A A A A A
Bíblia en un any
Maig 6

1 Samuel 14:1-52
1. Un dia, Jonatan, el fill de Saül, digué al seu escuder: “Vine, que travessarem fins al destacament que els filisteus tenen a l’altre cantó.” I no en va dir res al seu pare.
2. Saül estava acampat a l’extrem de Guibà, sota el magraner que hi ha a Migron, i la gent que estava amb ell eren uns sis-cents homes.
3. L’encarregat de portar l’efod era Ahià, fill d’Ahitub, germà d’Icabod, fill de Pinhàs, fill d’Elí, sacerdot del Senyor a Siló. I tots ignoraven que Jonatan havia marxat.
4. En el congost per on Jonatan intentava passar a la guarnició dels filisteus, hi havia dues roques punxegudes, una a cada banda; a l’una li deien Bossés, i a l’altra, Senne.
5. Una d’aquestes roques és al cantó nord, de cara a Micmàs, i l’altra al cantó sud, de cara a Gueba.
6. Jonatan, doncs, va dir al seu escuder: “Vine, passem a la guarnició d’aquests incircumcisos. Potser el Senyor ens ajudarà, perquè per al Senyor no hi ha res que li impedeixi salvar, sigui molta o sigui poca gent.”
7. El seu escuder li digué: “Fes tot el que et digui el cor; vés, que jo estic amb tu en allò que et proposis.”
8. Jonatan digué: “Mira, ara passarem prop d’on són aquells homes i ens dei-xarem veure.
9. Si ens criden: ‘Atureu-vos, que ara venim!’, ens quedarem al nostre lloc i no pujarem allà on són ells.
10. Però si ens diuen: ‘Pugeu fins aquí’, hi pujarem. És que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.”
11. Tots dos es van deixar veure per la guarnició filistea, i els filisteus digue-ren: “Mireu, els hebreus ja surten de les coves on s’havien amagat!”
12. I els homes de la guarnició, dirigint-se a Jonatan i al seu escuder, van cridar: “Pugeu aquí, que us farem saber una cosa.” Llavors Jonatan digué al seu es-cuder: “Puja darrere meu, que el Senyor els posa a les mans d’Israel.”
13. Jonatan va grimpar amb mans i peus, i el seu escuder darrere seu. Els filisteus anaven caient davant Jonatan, i darrere seu el seu escuder els rematava.
14. En aquest primer atac que van fer, Jonatan i el seu escuder van matar una vintena d’homes en un curt espai de temps.
15. Aleshores es va estendre el pànic pel campament, pel camp i entre tota la tro-pa; fins i tot la guarnició i les forces de pillatge van quedar aterrats. El país tre-molava i es produí un terror sobrenatural.
16. Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí van veure que les tropes corrien esverades de l’un cantó a l’altre.
17. I Saül digué a la gent que l’acompanyava: “Passeu llista i mireu qui dels nostres ha marxat.” Van passar revista i comprovaren que faltava Jonatan i el seu escuder.
18. Saül digué a Ahià: “Porta l’Arca de Déu.” Perquè l’Arca de Déu, en aquells dies, estava amb els fills d’Israel.
19. Mentre Saül parlava amb el sacerdot, l’avalot que hi havia al campament dels filisteus anava creixent més i més. I Saül digué al sacerdot: “Deixa-ho es-tar.”
20. Tot seguit, Saül i la seva gent es van concentrar i es dirigiren al camp de batalla; i es van trobar que els filisteus havien girat les seves armes l’un contra l’altre causant una confusió enorme.
21. Els hebreus que ja feia temps que anaven amb els filisteus, i que havien pujat amb ells al campament, es van posar al costat dels israelites que anaven amb Saül i Jonatan.
22. Igualment, tots els homes que s’ha-vien amagat a la serralada d’Efraïm, quan van sentir que els filisteus fugien a la desbandada, també ells els van perseguir en el combat.
