A A A A A
Bíblia en un any
Juny 11

2 Reis 9:1-37
1. El profeta Eliseu va cridar un de la comunitat dels profetes i li digué: “Cenyeix-te, pren aquest flascó d’oli i vés a Ramot-Galaad.
2. Quan hi arribis, busca Jehú, fill de Jehoixafat, fill de Nimxí; vés a veure’l, fes-lo aixecar d’entre els seus companys i porta’l en una estança privada.
3. Pren el flascó d’oli, vessa’l sobre el seu cap i digues-li: ‘Això diu el Senyor: Jo t’he ungit per rei d’Israel.’ Després obre la porta i marxa sense entretenir-te més.”
4. Així, aquell jove profeta va marxar cap a Ramot-Galaad,
5. i, en arribar-hi, va trobar els capitans de l’exèrcit aplegats, i digué: “Tinc un missatge per a tu, capità.” Jehú pregun-tà: “Per a qui de nosaltres?” I ell respon-gué: “Per a tu, capità.”
6. Jehú es va alçar i va entrar a la casa i ell li vessà l’oli sobre el cap tot dient-li: “Això diu el Senyor: Jo t’he ungit com a rei sobre el poble del Senyor, sobre Israel.
7. Tu exterminaràs la casa d’Acab, el teu sobirà, i així venjaré la sang dels meus servents, els profetes, i la de tots els servents del Senyor vessada per la mà de Jezabel.
8. Tota la casa d’Acab morirà, i exter-minaré d’Acab tots els mascles, lliures o esclaus, a Israel.
9. Faré que la casa d’Acab acabi com la casa de Jeroboam, fill de Nebat, i com la casa de Baixà, fill d’Ahià.
10. Quant a Jezabel, la devoraran els gossos al camp de Jizreel, i no hi haurà qui l’enterri.” Després va obrir la porta i va marxar de pressa.
11. Llavors Jehú va tornar amb els servidors del seu sobirà, i un li preguntà: “Tot va bé? Per què ha vingut a veure’t, aquest esbojarrat?” Ell va contestar: “Ja coneixeu aquest home i sabeu com parla.”
12. Però ells van replicar: “Ens enganyes. Explica’ns-ho!” Ell digué: “M’ha parlat d’això i d’aquesta manera, i m’ha dit: Això diu el Senyor: Jo t’ungeixo com a rei d’Israel.”
13. A l’instant, cada un d’ells prengué el seu mantell i els van estendre als seus peus, sobre les grades, i tocant el corn van cridar: “Jehú és rei!”
14. Així va conspirar Jehú, fill de Jehoi-xafat, fill de Nimxí, contra Jehoram. Aquest defensava Ramot-Galaad, i amb ell tot Israel, contra l’atac de Hazael, rei de Síria,
15. però hagué de tornar a Jizreel per fer-se curar les ferides que li havien causat els sirians en la lluita contra Hazael, rei de Síria. Jehú havia dit: “Us demano que ningú no corri a sortir de la ciutat per anar a comunicar-ho a Jizreel.”
16. I Jehú, muntant dalt del seu carro, es va dirigir a Jizreel, ja que Jehoram era allà, enllitat. També Ahazià, rei de Judà, havia baixat per visitar-lo.
17. El vigia apostat dalt la torre de Jizreel veié la tropa de Jehú que s’acostava, i digué: “Veig una tropa!” I Jehoram va manar: “Pren un genet i envia’l al seu encon-tre, i que pregunti: Veniu en so de pau?”
18. El genet va anar al seu encontre i digué: “El rei diu això: Veniu en so de pau?” Però Jehú respongué: “Què t’im-porta, a tu, la pau? Posa’t a la meva reraguarda!” I el vigia va donar aquest avís: “El missatger ha arribat fins a on són ells, però no torna.”
19. Llavors va enviar un altre genet que va arribar fins on eren ells i els digué: “El rei diu això: Veniu en so de pau?” Però Jehú respongué: Què t’importa, a tu, la pau? Posa’t a la meva reraguarda!”
20. I el vigia va donar aquest avís: “Ha arribat fins a on són ells, però no torna. La manera de córrer és com la de Jehú, fill de Nimxí, que condueix com un boig.”
21. Llavors Jehoram digué: “Engan-xeu!” Van enganxar el seu carro, i van sortir Jehoram, rei d’Israel, i Ahazià, rei de Judà, cadascun en el seu carro, diri-gint-se a l’encontre de Jehú, i el van aconseguir a la propietat de Nabot, el jizreelita.
