xuà. |
| 33. Els fills de Jaflet: Passac, Bimhal i Aixvat. Aquests eren els fills de Jaflet. |
| 34. Els fills de Xèmer: Ahí, Rohgà, Hu-bà i Aram. |
| 35. Els fills del seu germà Élem: Sofah, Imnà, Xèleix i Amal. |
| 36. Els fills de Sofah: Súah, Harnèfer, Xual, Berí, Imra, |
| 37. Bèsser, Od, Xammà, Xilxà, Itran i Beerà. |
| 38. Els fills de Jèter: Jefunnè, Pispà i Arà. |
| 39. Els fills d’Ul·là: Arah, Hanniel i Rissià. |
| 40. Tots aquests van ser fills d’Aser, caps de les cases paternes, gent escolli-da, guerrers valents i homes principals entre els dirigents. El seu enregistrament en les llistes de famílies per al servei militar va arribar al nombre de vint-i-sis mil homes. |
| 1 Cròniques 8:1-40 |
| 1. Benjamí fou el pare de Bela, el seu primogènit; d’Aixbel, el segon; d’Ahrah, el tercer; |
| 2. de Nohà, el quart; i de Rafà, el cinquè. |
| 3. Els fills que va tenir Bela: Adar, Guerà, Abihud, |
| 4. Abixua, Naaman, Ahóah, |
| 5. Guerà, Xefufan i Huram. |
| 6. Aquests van ser els fills d’Ehud, caps de família que habitaven a Gueba i van ser deportats a Manàhat: |
| 7. Naaman, Ahià i Guerà; aquest els va portar a l’exili i va engendrar Uzà i Ahi-hud. |
| 8. Xaharaim va tenir fills quan era al país de Moab, després de repudiar les seves mullers Huixim i Baarà; |
| 9. i d’Hódeix, la seva altra muller, va tenir Jobab, Sibià, Meixà, Malcam, |
| 10. Jeús, Saquià i Mirmà. Aquests són els seus fills caps de família. |
| 11. Amb Huixim havia tingut Abitub i Elpàal. |
| 12. Els fills d’Elpàal: Éber, Mixam i Xè-med, que va construir Ono i Lod, amb els seus ravals. |
| 13. Berià i Xema van ser caps de família dels que vivien a Aialon, i van expulsar els habitants de Gat. |
| 14. Ahió, Xaixac, Jeremot, |
| 15. Zebadià, Arad, Éder, |
| 16. Micael, Ixpà i Johà eren fills de Berià. |
| 17. Zevadià, Meixul·lam, Hizquí, Hèber, |
| 18. Ixmerai, Izlià i Jobab eren fills d’Elpàal. |
| 19. Jaquim, Zicrí, Zabdí, |
| 20. Elienai, Sil·letai, Eliel, |
| 21. Adaià, Beraià i Ximrat eren fills de Ximí. |
| 22. Ixpan, Éber, Eliel, |
| 23. Abdon, Zicrí, Hanan, |
| 24. Hananià, Elam, Anetotià, |
| 25. Ifdià i Peniel eren fills de Xaixac. |
| 26. Xamxerai, Xeharià, Atalià, |
| 27. Jaareixià, Elià i Zicrí eren fills de Jeroham. |
| 28. Aquests eren els caps de família, segons els seus llinatges, i habitaven a Jerusalem. |
| 29. A Gabaon habitaven: Jeiel, el seu fundador, amb la seva dona, que es deia Maacà; |
| 30. Abdon, el seu primogènit, i Sur, Quix, Bàal, Ner, Nadab, |
| 31. Guedor, Ahió, Zèquer i Miclot. |
| 32. Miclot fou el pare de Ximà. També aquests habitaven a Jerusalem, igual que el seus parents, junt amb els seus germans. |
| 33. Ner fou el pare de Quix, i Quix ho fou de Saül. Saül fou el pare de Jonatan, de Malquixua, d’Abinadab i d’Eixbaal. |
| 34. El fill de Jonatan: Merí-baal; i Merí-baal fou el pare de Micà. |
| 35. Els fills de Micà: Piton, Mèlec, Tarea i Ahaz. |
| 36. Ahaz fou el pare de Jehoadà, i Jehoadà ho fou d’Alèmet, d’Azmàvet i de Zimrí; i Zimrí fou el pare de Mossà. |
| 37. Mossà fou el pare de Binà; aquest, de Rafà; aquest, d’Elassà; aquest d’As-sel. |
| 38. Assel tingué sis fills, que es deien: Azricam, Bocrú, Ixmael, Xearià, Obadià i Hanan. Aquests foren els fills d’Assel. |
| 39. Els fills del seu germà Éixec foren: Ulam, el primogènit; Jeuix, el segon, i Elifèlec, el tercer. |
| 40. Els fills d’Ulam eren guerrers va-lents, tiradors d’arc, i van tenir molts fills i néts: cent cinquanta en total. Tots aquests eren descendents de Benjamí. |
| Salms 77:4-9 |
| 4. No em deixes aclucar els ulls, estic consternat i no puc parlar; |
