A A A A A
Bíblia en un any
Juny 10

2 Reis 7:1-20
1. Llavors Eliseu digué: “Escolteu la paraula del Senyor! Això diu el Senyor: Demà en aquesta hora, a la por-ta de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesu-res d’ordi també per un sicle.”
2. Llavors l’oficial que prestava el seu braç perquè el rei s’hi recolzés, va dir a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible això que dius?” Ell respongué: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs.”
3. Hi havia quatre leprosos que s’estaven a l’entrada de la porta de la ciutat, i es digueren l’un a l’altre: “Què fem asse-guts aquí esperant la mort?
4. Si decidíem entrar a la ciutat, com que la fam hi impera, ens hi moriríem; i si ens quedem aquí, morirem també. Pas-sem-nos, doncs, al campament dels sirians: si ells ens perdonen la vida, viurem, i si ens donen la mort, morirem.”
5. Es van alçar, doncs, al capvespre, per anar al campament dels sirians, i quan van arribar a la seva entrada veieren que no hi havia ningú.
6. El Senyor havia fet sentir en el cam-pament dels sirians estrèpit de carros, retruny de cavalls, fragor com d’un gran exèrcit, i s’havien dit els uns als altres: “El rei d’Israel ha contractat els reis dels hitites i els reis dels egipcis perquè vinguin contra nosaltres!”
7. I al capvespre havien fugit abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament tal com estava, fugint per salvar la vida.
8. Aquells leprosos van anar fins a l’ex-trem del campament, van entrar en una tenda, van menjar i beure, i se’n van endur plata, or i vestits, i van anar a amagar-ho.
9. Llavors es digueren l’un a l’altre: “No està bé el que fem. Avui és un dia de bones noves, i nosaltres callem. Si espe-rem fins a la matinada, caurem en falta. Anem ara mateix i fem-ho saber al palau reial.”
10. Hi van anar i, cridant la guàrdia de la porta de la ciutat, els van anunciar: “Hem anat al campament dels sirians i allà no hi ha ningú ni se sent cap veu humana; només hi ha cavalls i ases lli-gats, i les tendes intactes.”
11. I els guardes de la porta van cridar per fer-ho saber dins el palau reial.
12. El rei es va alçar en plena nit i digué als seus servidors: “Jo us diré el que ens han preparat els sirians: ells saben que estem afamats, i han sortit del campament i s’han amagat al camp, pensant: Així que surtin els agafarem vius i en-trarem a la ciutat.”
13. Però un dels seus servidors digué: “Si et sembla bé, fem que prenguin cinc dels cavalls que han quedat a la ciutat, ja que els que queden aquí també moriran, com han mort la gran majoria d’Israel, i enviem-los; i ja veurem què passa.”
14. Van prendre dos carros amb els seus cavalls, i el rei els va enviar a rastrejar el campament dels sirians dient-los: “Aneu a inspeccionar.”
15. Van anar rastrejant-los fins al Jordà, i veieren que tot el camí era ple de vestits i estris que els sirians havien llençat en fugir precipitadament. Els enviats van tornar i ho van comunicar al rei.
16. Llavors la gent va sortir i van saquejar el campament dels sirians. Així va ser com es va vendre una mesura de flor de farina per un sicle i dues mesures d’ordi per un sicle, segons la paraula del Senyor.
17. El rei havia encomanat la guàrdia de la porta a l’oficial que prestava el seu braç perquè s’hi recolzés, però el poble el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia dit l’home de Déu quan el rei va anar a trobar-lo.
18. Perquè, quan l’home de Déu digué al rei: “Demà, en aquesta hora, a la porta de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesures d’ordi per un sicle”,
19. aquell oficial havia replicat a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible això que dius?”; i ell va respondre: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs!”
20. Això mateix és el que li va passar: el poble el va trepitjar allí a la porta, i va morir.

