| 1 Samuel 14:1-52 |
| 1. Un dia, Jonatan, el fill de Saül, digué al seu escuder: “Vine, que travessarem fins al destacament que els filisteus tenen a l’altre cantó.” I no en va dir res al seu pare. |
| 2. Saül estava acampat a l’extrem de Guibà, sota el magraner que hi ha a Migron, i la gent que estava amb ell eren uns sis-cents homes. |
| 3. L’encarregat de portar l’efod era Ahià, fill d’Ahitub, germà d’Icabod, fill de Pinhàs, fill d’Elí, sacerdot del Senyor a Siló. I tots ignoraven que Jonatan havia marxat. |
| 4. En el congost per on Jonatan intentava passar a la guarnició dels filisteus, hi havia dues roques punxegudes, una a cada banda; a l’una li deien Bossés, i a l’altra, Senne. |
| 5. Una d’aquestes roques és al cantó nord, de cara a Micmàs, i l’altra al cantó sud, de cara a Gueba. |
| 6. Jonatan, doncs, va dir al seu escuder: “Vine, passem a la guarnició d’aquests incircumcisos. Potser el Senyor ens ajudarà, perquè per al Senyor no hi ha res que li impedeixi salvar, sigui molta o sigui poca gent.” |
| 7. El seu escuder li digué: “Fes tot el que et digui el cor; vés, que jo estic amb tu en allò que et proposis.” |
| 8. Jonatan digué: “Mira, ara passarem prop d’on són aquells homes i ens dei-xarem veure. |
| 9. Si ens criden: ‘Atureu-vos, que ara venim!’, ens quedarem al nostre lloc i no pujarem allà on són ells. |
| 10. Però si ens diuen: ‘Pugeu fins aquí’, hi pujarem. És que el Senyor els posa a les nostres mans. Això ens servirà de senyal.” |
| 11. Tots dos es van deixar veure per la guarnició filistea, i els filisteus digue-ren: “Mireu, els hebreus ja surten de les coves on s’havien amagat!” |
| 12. I els homes de la guarnició, dirigint-se a Jonatan i al seu escuder, van cridar: “Pugeu aquí, que us farem saber una cosa.” Llavors Jonatan digué al seu es-cuder: “Puja darrere meu, que el Senyor els posa a les mans d’Israel.” |
| 13. Jonatan va grimpar amb mans i peus, i el seu escuder darrere seu. Els filisteus anaven caient davant Jonatan, i darrere seu el seu escuder els rematava. |
| 14. En aquest primer atac que van fer, Jonatan i el seu escuder van matar una vintena d’homes en un curt espai de temps. |
| 15. Aleshores es va estendre el pànic pel campament, pel camp i entre tota la tro-pa; fins i tot la guarnició i les forces de pillatge van quedar aterrats. El país tre-molava i es produí un terror sobrenatural. |
| 16. Els sentinelles que Saül tenia a Guibà de Benjamí van veure que les tropes corrien esverades de l’un cantó a l’altre. |
| 17. I Saül digué a la gent que l’acompanyava: “Passeu llista i mireu qui dels nostres ha marxat.” Van passar revista i comprovaren que faltava Jonatan i el seu escuder. |
| 18. Saül digué a Ahià: “Porta l’Arca de Déu.” Perquè l’Arca de Déu, en aquells dies, estava amb els fills d’Israel. |
| 19. Mentre Saül parlava amb el sacerdot, l’avalot que hi havia al campament dels filisteus anava creixent més i més. I Saül digué al sacerdot: “Deixa-ho es-tar.” |
| 20. Tot seguit, Saül i la seva gent es van concentrar i es dirigiren al camp de batalla; i es van trobar que els filisteus havien girat les seves armes l’un contra l’altre causant una confusió enorme. |
| 21. Els hebreus que ja feia temps que anaven amb els filisteus, i que havien pujat amb ells al campament, es van posar al costat dels israelites que anaven amb Saül i Jonatan. |