22. Quan Jehoram tingué a la vista Jehú, li preguntà: “¿Véns en so de pau, Jehú?” Ell va contestar: “Quina pau hi pot ha-ver, mentre continuen les fornicacions de la teva mare Jezabel i les seves abundants bruixeries?”
23. Llavors Jehoram va girar les regnes i emprengué la fugida, tot dient a Aha-zià: “Traïció, Ahazià!”
24. Però Jehú va tensar el seu arc i va ferir Jehoram per entre les espatlles; la fletxa li va travessar el cor i va caure estès dins el carro.
25. Llavors, Jehú digué a Bidcar, el seu ajudant: “Agafa’l i tira’l al camp de Na-bot, el jizreelita. Recorda que, quan tu i jo anàvem plegats en el seguici del seu pare Acab, el Senyor va pronunciar con-tra ell aquesta sentència:
26. ‘¿No és cert que ahir vaig veure la sang de Nabot i la sang dels seus fills? Paraula del Senyor: Jo et donaré la paga en aquest mateix terreny, diu el Senyor.’ Ara, doncs, aixeca’l i tira’l al terreny de Nabot, segons la paraula del Senyor.”
27. Ahazià, rei de Judà, veient això, va fugir corrents camí de la Casa de l’Hort, però Jehú el va perseguir cridant: “Mateu també aquest!” I el van ferir dalt del carro, a la pujada de Gur, prop d’Ibleam; però aconseguí fugir a Me-guidó, on va morir.
28. Els seus seguidors el van transportar en un carro a Jerusalem i el van enterrar al seu sepulcre, amb els seus pares, a la ciutat de David.
29. Ahazià havia començat a regnar sobre Judà l’any onzè de Jehoram, fill d’Acab.
30. Després, Jehú va anar a Jizreel. Quan Jezabel ho va saber, es va pintar els ulls amb cosmètic, es va engalanar el cap i es va posar a mirar per la finestra.
31. Quan Jehú travessava el portal, ex-clamà: “¿Li ha anat bé a Zimrí, l’assassí del seu senyor?”
32. Ell va alçar el cap, mirant cap a la finestra, i digué: “Qui està a favor meu? Qui?” I dos o tres servents del palau van sortir vers ell.
33. Llavors digué: “Llanceu-la daltabaix!” La hi van llançar, i la seva sang va esquitxar parets i cavalls, i aquests la van trepitjar.
34. Llavors va entrar al palau i, després de d’haver menjat i begut, va ordenar: “Aneu a buscar aquella maleïda i se-pulteu-la, que és filla de rei.”
35. Van anar per sepultar-la, però només hi van trobar el crani, els peus i les mans.
36. Van tornar i li ho van comunicar. I ell digué: “És la sentència que el Senyor va pronunciar per mitjà d’Elies, tixbita, quan digué: Al camp de Jizreel, els gossos devoraran la carn de Jezabel,
37. I el seu cadàver serà com els fems escampats pel camp, al terreny de Jizreel, i ningú no podrà dir: Aquesta és Jezabel!”

2 Reis 10:1-36
1. Acab tenia setanta fills a Samaria, i Jehú va escriure unes cartes i les va trametre a Samaria, als principals de Jizreel, als ancians i als tutors dels fills d’Acab. Deien:
2. “Quan us arribi aquesta carta, ja que teniu amb vosaltres els fills del vostre amo, i atès que disposeu de carros, ca-valls i d’una ciutat fortificada, i d’armament,
3. escolliu aquell qui sigui el millor i el més capacitat d’entre els fills del vostre amo, i poseu-lo sobre el tron del seu pare i lluiteu per defensar la família del vostre amo.”
4. Però ells, plens de por, van comentar: “Si dos reis no han pogut resistir davant d’ell, com podrem resistir nosaltres?”
5. Llavors el majordom del palau, el go-vernador de la ciutat, els ancians i els tutors van fer dir a Jehú: “Ens fem súb-dits teus, i complirem tot el que ens manis. No volem proclamar ningú com a rei. Fes el que et sembli millor.”
6. Ell, llavors, va tornar a escriure una altra carta en què deia: “Si sou dels meus i voleu obeir la meva veu, preneu els caps dels fills del vostre amo i demà, en aquesta hora, veniu a veure’m a Jizreel.” Els fills del rei, tots setanta, esta-ven amb els principals de la ciutat, que eren els encarregats d’educar-los.
7. Quan els va arribar la carta, van agafar els fills del rei, els van degollar tots setanta, van posar els caps en unes cistelles i els van enviar a Jizreel.
8. Quan va arribar l’emissari, van avisar Jehú i li digueren: “Han portat els caps dels fills del rei.” Ell va contestar: “Deixeu-los en dues piles a l’entrada de la porta de la ciutat, fins al matí.”