| 5. repasso els temps d’antany, els anys llunyans, |
| 6. recordo les meves cançons nocturnes, medito, i em pregunto interiorment: |
| 7. ¿És que el Senyor ens rebutjarà perpètuament i ja no ens serà mai més favorable? |
| 8. ¿S’ha esgotat totalment la seva clemència, ha caducat la promesa per a tots els temps? |
| 9. ¿És que s’ha oblidat Déu de com-padir-se, o ha tancat d’indignació la seva misericòrdia? ( Pausa ) |
| Proverbis 19:13-14 |
| 13. El fill insensat és un turment per al pare; les querelles de la dona, gotera que no para mai. |
| 14. La casa i la fortuna són l’heretat dels pares, però una dona sensata és un do del Senyor. |
| Apòstols 5:22-42 |
| 22. Però quan els agutzils van arribar no els van trobar a la cel·la, i se’n tornaren per informar-ho: |
| 23. “Hem trobat la cel·la tancada i ben assegurada, i els guardes davant les por-tes; però, en obrir, no hem trobat ningú a dins.” |
| 24. Quan van sentir aquest informe, tant el cap de la guàrdia del temple com els principals sacerdots no es podien expli-car com havia pogut passar això. |
| 25. Llavors se’n va presentar un que els informà: “Heus aquí que els homes que vau ficar a la presó són al temple, i estan drets predicant al poble.” |
| 26. Aleshores el cap de la guàrdia se n’hi va anar amb els agutzils, i se’ls enduia sense emprar la força perquè anaven amb por que el poble no els apedregués. |
| 27. Els van portar davant el Sanedrí, i el gran sacerdot els va interrogar així: |
| 28. “Us vam donar l’ordre expressa de no ensenyar més en aquest nom, i vet aquí que heu omplert Jerusalem de la vostra doctrina, i voleu fer recaure damunt nostre la sang d’aquest home.” |
| 29. Pere i els apòstols van respondre: “Cal obeir Déu abans que els homes. |
| 30. El Déu dels nostres pares ha ressus-citat Jesús, que vosaltres havíeu mort penjant-lo en un patíbul. |
| 31. Aquest, Déu l’ha exalçat amb la seva dreta com a Cap i Salvador, per conce-dir a Israel el penediment i el perdó dels pecats. |
| 32. I nosaltres som testimonis d’aquests fets, i també ho és l’Esperit Sant que Déu ha donat als qui l’obeeixen.” |
| 33. Ells, quan van sentir això, es van enfurismar i els volien matar. |
| 34. Però es va aixecar un membre del Sanedrí, un fariseu que es deia Gama-liel, mestre de la Llei, molt respectat per tot el poble, que va manar que fessin sortir a fora els homes un moment, |
| 35. i els digué: “Homes d’Israel, penseu bé què aneu a fer contra aquests homes. |
| 36. Perquè temps enrere es va alçar Teu-des, dient que ell era qui sap què, i se li van adherir uns quatre-cents homes: se’l va executar i tots els seus adeptes es van dispersar, i tot va acabar en no res. |
| 37. Després d’ell, en temps del cens, s’aixecà Judes el Galileu, que va arrossegar gent darrere seu. També aquell va morir, i tots els qui el seguien es van dispersar. |
| 38. I en el cas actual, us dic: no us fiqueu amb aquests homes i deixeu-los anar. Que si aquests propòsits o accions són cosa humana, es desfaran; |
| 39. en canvi, si prové de Déu, no acon-seguireu destruir-los, i podria ser fins i tot que us tinguessin per adversaris de Déu.” Ells van quedar convençuts; |
| 40. però van cridar els apòstols i, després de fer-los assotar, els van comminar que no parlessin més en el nom de Jesús, i els van deixar anar. |
| 41. Pel que fa a ells, van sortir del davant del Sanedrí joiosos per haver estat con-siderats dignes d’aquell ultratge en pro del Nom. |
| 42. I no paraven ni un sol dia, en el temple i per les cases, d’ensenyar i anunciar la bona nova que Jesús és el Crist. |