| 22. Igualment, tots els homes que s’ha-vien amagat a la serralada d’Efraïm, quan van sentir que els filisteus fugien a la desbandada, també ells els van perseguir en el combat. |
| 23. Així el Senyor va salvar Israel aquell dia; i la batalla va continuar fins a Betaven. |
| 24. Però els homes estaven esgotats, aquell dia, perquè Saül havia jurat així al poble: “Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre, mentre no m’hagi venjat dels meus enemics!” Per això ningú del poble no havia menjat res. |
| 25. Tota la gent va arribar en un bosc on hi havia mel arran de terra, |
| 26. i quan la gent va entrar al bosc veié que pertot regalimava mel, però ningú no va acostar la seva mà a la boca, perquè tots temien el jurament. |
| 27. Però Jonatan, que no havia sentit la imprecació del seu pare al poble, va allargar la punta del bastó que duia a la mà, la va ficar en un rusc, en va menjar i es va reanimar. |
| 28. Llavors un d’entre la gent li digué: “El teu pare ha comminat el poble i ens ha dit: ‘Maleït sigui aquell qui tasti res de menjar fins al vespre’, i el poble està defallit.” |
| 29. Jonatan respongué: “El meu pare ha pertorbat el país. Fixeu-vos com m’he reanimat quan he tastat una mica d’aquesta mel. |
| 30. I si el poble avui s’hagués alimentat lliurement amb el botí pres a l’enemic, la derrota dels filisteus hauria estat molt més gran.” |
| 31. Aquell dia van derrotar els filisteus des de Micmàs fins a Aialon. I el poble, que estava molt esgotat, |
| 32. es va llançar sobre el botí, agafant ovelles, bous i vedells, que van degollar a terra, i la gent va menjar carn amb la sang. |
| 33. Llavors van avisar Saül: “Mira, el poble peca contra el Senyor, mengen carn amb la sang.” Saül va exclamar: “Esteu prevaricant! Feu-me rodolar fins aquí una pedra grossa.” |
| 34. A més, Saül digué: “Escampeu-vos pel poble i digueu-los: Que cadascú por-ti el seu bou o la seva ovella i que els degolli aquí; després en podreu menjar i no pecareu contra el Senyor, menjant carn amb sang.” Aquella tarda el poble va portar cadascú el seu bou, i els van degollar allà mateix. |
| 35. I Saül va edificar un altar al Senyor: aquest va ser el primer altar que li va edificar. |
| 36. Llavors Saül va proposar: “Baixem aquesta nit a perseguir els filisteus i els saquejarem fins que sigui de dia, i no en deixarem ni un de viu.” I ells van contestar: “Fes el que et sembli bé.” Però el sacerdot digué: “Acostem-nos abans a Déu.” |
| 37. Saül va preguntar a Déu: “¿Haig de baixar contra els filisteus? ¿Els posaràs a les mans d’Israel?” Però, aquella vegada, no li va respondre. |
| 38. Llavors Saül digué: “Veniu aquí tots els principals del poble, indagueu i esbrineu en què ha consistit aquest pecat d’avui. |
| 39. Perquè, per vida del Senyor, salvador d’Israel, que encara que hagi estat el meu propi fill Jonatan, és ben cert que morirà.” Però ningú no li va respondre. |
| 40. Aleshores va dir a tot Israel: “Vosaltres poseu-vos a un costat, i jo i Jonatan ens posarem a un altre.” I el poble digué a Saül: “Fes el que et sembli bé.” |
| 41. I Saül, invocant el Senyor, digué: “Déu d’Israel: Fes evident la veritat!” I van ser assenyalats Saül i Jonatan, men-tre el poble en va ser exclòs. |
| 42. Després Saül va proposar: “Tireu la sort per a mi i per al meu fill Jonatan.” I va ser Jonatan l’assenyalat. |