23. Així el Senyor va salvar Israel aquell dia; i la batalla va continuar fins a Betaven.
24. Però els homes estaven esgotats, aquell dia, perquè Saül havia jurat així al poble: “Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre, mentre no m’hagi venjat dels meus enemics!” Per això ningú del poble no havia menjat res.
25. Tota la gent va arribar en un bosc on hi havia mel arran de terra,
26. i quan la gent va entrar al bosc veié que pertot regalimava mel, però ningú no va acostar la seva mà a la boca, perquè tots temien el jurament.
27. Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare al poble, va allargar la punta del bastó que duia a la mà, la va ficar en un rusc, en va menjar i es va reanimar.
28. Llavors un d’entre la gent li digué: “El teu pare ha comminat el poble i ens ha dit: ‘Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre’, i el poble està defallit.”
29. Jonatan respongué: “El meu pare ha pertorbat el país. Fixeu-vos com m’he reanimat quan he tastat una mica d’aquesta mel.
30. I si el poble avui s’hagués alimentat lliurement amb el botí pres a l’enemic, la derrota dels filisteus hauria estat molt més gran.”
31. Aquell dia van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon. I el poble, que estava molt esgotat,
32. es va llançar sobre el botí, agafant ovelles, bous i vedells, que van degollar a terra, i la gent va menjar carn amb la sang.
33. Llavors van avisar Saül: “Mira, el poble peca contra el Senyor, mengen carn amb la sang.” Saül va exclamar: “Esteu prevaricant! Feu-me rodolar fins aquí una pedra grossa.”
34. A més, Saül digué: “Escampeu-vos pel poble i digueu-los: Que cadascú por-ti el seu bou o la seva ovella i que els degolli aquí; després en podreu menjar i no pecareu contra el Senyor, menjant carn amb sang.” Aquella tarda el poble va portar cadascú el seu bou, i els van degollar allà mateix.
35. I Saül va edificar un altar al Senyor: aquest va ser el primer altar que li va edificar.
36. Llavors Saül va proposar: “Baixem aquesta nit a perseguir els filisteus i els saquejarem fins que sigui de dia, i no en deixarem ni un de viu.” I ells van contestar: “Fes el que et sembli bé.” Però el sacerdot digué: “Acostem-nos abans a Déu.”
37. Saül va preguntar a Déu: “¿Haig de baixar contra els filisteus? ¿Els posaràs a les mans d’Israel?” Però, aquella vegada, no li va respondre.
38. Llavors Saül digué: “Veniu aquí tots els principals del poble, indagueu i esbrineu en què ha consistit aquest pecat d’avui.
39. Perquè, per vida del Senyor, salvador d’Israel, que encara que hagi estat el meu propi fill Jonatan, és ben cert que morirà.” Però ningú no li va respondre.
40. Aleshores va dir a tot Israel: “Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo i Jonatan ens posarem a un altre.” I el poble digué a Saül: “Fes el que et sembli bé.”
41. I Saül, invocant el Senyor, digué: “Déu d’Israel: Fes evident la veritat!” I van ser assenyalats Saül i Jonatan, men-tre el poble en va ser exclòs.
42. Després Saül va proposar: “Tireu la sort per a mi i per al meu fill Jonatan.” I va ser Jonatan l’assenyalat.
43. Llavors Saül digué a Jonatan: “Ex-plica’m el que has fet.” I Jonatan li con-fessà: “He tastat una mica de mel amb la punta del bastó que duia a la mà. Estic disposat a morir.”
44. Saül va exclamar: “Que el Senyor em castigui severament si no és cert que moriràs, Jonatan!”
45. Però el poble digué a Saül: “¿Ha de morir Jonatan, que ha portat a Israel aquesta victòria tan gran? De cap manera! Per vida del Senyor que no ha de caure a terra ni un sol cabell del seu cap, perquè avui ha actuat al costat de Déu!” I el poble va rescatar Jonatan, i no va morir.