9. L’endemà al matí va sortir i digué a tot el poble: “Vosaltres sou justos. És veritat que jo he conspirat contra el meu sobirà i l’he mort, però, a tots aquests, qui els ha mort?
10. Reconegueu, ara, que res d’allò que el Senyor ha parlat contra la família d’Acab no caurà en terra, perquè el Senyor ha complert allò que va anunciar per mitjà del seu servent Elies.”
11. I Jehú va matar tots els qui havien quedat de la família d’Acab a Jizreel, tots els seus principals, els seus fami-liars i els seus sacerdots, sense deixar-ne cap supervivent.
12. Després es va alçar i va marxar cap a Samaria. Pel camí, en arribar a Beté-qued dels Pastors,
13. Jehú es va trobar amb els parents d’Ahazià, rei de Judà, i els preguntà: “Qui sou vosaltres?” Ells van contestar: “Nosaltres som parents d’Ahazià, i hem baixat per saludar els fills del rei i els fills de la reina mare.”
14. Llavors ell va ordenar: “Agafeu-los vius!” Els van agafar vius i els van de-gollar prop de la cisterna de Betéqued, en nombre de quaranta-dos homes, i no en va deixar ni un.
15. Va marxar d’allà i va trobar Jehona-dab, fill de Recab, que sortia a rebre’l. El va saludar i li preguntà: “El teu cor és lleial a mi com ho és el meu cor envers el teu?” I Jehonadab respongué: “Sí que ho és.” I Jehú digué: “Si ho és, dóna’m la mà.” Li va donar la mà i Jehú el va fer pujar al carro amb ell.
16. I li digué: “Vine amb mi i veuràs el meu zel pel Senyor.” Així, doncs, el va portar en el seu carro,
17. i quan va arribar a Samaria va matar tots els que havien quedat de la família d’Acab, fins a exterminar-la, d’acord amb la paraula que el Senyor havia anunciat a Elies.
18. Després, Jehú va reunir tot el poble i els digué: “Acab va donar poc culte a Baal; Jehú el reverenciarà molt més.
19. Ara, doncs, convoqueu-me tots els profetes de Baal, tots els seus adora-dors; i que no en falti cap, perquè preparo un gran sacrifici a Baal. Aquell qui hi falti, no quedarà viu.” Però Jehú obrava amb astúcia a fi d’exterminar tots els adoradors de Baal.
20. Per això Jehú va ordenar: “Procla-meu una festa solemne a Baal.” I la van convocar.
21. Jehú va enviar missatgers per tot Is-rael, i tots els adoradors de Baal hi van acudir, sense que en faltés cap. Es van concentrar al temple de Baal, que es va omplir de gom a gom.
22. Llavors Jehú digué a l’encarregat del vestuari: “Treu túniques per a tots els adoradors de Baal.” I ell les hi portà.
23. Jehú va entrar acompanyat de Je-honadab, fill de Recab, al temple de Baal, i digué als adoradors de Baal: “Busqueu i mireu bé que no hi hagi aquí entre vosaltres cap adorador del Senyor Etern, sinó només adoradors de Baal.”
24. I quan ells van entrar per oferir els sacrificis i els holocaustos, Jehú va apostar a fora vuitanta homes i els digué: “Qui deixi escapar un sol home d’aquells que he posat a les vostres mans ho pagarà amb la seva vida.”
25. Així que van acabar de preparar l’ho-locaust, Jehú digué als de la seva guàr-dia reial i als comandants: “Entreu i mateu-los! Que no se n’escapi ni un.” Els van matar tots a fil d’espasa, i els de la guàrdia reial i els comandants els van llençar a fora. Després van anar fins al santuari del temple de Baal,
26. i en van treure les estàtues i les van cremar.
27. També van destruir l’altar de Baal, van enderrocar el seu temple i el van destinar a femer, com encara és avui.
28. Així Jehú va extirpar d’Israel el culte a Baal.
29. Amb tot, Jehú no es va apartar dels pecats amb què Jeroboam, fill de Nebat, va fer pecar Israel, amb els vedells d’or de Betel i de Dan.
30. Llavors el Senyor digué a Jehú: “Ja que has obrat bé fent allò que és correcte als meus ulls, i has executat amb la fa-mília d’Acab tot el que jo tenia en el meu cor, els teus fills s’asseuran al tron d’Israel fins a la quarta generació.”
31. Però Jehú no es va preocupar de seguir fidelment la llei del Senyor, Déu d’Israel; no es va apartar dels pecats que Joroboam havia fet cometre a Israel.