| 43. Llavors Saül digué a Jonatan: “Ex-plica’m el que has fet.” I Jonatan li con-fessà: “He tastat una mica de mel amb la punta del bastó que duia a la mà. Estic disposat a morir.” |
| 44. Saül va exclamar: “Que el Senyor em castigui severament si no és cert que moriràs, Jonatan!” |
| 45. Però el poble digué a Saül: “¿Ha de morir Jonatan, que ha portat a Israel aquesta victòria tan gran? De cap manera! Per vida del Senyor que no ha de caure a terra ni un sol cabell del seu cap, perquè avui ha actuat al costat de Déu!” I el poble va rescatar Jonatan, i no va morir. |
| 46. Tot seguit, Saül va deixar de perse-guir els filisteus, i aquests van tornar al seu territori. |
| 47. D’ençà que Saül va rebre el regnat sobre Israel va fer la guerra contra tots els seus enemics del voltant: contra els moabites, els ammonites, els idumeus, els reis de Sobà i contra els filisteus; contra tots els qui es girava causava estralls. |
| 48. Va reunir un exèrcit i va vèncer tam-bé els amalequites, i va alliberar Israel de les mans d’aquells que l’espoliaven. |
| 49. Els fills de Saül van ser: Jonatan, Ixví i Malquixua; les seves dues filles es deien: la gran, Merab, i la petita, Mical. |
| 50. La muller de Saül es deia Ahinòam, filla d’Ahimaas. El cap de l’exèrcit es deia Abner, fill de Ner, oncle de Saül. |
| 51. Quix, el pare de Saül, i Ner, pare d’Abner, eren fills d’Abiel. |
| 52. La guerra contra els filisteus va ser molt acarnissada durant tot el temps de Saül, i tots els homes forts i valents que Saül trobava, els reclutava. |
| 1 Samuel 15:1-35 |
| 1. Samuel digué a Saül: “A mi em va enviar el Senyor per ungir-te com a rei d’Israel, el seu poble. Ara, doncs, escolta el missatge del Senyor. |
| 2. Això diu el Senyor de l’univers: Vaig a castigar Amalec, pel que va fer a Israel tallant-li el pas quan pujava d’Egipte. |
| 3. Vés, doncs, ataqueu-lo i consagreu a l’anatema tot el que posseeix, sense cap compassió. Mata homes i dones, nois i criatures, vaques, ovelles, camells i ases.” |
| 4. Saül, llavors, va convocar el poble i els passà revista a Telaïm: dos-cents mil d’infanteria i deu mil homes de Judà. |
| 5. Saül va avançar fins a la capital d’Amalec i es va emboscar al torrent. |
| 6. Llavors digué als quenites: “Marxeu, retireu-vos, sortiu d’entre els amalequites, no fos cas que us destruís juntament amb ells. Perquè vosaltres us vau portar bé amb tots els fills d’Israel quan pu-javen d’Egipte.” I els quenites es van retirar d’entre els amalequites. |
| 7. Llavors Saül va atacar els amalequites des d’Havilà fins a Xur, que és a la frontera d’Egipte. |
| 8. Va capturar viu Agag, rei d’Amalec, i va destinar tot el poble a l’anatema, passant-los a fil d’espasa. |
| 9. Però a Saül i al poble els va saber greu de matar Agag i el millor de les ovelles i els bous i el bestiar gras, i no els van exterminar. En canvi, van dedicar a l’extermini sagrat el bestiar dolent i de poc valor. |
| 10. Llavors Samuel tingué una revelació del Senyor que deia: |
| 11. “Em pesa d’haver fet Saül rei; ha deixat d’obeir-me i no ha seguit les meves ordres.” Samuel es va afligir i va estar tota aquella nit suplicant al Senyor. |
| 12. De bon matí, es va alçar per anar a rebre Saül. Però li van donar aquest avís: “Saül se n’ha anat a Carmel, i s’hi ha edificat un monument; després se n’ha tornat i ha baixat fins a Guilgal.” |
| 13. Samuel va arribar fins on era Saül, i Saül el va saludar: “Beneït siguis del Senyor. Ja he acomplert l’ordre del Senyor.” |