2 Reis 8:1-29
1. Eliseu va parlar a la dona a qui havia fet reviure el fill i li digué: “Alça’t i vés-te’n amb la teva família i queda’t a viure on puguis, perquè el Senyor ha cridat la fam, que sobrevindrà al país per set anys.”
2. La dona va fer tal com li havia dit l’home de Déu: va marxar amb la seva família i es va quedar a viure al país dels filisteus durant set anys.
3. Al cap de set anys, aquella dona va tornar del país dels filisteus i va presen-tar una reclamació al rei per la seva casa i el seu camp.
4. El rei estava parlant amb Guehazí, el criat de l’home de Déu, a qui havia dit: “Conta’m tots els prodigis que ha fet Eliseu.”
5. I mentre ell explicava al rei com havia tornat a la vida un mort, va arribar aquella dona, a qui havia ressuscitat el fill, a presentar al rei la reclamació per la seva casa i el seu camp. I Guehazí digué: “Rei i senyor meu, aquesta és la dona i aquest és el seu fill, que Eliseu va ressuscitar.”
6. Llavors el rei va interrogar la dona i ella li ho va explicar. Després el rei li va assignar un oficial, a qui digué: “En-carrega’t que li restitueixin tot el que sigui seu, amb totes les rendes del seu camp, des del dia que va deixar el país fins ara.”
7. Eliseu va anar a Damasc. I Benadad, rei de Síria, estava malalt, i li van fer saber així: “L’home de Déu ha vingut aquí!”
8. Llavors el rei digué a Hazael: “Pren un present i vés a rebre l’home de Déu i, per mitjà d’ell, fes aquesta consulta al Senyor: Sobreviuré a aquesta malaltia?”
9. Hazael va anar a rebre’l portant un present de tot el bo i millor de Damasc: la càrrega de quaranta camells. Va anar a presentar-se davant d’ell i li digué: “El teu fill, Benadad, rei de Síria, m’ha en-viat a tu perquè et pregunti: Sobreviuré a aquesta malaltia?”
10. Eliseu li respongué: “Vés i digues-li: Sí, sobreviuràs. No obstant, el Senyor m’ha revelat que morirà sense remei.”
11. I es va quedar immòbil i pensatiu una llarga estona; després, l’home de Déu es va posar a plorar.
12. Hazael li preguntà: “Per què plora el meu senyor?” I ell respongué: “Perquè jo sé el mal que tu faràs als fills d’Israel: calaràs foc a les seves fortaleses, mata-ràs amb l’espasa els seus joves, esclafa-ràs els seus infantons i obriràs el ventre de les seves embarassades.”
13. Hazael digué: “Però, qui és el teu servent, aquest gos, perquè pugui fer aquesta cosa tan horrible?” Eliseu va contestar: “El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei de Síria.”
14. Hazael es va retirar de davant Eliseu i va tornar al seu senyor, que li va pregun-tar: “Què t’ha dit Eliseu?” I ell respongué: “M’ha dit que, de segur, sobreviuràs.”
15. Però l’endemà va agafar una manta, la va xopar amb aigua i la va estendre sobre la cara del rei, que va morir. I Hazael va regnar en lloc d’ell.
16. L’any cinquè de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, i regnant encara Josafat a Judà, va començar a regnar el seu fill Joram com a rei de Judà.
17. Tenia l’edat de trenta-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar vuit anys a Jerusalem.
18. Va seguir el camí dels reis d’Israel, tal com actuava la casa d’Acab, perquè s’havia casat amb la filla d’Acab. Va fer, doncs, allò que és dolent als ulls del Senyor.
19. Però el Senyor no va voler destruir Judà per amor a David, el seu servent, segons la promesa que li havia fet de conservar-li una llàntia perpètuament a ell i els seus fills.
20. En temps de Joram, Edom es va re-bel·lar contra la dominació de Judà i es van proclamar un rei.
21. Llavors Joram es va dirigir cap a Seïr amb tots els seus carros. A la nit es va alçar i va batre els edomites i els comandants dels seus carros que l’havien en-cerclat, però el poble va fugir cap a les seves tendes.
22. Tot i així, Edom es va independitzar del domini de Judà fins al dia d’avui. Per aquell mateix temps es va rebel·lar també Libnà.
23. La resta de la història de Joram i els seus fets, ¿no és descrita en el llibre de les cròniques dels reis de Judà?
24. Joram va dormir amb els seus avant-passats i fou enterrat amb ells a la ciutat de David. I el seu fill Ahazià va regnar en lloc d’ell.
25. L’any dotzè de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, Ahazià, fill de Joram, va començar a regnar a Judà.
26. Ahazià tenia l’edat de vint-i-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia, descendent d’Omrí, rei d’Israel.
27. Va seguir el camí de la casa d’Acab, i va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, com la casa d’Acab, perquè es-tava emparentat amb ells.
28. Va anar amb Jehoram, fill d’Acab, a la guerra contra Hazael, rei de Síria, a Ramot-Galaad. Allà, els sirians van ferir Jehoram,
29. que se’n tornà a Jizreel per fer-se curar les ferides que li havien fet els sirians a Ramot, quan lluitava contra Hazael, rei de Síria. Llavors Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel per visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit.