32. En aquella època, el Senyor va començar a escurçar el territori d’Israel, ja que Hazael els va atacar en totes les comarques israelites,
33. des del Jordà cap a llevant, tot el territori de Galaad, de Gad, de Rubèn i de Manassès, des d’Aroer, vora el torrent d’Arnon, tot Galaad i tot Basan.
34. La resta de la història de Jehú, tot el que va fer i totes les seves proeses, ¿no és escrita al llibre de les cròniques dels reis d’Israel?
35. Per fi Jehú va dormir amb els seus avantpassats, i el van enterrar a Samaria. I Joahaz, el seu fill, va regnar en lloc d’ell.
36. El temps que Jehú va regnar sobre Israel a Samaria fou de vint-i-vuit anys.

Salms 72:17-20
17. Subsistirà el seu nom per sempre, el seu renom perdurarà com el sol, i per ell es beneiran mútuament; totes les nacions el proclamaran benaurat.
18. Beneït el Senyor, el Déu d’Israel, l’únic que fa prodigis!
19. Beneït sigui per sempre el seu nom gloriós, i que la seva glòria ompli la terra! Amén i amén.
20. Fi de les pregàries de David, fill de Jessè.

Proverbis 18:14-15
14. L’ànim d’un home fa suportable la seva malaltia; però l’ànim abatut, qui l’alçarà?
15. El cor de l’intel·ligent adquireix saviesa, i l’orella del savi busca la ciència.

Joan 19:1-22
1. Aleshores Pilat prengué Jesús i el va fer assotar.
2. Els soldats van trenar una corona d’es-pines, la hi posaren al cap i el vestiren amb un mantell de porpra,
3. i desfilant davant d’ell li deien: “Salve, rei dels jueus!” I el bufetejaven.
4. Pilat sortí altra vegada a fora i els digué: “Mireu! Us el trec a fora perquè vegeu que no li trobo cap delicte.”
5. Jesús va sortir a fora portant la corona d’espines i el mantell de porpra. Pilat digué: “Aquí teniu l’home!”
6. Quan els principals sacerdots i la guàr-dia el van veure es van posar a cridar: “Crucifica’l! Crucifica’l!” Pilat els diu: “Emporteu-vos-el i crucifiqueu-lo vosaltres, perquè jo no li trobo cap delicte.”
7. Li van respondre els jueus: “Nosaltres tenim una Llei, i segons la nostra Llei ha de morir, perquè s’ha fet a si mateix Fill de Déu.”
8. Quan Pilat va sentir això, va agafar encara més por.
9. Va tornar a entrar al Pretori i preguntà a Jesús: “D’on ets tu?” Però Jesús no li va tornar resposta.
10. Li digué Pilat: “¿A mi no em parles? No saps que tinc autoritat per a deixar-te lliure o per a crucificar-te?”
11. Jesús li va contestar: “No tindries cap poder sobre mi si no t’hagués estat donat de dalt. Per això és més culpable el qui m’ha posat a les teves mans.”
12. D’ençà d’això, Pilat intentava d’a-lliberar-lo, però els jueus cridaven: “Si l’alliberes, no ets addicte al Cèsar. Aquell qui es fa rei a si mateix es de-clara contrari al Cèsar.”
13. Pilat, doncs, quan va sentir aquestes paraules, va treure Jesús a fora i s’asse-gué al tribunal, en el recinte anomenat l’Enllosat, en hebreu Gabatà.
14. Era la vigília de Pasqua, cap al mig-dia. Aleshores, Pilat digué als jueus: “Aquí teniu el vostre rei!”
15. Però ells cridaven: “Fora! Fora! Crucifica’l!” Pilat els digué: “¿Haig de crucificar el vostre rei?” Els principals sacerdots respongueren: “No tenim cap altre rei fora del Cèsar!”
16. Llavors el deixà a les seves mans perquè el crucifiquessin. Van agafar Jesús, doncs,
17. i, carregant ell mateix la creu, van sortir cap en un lloc que anomenen de la Calavera, que en hebreu es diu Gòlgota.
18. Allà el van crucificar junt amb dos més, un a cada banda i Jesús al mig.
19. Pilat havia fet escriure un rètol que deia: “JESÚS EL NATZARÈ, EL REI DELS JUEUS”, i el van posar sobre la creu.
20. El lloc on Jesús va ser crucificat era prop de la ciutat, per tant, van ser molts els jueus que van llegir aquest rètol, que era escrit en hebreu, llatí i grec.
21. Però els principals sacerdots dels jueus deien a Pilat: “No escriguis: ‘rei dels jueus’; escriu: ‘Aquest va dir: Jo sóc el rei dels jueus’.”
22. Pilat va replicar: “El que he escrit, escrit queda.”