| 14. Samuel respongué: “Doncs, que són aquests bels de ramats que sento i aquest mugir de vedells que escolto?” |
| 15. Saül digué: “Els han portat d’Amalec, perquè el poble ha perdonat la mi-llor part de les ovelles i dels vedells, a fi d’oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu; però la resta l’hem consagrada a l’anatema.” |
| 16. Samuel digué a Saül: “Calla, que et vull comunicar el que m’ha dit el Senyor aquesta nit.” I ell li contestà: “Parla.” |
| 17. Samuel digué: “¿No és veritat que tu, tot i que et tens en poca estima, has esdevingut cap de les tribus d’Israel? ¿No t’ha ungit el Senyor com a rei sobre Israel? |
| 18. El Senyor t’havia enviat a l’empresa i t’havia dit: ‘Vés, consagra a l’anatema tots aquells pecadors, els amalequites, i lluita contra ells fins a exterminar-los.’ |
| 19. Per què no has obeït la veu del Senyor i t’has abocat sobre el botí i has obrat malament als ulls del Senyor?” |
| 20. Saül respongué a Samuel: “Jo he obeït la veu del Senyor. He acabat l’em-presa que el Senyor m’havia confiat; he portat Agag, el rei d’Amalec, i he con-sagrat els amalequites a l’anatema. |
| 21. Però el poble ha pres del botí ovelles i bous, les primícies de l’anatema, per a oferir-los en sacrifici al Senyor, el teu Déu, a Guilgal.” |
| 22. Samuel respongué: “¿És que el Senyor es complau en els holocaustos i sacrificis més que en l’obediència a la veu del Senyor? Mira, l’obediència és millor que el sacrifici; la docilitat, millor que el greix dels moltons. |
| 23. Com un pecat de bruixeria és la rebel·lia, i com un delicte d’idolatria és la insubordinació. Per haver rebutjat la paraula del Senyor, ell també t’ha re-butjat a tu com a rei.” |
| 24. Saül va contestar a Samuel: “He pecat, traspassant el manament del Senyor i les teves ordres, perquè he tingut por del poble i he fet cas del que ells em deien. |
| 25. Però ara et prego que perdonis el meu pecat i vinguis amb mi per adorar el Senyor.” |
| 26. Però Samuel va contestar a Saül: “No vindré pas amb tu; has rebutjat la paraula del Senyor, i a tu t’ha rebutjat el Senyor perquè no segueixis regnant sobre Israel.” |
| 27. I quan Samuel es girava per anar-se’n, Saül li va agafar la vora del mantell, que es va esquinçar. |
| 28. Llavors Samuel li digué: “El Senyor avui ha esquinçat de tu el regne d’Israel per cedir-lo a un compatriota teu que és millor que tu. |
| 29. A més, el qui és la glòria d’Israel ni menteix ni es penedeix; no és un home perquè canviï de parer.” |
| 30. Saül exclamà: “Jo he pecat, però ara et prego que m’honoris davant els an-cians del meu poble i davant el Senyor, i vinguis amb mi perquè adori el Senyor, el teu Déu.” |
| 31. Samuel, llavors, va acompanyar Saül; i Saül va adorar el Senyor. |
| 32. Després Samuel digué: “Porteu-me Agag, rei d’Amalec.” I Agag va compa-rèixer davant d’ell molt tranquil, pen-sant: “De segur que l’amargor de la mort ja s’ha allunyat.” |
| 33. Però Samuel li digué: “Així com la teva espasa ha deixat sense fills tantes dones, que la teva mare també quedi sense fill entre les dones.” I el va trossejar davant el Senyor a Guilgal. |
| 34. Després, Samuel es va retirar a Ramà i Saül va pujar a casa seva, a Guibà de Saül. |
| 35. Samuel ja no va tornar a veure Saül fins al dia de la seva mort. Amb tot, Samuel es lamentava per Saül perquè el Senyor s’havia desdit d’haver-lo cons-tituït rei d’Israel. |