46. Tot seguit, Saül va deixar de perse-guir els filisteus, i aquests van tornar al seu territori.
47. D’ençà que Saül va rebre el regnat sobre Israel va fer la guerra contra tots els seus enemics del voltant: contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els reis de Sobà i contra els filisteus; contra tots els qui es girava causava estralls.
48. Va reunir un exèrcit i va vèncer tam-bé els amalequites, i va alliberar Israel de les mans d’aquells que l’espoliaven.
49. Els fills de Saül van ser: Jonatan, Ixví i Malquixua; les seves dues filles es deien: la gran, Merab, i la petita, Mical.
50. La muller de Saül es deia Ahinòam, filla d’Ahimaas. El cap de l’exèrcit es deia Abner, fill de Ner, oncle de Saül.
51. Quix, el pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel.
52. La guerra contra els filisteus va ser molt acarnissada durant tot el temps de Saül, i tots els homes forts i valents que Saül trobava, els reclutava.

1 Samuel 15:1-35
1. Samuel digué a Saül: “A mi em va enviar el Senyor per ungir-te com a rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta el missatge del Senyor.
2. Això diu el Senyor de l’univers: Vaig a castigar Amalec, pel que va fer a Israel tallant-li el pas quan pujava d’Egipte.
3. Vés, doncs, ataqueu-lo i consagreu a l’anatema tot el que posseeix, sense cap compassió. Mata homes i dones, nois i criatures, vaques, ovelles, camells i ases.”
4. Saül, llavors, va convocar el poble i els passà revista a Telaïm: dos-cents mil d’infanteria i deu mil homes de Judà.
5. Saül va avançar fins a la capital d’Amalec i es va emboscar al torrent.
6. Llavors digué als quenites: “Marxeu, retireu-vos, sortiu d’entre els amalequites, no fos cas que us destruís juntament amb ells. Perquè vosaltres us vau portar bé amb tots els fills d’Israel quan pu-javen d’Egipte.” I els quenites es van retirar d’entre els amalequites.
7. Llavors Saül va atacar els amalequites des d’Havilà fins a Xur, que és a la frontera d’Egipte.
8. Va capturar viu Agag, rei d’Amalec, i va destinar tot el poble a l’anatema, passant-los a fil d’espasa.
9. Però a Saül i al poble els va saber greu de matar Agag i el millor de les ovelles i els bous i el bestiar gras, i no els van exterminar. En canvi, van dedicar a l’extermini sagrat el bestiar dolent i de poc valor.
10. Llavors Samuel tingué una revelació del Senyor que deia:
11. “Em pesa d’haver fet Saül rei; ha deixat d’obeir-me i no ha seguit les meves ordres.” Samuel es va afligir i va estar tota aquella nit suplicant al Senyor.
12. De bon matí, es va alçar per anar a rebre Saül. Però li van donar aquest avís: “Saül se n’ha anat a Carmel, i s’hi ha edificat un monument; després se n’ha tornat i ha baixat fins a Guilgal.”
13. Samuel va arribar fins on era Saül, i Saül el va saludar: “Beneït siguis del Senyor. Ja he acomplert l’ordre del Senyor.”
14. Samuel respongué: “Doncs, que són aquests bels de ramats que sento i aquest mugir de vedells que escolto?”
15. Saül digué: “Els han portat d’Amalec, perquè el poble ha perdonat la mi-llor part de les ovelles i dels vedells, a fi d’oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu; però la resta l’hem consagrada a l’anatema.”
16. Samuel digué a Saül: “Calla, que et vull comunicar el que m’ha dit el Senyor aquesta nit.” I ell li contestà: “Parla.”
17. Samuel digué: “¿No és veritat que tu, tot i que et tens en poca estima, has esdevingut cap de les tribus d’Israel? ¿No t’ha ungit el Senyor com a rei sobre Israel?