Salms 72:8-16
8. Dominarà d’un mar a l’altre, i des del riu fins a l’altra punta del món.
9. Davant d’ell s’ajupiran les bèsties del desert, i els seus enemics lleparan la pols.
10. El reis de Tarsis i de les illes li oferiran tribut, els sobirans d’Aràbia i de Sebà li portaran ofrenes;
11. l’adoraran tots els reis, el serviran tots els pobles.
12. Perquè alliberarà el pobre que su-plica i el desvalgut privat de defensor.
13. Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats;
14. rescatarà la seva ànima de la injúria i la violència, la seva vida serà de gran valor als seus ulls.
15. Viurà i li donaran l’or d’Aràbia; pregaran sempre per ell, i en tot moment el beneiran.
16. Hi haurà abundor de blat al país, i al cim de les muntanyes onejarà el seu fruit com al Líban; els ciutadans floriran com l’herba de la terra.

Proverbis 18:12-13
12. Abans de la caiguda, el cor humà és orgullós; però la humilitat és abans que la fama.
13. El qui s’avança a contestar sense haver escoltat demostra insensatesa i acaba aver-gonyit.

Joan 18:19-40
19. Llavors el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina.
20. Jesús li respongué: “Jo he parlat al món públicament; sempre he ensenyat a la sinagoga i al temple, on es reunien tots els jueus. No he dit res d’amagat.
21. Per què em preguntes a mi? Pregun-ta, als qui m’han sentit, què és el que jo he dit: ells saben prou bé el que els he dit.”
22. Tot just acabava Jesús de dir això que un dels guardes que tenia al costat li ventà una bufetada tot dient: “¿Així contestes al gran sacerdot?”
23. Jesús li respongué: “Si he parlat malament, digues en què he faltat; però si he parlat bé, per què hem pegues?”
24. Aleshores Annàs l’envià, lligat, a casa de Caifàs, el gran sacerdot.
25. Mentrestant Simó Pere s’estava dret escalfant-se, i li van dir: “¿No ets tu també un dels seus deixebles?” Ell ho negà dient: “Jo no ho sóc.”
26. Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia escapçat l’orella, insistí: “¿No t’he vist a l’hort amb ell?”
27. Pere ho tornà a negar, i en aquell instant un gall va cantar.
28. Aleshores van traslladar Jesús des de casa de Caifàs al Pretori. Ja era de matinada, i ells no van voler entrar al Pretori per no contaminar-se, i així poder celebrar la Pasqua.
29. De manera que Pilat va sortir a fora i els preguntà: “Quina acusació porteu contra aquest home?”
30. Li respongueren: “Si aquest no fos un malfactor no te l’hauríem portat.”
31. Pilat els va dir: “Emporteu-vos-el i jutgeu-lo vosaltres segons la vostra llei.” Els jueus replicaren: “A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.”
32. Perquè s’havia de complir el que Jesús havia dit indicant quina mena de mort havia de patir.
33. Pilat va tornar a entrar al Pretori, féu venir Jesús i li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?”
34. Jesús respongué: “¿Això et surt de tu o ve d’altres que t’ho han dit de mi?”
35. Respongué Pilat: “¿És que sóc jueu, jo? El teu poble i els principals sacer-dots t’han lliurat a mi, què has fet?”
36. Jesús respongué: “El meu regne no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, les meves tropes haurien lluitat perquè no fos lliurat als jueus. No, el meu regne no és pas d’aquí.”
37. Li digué Pilat: “Així, doncs, ¿tu ets rei?” Jesús respongué: “Tu dius que jo sóc rei. Per aquest motiu jo he nascut i he vingut al món: per donar testimo-niatge de la veritat. Tothom qui és de la veritat, escolta la meva veu.”
38. Pilat li fa: “I què és la veritat?” Des-prés de dir això, Pilat va tornar a sortir on eren els jueus i els digué: “Jo no li veig res delictiu.
39. Però ja que és costum vostre que amb motiu de la Pasqua us indulti algun pres, què us sembla si us indulto el rei dels jueus?”
40. Aleshores tornaren a cridar: “Aquest no! Barrabàs!” Barrabàs era un bandit.