| Salms 57:1-3 |
| 1. (Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan, fugint de Saül, s’amagà a la cova.) Apiada’t de mi, oh Déu, apia-da’t de mi, que a tu s’acull la meva ànima, i em refugio a l’ombra de les teves ales fins que hagi passat l’infortuni. |
| 2. Invoco el Déu Altíssim, el Déu que m’afavoreix. |
| 3. Enviarà ajut des del cel i em salvarà, enfrontant-se amb qui m’ataca; (Pausa) enviarà Déu la seva bondat i la seva fidelitat. |
| Proverbis 15:24-25 |
| 24. Per als savis, el camí de la vida va cap amunt a fi d’evitar el país dels mort, que és a baix. |
| 25. El Senyor assolarà la casa dels superbs, però mantindrà drets els límits de la viuda. |
| Lluc 23:1-25 |
| 1. Llavors s’aixecà l’assemblea en ple i el dugueren a Pilat. |
| 2. Van començar a acusar-lo així: “Hem trobat aquest home amotinant la nostra gent, prohibint de pagar el tribut al Cè-sar, i diu que ell és el Crist, el rei.” |
| 3. Pilat el va interrogar: “Ets tu el rei dels jueus” Ell li va respondre: “Tu ho dius.” |
| 4. Pilat digué aleshores als principals sacerdots i a la multitud: “No trobo cap delicte en aquest home.” |
| 5. Però ells insistien: “Avalota la gent ensenyant per tota la Judea, des de la Galilea, on va començar, fins aquí mateix.” |
| 6. En sentir-ho, Pilat va preguntar si l’home era galileu; |
| 7. en assabentar-se que era de la jurisdic-ció d’Herodes, l’hi va trametre, aprofitant que es trobava aquells dies a Jerusalem. |
| 8. Quan Herodes va veure Jesús es va posar molt content, perquè des de feia força temps que tenia el desig de veure’l, pel que sentia a dir d’ell i perquè esperava veure-li fer algun miracle. |
| 9. Així que li va fer una colla de pregun-tes, però ell no li’n va contestar ni una. |
| 10. També hi eren presents els principals sacerdots i els mestres de la Llei, que l’acusaven amb virulència. |
| 11. Herodes, junt amb la seva tropa, el va menysprear, i per burlar-se’n li va fer posar una vestimenta vistosa i el va remetre a Pilat. |
| 12. Aquell dia, Herodes i Pilat es van reconciliar, ja que abans estaven ene-mistats. |
| 13. Pilat va convocar els principals sa-cerdots, les autoritats i el poble, |
| 14. i els digué: “M’heu presentat aquest home com un agitador del poble, però jo, un cop fet l’examen davant vostre, no he trobat en ell cap dels delictes de què l’acuseu. |
| 15. Ni tampoc Herodes, ja que ens l’ha tornat a enviar. Ja veieu que no hi ha res que ell hagi fet que mereixi la mort. |
| 16. Així que el castigaré i el deixaré anar.” |
| 17. [ Cada festa pasqual estava obligat a indultar-los un pres. ] |
| 18. Però es van posar a cridar tots alhora: “Fora aquest! Deixa’ns anar Barrabàs!” |
| 19. Aquest havia estat empresonat a cau-sa d’una revolta i un homicidi esdevinguts a la ciutat. |
| 20. Pilat va tornar a parlar-los amb la intenció de deixar lliure Jesús. |
| 21. Però ells seguien cridant: “Crucifi-ca’l, crucifica’l!” |
| 22. Ell, per tercera vegada, els digué: “Però, quin mal ha fet aquest? No li he trobat cap delicte que mereixi la mort. El castigaré, doncs, i el deixaré anar.” |
| 23. Però ells insistien, demanant amb grans crits que fos crucificat, i la seva cridòria s’anava imposant. |
| 24. Llavors Pilat va resoldre d’accedir al que demanaven. |
| 25. Va deixar anar aquell home que era a la presó per revolta i homicidi, tal com li exigien, i va deixar Jesús a l’arbitri d’ells. |