18. El Senyor t’havia enviat a l’empresa i t’havia dit: ‘Vés, consagra a l’anatema tots aquells pecadors, els amalequites, i lluita contra ells fins a exterminar-los.’
19. Per què no has obeït la veu del Senyor i t’has abocat sobre el botí i has obrat malament als ulls del Senyor?”
20. Saül respongué a Samuel: “Jo he obeït la veu del Senyor. He acabat l’em-presa que el Senyor m’havia confiat; he portat Agag, el rei d’Amalec, i he con-sagrat els amalequites a l’anatema.
21. Però el poble ha pres del botí ovelles i bous, les primícies de l’anatema, per a oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.”
22. Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons.
23. Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.”
24. Saül va contestar a Samuel: “He pecat, traspassant el manament del Senyor i les teves ordres, perquè he tingut por del poble i he fet cas del que ells em deien.
25. Però ara et prego que perdonis el meu pecat i vinguis amb mi per adorar el Senyor.”
26. Però Samuel va contestar a Saül: “No vindré pas amb tu; has rebutjat la paraula del Senyor, i a tu t’ha rebutjat el Senyor perquè no segueixis regnant sobre Israel.”
27. I quan Samuel es girava per anar-se’n, Saül li va agafar la vora del mantell, que es va esquinçar.
28. Llavors Samuel li digué: “El Senyor avui ha esquinçat de tu el regne d’Israel per cedir-lo a un compatriota teu que és millor que tu.
29. A més, el qui és la glòria d’Israel ni menteix ni es penedeix; no és un home perquè canviï de parer.”
30. Saül exclamà: “Jo he pecat, però ara et prego que m’honoris davant els an-cians del meu poble i davant el Senyor, i vinguis amb mi perquè adori el Senyor, el teu Déu.”
31. Samuel, llavors, va acompanyar Saül; i Saül va adorar el Senyor.
32. Després Samuel digué: “Porteu-me Agag, rei d’Amalec.” I Agag va compa-rèixer davant d’ell molt tranquil, pen-sant: “De segur que l’amargor de la mort ja s’ha allunyat.”
33. Però Samuel li digué: “Així com la teva espasa ha deixat sense fills tantes dones, que la teva mare també quedi sense fill entre les dones.” I el va trossejar davant el Senyor a Guilgal.
34. Després, Samuel es va retirar a Ramà i Saül va pujar a casa seva, a Guibà de Saül.
35. Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort. Amb tot, Samuel es lamentava per Saül perquè el Senyor s’havia desdit d’haver-lo cons-tituït rei d’Israel.

Salms 57:1-3
1. (Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan, fugint de Saül, s’amagà a la cova.) Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi, que a tu s’acull la meva ànima, i em refugio a l’ombra de les teves ales fins que hagi passat l’infortuni.
2. Invoco el Déu Altíssim, el Déu que m’afavoreix.
3. Enviarà ajut des del cel i em salvarà, enfrontant-se amb qui m’ataca; (Pausa) enviarà Déu la seva bondat i la seva fidelitat.

Proverbis 15:24-25
24. Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix.
25. El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda.

Lluc 23:1-25
1. Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat.
2. Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cè-sar, i diu que ell és el Crist, el rei.”
3. Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.”
4. Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.”
5. Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.”
6. En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu;
7. en assabentar-se que era de la jurisdic-ció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem.
8. Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle.
9. Així que li va fer una colla de pregun-tes, però ell no li’n va contestar ni una.
10. També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència.
11. Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat.
12. Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven ene-mistats.
13. Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble,
14. i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu.
15. Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort.
16. Així que el castigaré i el deixaré anar.”
17. [ Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres. ]
18. Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!”
19. Aquest havia estat empresonat a cau-sa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat.
20. Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús.
21. Però ells seguien cridant: “Crucifi-ca’l, crucifica’l!”
22. Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.”
23. Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant.
24. Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven.
25. Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells.