A A A A A
Bíblia en un any
Juny 15

2 Reis 17:1-41
1. L’any dotze d’Acaz, rei de Ju-dà, va començar a regnar a Samaria Oixea, fill d’Elà, sobre Israel. I hi regnà nou anys.
2. Va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, si bé no tant com els reis d’Is-rael que hi havia hagut abans d’ell.
3. Salmanassar, rei d’Assíria, va pujar contra ell, i Oixea se li va sotmetre i li pagà tribut.
4. Però, més tard, el rei d’Assíria va descobrir que Oixea tramava una cons-piració, perquè havia enviat emissaris a So, rei d’Egipte, i no li havia enviat el tribut, com feia cada any. Llavors el rei d’Assíria el va detenir i el va tancar a la presó.
5. Fent el rei d’Assíria una incursió per tot el país, va pujar contra Samaria i la tingué assetjada durant tres anys.
6. L’any novè d’Oixea, el rei d’Assíria prengué Samaria; i els israelites els va deportar a Assíria i els va confinar a Halah, prop de l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia.
7. Això va succeir perquè els fills d’Is-rael havien pecat contra el Senyor, el seu Déu, que els havia tret de la terra d’Egipte, de sota el domini del faraó, rei d’Egipte, ja que havien reverenciat al-tres déus
8. i seguien els costums de les nacions que el Senyor havia expulsat de davant els fills d’Israel, i aquells que els seus reis hi havien introduït.
9. A més, els fills d’Israel, insidiosament, havien fet coses incorrectes con-tra el Senyor, el seu Déu, i s’havien construït llocs alts a totes les poblacions, tant a les torres de vigilància com a les ciutats emmurallades.
10. Es van erigir, per al seu ús, estàtues i imatges d’Aixerà dalt dels turons i sota tots els arbres frondosos.
11. A tots els llocs alts cremaven encens, com les nacions que el Senyor havia expulsat de davant d’ells, i van fer coses dolentes, provocant el seu enuig.
12. Van donar culte als ídols, cosa que el Senyor els havia prohibit i els havia dit: “No heu de fer això!”
13. El Senyor havia advertit Israel i Judà per mitjà de tots els profetes i de tots els vidents, dient-los: “Convertiu-vos de la vostra mala conducta i guardeu els meus manaments i els meus estatuts, d’acord amb tota la meva Llei que jo vaig pres-criure als vostres avantpassats i que jo us he tramès per mitjà dels meus servents, els profetes.”
14. Però ells no van voler escoltar, sinó que es van entossudir com s’havien en-tossudit els seus avantpassats, que no van creure el Senyor, el seu Déu.
15. Van menysprear els seus estatuts i el pacte que havia fet amb els seus avant-passats i les advertències que els havia dirigit, i van anar darrere la vanitat i es van tornar vans, seguint les nacions del seu voltant, tot i que el Senyor els havia manat que no les imitessin.
16. Van abandonar tots els preceptes del Senyor, el seu Déu, i es van fabricar per al seu ús unes imatges de dos vedells de fosa. A més, es van fer aixeràs, van adorar tota l’estelada i van donar culte a Baal.
17. Van fer passar els seus fills i les seves filles pel foc, van practicar l’en-devinació, van fer servir la màgia, i es van lliurar a fer allò que és dolent als ulls del Senyor, provocant el seu enuig.
18. El Senyor es va enfurismar tant contra Israel que els va apartar del seu davant, i no va quedar només que la tribu de Judà.
19. Tampoc Judà no va guardar els manaments del Senyor, el seu Déu, sinó que va seguir els costums que Israel havia introduït.
20. Per això el Senyor va rebutjar tot el llinatge d’Israel i els va afligir, deixant-los a mans dels saquejadors, fins a llençar-los lluny de la seva presència.
21. Perquè quan Israel es va separar de la casa de David i va proclamar rei Jeroboam, fill de Nebat, Jeroboam va apartar Israel del camí del Senyor i els va fer cometre un gran pecat.
22. I els fills d’Israel van continuar practicant tots els pecats que Jeroboam havia comès, i no se’n van apartar.
23. Finalment, el Senyor va apartar Is-rael de la seva presència, tal com havia anunciat per mitjà de tots els seus servents, els profetes, i així Israel fou de-portat del seu país a Assíria, fins al dia d’avui.
24. El rei d’Assíria va portar gent de Babilònia, de Cut, d’Avà, d’Hamat i de Sefarvaim, i els va instal·lar a les poblacions de Samaria, en lloc dels fills d’Is-rael; i aquells es van possessionar de Samaria i es van quedar a viure a les seves poblacions.
25. Succeí que, al principi de viure allí, no reverenciaven el Senyor, i el Senyor va enviar lleons que feien matances entre ells.
26. Llavors van dir al rei d’Assíria: “La gent que vas deportar i vas instal·lar a les poblacions de Samaria no coneixen el culte dels déus del país, i els han enviat contra ells lleons que els van matant, perquè no coneixen el culte dels déus del país.”
27. Llavors el rei d’Assíria va ordenar: “Feu-hi anar un dels sacerdots que vam deportar d’allà, perquè vagi a viure-hi i els ensenyi el culte del déu del país.”
28. Hi va anar un dels sacerdots que havien deportat de Samaria, es va quedar a viure a Betel i els va ensenyar com havien d’adorar el Senyor.
29. Però cada un dels pobles va conti-nuar fent el seu propi déu i els van col·locar als santuaris dels llocs alts que els samaritans havien construït, cada poble a les ciutats on vivia.
30. La gent de Babilònia va fer un Sucot-Benot, la gent de Cut va fer el seu Nergal, la gent d’Hamat va fer un Aiximà,
31. els avites van fer el seus Nibhaz i Tartac, els de Sefarvaim cremaven els seus fills al foc en honor d’Adrammèlec i d’Anammèlec, déus de Sefarvaim.
32. Tot i que també donaven culte al Senyor Etern, es van nomenar sacerdots per als llocs alts d’entre el comú del poble, perquè oferissin sacrificis a favor d’ells en aquells santuaris.
33. Alhora que reverenciaven el Senyor, donaven culte al seus propis déus, se-guint els costums de les nacions d’on procedien.
34. Fins al dia d’avui han actuat segons els antics costums. Ells no reverencien el Senyor, ni actuen d’acord amb els seus estatuts i decrets, ni segons la llei i el manament que el Senyor va pres-criure als fills de Jacob, a qui va donar el nom d’Israel.
35. El Senyor havia pactat amb ells una aliança i els havia donat aquest manament: “No reverenciareu altres déus, no us prosternareu davant d’ells, no els adorareu ni els oferireu sacrificis;
36. solament al Senyor Etern, que us va treure de la terra d’Egipte amb gran poder i amb braç estès; només a ell reve-renciareu, adorareu i oferireu sacrificis.
37. I els estatuts, els preceptes, la llei i el manament que ell us va donar per escrit, procurareu observar-los sempre; i no heu de reverenciar altres déus.
38. No heu d’oblidar el pacte que vaig fer amb vosaltres i no reverenciareu déus estranys,
39. sinó que reverenciareu només el Senyor, el vostre Déu, i ell us alliberarà de les mans de tots els vostres enemics.”
40. Però ells no en van fer cas, sinó que continuen practicant els seus antics costums.
41. De manera que aquesta gent, tot i donant culte al Senyor, segueixen ado-rant els seus ídols. També els seus fills i els fills dels seus fills han vingut actuant fins al present tal com ho van fer els seus pares.

2 Reis 18:1-37
1. L’any tercer d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Israel, va començar a reg-nar Ezequies, fill d’Acaz, rei de Judà.
2. Tenia l’edat de vint-i-cinc anys quan va començar a regnar, i va regnar vint-i-nou anys a Jerusalem. El nom de la seva mare era Abí, filla de Zacariahu.
3. I es va comportar rectament als ulls del Senyor, tal com havia fet David, el seu avantpassat.
4. Va suprimir els llocs alts, va trencar les estàtues, va tallar les imatges d’Ai-xerà, i, a cops de martell, va esmicolar la serp de bronze que havia fet Moisès i que anomenaven Nehuixtan, perquè fins a aquell temps els fills d’Israel ha-vien estat cremant-li encens.
5. Va posar la seva confiança en el Senyor, Déu d’Israel. Entre tots els reis de Judà, anteriors o posteriors, no n’hi hagué cap altre que fos com ell.
6. Es va mantenir unit al Senyor i no se’n va apartar, guardant els manaments que el Senyor havia prescrit a Moisès.
7. I el Senyor l’afavoria, de manera que en tot el que emprenia tenia èxit. Es va rebel·lar contra el rei d’Assíria i va dei-xar d’estar-li sotmès.
8. Ell va batre els filisteus, des de Gaza fins a les seves fronteres, des de les torres de vigilància fins a les ciutats fortificades.
9. L’any quart del rei Ezequies, que era l’any setè d’Oixea, fill d’Elà, rei d’Is-rael, va pujar contra Samaria Salmanas-sar, rei d’Assíria, i la va assetjar,
10. i al cap de tres anys la va prendre. Era l’any sisè d’Ezequies, corresponent al novè d’Oixea, rei d’Israel, quan Samaria fou ocupada.
11. Va deportar els israelites a l’Assíria i els va confinar a Halah, prop de l’Habor, riu de Gozan, i a les poblacions de Mèdia,
12. perquè no havien atès la veu del Senyor, el seu Déu, sinó que havien violat el seu pacte; i tot allò que Moisès, servent del Senyor, havia ordenat, no ho van escoltar ni ho van practicar.
13. L’any catorze del rei Ezequies, Sennaquerib, rei d’Assíria, va pujar contra totes les ciutats fortificades de Judà i les va ocupar.
14. Ezequies, rei de Judà, va enviar mis-satgers a Laquix que diguessin a Sennaquerib: “Reconec la meva culpa! Deixa d’atacar-me i acceptaré pagar allò que m’imposis.” I el rei d’Assíria va impo-sar a Ezequies, rei de Judà, tres-cents talents de plata i trenta talents d’or.
15. Ezequies li va donar tota la plata que hi havia al temple del Senyor i als tresors del palau reial.
16. Per aquella circumstància, el rei Ezequies va desmantellar les portes del temple del Senyor i les columnes que el mateix rei Ezequies havia recobert d’or, per a donar-ho al rei d’Assíria.
17. Més tard el rei d’Assíria, des de La-quix, va enviar el seu general en cap, el comandant suprem i l’ajudant major, amb un fort exèrcit, contra Ezequies a Jerusalem, i, en arribar-hi, van acampar junt al canal de la cisterna superior, que és al costat del camí del camp del Bataner,
18. i van cridar el rei. Va sortir a trobar-los l’administrador del palau, Eliaquim, fill d’Hilquiahu, el secretari Xebnà i el cronista Joah, fill d’Assaf.
19. L’ajudant major els digué: “Comuni-queu això a Ezequies: Així diu el gran rei, el rei d’Assíria: Quina seguretat és aquesta en què confies?
20. Tu sols penses que les vanes prome-ses són orientació i força per a la guerra, però, en qui confies per a rebel·lar-te contra mi?
21. Mira que ara has posat la teva con-fiança en aquest bàcul de canya esber-lada que és l’Egipte, que, si algú s’hi recolza, se li clavarà a la mà i la hi travessarà. Així és el faraó, rei d’Egipte, per a tots aquells qui hi confien.
22. I si em dieu: ‘Confiem en el Senyor, el nostre Déu’, ¿no és aquest aquell dels llocs alts i dels altars que ha suprimit Ezequies, ordenant a Judà i a Jerusalem: Només davant d’aquest altar, a Jerusalem, heu d’adorar?
23. Ara, doncs, et demano que et com-prometis amb el meu amo, el rei d’Assí-ria, i jo et donaré dos mil cavalls si pots trobar-los genets.
24. Perquè, ¿com faries recular un prefecte, un sol dels servidors menors del meu sobirà? ¿Esperes que l’Egipte et forneixi de carros i cavalleria?
25. ¿Et penses que he pujat contra aquest lloc per devastar-lo sense el consentiment del Senyor Etern? Ha estat el mateix Senyor qui m’ha dit: Puja contra aquesta terra i destrueix-la.”
26. Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, amb Xebnà i Joah digueren al coper major: “Et preguem que parlis als teus servents en arameu, que nosaltres l’en-tenem; no ens parlis en hebreu, davant tota la gent que hi ha dalt la muralla.”
27. Però ell els digué: “¿És que el meu senyor m’ha enviat a dir aquestes pa-raules només al teu senyor i a tu i no a la gent que hi ha asseguda damunt la muralla, que haurà de menjar-se els seus excrements i beure els seus orins, jun-tament amb vosaltres?”
28. Llavors l’ajudant major es va posar dret i va cridar ben fort, en hebreu, par-lant d’aquesta manera: “Escolteu les pa-raules del gran sobirà, el rei d’Assíria!
29. Això ha dit el rei: Que Ezequies no us enganyi, perquè ell no podrà lliurar-vos de les meves mans.
30. Que Ezequies no us convenci a con-fiar en el Senyor dient-vos: ‘Segur que el Senyor ens salvarà i aquesta ciutat no serà deixada a mans del rei d’Assíria’.
31. No us deixeu convèncer per Eze-quies, perquè el rei d’Assíria ha dit això: Feu la pau amb mi, rendiu-vos, i ca-dascun de vosaltres menjarà els fruits de la seva vinya i de la seva figuera, i beurà l’aigua de la seva cisterna,
32. fins que jo vingui per traslladar-vos a una altra terra igual que la vostra, terra de gra i de most, terra de pa i de vinyes, terra d’oliveres, d’oli i de mel. Així po-dreu viure i no morireu. No us escolteu Ezequies, perquè us enganya quan diu: ‘El Senyor ens salvarà!’
33. ¿És que algun dels déus de les altres nacions ha pogut salvar la seva terra de les mans del rei d’Assíria?
34. On són els déus d’Hamat i d’Arpad? On són els déus de Sefarvaim, d’Enà i d’Ivà? On són els déus de Samaria? ¿Han pogut salvar-la de les meves mans?
35. D’entre tots els déus d’aquests paï-sos, quin hi ha que hagi salvat el seu país de les meves mans, perquè ara el Senyor pugui salvar Jerusalem?”
36. Però el poble es mantingué callat, sense respondre ni un mot, perquè el rei havia donat aquesta ordre: “No li con-testeu!”
37. Llavors Eliaquim, fill d’Hilquiahu, administrador del palau, Xebnà, el se-cretari, i Joah, fill d’Assaf, el cronista, es van presentar a Ezequies, amb els vestits esquinçats, i li van referir les paraules del coper major.

Salms 74:1-8
1. (Maskil. D’Assaf.) Oh, Déu, per què ens rebutges permanentment i estàs furiós contra el ramat del teu pasturatge?
2. Recorda la teva comunitat, que des de temps antics vas fer-la teva, la que tu vas redimir com a tribu del teu heretatge; aquest mont de Sió, on tens la teva estada.
3. Vine a veure les ruïnes permanents, tot el que ha malmès l’enemic al santuari.
4. Els teus enemics han victorejat dins del recinte de les teves congre-gacions, hi han plantat les seves divises per distintiu.
5. S’han presentat com els qui bran-den les destrals entremig del bosc espès;
6. talment així, tot d’una han estellat les portes a cops de mall i de destral.
7. Han calat foc al teu santuari, han profanat el tabernacle del teu nom, derruint-lo.
8. Han dit en el seu interior, tots a l’una: “Cremem tots els llocs consagrats a Déu en el país.”

Proverbis 18:22-24
22. Qui ha trobat muller ha trobat el bé i ha estat afavorit pel Senyor.
23. El pobre s’expressa per mitjà de súpliques, el ric contesta asprament.
24. L’home té amistats que resulten desastroses, però hi ha amics més afectes que un germà.

Apòstols 1:1-26
1. Estimat Teòfil: En el primer escrit vaig tractar de tot allò que Jesús va fer i ensenyar des del principi
2. fins al dia que fou endut al cel, després de donar, per mitjà de l’Esperit Sant, instruccions als apòstols que ell s’havia escollit.
