| 2 Reis 7:1-20 |
| 1. Llavors Eliseu digué: “Escolteu la paraula del Senyor! Això diu el Senyor: Demà en aquesta hora, a la por-ta de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesu-res d’ordi també per un sicle.” |
| 2. Llavors l’oficial que prestava el seu braç perquè el rei s’hi recolzés, va dir a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible això que dius?” Ell respongué: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs.” |
| 3. Hi havia quatre leprosos que s’estaven a l’entrada de la porta de la ciutat, i es digueren l’un a l’altre: “Què fem asse-guts aquí esperant la mort? |
| 4. Si decidíem entrar a la ciutat, com que la fam hi impera, ens hi moriríem; i si ens quedem aquí, morirem també. Pas-sem-nos, doncs, al campament dels sirians: si ells ens perdonen la vida, viurem, i si ens donen la mort, morirem.” |
| 5. Es van alçar, doncs, al capvespre, per anar al campament dels sirians, i quan van arribar a la seva entrada veieren que no hi havia ningú. |
| 6. El Senyor havia fet sentir en el cam-pament dels sirians estrèpit de carros, retruny de cavalls, fragor com d’un gran exèrcit, i s’havien dit els uns als altres: “El rei d’Israel ha contractat els reis dels hitites i els reis dels egipcis perquè vinguin contra nosaltres!” |
| 7. I al capvespre havien fugit abandonant les tendes, els cavalls, els ases i tot el campament tal com estava, fugint per salvar la vida. |
| 8. Aquells leprosos van anar fins a l’ex-trem del campament, van entrar en una tenda, van menjar i beure, i se’n van endur plata, or i vestits, i van anar a amagar-ho. |
| 9. Llavors es digueren l’un a l’altre: “No està bé el que fem. Avui és un dia de bones noves, i nosaltres callem. Si espe-rem fins a la matinada, caurem en falta. Anem ara mateix i fem-ho saber al palau reial.” |
| 10. Hi van anar i, cridant la guàrdia de la porta de la ciutat, els van anunciar: “Hem anat al campament dels sirians i allà no hi ha ningú ni se sent cap veu humana; només hi ha cavalls i ases lli-gats, i les tendes intactes.” |
| 11. I els guardes de la porta van cridar per fer-ho saber dins el palau reial. |
| 12. El rei es va alçar en plena nit i digué als seus servidors: “Jo us diré el que ens han preparat els sirians: ells saben que estem afamats, i han sortit del campament i s’han amagat al camp, pensant: Així que surtin els agafarem vius i en-trarem a la ciutat.” |
| 13. Però un dels seus servidors digué: “Si et sembla bé, fem que prenguin cinc dels cavalls que han quedat a la ciutat, ja que els que queden aquí també moriran, com han mort la gran majoria d’Israel, i enviem-los; i ja veurem què passa.” |
| 14. Van prendre dos carros amb els seus cavalls, i el rei els va enviar a rastrejar el campament dels sirians dient-los: “Aneu a inspeccionar.” |
| 15. Van anar rastrejant-los fins al Jordà, i veieren que tot el camí era ple de vestits i estris que els sirians havien llençat en fugir precipitadament. Els enviats van tornar i ho van comunicar al rei. |
| 16. Llavors la gent va sortir i van saquejar el campament dels sirians. Així va ser com es va vendre una mesura de flor de farina per un sicle i dues mesures d’ordi per un sicle, segons la paraula del Senyor. |
| 17. El rei havia encomanat la guàrdia de la porta a l’oficial que prestava el seu braç perquè s’hi recolzés, però el poble el va trepitjar allí a la porta i va morir, tal com havia dit l’home de Déu quan el rei va anar a trobar-lo. |
| 18. Perquè, quan l’home de Déu digué al rei: “Demà, en aquesta hora, a la porta de Samaria vendran una mesura de flor de farina per un sicle, i dues mesures d’ordi per un sicle”, |
| 19. aquell oficial havia replicat a l’home de Déu: “Encara que el Senyor obrís finestres al cel, ¿seria possible això que dius?”; i ell va respondre: “Amb els teus ulls ho veuràs, però no en menjaràs!” |
| 20. Això mateix és el que li va passar: el poble el va trepitjar allí a la porta, i va morir. |
| 2 Reis 8:1-29 |
| 1. Eliseu va parlar a la dona a qui havia fet reviure el fill i li digué: “Alça’t i vés-te’n amb la teva família i queda’t a viure on puguis, perquè el Senyor ha cridat la fam, que sobrevindrà al país per set anys.” |
| 2. La dona va fer tal com li havia dit l’home de Déu: va marxar amb la seva família i es va quedar a viure al país dels filisteus durant set anys. |
| 3. Al cap de set anys, aquella dona va tornar del país dels filisteus i va presen-tar una reclamació al rei per la seva casa i el seu camp. |
| 4. El rei estava parlant amb Guehazí, el criat de l’home de Déu, a qui havia dit: “Conta’m tots els prodigis que ha fet Eliseu.” |
| 5. I mentre ell explicava al rei com havia tornat a la vida un mort, va arribar aquella dona, a qui havia ressuscitat el fill, a presentar al rei la reclamació per la seva casa i el seu camp. I Guehazí digué: “Rei i senyor meu, aquesta és la dona i aquest és el seu fill, que Eliseu va ressuscitar.” |
| 6. Llavors el rei va interrogar la dona i ella li ho va explicar. Després el rei li va assignar un oficial, a qui digué: “En-carrega’t que li restitueixin tot el que sigui seu, amb totes les rendes del seu camp, des del dia que va deixar el país fins ara.” |
| 7. Eliseu va anar a Damasc. I Benadad, rei de Síria, estava malalt, i li van fer saber així: “L’home de Déu ha vingut aquí!” |
| 8. Llavors el rei digué a Hazael: “Pren un present i vés a rebre l’home de Déu i, per mitjà d’ell, fes aquesta consulta al Senyor: Sobreviuré a aquesta malaltia?” |
| 9. Hazael va anar a rebre’l portant un present de tot el bo i millor de Damasc: la càrrega de quaranta camells. Va anar a presentar-se davant d’ell i li digué: “El teu fill, Benadad, rei de Síria, m’ha en-viat a tu perquè et pregunti: Sobreviuré a aquesta malaltia?” |
| 10. Eliseu li respongué: “Vés i digues-li: Sí, sobreviuràs. No obstant, el Senyor m’ha revelat que morirà sense remei.” |
| 11. I es va quedar immòbil i pensatiu una llarga estona; després, l’home de Déu es va posar a plorar. |
| 12. Hazael li preguntà: “Per què plora el meu senyor?” I ell respongué: “Perquè jo sé el mal que tu faràs als fills d’Israel: calaràs foc a les seves fortaleses, mata-ràs amb l’espasa els seus joves, esclafa-ràs els seus infantons i obriràs el ventre de les seves embarassades.” |
| 13. Hazael digué: “Però, qui és el teu servent, aquest gos, perquè pugui fer aquesta cosa tan horrible?” Eliseu va contestar: “El Senyor m’ha revelat que tu seràs rei de Síria.” |
| 14. Hazael es va retirar de davant Eliseu i va tornar al seu senyor, que li va pregun-tar: “Què t’ha dit Eliseu?” I ell respongué: “M’ha dit que, de segur, sobreviuràs.” |
| 15. Però l’endemà va agafar una manta, la va xopar amb aigua i la va estendre sobre la cara del rei, que va morir. I Hazael va regnar en lloc d’ell. |
| 16. L’any cinquè de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, i regnant encara Josafat a Judà, va començar a regnar el seu fill Joram com a rei de Judà. |
| 17. Tenia l’edat de trenta-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar vuit anys a Jerusalem. |
| 18. Va seguir el camí dels reis d’Israel, tal com actuava la casa d’Acab, perquè s’havia casat amb la filla d’Acab. Va fer, doncs, allò que és dolent als ulls del Senyor. |
| 19. Però el Senyor no va voler destruir Judà per amor a David, el seu servent, segons la promesa que li havia fet de conservar-li una llàntia perpètuament a ell i els seus fills. |
| 20. En temps de Joram, Edom es va re-bel·lar contra la dominació de Judà i es van proclamar un rei. |
| 21. Llavors Joram es va dirigir cap a Seïr amb tots els seus carros. A la nit es va alçar i va batre els edomites i els comandants dels seus carros que l’havien en-cerclat, però el poble va fugir cap a les seves tendes. |
| 22. Tot i així, Edom es va independitzar del domini de Judà fins al dia d’avui. Per aquell mateix temps es va rebel·lar també Libnà. |
| 23. La resta de la història de Joram i els seus fets, ¿no és descrita en el llibre de les cròniques dels reis de Judà? |
| 24. Joram va dormir amb els seus avant-passats i fou enterrat amb ells a la ciutat de David. I el seu fill Ahazià va regnar en lloc d’ell. |
| 25. L’any dotzè de Jehoram, fill d’Acab, rei d’Israel, Ahazià, fill de Joram, va començar a regnar a Judà. |
| 26. Ahazià tenia l’edat de vint-i-dos anys quan va començar a regnar, i va regnar un any a Jerusalem. La seva mare es deia Atalia, descendent d’Omrí, rei d’Israel. |
| 27. Va seguir el camí de la casa d’Acab, i va fer allò que és dolent als ulls del Senyor, com la casa d’Acab, perquè es-tava emparentat amb ells. |
| 28. Va anar amb Jehoram, fill d’Acab, a la guerra contra Hazael, rei de Síria, a Ramot-Galaad. Allà, els sirians van ferir Jehoram, |
| 29. que se’n tornà a Jizreel per fer-se curar les ferides que li havien fet els sirians a Ramot, quan lluitava contra Hazael, rei de Síria. Llavors Ahazià, fill de Joram, rei de Judà, va baixar a Jizreel per visitar Jehoram, fill d’Acab, que estava ferit. |
| Salms 72:8-16 |
| 8. Dominarà d’un mar a l’altre, i des del riu fins a l’altra punta del món. |
| 9. Davant d’ell s’ajupiran les bèsties del desert, i els seus enemics lleparan la pols. |
| 10. El reis de Tarsis i de les illes li oferiran tribut, els sobirans d’Aràbia i de Sebà li portaran ofrenes; |
| 11. l’adoraran tots els reis, el serviran tots els pobles. |
| 12. Perquè alliberarà el pobre que su-plica i el desvalgut privat de defensor. |
| 13. Tindrà pietat del dèbil i del pobre, i salvarà la vida dels infortunats; |
| 14. rescatarà la seva ànima de la injúria i la violència, la seva vida serà de gran valor als seus ulls. |
| 15. Viurà i li donaran l’or d’Aràbia; pregaran sempre per ell, i en tot moment el beneiran. |
| 16. Hi haurà abundor de blat al país, i al cim de les muntanyes onejarà el seu fruit com al Líban; els ciutadans floriran com l’herba de la terra. |
| Proverbis 18:12-13 |
| 12. Abans de la caiguda, el cor humà és orgullós; però la humilitat és abans que la fama. |
| 13. El qui s’avança a contestar sense haver escoltat demostra insensatesa i acaba aver-gonyit. |
| Joan 18:19-40 |
| 19. Llavors el gran sacerdot interrogà Jesús sobre els seus deixebles i sobre la seva doctrina. |
| 20. Jesús li respongué: “Jo he parlat al món públicament; sempre he ensenyat a la sinagoga i al temple, on es reunien tots els jueus. No he dit res d’amagat. |
| 21. Per què em preguntes a mi? Pregun-ta, als qui m’han sentit, què és el que jo he dit: ells saben prou bé el que els he dit.” |
| 22. Tot just acabava Jesús de dir això que un dels guardes que tenia al costat li ventà una bufetada tot dient: “¿Així contestes al gran sacerdot?” |
| 23. Jesús li respongué: “Si he parlat malament, digues en què he faltat; però si he parlat bé, per què hem pegues?” |
| 24. Aleshores Annàs l’envià, lligat, a casa de Caifàs, el gran sacerdot. |
| 25. Mentrestant Simó Pere s’estava dret escalfant-se, i li van dir: “¿No ets tu també un dels seus deixebles?” Ell ho negà dient: “Jo no ho sóc.” |
| 26. Un dels criats del gran sacerdot, parent d’aquell a qui Pere havia escapçat l’orella, insistí: “¿No t’he vist a l’hort amb ell?” |
| 27. Pere ho tornà a negar, i en aquell instant un gall va cantar. |
| 28. Aleshores van traslladar Jesús des de casa de Caifàs al Pretori. Ja era de matinada, i ells no van voler entrar al Pretori per no contaminar-se, i així poder celebrar la Pasqua. |
| 29. De manera que Pilat va sortir a fora i els preguntà: “Quina acusació porteu contra aquest home?” |
| 30. Li respongueren: “Si aquest no fos un malfactor no te l’hauríem portat.” |
| 31. Pilat els va dir: “Emporteu-vos-el i jutgeu-lo vosaltres segons la vostra llei.” Els jueus replicaren: “A nosaltres no ens és permès d’executar ningú.” |
| 32. Perquè s’havia de complir el que Jesús havia dit indicant quina mena de mort havia de patir. |
| 33. Pilat va tornar a entrar al Pretori, féu venir Jesús i li preguntà: “¿Ets tu el rei dels jueus?” |
| 34. Jesús respongué: “¿Això et surt de tu o ve d’altres que t’ho han dit de mi?” |
| 35. Respongué Pilat: “¿És que sóc jueu, jo? El teu poble i els principals sacer-dots t’han lliurat a mi, què has fet?” |
| 36. Jesús respongué: “El meu regne no és d’aquest món. Si fos d’aquest món, les meves tropes haurien lluitat perquè no fos lliurat als jueus. No, el meu regne no és pas d’aquí.” |
| 37. Li digué Pilat: “Així, doncs, ¿tu ets rei?” Jesús respongué: “Tu dius que jo sóc rei. Per aquest motiu jo he nascut i he vingut al món: per donar testimo-niatge de la veritat. Tothom qui és de la veritat, escolta la meva veu.” |
| 38. Pilat li fa: “I què és la veritat?” Des-prés de dir això, Pilat va tornar a sortir on eren els jueus i els digué: “Jo no li veig res delictiu. |
| 39. Però ja que és costum vostre que amb motiu de la Pasqua us indulti algun pres, què us sembla si us indulto el rei dels jueus?” |
| 40. Aleshores tornaren a cridar: “Aquest no! Barrabàs!” Barrabàs era un bandit. |