3. També va ser a ells a qui es presentà després del seu patiment, i els donà mol-tes proves que ell era viu; durant qua-ranta dies se’ls féu visible i els parlà de coses relacionades amb el Regne de Déu.
4. En una ocasió que estaven reunits amb ell els va manar: “No us allunyeu de Jerusalem; espereu aquí la promesa del Pare, que us vaig anunciar,
5. perquè, si bé Joan batejava amb aigua, vosaltres, en canvi, sereu batejats amb l’Esperit Sant d’aquí a pocs dies.”
6. I els qui l’acompanyaven l’interroga-ven dient: “Senyor, ¿restabliràs ara el Regne a Israel?”
7. Els contestà: “No és pas cosa que us correspongui a vosaltres, saber el temps ni el moment que el Pare ha reservat a la seva pròpia potestat,
8. però rebreu la força de l’Esperit Sant, quan davallarà damunt vostre, i sereu els meus testimonis, no solament a Jerusalem, sinó a tota la Judea, la Samaria i fins als confins de la terra.”
9. Havent dit això fou alçat davant dels seus ulls fins que un núvol l’ocultà de la seva vista
10. I mentre estaven atentament mirant al cel, es van posar al seu costat dos homes amb vestits blancs
11. que els digueren: “Homes de Galilea, què feu parats mirant al cel? Aquest Jesús que ha estat endut d’entre vosaltres cap al cel, tornarà de la mateixa manera com l’heu vist que pujava cap al cel.”
12. Llavors van tornar cap a Jerusalem des de la muntanya que en diuen de les Oliveres, prop de Jerusalem, distant només la caminada d’un dissabte.
13. I quan entraren van pujar a l’estatge superior on s’allotjaven Pere, Joan, Jau-me, Andreu, Felip, Tomàs, Bartomeu, Mateu, Jaume, fill d’Alfeu, Simó, el Zelota i Judes, fill de Jaume.
14. Tots ells estaven estretament units, dedicats constantment a l’oració, amb algunes dones i Maria, la mare de Jesús, i els germans d’ell.
15. En aquells dies, Pere s’alçà enmig dels germans reunits, en un nombre aproximat de cent vint persones, i digué:
16. “Germans, calia que es complís aquella Escriptura que l’Esperit Sant havia predit per boca de David referent a Judes, el qui va fer de guia dels qui prengueren Jesús.
17. Ell formava part del nostre grup i havia participat en aquest servei nostre.
18. Aquest, doncs, va comprar un camp amb la paga de la seva iniquitat, es va llençar de cap, es va rebentar pel mig i se li van escampar totes les entranyes.
19. El fet fou conegut de tots els habitants de Jerusalem, de manera que aquell camp el van anomenar, en la llengua que els és pròpia, Haqueldamà, és a dir: «Camp de sang».
20. Perquè hi ha escrit al llibre dels Salms: Que el seu clos esdevingui un ermot i ningú no hi habiti, i endemés: El seu càrrec l’ocupi un altre.
21. Per tant, és convenient que, d’entre els homes que ens han acompanyat tot el temps que el Senyor Jesús va estar entre nosaltres,
22. comptant des del baptisme de Joan fins al dia que fou alçat del nostre costat, un d’ells sigui constituït testimoni de la seva resurrecció, juntament amb nos-altres.”
23. Llavors en proposaren dos: Josep, l’anomenat Barsabàs, de sobrenom Just, i Maties.
24. Després van pregar així: “Senyor, tu que coneixes el més íntim de tothom, mostra’ns quin d’aquests dos has escollit
25. perquè ocupi el lloc d’aquest servei i apostolat que Judes va rebutjar per anar-se’n al lloc que li corresponia.”
26. Llavors els sortejaren i caigué la sort en Maties, i fou integrat al grup dels onze apòstols.